dijous, 14 agost de 2014

La Barcelona de Chomón


Segundo de Chomón (Terol, 1871 - París, 1929), tècnic fotogràfic, inventor d'efectes especials, càmera, pintor, productor i director, és un dels pioners del cinema i una figura fonamental dels primers anys de la seva història. Va començar la seva trajectòria a Barcelona, el 1902, pintant pel·lícules amb un sistema inventat per ell, ajudat per la seva dona, Julienne Mathieu, que havia treballat per a Méliès. Aquell mateix any fabrica la seva pròpia càmera de cine i roda la primera pel·lícula, Choque de trenes (1902). El 1905 viatja a París i en poc temps es converteix en un dels tècnics més importants de la Pathé Frères. Durant els dos anys posterior a la tornada a Barcelona (1910-1912), Chomón va filmar molts documentals, entre ells n'hi ha dos de Barcelona, que podeu veure a Bereshit.

dijous, 31 juliol de 2014

Barcelona... de vacances

 Barcelona, ciudad de invierno (1908), de Hassall

A vegades oblidem que Barcelona és filla de comerciants i de turistes. A mig camí d’Emporiae i Tarraco, Barcino creix com a intermediària, no sense gran competència amb Baetulo, entre el gran nucli comercial fundat pels grecs i la capital, gràcies al seu port, i es converteix en colònia d’acollida de legionaris llicenciats que troben en el sol, les vinyes i les oliveres de la costa del Llevant d’Hispania el lloc ideal on retirar-se o fer prosperar grans villae rústiques. Aquests veterans llicenciats es van convertir en el gruix de les classes mitjanes afavorides per August, fundador de la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino entre el 15 i el 13 aec, i de qui enguany se'n celebren els 2000 anys de la seva mort.

Continueu llegint a Bereshit

divendres, 11 juliol de 2014

La Marina de Sants i Can Tunis



Per a en Jaume Almirall i Carreras


El plànol adjunt (al final de l'apunt el trobareu amb més resolució) ens mostra la situació geogràfica de la Marina de l'Hospitalet i Sants, Can Tunis, les platges i els seus camps de cultiu a principis dels anys 40. La zona situada entre la Riera Blanca, frontera natural amb l'Hospitalet de Llobregat i que als plànols és a l'esquerra de l'Hipòdrom de Can Tunis (1883-1934) i el riu Llobregat és la Marina de l'Hospitalet (en color més fosc al plànol), expropiada l’11 de maig de 1920, quan les Corts dicten la Ley de expropiación de terrenos para los puertos francos de Barcelona y Santander. La línia de tren i l'estació de Can Tunis marca la nova frontera entre els dos municipis. La zona situada a la dreta de la Riera Blanca és la Marina de Sants, municipi independent fins 1897...

Continueu llegint a Bereshit

divendres, 27 juny de 2014

La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona



Després de l’enderroc de les muralles (1854), un dels principals actes d’afirmació col·lectiva (amb totes les reserves) de Barcelona a favor d’un futur obert al món i de recuperació d’espai polític va ser la supressió d’un altre dels elements que constrenyien la ciutat: la ciutadella militar del segle XVIII. La proposta de l’Exposició Universal de 1888 volia convertir aquell espai en el primer parc públic de la ciutat i en el lloc de trobada de la ciència, el coneixement i la tecnologia que imperava en aquell segle XIX i que començava a calar entre totes les capes de la població com a senyal de modernitat.

Continueu llegint a Bereshit

dijous, 19 juny de 2014

Caçadors d'Hermes


La mitologia diu que Hermes, protector del comerç, les arts, les ciències i els viatgers, va fundar la nostra ciutat juntament amb Hèracles. Del 19 de juny al 13 de setembre la Fundació Setba tindrà oberta la mostra Caçadors d'Hermes, una exposició fotogràfica que reflecteix la presència del semidéu grec Hermes a Barcelona a través de tota la trama urbana, a vegades de forma molt evident mitjançant estàtues o baix-relleus, a vegades subtilment amagat.

L'exposició està integrada per una col·lecció de fotos d'Hermes captades per un grup de companys blogaires aficionats a la història, en especial, la de la ciutat de Barcelona: Enrique Camós, Ángeles Durán, Jordi Casadevall, Roser Messa, Andrés Paredes, Neus Prats, Xavi Soro, Alba Vendrell, Núria Manchado, Marian E. Oviedo i Albert Muñoz, que podeu seguir en el seu blog

A més de l'exposició, dijous 17 de juliol, a les 19:30 h, es realitzarà una conferència on Xavi Soro i Alba Vendrell parlaran sobre les característiques de la figura d'Hermes a Barcelona, i divendres 4 de juliol, a les 17:30h, es farà la ruta "Vine amb nosaltres a caçar els Hermes de Ciutat Vella!"


dilluns, 9 juny de 2014

L'últim tramvia de Barcelona va ser un bar


Deixant de banda el Tramvia Blau, el dia 18 de març de 1971 Barcelona va acomiadar les dues darreres línies de tramvies de la ciutat. No van arribar al segle d’existència: van ser 99 anys 3 mesos i 8 dies des d’aquell llunyà 27 de juny de 1872 en què Barcelona inaugurava la seva primera línia del Pla de la Boqueria fins als Josepets (plaça Lesseps), amb un cotxe tirat per cavalls. Però un "tramvia" va subsistir a Montjuïc.

Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 4 juny de 2014

Barcelona, de l'Infern al Purgatori


A principis d’any, el blog Pla de Barcelona, de Pere Cowley, en ensenyava on era l’Infern a Barcelona. Un petit carrer que anava de la Riera de Sant Joan al carrer Ripoll, desaparegut durant la destrossa que va permetre l’obertura de la Via Laietana l’any 1909. Situat on avui es correspon amb la vorera de muntanya de l’avinguda de la Catedral, entre Via Laietana i el carrer del Dr. Joaquim Pou, pren el nom de l’antic Hostal de l’Infern on diuen que s’hi va allotjar en Serrallonga.

I més enllà del joc amb el nom de Barcelona, que la ciutat tingui cel no ho discutirem, però que té Purgatori és cosa poc sabuda pels barcelonins, que s’han tornat tan descreguts que han abandonat el bon costum de visitar les seves esglésies a canvi de la creença que si Déu no proveeix ho farà el destí que hem posat a mans dels bruixots de l’economia.

Continueu llegint a Bereshit

divendres, 23 maig de 2014

En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX


Al Parc de l’Oreneta hi ha en funcionament un tren miniatura. Va ser inaugurat el 1981. Al llarg d'un recorregut de 636 m amb tres amples de via d'entre 5 i 10 polzades, el tren travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic. També disposa d'una estació i un baixador. Compta amb dotze locomotores, entre elèctriques, de vapor i dièsel, i dotze vagons. És d'origen modern, però la tradició barcelonina d'aquest trens es remunta a principis del segle XX.

En aquells temps una de les principals formes d’oci ciutadà era passejar pels parcs i els jardins, que van començar a néixer després d’enderrocar les muralles (1854). Però aviat es va posar de moda una activitat peculiar: els trens de petita escala que permetien dur-hi passatgers. D’aquests trens només en queda el del Tibidabo, que és hereu del primer tren que passejava els visitants del parc per la zona baixa del bosc, i les restes arqueològiques del Mini-Grott.

Continueu llegint a Bereshit

divendres, 16 maig de 2014

Barcelona, entre la vida i la mort: metges, apotecaris i artistes


Remeis celestials
Ciència, pseudociència i societat
El món de la salut a la Barcelona de 1714
Mala vida, literatura y medicina en el Distrito Quinto
Itineraris d’Història de la Ciència
Salvadoriana: tresor del patrimoni científic
Pàgines vives
Human bodies
A propòsit de l’apunt sobre la publicitat que Bayer va fer de l’Aspirina fent servir imatgeria religiosa (Crist, Sagrat Cor o Marededéu) durant els anys 40, en plena postguerra espanyola i amb la Wehrmacht dessolant Europa, he conegut, gràcies a l’Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya), una petita mostra anomenada “Remeis celestials”, situada en el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona del carrer Girona 64-66. Malauradament, no és una exposició oberta al públic, però podeu intentar accedir-hi.
Continueu llegint a Bereshit

dissabte, 10 maig de 2014

La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino


Dins l'espai Arquitectura dels dilluns de Cultura, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya presenta sessió de debat amb el títol "La muralla romana en el marc del Pla Bàrcino" amb la participació d’Aureli Santos, responsable de l'Oficina de Projectes de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona i els arquitectes Josep Llinàs i Jordi Henrich.

Sala d'actes del COAC de Barcelona
Plaça Nova 5
Dilluns 12 maig de 2014, a les 19 h

diumenge, 20 abril de 2014

Salón Craywinckel: primera parada de tramvia


Fins l’any 1905 els tramvies de Barcelona no tenien parades fixes. El servei era discrecional i s’aturaven segons les necessitats dels usuaris.

Això va canviar el dia que a Ramon Querol, un industrial barceloní, se li va acudir la idea d’establir una parada a Sant Gervasi per als tramvies de la companyia belga Los Tranvías de Barcelona, que feien els trajectes entre la plaça Catalunya i la Bonanova, i entre les Drassanes i el Tibidabo.

Continueu llegint a Bereshit

dimarts, 8 abril de 2014

El cabaret de la mort


El gener de 1926 L’Esquella de la Torratxa publicava l’anunci, mig en català mig en castellà, d’un local, el Cabaret de la muerte, del qual no n’hi ha cap constància en cap de les fonts habituals que parlen de la història del Paral·lel ni a les hemeroteques.

Continueu llegint a Bereshit

dilluns, 31 març de 2014

Els barris de Sant Martí de Provençals (1897)

Ager provintialis (1897)
Localització de les antigues masies

Quan Sant Martí de Provençals, l'ager provintialis medieval (terme utilitzat pels romans per anomenar les terres fora muralles) que li dóna nom, va ser annexionat a Barcelona l’any 1897 el seu terme municipal era el més gran de tots els municipis del Pla i també era el que tenia la població més dispersa entre diversos nuclis, molts d’ells amb la suficient entitat com per constituir-se en barris amb vida pròpia al marge del municipi. En aquest sentit, quan en el darrer terç del segle XIX es va construir la Casa de la Vila a l'actual plaça de Valentí Almirall el lloc que es va triar no va ser casual i té una peculiaritat que després veurem.

Continueu llegint a Bereshit

dimarts, 11 març de 2014

Barcelona en postguerra, 1939-1945


El 26 de gener de 2014 farà 75 anys que les tropes franquistes van entrar a Barcelona a les acaballes de la Guerra Civil. Madrid cauria el 28 de març de 1939. Després vindrien València, Alacant, Múrcia i Almeria, i l’1 d’abril es donaria per acabada la guerra.


Continuar llegint a Bereshit

diumenge, 9 març de 2014

Fines terrae et porta coeli

Rompeolas, Josep Maria de Sagarra, 1933 (AFB)

El que havia estat el finis terrae barceloní va acabà sent la porta coeli. Amb l'enderrocament del restaurant i la partició de l'escollera va desaparèixer el darrer imaginari de l'ultramar de Barcelona: els pescador, les muscleres, les canyes per pescar crancs, les Golondrinas, les terrasses per prendre el sol en el mar de les Antilles. I la culpa no va ser dels americans.

divendres, 7 març de 2014

Gato Pérez


Trossos (TV3)
Gato Pérez (entrevista documental), 1986
Direcció: Vicenç Villatoro
Realització: Lluís Podadera
Periodista: Pilar Rahola.


dilluns, 3 març de 2014

L'home mico de Barcelona: un cas per a Auguste Dupin


Abans que Tarzan arribés a Barcelona, la nostra ciutat ja havia passejat els seus homes-mico pels escenaris. Entre els mesos de juny i agost de 1882, Hauka (o Jauka), “el hombre mono”, actuava en el Circo Ecuestre Barcelonés de Gil Vicente Alegría, en plena plaça Catalunya, en una funció encapçalada per l’habitual Compañía Ecuestre Gimnàstica, i compartint vetllada amb “los célebres Wilson”, germans saltimbanquis, “y los singulares Honrey”, també germans, acròbates i pallassos musicals i excèntrics.

Continueu llegint a Bereshit