dijous, 11 de febrer de 2016

Big Time BCN: de Barcino a Barcelona




Després de la Barcelona subterrània, ara ens toca anar per la superfície i descobrir l'antiguitat dels seus edificis i monuments, des de la fundació de la colònia romana de Barcino fins els nostres dies, a través d'un mapa interactiu.

El col·lectiu 300.000 Km/s (Pablo Martinez i Mar Santamaria), amb la col·laboració d’Oriol Hostench, ha elaborat el catàleg interactiu Big Time BCN que permet consultar les dades de més de 70.000 parcel·les amb les seves corresponents finques i 3.000 béns protegits: muralles, convents, edificis residencials i industrials, façanes, elements escultòrics i de mobiliari urbà de la ciutat de Barcelona a partir de les dades de la Direcció General del Cadastre i el Catàleg de Patrimoni de Barcelona.

Les dades es poden obtenir navegant sobre el plànol de Barcelona i permet accedir a les dates de construcció dels edificis així com a una fitxa amb imatges i una breu història. La informació és accessible és versió web (en anglès) i mitjançant una aplicació per a mòbils elaborada per InQBarna (en català, castellà i anglès).

A més de les dades dels diferents elements referenciats, l’aplicació informa dels nivells de protecció patrimonial: Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN, en vermell), Béns d’Interès Cultural (BIC, en lila), els elements d’interès urbà (en rosa), les zones arqueològiques (en taronja) i les àrees protegides (en groc), i es pot descarregar gratuïtament.

Però com diu l'historiador Enric Comas (administrador de les pàgines de Facebook de la plaça de Catalunya i del passeig de Gràcia, el mapa fa servir dues fonts: una molt qualitativa però poc quantitativa (cercador de patrimoni de l'Ajuntament) i la principal, molt quantitativa però poc qualitativa (el cadastre). El cadastre acostuma a fer servir una data molt recent, segurament la de la darrera reforma. El cadastre és una eina fonamentalment fiscal; el valor cadastral -ni real- d'una casa no és el mateix reformat que sense reformar. Per tant, aquesta és una eina més de datació, però usem-la amb molta precaució perquè és font de molts errors, com en el cas dels edificis de la plaça de Catalunya.

També es poden consultar els mapes interactius de Nova York, Brooklyn, Moscou, Reykjavík, , Portland, Chicago, Milwaukee, Detroit i els Països Baixos.


Cliqueu sobre la imatge per accedir a la web de Big Time BCN

http://bigtimebcn.300000kms.net/

dijous, 4 de febrer de 2016

Dues maneres de veure la catedral de Barcelona



Segons el teòleg Denis Pétau, en llatí Dionysius Petavius, (1583-1652), ara fa 5997 anys de la creació del món i 4343 del diluvi universal, seguint la cronologia bíblica. Quan es va publicar aquesta portada feia quatre mesos que s'havia proclamat la Segona República.

Continueu llegint a Bereshit





Aquesta il·lustració de la catedral de Barcelona, que du el nom de Pla de la Seu, és obra de Montserrat Alberich Escardívol (Barcelona, 1912–1973). Té una peculiaritat: està feta amb una màquina d’escriure, pertany al fons del MUHBA.

Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 20 de gener de 2016

Les fires tradicionals de Barcelona (1929)

Las ferias tradicionales de Barcelona
Autor: D'Ivori [Joan Vila Pujol], 1929
AHCB (registre 20098)


Interpretació històrico-artística de les fires i festes tradicionals de Barcelona, amb dibuixos de Joan Vila Pujol, D'Ivori, amb un plànol esquemàtic de la ciutat on s'indica el lloc i la data on se celebren.

Les quinze vinyetes representen catorze fires i festes:

Fira de Sant Ponç, al carrer de l'Hospital (11 de maig)
Venda de llorer el Diumenge de Rams, a l'església de Betlem de la Rambla
Fira de galls dindi per Nadal, a la rambla de Catalunya i al passeig de la Indústria
Fira de palmes i palmons la vigília del Diumenge de Rams, a la rambla de Catalunya
Parades de flors, a la Rambla de les Flors, tot l'any
Parades d'ocells, a la Rambla dels Estudis, tot l'any
Fira de xais per Pasqua, al passeig de Sant Joan
Fires de pessebres a la Catedral i a les places Nova, del Rei, de Sant Jaume i de Sant Josep Oriol
Fira de joguines, al passeig de Colom la vigília de Reis
Fira de roses per Sant Jordi, al Palau de la Diputació General (Generalitat)
Parades de llibres de vell, a la plaça de Santa Madrona
Tortells de Sant Pau, al carrer de Sant Pau (25 de gener)
Panellets de Sant Antoni, al carrer de Sant Antoni Abat (17 de gener)
Encants Vells, a la plaça de les Glòries

dilluns, 11 de gener de 2016

Clíniques de la Barcelona del XIX



La Nadala electrònica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona de l'any 2015  és una guia per la Barcelona del segle XIX i el primer terç del XX a través de la transformació científica i tecnològica de les seves clíniques, on es proposen diversos itineraris sobre la història de la cirurgia contemporània a la ciutat a través d'aquestes institucions mèdiques.

Els seus autors són Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Barcelona, i Sara Fajula, arxivera del Col·legi, amb la coordinació de Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB.


dissabte, 2 de gener de 2016

La població estrangera de Barcelona (2015)




A Barcelona hi ha, segons les dades del padró publicades al portal d'estadística de l'Ajuntament, el juny de 2014, 268.307 persones de nacionalitat estrangera. Aquest interactiu permet veure quina és la comunitat més nombrosa a cada districte i a cada barri de la ciutat, darrere de l'espanyola, i segurament sorprendrà a molta gent que els ciutadans italians siguin els més nombrosos a la ciutat, una situació que es reflecteix en el fet que són majoria a 33 dels 73 barris.

El col·lectiu pakistanès és majoritari a 10 barris i destaca especialment al Raval, el Poble-sec i Hostafrancs. La presència concentrada de pakistanesos en aquests barris fa que també siguin majoria al districte a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.

La comunitat xinesa és majoria també a 10 dels 73 barris de Barcelona, el mateix nombre de barris on hi ha els col·lectius de l’Amèrica Llatina, cinc dels quals amb predomini bolivià. La majoria dels barris en què una de les comunitats llatinoamericanes són majoria se situen al nord de Barcelona, amb l’excepció del la Marina del Prat Vermell (el Paraguai) i Sants-Badal (Bolívia).

El mapa mostra curiositats com el cas de les Tres Torres, el segon barri amb la renda per càpita més alta, on la comunitat estrangera més nombrosa és la que ve dels Estats Units. La dada coincideix amb el fet que el país nord-americà té el consolat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada. S’observen diferències en les comunitats més nombroses a cada barri segons la renda per càpita dels seus habitants. Pedralbes i Sarrià són els únics en què predomina la comunitat francesa.

En els barris amb menys renda hi ha diversitat entre els col·lectius de la Xina, el Pakistan, el Marroc o els països llatinoamericans. Només en un dels 73 barris hi ha majoria de ciutadans de l’Europa de l’est. És el cas de Canyelles, on hi ha registrats el mateix nombre d’ucraïnesos que de romanesos.

En el mapa interactiu elaborat per BTV podeu veure els detalls per barris i per districtes.

diumenge, 27 de desembre de 2015

L'origen dels mercats medievals a Barcelona

El mercat de Santa Caterina l'any 1909
Arxiu Municipal de Barcelona


Fins el 31 de desembre de 2015 es pot visitar l'exposició "Mercats, constructors de la Barcelona contemporània", compartida en dos àmbits: l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) del carrer del Bisbe Caçador 4, en la versió extensa, i el mercat de Santa Caterina, en una versió més curta que anirà itinerant pels mercats de la ciutat. La mostra repassa l'evolució dels mercats de Barcelona des del 1830, quan es va projectar el de Santa Caterina (llavors anomenat d'Isabel II), fins el 1991, data de la creació de l'Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB).

La mostra recull l'evolució dels mercats barcelonins des que es va decidir posar ordre a la dispersió i el desordre en l'espai que ocupaven dins de la Barcelona murallada, aprofitant places i portes de la muralla de la ciutat, i com les noves instal·lacions han influït en l'ordenació de l'espai urbà alliberant-lo (com és el cas de la Rambla) o reordenant els carrers. Santa Caterina, la Boqueria, Sant Antoni, Barceloneta, Hostafrancs, i els mercats dels municipis annexionats el 1897 (el Clot de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu, Sants, els mercats de Gràcia, i més tard Horta i Sarrià), a més de centralitzar la venda i distribució, van permetre desenvolupar la funció reguladora de control públic de l'abastament d'aliments, protegint els interessos dels consumidors, establint horaris i normativa d'higiene, garantint el control de pesos i mesures, i el sistema de concessió de parades i permisos de venda.

Casualment, fa unes setmanes parlàvem dels antics carrerons que havien servit per endreçar els estris de les parades dels mercats d’origen medieval, i vam descobrir-ne la seva existència o el seu rastre ocult en la trama moderna de la ciutat. Avui farem un pas enrere i recularem als temps en què van sorgir aquests mercats medievals que naixien fora de les velles muralles romanes. Anem al mercat!


Continueu llegint a Bereshit


dilluns, 21 de desembre de 2015

El primer Salón de la Infancia



Des de fa més de cinquanta-un anys, coincidint amb les festes nadalenques, se celebra a Barcelona el Festival de la Infància i de la Joventut. Nascut el 1963, en què el saló es va instal·lar en el recinte de la Fira de Mostres de Barcelona a Montjuïc, fins l'any 1966 va dur el nom de Festival de la Infancia.

En aquell 1963 ja feia quinze anys que Radio Nacional de España a Barcelona organitzava la Campaña benéfica, iniciativa de l’actor Emili Fàbregas, conegut popularment com Senyor Dalmau, i el locutor de l’emissora Joan Viñas. Aquest popular programa tenia la intenció que cap nen es quedés sense joguines i enfocava la seca activitat sobretot en els nens hospitalitzats, raó per la qual recaptaven donatius que es traduïen no només en joguines sinó en material quirúrgic, mantes i medicines:

     "Queridos niños y niñas,
     amados del corazón,
     señor Dalmau, señor Viñas,
     ya comienza la emisión."


 Els senyors Dalmau i Viñas


Per incrementar la xifra dels donatius es va organitzar una rifa que més tard es va convertiren tómboles benèfiques. No obstant això, arribats a l'any 1963, i un cop superada l'autarquia amb l'arribada dels ministres tecnòcrates al Govern de Franco, els responsables de la campanya van acordar desenvolupar aquesta campanya en un festival, la primera edició del qual es va celebrar entre 20 de desembre al 6 de gener al Palau número 1 de Montjuïc.


Anunci de la tómbola de la Campaña benéfica de RNE
La Vanguardia, 1968


La iniciativa va comptar des d'un primer moment amb el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Delegación Provincial del Ministerio de Información y Turismo, i la col·laboració econòmica de diverses firmes comercials interessades en el nen com a consumidor just en el mateix moment que començaven a entrar en algunes llars els primers electrodomèstics. Malgrat la innocència infantil, el festival no tenien cap més objectiu que el purament econòmic, com ja s'havia posat de manifest a partir de l'any 1942 amb la creació de la Feria Oficial y de Muestras de Barcelona amb què el nou règim volia enllustrar la capital catalana un cop acabada la Guerra Civil. Mireu l'enllaç següent. Espanya entrava en la modernitat.



En el vídeo següent surt el reportatge de la primera edició del Salón de la Infancia que va realitzar el Noticiario Español NO-DO, 1095A, del 30 de desembre de 1963 (a partir del minut 1'25).


dimecres, 16 de desembre de 2015

Anys 70... La Barcelona en blanc i negre d'Albert Fortuny



Anys 70... Barcelona

L’arribada als mercats, a la primeria dels anys setanta, de pel·lícules en blanc i negre d’alta sensibilitat i, cap al final de la dècada, de pel·lícules en color, també d’alta sensibilitat, va modificar la manera de treballar dels fotògrafs. La no necessària presència, sovint, d’il·luminació extra, amb flaix o focus, va permetre treballar amb la llum ambient, que donava al fotògraf la possibilitat de passar més desapercebut i de guanyar espontaneïtat i instantaneïtat. Aquest llibre és el resultat d’haver aprofitat aquestes circumstàncies.

L’interès pel teatre, les arts escèniques i el panorama cultural de la Barcelona de l’època va portar Albert Fortuny a estar darrere de la càmera allà on noms rellevants d’aleshores feien de la ciutat un far de l’avantguarda: Núria Espert, Joan Brossa o Leonard Cohen són alguns dels personatges que han passat a través de la lent de Fortuny i que ara podem veure en aquest resum dels Anys 70... Barcelona (Sd Edicions, 2015).

La presentació serà el proper dijous 17 de desembre, a les 19 h, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.  L’acte comptarà amb la participació de l’autor; de Jordi Calafell, fotògraf i comissari; de María Luisa Samaranch, editora; i de Jordi Serchs, director de l’Arxiu.

Albert Fortuny (Barcelona, 1946) és fotògraf, especialitzat en el camp de les arts escèniques. L’any 1966, surt a la llum el seu primer treball professional: la portada del també primer disc de Pau Riba, Taxista. Des de llavors, ha participat en exposicions individuals i col·lectives i ha publicat diversos catàlegs i llibres com ara Flamenco a rajatabla o El teatre del Teatre, tots dos centrats en la fotografia i les arts escèniques.





dimarts, 15 de desembre de 2015

Guia de fòssils urbans de Barcelona



La guia Fòssils urbans de Barcelona d'Anna Cornella i Solans, geòloga i professora especialista en micropaleontologia, publicada l'any 2009 pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya, amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, és un projecte que neix l'any 2000, amb en Bernat Sanz, marit de l'autora i autor de les fotos.

Anna Cornella explica que quasi ningú no sap que a les façanes de les ciutats hi ha fòssils, i aquesta guia vol ensenyar a tothom que les façanes de les cases de la ciutat de Barcelona no són només pedres, sinó que tenen fòssils dins seu i mostra, per tant, una cara insòlita de la ciutat.

Quan passegem per les ciutats no fem esment dels detalls de les parets de les cases, en el terra d’un carrer, en els replans de les escales, en els halls dels edificis, o en les parets de les estacions del metro i dels ferrocarrils.


Per a la construcció d’edificis s’utilitzen diferents materials. Quan es fa servir pedra calcària o sorrenca quasi sempre hi ha fòssils. Aquests materials de vegades són d’una bellesa extraordinària pels seus colors, una bellesa que s’engrandeix amb els fòssils que contenen.

La pedra es talla i en conseqüència es tallen els fòssils, que així es fan visibles.

Aquesta guia pretén sorprendre els seus lectors ensenyant-los que a la ciutat hi ha fòssils sobretot a les façanes de les cases.

El que passa a la ciutat de Barcelona pot passar a totes les ciutats del món, perquè per fer cases quasi sempre s’utilitzen les mateixes pedres.

No s’han fet itineraris, ja que hi ha barris en els quals no és possible descriure’n. Aquesta guia vol donar a conèixer el fenomen sorprenent dels fòssils a les pedres de les cases i vol despertar l’interès del lector i que ell mateix faci d'explorador.

Els fòssils, normalment, es troben atrapats en els sediments on varen viure. Aquests sediments han anat formant, una a sobre de l’altra, algunes de les capes de terra que, des del principi de l’existència del nostre planeta, trobem escampades arreu. Aquestes capes, però, han sofert, i encara pateixen, una sèrie de processos geològics que les han compactades, plegades, estirades o doblegades. Arran d’això, avui trobem les muntanyes i els paisatges que ens envolten. I és en aquests indrets on els pacients fòssils esperen que nosaltres els admirem. Però la modernitat ens ha ajudat també a apreciar-los a les façanes de les nostres cases.

Tot i que l'especialitat de l'autora és la micropaleontologia (estudi dels microorganismes fòssils i concretament els foraminífers fòssils), aquí trobareu fotografies de fòssils més grans, com petxines i cargols, entre d'altres. Dels petits n'hi ha ben pocs i gairebé són invisibles.
Els fòssils han estats tallats per transformar-se en part de les pedres que formen les nostres façanes i paviments. Per això els que s'han seleccionat en aquesta guia es presenten en seccions diferents, ja siguin transversals, longitudinals o obliqües.

Per a la realització de les fotografies, la ciutat de Barcelona ha estat garbellada en tota la seva extensió, a la recerca del fòssil “perdut”. El mètode de treball ha estat rigorós i ha seguit el següent procediment:


1. Recerca dels fòssils
2. Presa de dades
3. Neteja del fòssil
4. Fotografies
5. Comprovacions finals


Les fotografies que veureu en aquesta guia són una petita mostra de l'ampli ventall de fòssils urbans que tenim a la ciutat de Barcelona. 


 
Les fotografies estan organitzades per districtes i dins de cada districte ordenades alfabèticament pel nom del carrer i el número on s’han trobat els fòssils.

El fòssil fotografiat es troba principalment a les façanes dels edificis urbans, però també es poden trobar al terra del carrer, al replà d’una escala, en un banc urbà o en una vorera. Per contemplar els fòssils urbans no es necessita cap lupa ni fer cap esforç. Simplement cal tenir ganes de veure’ls. Alguns es veuen a cop d’ull, altres a un pam o menys distància.

La informació es presenta en forma de fitxa on trobareu la següent informació sobre el fòssil:




• Fotografia

• Edat

• Descripció de la classificació taxonòmica (quan hi ha diversos tipus de fòssils s’indica “diversos”)

• Dibuix esquemàtic, molt genèric, que el reprodueix

• Dibuix de la secció de la fotografia

• Fotografia del lloc on es troba. Aquest lloc pot haver canviat entre el moment de fer la fotografia i el moment de la impressió d’aquesta guia, a causa de les remodelacions de la ciutat (canvi de comerç o altres motius)

• El nom popular, entre parèntesi, en el cas que en tingui

• Escala, en centímetres, que n’indica la mida

Es pot observar que hi ha zones de la ciutat on no hi ha mostres assenyalades. Això és perquè en aquests llocs les façanes són de pedres que no contenen fòssils, com el granit, el marbre i les granodiorites (roques volcàniques intrusives i roques metamòrfiques), entres altres.

La major part de les façanes dels districtes de Ciutat Vella, Sarrià i Sant Gervasi i alguns altres estan formades per roques volcàniques i roques metamòrfiques i, per tant, no s’hi ha trobat fòssils. I, per descomptat, tampoc s’han trobat fòssils a les façanes de pedra artificial, totxo, vidre, ciment, fusta o alumini. Els districtes amb més fòssils són l’Eixample i Sant Martí.

Generalment, els fòssils, tret d’algunes excepcions com l’ambre, sempre es troben en roques sedimentàries com les calcàries, les calcarenites o les margocalcàries.

També cal tenir en compte que la majoria de les pedres de les nostres façanes són del mateix tipus. Així, hi ha districtes on no s'han fet fotografies, tot i haver-hi roques sedimentàries amb fòssils a les façanes, ja que els fòssils que s’hi han trobat són iguals que alguns d’altres escollits preferentment perquè eren més espectaculars i estaven més ben conservats.

La tipologia de fòssils més abundants a les façanes de Barcelona són: els rudistes (petxines de diferents tipus i formes d’animals que tenien una valva molt desenvolupada i que vivien fixos al substrat marí), els equinoïdeus o garotes, les pues de garota, els Nummulits (foraminífers), els cargols, els coralls i les closques de petxines.

dijous, 3 de desembre de 2015

La història del circ a Barcelona i el Circ Raluy

Circo Ecuestre del Teatro Olympia
Col·lecció Ramon Bech


Dijous 3 de desembre es presenta a la llibreria Jaimes del carrer de València, 318, de Barcelona, La història del circ a Barcelona: del segle XVIII a l’any 1979, de Ramon Bech i Batlle, editat per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.




Malgrat els detractors que defensen que el circ és un espectacle obsolet, nosaltres ens quedem amb el ric imaginari que aquests artistes ambulants han desplegat en el nostre record al llarg dels anys. És evident que cal fer un esforç d’imaginació per conduir fins avui aquella expectació que despertaven aquells homes i dones que portaven des de llocs remots espectacles exòtics amb animals salvatges, domadors, mags orientals, hipnotitzadors, ventrílocs, llançadors de punyals, homes bala, forçuts, faquirs, acròbates i equilibristes, que es jugaven la vida penjats del buit. Fins i tot les cares tristes dels pallassos ens fascinaven parlant-nos de la vida d’aquells nòmades desarrelats condemnats a passejar el seu art pel món eternament mentre ens feien riure amb la seva desgràcia.

Continueu llegint a Bereshit





Del 4 de desembre de 2015 al 14 de febrer de 2016, en el Port Vell de  Barcelona, el Circ Raluy tindrà instal·lada la seva carpa i el museu, on fent un salt en el temps es poden veure el antics carruatges, restaurats Luis i Carlos Raluy, i que ens ofereix avui la possibilitat d’apreciar el talent i l’esforç dels pintors i fusters que van construir aquestes peces a cavall entre el segle XIX i el XX.

divendres, 27 de novembre de 2015

Madame Barcelona: un recorregut per l'Arc del Teatre



Emès en el programa Sense ficció, de TV3, Madame Barcelona és un documental que fa un recorregut pel passat i el present de l'Arc del Teatre, un dels carrers principals de l'antic barri Xino de Barcelona. És un homenatge a un carrer viu, ple d'experiències i anècdotes d'un passat mort, quan era un dels eixos d'aquell barri Xino original avui desaparegut, delimitat entre les Drassanes i el carrer Nou de la Rambla, el d'aquells locals mítics com Madame Petit, Villa Rosa, la Criolla o Cal Sagristà, o l'Arc del Teatre dels bars on corrien els dòlars dels mariners de la Sisena Flota nord-americana, com el supervivent Kentuky.

dilluns, 23 de novembre de 2015

Simposi Internacional d'Arqueologia del Born CC



El jaciment del Born amaga molt més que el que ens mostra als ulls. Ho explicàvem a Cafès i tavernes: quan Barcelona era un mercat. Aquesta és una de les seves virtuts: ens mostra la història a peu de carrer.

Els dies 27, 28 i 29 de novembre el Born Centre Cultural organitza el Simposi Internacional d'Arqueologia del Born CC: "Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni", amb dos objectius: d’una banda, establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes; de l’altra, presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’Alt Imperi romà fins l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils intel·ligents. Dins d’aquest mateix context podrem conèixer els diversos projectes de caràcter tecnològic en què ha estat treballant l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) aquests darrers anys i que possibiliten una major difusió del coneixement històric de la ciutat de Barcelona.

Hi participaran Stéphane Demeter, president de la junta directiva de l’associació Palau de Carles V, gerent de la zona arqueològica i del museu de Coudenberg (Brussel·les) i professor universitari; Sérgio Fiadeiro Guerra Carneiro, arqueòleg del Gabinete de Arqueologia da Câmara Municipal de Chaves (Portugal); Enrico Zanini, professor associat de Metodologia de la Recerca Arqueològica del Departament de Ciències Històriques i dels Béns Culturals de la Universitat de Siena; Louise Pothier, conservadora en cap i arqueòloga de Pointe-à-Callière, museu d’arqueologia i història de Mont-real; Tony Pollard, Director del Centre arqueològic de Battlefield de la Universitat de Glasgow, Escòcia, i co-fundador del Journal of Conflict Archaeology; Toni Fernández, director de les intervencions arqueològiques efectuades a l’antic mercat del Born (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Manel Miró, historiador (STOA. Patrimoni, Turisme i Museografia); Marc Hernández, Cap de Sistemes d’Informació (ICUB); Miquel Gea, arqueòleg (ACTIUM Patrimoni Cultural SL); Mikel Soberón, arqueòleg (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Marta Fàbregas, arqueòloga (ATICS SL); Xavier Tarraubella, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ICUB); i l’equip del projecte «El Born 3D».

Hi haurà servei de traducció simultània.




A partir del 27 d’octubre podreu efectuar la inscripció prèvia i sol·licitar la factura corresponent (si escau), així com fer la petició del certificat d’assistència per anticipat.

La Facultat de Geografia i Història de la UB reconeix l’assistència al Simposi amb 1 crèdit de lliure elecció.

divendres, 20 de novembre de 2015

La destrucció dels safareigs de Sant Pere, Santa Caterina i Born

Els safareigs de Tantarantana 4, l'any 1980, eliminats el 1994 per  fer-hi un pàrquing particular


Els safareig públics van ser durant segles un servei bàsic per els veïns de tots els barris de Barcelona. Eren, a més, un espai de socialització que permetien el contacte i l'intercanvi d'informació, així com el manteniment de la memòria popular. Els últims van desaparèixer durant el darrer terç del segle XX sense deixar cap testimoni viu que permetés la pervivència material que expliqués una part de la nostra història social i urbana. Els safareigs del carrer d'en Tantarantana es van preservar com es veu a la fotografia fins l'any 1980, en què uns veïns van decidir que era millor en el seu lloc construir-hi un pàrquing.




El nombre d'aquests safareigs en els barris de Sant Pere, Santa Caterina i Born és llarg. A l'article Els safareigs de Santa Caterina parlàvem dels que hi va haver davant de l'actual mercat, i en el vídeo que adjuntem, realitzat pel col·lectiu Gente de Teatro, imatges i testimonis ens expliquen la seva experiència recordant els safareigs de la plaça de les Basses de Sant Pere i els dels carrers d'en Tantarantana i Sabateret.

Si en recordeu més d'aquests barris, podem fer-ne un llistat i investigar què se n'ha fet i si en queda cap vestigi.


dimarts, 17 de novembre de 2015

Paisatges urbans emergents: el patrimoni fabril



Primera sessió del seminari "Paisatges urbans emergents. El patrimoni fabril", que organitza el Museu d'Història de Barcelona el proper dijous 19 de novembre, a l'espai MUHBA Oliva Artés (carrer d'Espronceda, 142-146).

El seminari presenta, en dues sessions (19 de novembre i 17 de desembre), estudis i propostes relacionats amb el patrimoni industrial i els usos i la incidència que han tingut en el paisatge urbà les antigues fàbriques i d'altres elements del llegat fabril de la ciutat, tant en el nucli antic de Barcelona (sobretot en els barris de Sant Pere i del Raval).

dissabte, 14 de novembre de 2015

La tuberculosi a l'espai social barceloní, 1929-1936



El proper dilluns 16 de desembre, Celia Miralles, de la Universitat de Lió, presentarà dins del cicle de Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni del Centre de Recerca i Debat del Museu d'Història de Barcelona, la conferència "La tuberculosi a l'espai social barceloní, 1929-1936".

La xerrada de la Celia Miralles forma part dels seus treballs de recerca sobre la tuberculosi a la Barcelona del primer terç del segle XX i les campanyes de control i eradicació, empreses sobretot durant la República. La seva investigació, conjuntament amb la que realitzem Alfons Zarzoso (Museu de la Història de la Medicina), José Pardo (CSIC), Alba del Pozo (llicenciada en Filologia Hispànica), Albert Domènech (professor d'Història de l'Art) i Enric H. March (llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica), forma part dels treballs de recerca sobre els agents sanitaris que a través de la salut (pública o privada, regulada o no), l'art, la literatura o el món de l'espectacle han incidit en la vida del barri Xino de Barcelona, entre finals del segle XIX i el primer terç del XX.




Part dels treballs realitzats van ser exposats en el XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: "El control del espacio y los espacios de control", Universitat de Barcelona, del 5 al 10 de maig de 2014. El fruit d'aquestes ponències ha estat publicat per Ediciones del Serbal a Espacios de control y regulación social (Barcelona, 2014), en el capítol "Salud pública, poder y control del espacio":

Albert Domènech i Alberdi (Universitat Autònoma de Barcelona). "El control del espacio urbano y del cuerpo humano: topografia de la prostitución en la Barcelona republicana".

Alfons Zarzoso y José Pardo (Museu d'Història de la Medicina de Catalunya). "Medicina y reforma social: la lucha contra las enfermedades venereas como instrumento de intervención de la medicina social en la Barcelona del Distrito Quinto 1930-1936".

Alba del Pozo Garcia (Universitat Autònoma de Barcelona). "Reescrituras del balneario y la tuberculosis en la Barcelona de fin de siglo XIX-XX".

Celia Miralles Buil (Université Lumière Lyon). "Controlar la ciudad para eliminar la endemia: el caso de la prevención antituberculosa en Barcelona en el primer tercio del siglo XX".

Enric H. March (Universitat de Barcelona). "El control del espacio urbano y del cuerpo humano: los espectáculos anatómicos". La presentació de la història dels museus anatòmics com a espectacle a la Barcelona del segle XIX i principis del XX: de la il·lustració burgesa a l'oci popular, va ser feta en el Museu d'Història de Barcelona el passat 19 d'octubre de 2015.


dimecres, 11 de novembre de 2015

Barcelona: secretos a la vista



El proper dijous 12 de novembre de 2015, a les 19:30 h, Xavier Theros (Barcelona, 1963), escriptor, poeta i antropòleg, presenta a la Llibreria Calders (passatge Pere Calders, 9) el seu darrer llibre, Barcelona: secretos a la vista (Comanegra, 2015).

Després de l'èxit dels dos llibres monumentals La sisena flota a Barcelona (La Campana, 2010) i Barcelona a cau d'orella (Comanegra-Ajuntament de Barcelona, 2013), que són dues obres de referència de la història de Barcelona, i de Tots els meus carrers, un llibre més personal que li permet reconstruir els seus records i la història familiar a través dels carrers i els barris relacionats amb la seva biografia, Theros torna amb una altra publicació que ens posa a peu de carrer i ens ensenya a mirar la ciutat com a nosaltres ens agrada, buscant els detalls que passen desapercebuts a la mirada del profà o del despistat, i fent-nos descobrir els secrets que anuncien el títol.

No són secrets amagats, sinó que estan ben a la vista. Però com a relíquies del passat que són estan escrits sobre el paisatge amb un altre alfabet o amb una altra cal·ligrafia i cal que una veu experta com la de l'autor ens expliqui el significat d'aquests elements que com jeroglífics egipcis, semblen simples ornaments, però amaguen una història o una llegenda.

A través de 90 cròniques il·lustrades amb fotografies de Tamara López Seoane, Xavier Theros ens porta, robant-li les seves pròpies paraules, a llegir la vorera infinita que és Barcelona. 90 articles que no són inèdits i que els seus amics i seguidors ja coneixem de les sèries estiuenques publicades per Theros al diari El País. I aquí és obligat fer un parèntesi per agrair la feina i l'aposta de Joan Sala, director de l'Editorial Comanegra, recuperant aquest material que d'una altra manera acabaria perdut a les hemeroteques després d'haver estat consumit. Ara tenim l'oportunitat de preservar-lo a la nostra biblioteca.

Una d'aquestes cròniques, "El club de los cien kilos", té un caràcter molt especial i personal. La vida d'un aquells fenòmens humans que eren passejats per les barraques de fira del segle XIX i principis del XX -Vracoman, l'home més gran del món- va servir per posar-nos en contacte. No és estrany que dos personatges com nosaltres, seduïts per les rareses que creixen en els marges de la realitat, acabessin compartint amistat. Però llegint els llibres i els articles de Xavier Theros tots tenim l'oportunitat de compartir amb ell alguna cosa més que la lectura. Theros és un d'aquests rars autors que t'acompanyen per les pàgines, les línies i les paraules de les seves històries mentre t'agafen de la mà i et parlen a cau d'orella.




dissabte, 7 de novembre de 2015

De Plaça Catalunya a l'Olimp: els teatres desconeguts




Ciutat Vella no només és el districte que concentra més històries teatrals, sinó el que n'agrupa les més desconegudes. Històries que parlen de vells palaus i cases nobles guanyats per a la cultura, de carrers, places i edificis que amb el trànsit del segle XIX al XX van canviar el traçat i la fisonomia. De teatres que van excel·lir i que avui ningú recorda. Aquests escenaris ocults ens ajuden a conèixer la Barcelona del passat gràcies a la màgia de l'espectacle.

Tot i que avui es fa difícil imaginar-ho el passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya van albergar durant el segle XIX moltes sales de teatre avui desaparegudes. En el passeig de Gràcia van néixer a l'entorn dels gran jardins, avui també desapareguts, com en parlàvem, com en parlàvem a En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX. En el cas de la plaça de Catalunya, a l'article Ex-plaça Catalunya. La història, però, ve de molt més antic i hauríem de parlar del Teatre Principal i la seva vinculació a l'antic Hospital de la Santa Creu, visitar l'Odeon i el Romea i fer reviure el teatre Olimp que estava on avui hi ha l'avinguda Cambó.

Per parlar-nos d'aquesta apassionant història, Carme Tierz, coautora del llibre Barcelona ciutat de teatres, farà una conferència el dilluns 9 de novembre de 2015, a les 19h, a la sala d'actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, del carrer de Sant Pere més Baix.

dimarts, 3 de novembre de 2015

La vida entre vies, el ferrocarril al Clot i al Camp de l'Arpa, 1854-1972



Al Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa hem preparat una nova exposició sobre el barri: "La vida entre vies, el ferrocarril al Clot i al Camp de l'Arpa, 1854-1972". Del 5 al 21 de novembre al Centre Cultural La Farinera del Clot, a la plaça de les Glòries. Inauguració el dijous 5 a les 19 h.

Pocs després de la inauguració de la primera línia de ferrocarril a la Península, de Barcelona a Mataró (1848), coneguda també com el Camí de l’Est, va començar a funcionar el 23 de juliol de 1854 la línia Barcelona – Granollers, o Camí del Nord. La primera parada sortint de la ciutat era el Clot: travessava la plaça de les Glòries i seguia per l’actual carrer dels Escultors Claperós . A més de l’estació s’inauguraren els grandiosos tallers i unes cotxeres on cabien 44 cotxes. Sortint de l’estació el tren passava per un pont de pedra i totxana sobre el camí de Sant Martí de Provençals. L’arribada del tren posicionarà dins el progrés el Clot i tots els territoris per allà on passi. Revolucionarà l’economia local al facilitar un mitjà de transport de passatgers i de mercaderies, tant de matèries primeres com de manufactures. Fins aleshores, el transport per terra en carro, carreta o diligència, o la navegació fluvial i de cabotatge permetien un moviment reduït de persones i béns. Un seguit d’empreses buscaran la proximitat amb el camí de ferro per optimitzar els seus rendiments. Això comportarà una gradual i inevitable evolució del paisatge amb una pèrdua progressiva de l’activitat agrícola i ramadera, que serà substituïda per la indústria i l’habitatge d’un barri en creixement.

A la dècada de 1890 s’inaugura el darrer tram de la línia de Barcelona – Montcada – Granollers – Ripoll, conegut com la Companyia Nord. El traçat passava per la plaça de les Glòries i seguia per l’avinguda Meridiana. Aquesta companyia construirà una zona de vies mortes a l’illa Independència / Meridiana / Dos de maig.

El traçat de les diferents vies no respon a una planificació conjunta i esdevindran una cotilla que condicionaran el creixement del barri. Des de la segona dècada del segle XX es buscarà una solució amb diferents plans d’enllaços que pretendran racionalitzar els sistema ferroviari de la ciutat.




Dimecres 18 de novembre de 2015, Rafael Alcaide, doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona, farà la conferència "El ferrocarril a Sant Martí de Provençals: problemes urbans i projectes de solució", en el Centre Cultura de La Farinera del Clot, a les 19h.

Autor, entre d'altres, del llibre El ferrocarril en la ciudad de Barcelona (1848-1992): desarrollo de la red e implicaciones urbanas, ens parlarà de la presència dels traçats de les tres línies de ferrocarril que travessaven el territori de l'antic poble de Sant Martí de Provençals des de 1861 i de les diverses ruptures i discontinuïtats que va provocar en el teixit urbà, per a les quals es van proposar diferents solucions sobre la base de projectes de nous traçats ferroviaris subterranis. No obstant això, algunes d'aquelles propostes no van començar a realitzar-se fins a finals de 1972.

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Pasolini a Barcelona



El proper diumenge 1 de novembre, a les 19,30h, s'estrenará a la Filmoteca de Catalunya el documental Pasolini a Barcelona, del director Hilari M. Pellicé, membre del Projecte Pasolini Barcelona. La película obrirá el cicle Pasoliniana, que s'ofereix a la mateixa Filmoteca fins el diumenge día 8.

En el documental hi han colaborat gairebé tots els membres del Grup PPB, sorgit a partir de l'exposició que el CCCB va dedicar al director i escriptor italià, i que culmina amb aquest projecte i el cicle de pel·lícules que coincideix amb els 40 anys de la mort de Pasolini, l'1 de novembre de 1975.

El film recull les relacions de Pier Paolo Pasolini amb la literatura catalana i castellana, així com els seus viatges a Barcelona, a través del testimoni dels qui el van conèixer i el van tractar.
Les persones entrevistades descriuen la personalitat del cineasta i les seves peculiars aportacions al món del cinema, el teatre i la poesia. També s'explica l'obra teatral Calderón, i el guió cinematogràfic mai no realitzat, Sant Pau. Ambdues obres s'inspiren en indrets i carrers de Barcelona i en l’entorn sociopolític d'aquell temps.


Salvador Clotas, Pasolini i José Agustín Goytisolo (1967)
Autor desconegut. Col·lecció Júlia Goytisolo i UAB


Pasolini va visitar Barcelona en diverses ocasions i es va interessar pel català, idioma perseguit com la seva llengua materna, el friülà. De la relació de Pasolini amb Barcelona tracta aquest article publicat al blog del CCCB. Sobre aquestes línies, una aquesta fotografia, feta l'any 1968, ens mostra Pier Paolo Pasolini amb els escriptors José Agustín Goytisolo (traductor dels guions d’Accattone i Mama Roma) i Salvador Clotas, passejant pel cementiri de Montjuïc de Barcelona, amb les barraques del barri de Can Tunis als seus peus. Entre d'altres aspectes que es podem veure en el documental, Pasolini estava molt interessat en els barris de barraques barcelonins perquè li recordaven le borgate romane i les condicions de vida dels seus habitants, com es reflecteix a Mamma Roma (1962).