Una chiquillería múltiple puebla de gritos y
de juegos este suburbio del Somorrostro
(Font: La Vanguardia, Suplemento, 1935)
El Somorrostro l'any 1935, a Bereshit
dimarts 21 de maig de 2013
divendres 17 de maig de 2013
dijous 9 de maig de 2013
Jornades Alimentar Barcelona
Alimentar Barcelona: els temps medievals i moderns. Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), 23 i 24 de maig de 2013.
La subsistència de les persones, en un context precari de producció i distribució d’aliments, va ser una preocupació fonamental dels governs de totes les ciutats de l’occident europeu, i una de les seves funcions més bàsiques fins al segle XVIII.
El sistema de mercat alimentari protegit de la ciutat de Barcelona tractava de garantir el proveïment dels aliments més bàsics i de contenir-ne els preus. Va ser un sistema que es mantingué sota la tutela municipal fins entrat el segleXIX, quan els principis del liberalisme econòmic i el centralis me de l’Estat espanyol el posarenen crisi. En aquestes jornades s’explicarà la formació, en els temps medievals, del sistema barceloní de mercat protegit dels productes més bàsics (com els cereals, el pa, la carn, el vi, el peix i l’horta), les seves característiques i la seva evolució al llarg dels segles fins a la seva transformació al segle XIX, quan es construí un nou model que serà analitzat més endavant, en futures jornades.
Somorrostro, de safrà i plom
Barraques del Somorrostro (1908), Isidre Nonell. Sanguina i llapis de colors.
Galeria de dibuixos i gravats, MNAC (Barcelona)
El Somorrostro sota el pinzell de Nonell i la ploma de Blai Bonet, a Bereshit
dimarts 30 d’abril de 2013
Uralita: Barcelona 1929
Plànol de Barcelona dibuixat per Francis Millioud "Frisco", encarregat per l'empresa Uralita per a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929)
Llegiu l'apunt original de Santi Barjau a Els "meus" cartellistes
dijous 25 d’abril de 2013
Les barraques de mar: arqueologia de la pobresa
L’arqueologia és, en general, tràgicament selectiva. La pala de l’arqueòleg, l’atzar o el caprici de la natura desenterren palaus, estructures urbanes, residències patrícies, temples, tombes, canals, calçades, aqüeductes, ponts i d’altres infraestructures humanes que tenen com a denominador comú la solidesa de les estructures que només el temps, la necessitat o la inconsciència han pogut devastar, soterrant els vestigis que segles després sortiran a la llum per reconstruir el passat i meravellar-nos.
Continueu llegint l'article a Bereshit
dimarts 23 d’abril de 2013
dissabte 20 d’abril de 2013
A la República en tramvia
14 d'abril de 1931, proclamació de la II República
(Font: Bundesarchive, signatura: Bild 102-11543)
La fotografia que encapçala l'apunt, d'autor desconegut i conservada en el Bundesarchive du el títol: "Republikanische Studenten und Arbeiter durchfahren auf einer mit den Farben der Republik geschmückten Strassenbahn die Hauptstadt Madrid" (Estudiants republicans i treballadors de la conducció en un tramvia de la capital madrilenya decorat amb els colors de la República). És curiosa la confusió de la senyera amb els colors de la República. El títol es manté per criteris arxivístics, però se'ls ha fet notar l'error i han afegit la correcció: és a Barcelona i el tramvia pertany a la línia 22, "Atarazanas-Plaza Cataluña-Bonanova", que circulava des de les 5.31 del matí fins l'1.37 de la matinada, tot i que aquell dia la festa deuria acabar al sortir el sol.
Continueu llegint l'apunt a Bereshit
divendres 19 d’abril de 2013
De Montcada a Barcelona: l'aigua a llevant de la ciutat
L’itinerari De Montcada a Barcelona. La història de l’aigua a llevant de la ciutat és una visita guiada a les instal.lacions d´abastament d´aigua de Barcelona des de l´època romana fins a l´actualitat.
Al segle XIV la construcció d’una nova canalització per abastir les fonts de ciutat, en aquest cas amb aigua provinent de Collserola, reflectia el nou poder municipal. Les fonts es concentraven a l’àrea més central, i l’aigua es distribuïa també a algunes institucions hospitalàries i religioses, i a un nombre reduït de cases privilegiades. Els barris més densos i actius de la ciutat eren els menys servits. Les escasseses recurrents van ser l’estímul de noves iniciatives per assegurar i ampliar l’aprovisionament.
Durant els tres segles següents, la conservació i l’ampliació de fonts i mines van ser una preocupació constant dels consellers, que designaven un mestre de les fonts com a responsable de les mines, les conduccions, les fonts i l’evacuació.
Des de 1701, una canalització oberta portava aigua del Rec Comtal des del Clot fins a Canaletes: una solució insalubre i insuficient. El 1778, l’Ajuntament i altres interessats impulsaren la construcció de la mina de Montcada per incrementar el cabal del rec. L’any 1822, la mina es tornà a ampliar. Entre el 1824 i el 1826 es construí un aqüeducte de Montcada a Barcelona. La venda de plomes d’aigua a particulars va contribuir a sufragar el cost de les obres i permeté una limitada expansió del subministrament privat i la formació d’un mercat incipient de plomes d’aigua.
Informació i reserves al MUHBA.
dimarts 16 d’abril de 2013
Un migdia al Portal de Sant Antoni
Portal de Sant Antoni i carrer de Sant Antoni Abat (1869)
Font: Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
L'any 1908 la vida bull al Portal de Sant Antoni, davant del mercat. Un món desaparegut a Bereshit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)