divendres, 17 de març de 2017

Reina Amàlia: memòria d'una presó oblidada

La presó de Reina Amàlia i el patí de Corders, on es feien les execucions públiques


L'exposició "Amàlia: memòria d'una presó oblidada", produïda pel col·lectiu d’acció periodística SomAtents, vol rescatar la història de la presó de dones de Reina Amàlia (1839-1936), una sinistra instal·lació penitenciària que ha passat a la història com una de les més tètriques i inhumanes que ha tingut la ciutat.

Estava emplaçada entre la Ronda de Sant Pau i el carrer de la Reina Amàlia, a l'espai on avui s'obre la plaça de Josep Maria Folch i Torres i l'Institut Milà i Fontanals. Les restes han estat trobades en el subsòl de la plaça durant les obres que s'hi estan duent a terme (Meritxell M. Pauné, La Vanguardia). La presó es va instal.lar aprofitant l'edifici de l'antic convent de Sant Vicent de Paül, que s'havia construït el 1833. Només dos anys després, la desamortització i l'anticlericalisme popular fan fer fora els monjos i l'edifici va ser incendiat. Sobre les restes malmeses del convent, s'hi va condicionar la presó, coneguda popularment com Presó d'Amàlia, nom que prové del carrer del mateix nom dedicat a Maria Josefa Amàlia de Saxònia que fou la tercera esposa del rei d'Espanya Ferran VII. Una de les característiques de la presó era que acollia indistintament homes, dones, infants i ancians. Només a partir que es va obrir la presó Model al carrer d'Entença (1904) va quedar reservada exclusivament a dones i comença a ser coneguda també com la Presó Vella o la Galera, perquè allí s’hi obligava a fer treballs forçats en tèxtil i filatures. El 1936 la Generalitat republicana va enderrocar l’edifici i va traslladar la presó a les Corts, prop del recinte de la Maternitat. En aquells 32 anys no només hi entraven dones considerades delinqüents comunes, sinó que hi van tancar dones que manifestaven noves formes de viure la feminitat: sindicalistes, anarquistes, obreristes; dones que no vivien sota les convencions socials, familiars o religioses.




L'exposició s'inaugura el dia 17 de març, a les 18h, restarà oberta en el Casal de Barri Floch i Torres del carrer de la Reina Amàlia, 31, fins el 31 de març de 2017. El relat de la presó s'ha recuperat a través de testimonis directes i supervivents, així com d’un treball documental i fotogràfic que també inclou el resultat d’una sèrie d’activitats de visibilització i diàleg amb el veïnat del Raval, com són les sessions de Viquipèdia al Casal Josep Trueta i els tallers pedagògics i de perimetratge realitzats amb el curs de 2n d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals

dilluns, 13 de març de 2017

La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino




La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra, 2017), de Paco Villar (Barcelona, 1961), és la història del local més famós de la Barcelona dels anys vint i trenta. Ubicada al bell mig del Barri Xino primigeni, el que va desaparèixer amb l'enderroc de la caserna de les Drassanes i la fi de la Guerra Civil.

Avantguarda, cosmopolitisme i disbauxa. La Criolla, aquella «cova del vici», segons l'anomena Lluís Permanyer, va ser molt més que una gran festa. En ella es congregaven des dels millors transvestits de la ciutat (s'hi va arribar a celebrar un concurs memorable de Miss Barri Xino) fins la burgesia i la  intel·lectualitat catalanes i europees, passant per no pocs alts càrrecs militars, policies, polítics... Tots en igualtat de condicions, compartint pecats, misèries i alguns moments d'eufòria absoluta. Travessar la porta de La Criolla és travessar la porta daurada del Barri Xino.

Paco Villar, autor d'Historia y leyenda del Bario Chino (La Campana, 1996) i Barcelona ciutat de cafès (La Campana, 2009, i Viena, 2013) torna a aquell lloc que coneix millor que ningú: «La idea de tornar al Barri Xino em perseguia des de feia temps. Encara queden moltes coses per explicar i l'àlbum de signatures de La Criolla n'era la gran oportunitat». Aquest àlbum que esmenta és inèdit, el gran tresor dels propietaris de La Criolla. Tothom que passava pel local hi deixava la seva empremta: dibuixos, signatures, dedicatòries, petites cròniques de la nit... En definitiva, el retrat perfecte de La Criolla vista pels afortunats que hi van poder posar els peus.

dimarts, 7 de març de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



Dijous 16 de març, a les 19h, farem la presentació del meu nou llibre, Barcelona, ciutat de vestigis, editat per l'Ajuntament de Barcelona. L'acte tindrà lloc a la Sala Ciutat de l'Ajuntament (carrer de la Ciutat, 2) i anirà a càrrec de l'antropòleg, escriptor i periodista Xavier Theros.

Hi esteu tots convidats!


Barcelona, ciutat de vestigis
Passejades per les petjades de la història

La memòria de la ciutat de Barcelona se'ns revela en aquest llibre a través de la veu de les seves pedres, carrers, monuments, places, és a dir, tot allò que dóna forma i vida a la ciutat. Aquestes petjades per la història ens conviden a tornar a la prehistòria i a reconstruir l'aqüeducte romà, el camí d'Horta, el rec Comtal, Sant Antoni, les muralles i les rondes, visitarem el Paral·lel, Icària i la ciutat més científica. Benvinguts a aquest viatge en què se'ns conduirà "des de Montjuïc fins al cel".




Podeu trobar el llibre a les llibreries de La Central MUHBA, Raval i Mallorca, 237), a la Sala Ciutat i a la llibreria de la Diputació (Diagonal, 393).

diumenge, 26 de febrer de 2017

(entorn) (glòries): exposició i rutes



La plaça de les Glòries acull l’exposició (entorn) (glòries), dedicada a la memòria històrica d’aquest emblemàtic i complex espai, i amb la qual es pot fer un viatge en el temps mentre continuen les obres que, després d'anys d'abandonament i solucions precàries, acabaran convertint aquesta plaça en un parc, que recuperarà un tram de 400 metres del Rec Comtal, i en un conjunt d'equipaments que faran companyia als ja existents: el Museu del Disseny, la Farinera del Clot o la Biblioteca del Clot - Josep Benet

En diversos punts de la plaça de les Glòries s’hi han instal·lat 7 cubs metàl·lics de gran format repartits per la plaça, que permeten mostrar fotografies, documents i testimonis sobre la història viscuda pel veïnat d’aquesta zona. Aquests volums configuren un itinerari amb el qual es pot recórrer la història de l’espai.

Per tal de donar-ne la màxima rellevància i difusió, així com generar nous nexes d’unió i trobada a partir de la recuperació de la memòria històrica, està previst realitzar diverses visites guiades que permetin a veïnes i veïns explicar en primera persona el significat d’allò que s’hi exposa. Aquestes visites seran els dies 4 i 8 de març i el 2 d’abril.

Els materials han estat recopilats i triats per les entitats dels barris que conflueixen a la plaça: el Clot-Camp de l’Arpa, Fort Pienc i el Poblenou. Cada cub aplega un motiu temàtic que concorda amb l'emplaçament triat: la plaça, Encants Vells, pas a nivell, avinguda Meridiana, la Farinera del Clot, entitats veïnals, barraques i Hispano Olivetti.

Aquesta tasca de recuperació i creació de referències socials, culturals, històriques i econòmiques ha estat coordinada per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Les diverses imatges i continguts redefineixen i actualitzen espais emblemàtics que avui ja no existeixen i els relaciona amb el paisatge urbà actual.

En la definició de l’exposició ha estat fonamental la participació activa de les entitats que treballen en la recerca de la memòria local, com són el Taller d’Història del Clot-el Camp de l’Arpa, l’Arxiu Històric Fort Pienc i l’Arxiu Històric del Poblenou.

D'altra banda, als diversos equipaments de l’àrea, com ara el DHUB, la Farinera del Clot o la Biblioteca del Clot - Josep Benet, es distribueix el Diari  (entorn) (glòries), que conté la informació desplegada als cubs. La proposta ha estat conduïda pel programa de dinamització de Glòries, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

dissabte, 18 de febrer de 2017

100 anys de l'Arxiu Històric de Barcelona



L’Arxiu Històric de la Ciutat Barcelona és una institució fundada el 1917 amb la intenció de custodiar, tractar i difondre la documentació generada o rebuda per l’Administració de la ciutat des de la creació del règim municipal barceloní a mitjan segle XIII fins avui. Més de 142.000 llibres i prop de 15.000 publicacions, a més de 9.000 testimonis orals. El programa d’actes del centenari combina activitats de caràcter divulgatiu, acadèmic i lúdic amb la intenció d’arribar a tothom, a través d'exposicions, xerrades, visites, tallers i el XV Congrés d’Història de Barcelona.




















divendres, 3 de febrer de 2017

Ciutat, espai i arquitectura de la memòria



Ciutat, Espais i Arquitectura de la Memòria és un curs sobre la ciutat i les diverses capes de memòria que la componen, presentat pel Born Centre de Cultura i Memòria i conduït per l'arquitecta i urbanista Kathrin Golda-Pongratz. Aquest curs, presentat en quatre sessions, ofereix l’oportunitat de veure la ciutat amb una mirada diferent per impulsar una major implicació en les memòries presents a l’espai urbà.

SESSIONS:

Memòria urbana: Conceptes centrals, idees i aproximacions teòriques i d’acció
Dijous 16 de febrer, 19 h

La sessió ofereix un ampli panorama sobre polítiques, debats i conceptes artístics i civils de memòria a Europa i Amèrica. Familiaritza els participants amb teories contemporànies i obre el debat sobre conflictes que poden sorgir a l’espai on la memòria col·lectiva no és sempre harmònicament compartida.

Art de la memòria a l’espai públic?
Dijous 23 de febrer, 19 h

L’artista xilè Fernando Prats i l’artista català Antoni Muntadas s’aproximen a la memòria en l’espai de maneres molt diverses i amb conceptes i tècniques molt potents. Partirem d’alguns dels seus projectes i mètodes de treball per discutir sobre el potencial de l’art a l’hora de plasmar la memòria en l’espai públic.

“Fissures a l’Espai”: Memòria urbana a les megaciutats llatinoamericanes. Una mirada des d’Alemanya
Dijous 2 de març, 19 h

La Dra. Anne Huffschmid, investigadora i periodista, és la nostra convidada per parlar d’una realitat punyent a Llatinoamèrica: el desenvolupament de polítiques i espais de memòria sobre els seus recents i actuals conflictes violents i la manca de reconeixement de la memòria vernacla dels barris marginals.

Cap a un nou urbanisme de memòria
Dijous 9 de març, 19 h

La sessió consisteix en una visita urbana i un debat de conclusió del seminari dedicats a la memòria urbana a Barcelona. Proposa estratègies i possibles línies cap a un “urbanisme de memòria” que contextualitza espais commemoratius en l’àmbit més ampli de la ciutat.


Cal fer reserva prèvia a reserveselbornccm@eicub.net o 93 256 68 50
Preu: 25,00 € les 4 sessions


dimarts, 24 de gener de 2017

Atles de Barcelona digital


Presentació de l'Atles de Barcelona, una plataforma digital, dissenyada per Víctor Oliva, que aplega 740 vistes i plànols de la ciutat editats entre els anys 1572 i 1900, i classificats per col·leccions, èpoques i tipologies, i que té com a base l'obra en dos volums que Ramon Soley va publicar l'any 1998.

L’acte tindrà lloc el dimarts 24 de gener de 2017, a les 19.00h, a la Sala Agustí Duran i Sanpere de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona.


divendres, 20 de gener de 2017

L'espai urbà de Barcelona a la premsa



Dins del cicle "Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni", el Museu d'Història de Barcelona ofereix el proper dilluns 23 de gener, a les 19h, la conferència "L'espai urbà de Barcelona a la premsa", a càrrec de Lucila Mallart, de la Universitat de Nottingham, a la Sala Martí l'Humà de la plaça del Rei de Barcelona.

dilluns, 16 de gener de 2017

Diario de Barcelona (1792-2009)




Durant aquest any 2017 es compliran 225 anys de l’aparició del Diario de Barcelona, testimoni dels esdeveniments més rellevants de la ciutat durant més de dos segles i font de consulta obligatòria si es vol conèixer el dia a dia de la societat barcelonina. Per celebrar aquest aniversari, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb la col·laboració de la Biblioteca Nacional de Catalunya, exposa en el seu vestíbul l'exposició "Diario de Barcelona. Una empresa periodística (1792-2009)". Aquesta mostra documental vol recordar i explicar la dilatada trajectòria i els aspectes més destacats de la història periodística i editorial d’un dels diaris més arrelats en la memòria de la ciutadania i degà de la premsa continental.

Comissariada per Elisa Cano i Teresa Llorens, l'exposició  mostra exemplars del diari i fonts documentals de la família Brusi –propietària de la capçalera de la publicació–, i es podrà visitar fins el 31 de març de 2017.

Trobareu més informació seguint aquest enllaç.


dijous, 12 de gener de 2017

Barcelona a la televisió dels anys 60



Des de fa un parell de setmanes, ja està disponible al web RTVE a la carta la sèrie Barcelona, otros tiempos, una sèrie de cinc documentals sobre la història contemporània de Barcelona que Televisión Española va emetre fa 50 anys, entre el 5 de gener i el 9 de febrer de 1967.

Es tracta de cinc documentals realitzats i escrits per Ricardo Fernández de Latorre (1928-2005), un dels pioners del format documental històric televisiu a Espanya, amb la col·laboració de l’historiador Pere Voltes Bou (1926-2009), director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona entre 1957 i 1982.

Un altre dels noms destacats vinculats a aquests documentals és el de Joan Lluch, que en fa la locució. Joan Lluch (1932-2006) va ser el periodista barceloní encarregat de les locucions de les transmissions del Liceu i del Palau de la Música Catalana durant més de 30 anys i responsable del programa radiofònic operístic Gran Gala.

Aquests enregistraments, que ens arriben a través de la web Barchinona, són uns dels primers documentals televisius sobre història de Barcelona i un testimoni historiogràfic excepcional, que ens permet veure la ciutat dels anys 60 i com es plantejaven visualment els documentals a la televisió fa cinquanta anys.

En els següents enllaços hi podeu trobar els cinc documentals:

Barcelona, otros tiempos (I). Recuerdos del XIX
Barcelona, otros tiempos (II). Un nuevo siglo
Barcelona, otros tiempos (III). Tragedia y esperanza
Barcelona, otros tiempos (IV). Ocho años más
Barcelona, otros tiempos (V). Hacia otra Exposición Universal


Podeu trobar més documentals sobre la ciutat a Barcelona, ciudad de ferias y congresos.

divendres, 6 de gener de 2017

De tota la vida: comerç emblemàtic de Barcelona

Farmàcia Pedrell, antiga Fonoll (1562)


El model de comerç de Barcelona és únic, tan únic com els establiments que l’han constituït durant més de cent anys. Malgrat la desaparició de moltes d'aquestes botigues, sobretot en els darrers anys en què l'especulació immobiliària i els lloguers desorbitats, aquests locals amb segell propi i personalitat són un testimoni viu de la nostra memòria històrica comercial que cal conservar. I de tots aquests comerços el més antic de de la ciutat és la farmàcia Pedrell del carrer de Sant Pere més Baix. Si en voleu més d'aquest negoci nascut el 1562, llegiu l'article L'herbolari del Pi i el jardí botànic desaparegut.

L’exposició "De tota la vida. El comerç emblemàtic de Barcelona", impulsada per la Regidoria de Comerç i Mercats, i materialitzada pel fotògraf Esteve Vilarrúbies, vol reivindicar el paper d’aquests establiments com a referents de la ciutat i fomentar-ne el coneixement entre la ciutadania i les persones que visiten Barcelona. L’exposició s’inaugurarà el 12 de gener, a les 19.30 h, al Centre Cívic Urgell, Sala Teresa Pàmies, del carrer d'Urgell, 145, i es podrà visitar fins al 9 de febrer.

El projecte s’emmarca dins la Ruta dels Emblemàtics, una guia en línia amb què es pot gaudir d’aquest patrimoni tan valuós, i una plataforma de difusió en l’àmbit local, nacional i internacional, que contribueix al fet que aquests comerços formin part de la ruta turística i cultural de la ciutat.  No hem d'oblidar, però, que la seva preservació depèn també de tots nosaltres perquè no podran subsistir si no en fem ús.



dijous, 22 de desembre de 2016

El botxí de Barcelona us desitja bon Nadal!

© Pep Brocal


Nicomedes Méndez, que va ser el botxí de Barcelona entre 1877 i 1908, és un dels protagonistes de l'Anecdotario de Barcelona, escrit per Roser Messa i il·lustrat per Pep Brocal, autor de la nadala que encapçala aquest darrer apunt del blog, amb la qual desitgem unes bones festes de Nadal i un bon any 2017 a tots els amics, companys i seguidors de Bereshit.

A més d'aquest anecdotari, que ens porta a descobrir històries de Barcelona a peu de carrer entre misteris i personatges extravagants, recordeu que per Nadal o Reis també podeu convidar els vostres familiars, amics i coneguts a navegar per la ciutat a través de les aigües del Rec Comtal. 1.000 anys d'història, el llibre que enguany hem publicat a Viena Editorial amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.



dijous, 1 de desembre de 2016

Mapa interactiu del transport públic de Barcelona



La pàgina web francesa Carto Metro ofereix mapes interactius de diverses ciutats europees, entre elles Barcelona, amb la descripció gràfica de les infraestructures de transport públic: metro, tren, tramvia, ascensor inclinat, funicular i telefèric. A manca de la trama urbana que facilitaria molt la localització dels elements, el mapa situa totes les vies i cablejats de cadascun dels mitjans de transport, estacions, passadissos, andanes, cotxeres, dates de construcció, i instal·lacions antigues i en desús.

Cliqueu sobre la imatge inferior per veure el mapa general en alta resolució i els enllaços per accedir al mapa interactiu, i us podreu entretenir una bona estona, i si és el cas, trobar-hi algun error.

http://carto.metro.free.fr/cartes/metro-tram-barcelona/index.php

dilluns, 21 de novembre de 2016

300 anys de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals

Església i  parròquia de Sant Martí de Provençals, seu original de l'ajuntament de l'antic municipi
Autor: Francesc Alsina i Vila, 1920-1930. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya


El Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals ha organitzat l'exposició '300 anys d'un ajuntament', que es pot veure al Centre Cívic de Sant Martí del carrer de la Selva de Mar, 215. La mostra no ens explica només la història de l'entitat municipal, sinó que fa un repàs als elements que componien el nucli de Sant Martí Vell (a més de l'església i la parròquia hi havia cementiri, hostal, presó, masies...), el territori i les activitats que s'hi desenvolupant, magníficament il·lustrat amb fotografies, documents i plànols.




El Decret de Nova Planta, conseqüència de la Guerra de Successió, va aportar el model municipal tal com avui el coneixem. Abans, les parròquies eren la base de l’organització territorial, però a partir d'aquell moment els alcaldes ho van ser per designació reial. Corria l’any 1716 i d’això fa 300 anys.

Aquesta exposició vol mostrar les activitats que desenvolupava l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals, tasques que, com explica l’historiador Carreras Candi, “fins que no es produeix la desamortització dels béns de l’Església, aquesta seguia mantenint la propietat dels drets que gestionava el municipi”. Aquest procés va ser diferent en cada cas.

L’Ajuntament de Sant Martí de Provençals regulava els escorxadors, els hostals o els herbatges o sistemes de pastures. S’ocupava de mantenir els camins utilitzables, cobrava els impostos, s’ocupava de reclutar gent per al servei militar. La Justícia s’exercia en el mateix edifici on també hi havia la presó. També garantia els bons costums i obligava a respectar normes de seguretat, entre altres coses.

Quan Sant Martí de Provençals, l'ager provintialis medieval (terme utilitzat pels romans per anomenar les terres fora muralles) que li dóna nom, va ser annexionat a Barcelona l’any 1897 el seu terme municipal era el més gran de tots els municipis del Pla i també era el que tenia la població més dispersa entre diversos nuclis, molts d’ells amb la suficient entitat com per constituir-se en barris amb vida pròpia al marge del municipi. Avui, el vell municipi està fragmentat en diversos barris, però la història que ens explica aquesta exposició és la de tots els martinencs.

Si voleu conèixer quins eren aquests nuclis de població que el conformaven, en el següent vincle hi trobareu una breu descripció. Potser sou martinencs i no ho sabeu.


dijous, 17 de novembre de 2016

Barcelona i el ferrocarril (1848-1935)



El proper dilluns 21 de novembre, a les 19h, Pere Pascual, de la Universitat de Barcelona, presentarà a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) de la plaça del Rei, "Barcelona i el ferrocarril a Catalunya (1848-1935). Una història de la seva explotació".


Més enllà del ferrocarril entès com a mitjà de transport de viatgers i mercaderies i peça cabdal en el desenvolupament econòmic de Barcelona, el tren forma part de l'imaginari dels barcelonins i ha esdevingut des del primer moment un element lúdic tant pel que fa a les joguines que el reprodueixen en miniatura com els trens que van circular pels parcs de la ciutat. Us deixo l'enllaç a la història d'aquests trens:


dissabte, 5 de novembre de 2016

El Quixot arriba a Barcelona



Barcelona és l'única ciutat real que apareix en el Quixot de Cervantes. Amb el seu escuder, Sancho Panza, arriba a Barcelona una nit de Sant Joan pel Portal de Mar, passegen pels carrers i carrerons del Born i s'allotgen en el palau d'Antonio Moreno, un ric cavaller barceloní.

Per celebrar els 400 anys d'aquesta visita literària, el proper dilluns 7 de novembre, a les 19h, a la Casa de l'Ardiaca (carrer de Santa Llúcia, 1), Francisco Rico, catedràtic emèrit de Literatures Hispàniques i especialista en el Quixot, ens parlarà de la relació entre l'obra de Cervantes i la ciutat de Barcelona.

A Bereshit vam publicar un apunt en què don Quixot és convidat a sopar al palau d'Antonio Moreno per burlar-se del cavaller amb un cap parlant. Podeu llegir-lo a "El Quijote, el cap parlant i les carasses de Barcelona", on, a més,parlem d'autòmats i carasses escampats pels carrers de la ciutat, a la Catedral i a la basílica dels Sants Just i Pastor.

Vençut pel cavaller de la Blanca Luna a la platja de la Barceloneta, torna al seu poble, però abans dedica el conegut elogi a la ciutat: «archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades...».

Us deixem, també, la ruta literària per Barcelona del Quixot i Miguel de Cervantes, que va preparar Biblioteques de Barcelona.



dijous, 3 de novembre de 2016

Presentació del directori Clifford de fotògrafs del XIX



Amb motiu de la celebració del 177è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona, Fotoconnexió i el Museu Marítim de Barcelona present el directori Clifford, el proper dijous 10 de novembre de 2016, a les 19 h, en el Museu Marítim de Barcelona, avinguda de les Drassanes, s/n.

Clifford és un directori de persones que van exercir l’ofici o la professió de fotògraf en els territoris de l’Estat espanyol entre els anys 1839 i 1900, que es pot consultar lliurement en línia al web de Fotoconnexió. L’objectiu d’aquest portal és posar a l’abast i fer conèixer les dades bàsiques de tots aquests fotògrafs: el nom complet, el lloc i les dates de naixement i mort del fotògraf, els noms comercials i/o pseudònims que van utilitzar, les ciutats on van obrir galeria, taller, estudi o botiga, o simplement hi van exercir l’activitat fotogràfica, i el període que van estar actius com a fotògrafs.

El nombre de fotògrafs inclosos al directori Clifford de Fotoconnexió no té cap límit, i en aquests moments disposa d’uns 4.300 registres.

Hi intervindran:

Roger Marcet, director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona

Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d'Arxius de la Generalitat de Catalunya

Maria de los Santos García Felguera, professora d’història de l’art i la fotografia de la UPF i expresidenta de Fotoconnexió

Ricard Marco, fotògraf, historiador de la fotografia i president de Fotoconnexió

Jep Martí, arxiver, historiador de la fotografia i coordinador del directori Clifford de Fotoconnexió

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Congress for Curious People Barcelona 2016



El 2010 es creava a Coney Island el Congress for Curious Peoples de la mà d'Aaron Beebe i Dick Zigun, el Coney Island Museum i Joana Ebenstein, de Morbid Anatomy. Entre l’espectacle i les conferències acadèmiques, aquest congrés repassa la història dels parcs d'atraccions i les barraques de fira del segle XIX i la primera meitat del XX, alhora que explora i actualitza la pervivència d'aquell món en la societat americana actual.

La segona i la tercera edició repetien escenari, el 2013 viatjava a Londres i el 2014, de la mà de Via Barcelona se n'organitzava una edició a Barcelona, i en el qual hi vam participar per parlar dels museus anatòmics, col·leccions que entre la ciència i l'espectacle van recórrer la ciutat entre 1849 i 1938.

Barcelona, com a tota gran ciutat, també va viure un món de barraques de fira, panorames, circs, museus de cera i anatòmics, que fins 1895 s’instal·laven a la plaça Catalunya i que posteriorment ho van fer en el Paral·lel. A aquell món itinerant s'hi han d'afegir els parcs d'atraccions. En total 12: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Gran Casino de la Rabassada, Turó Park, American Park, Foixarda, Maricel Park, Atracciones Apolo, els Caspolino de la plaça Gal·la Placídia i del Paral·lel, i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, a més del Lake Valley del pantà de Vallvidrera, que no va arribar a funcionar com a tal. També hi ha hagut altres llocs que complementaven la seva funció amb atraccions, com l'Iris Park i l'Sportmen's Park, i un altre de desconegut del qual ja en parlarem algun dia. Dels parcs només ens en queda el del Tibidabo amb el seu Museus d'Autòmats. De les barraques de fira se n'ha perdut tot rastre.

Entre el 28 d'octubre i el 6 de novembre d'aquest 2016, després de celebrar amb èxit una edició a Madrid, Via Barcelona, amb el patrocini de Hendrick's Gin, torna a oferir-nos un nou Congress for Curious People que aquesta vegada ens portarà a evocar el món de les arts escèniques dels anys del modernisme i l'art decó amb un homenatge a la figura d'Oleguer Junyent (1876-1956) en el taller estudi que es conserva Gràcia, amb actuacions d'òpera i dansa, i un espectacle de mentalisme a càrrec de Pablo Raijenstein.

En aquesta línia, també hi haurà un itinerari per la influència de Wagner i Alemanya a Barcelona i un altre pels anys daurats del Paral·lel, on Meritxell Carreres ens parlarà de l'origen d'aquesta avinguda, dels seus teatres, i jo em faré càrrec de parlar dels espectacles més excèntrics, com el Museu Anatòmic Roca, el Cabaret de la Muerte o el Palacio de las Ejecuciones, per acabar amb una visita al Museu de les Arts Escèniques.




Hi haurà també activitats centrades en la medicina, la història natural, les belles arts i la història de la vida privada, que ens permetran conèixer el conjunt monumental de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, els espais originals de l’Exposició Internacional de 1929 i el Palau Nacional de Montjuïc, i un circuit pel passat i els personatges LGBT de Barcelona.

Finalment, el congrés aprofitarà la Diada de Tots Sants per introduir-nos a la Barcelona sobrenatural i funerària, la Castanyada el Samhain o Halloween d'altres latituds en un itinerari que culminarà amb una ascensió nocturna al campanar gòtic de Santa Maria del Pi.

No us perdeu l'ocasió de viure Barcelona des de perspectives que no són les habituals i conèixer-ne aspectes sorprenents i insòlits. A la pàgina del Hendrick's Congress for Curious People hi trobareu tota la informació i podreu triar les activitats que més us agradin. No deixeu passar els dies perquè tenen un nombre limitat de places.