dilluns, 25 d’abril de 2016

Els primers pagesos de Barcelona



Fa uns dies anàvem d'excursió al mont Tàber, parlàvem de l'origen del nom i ens preguntàvem per què els romans van decidir construir-hi Barcino quan res feia pensar que fos necessària una nova colònia entre Baetulo i Tarraco. Ens imaginàvem uns ibers incrèduls observant les maniobres des dels turons d'una plana habitada des de feia més de 5.000 anys i que havia passat relativament desapercebuda fins aleshores. D'aquests més de cinc mil·lennis, als quals cal sumar-hi els 2.000 anys de la fundació de Barcino ençà, i d'aquells primers pobladors seminòmades que van decidir quedar-s'hi a fer de pagès parlarem avui.

Del 29 d’abril al 13 de novembre, el Museu d'Història de Barcelona acollirà l'exposició "Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys". La mostra i la publicació que l’acompanyarà es faran ressò dels testimonis dels grups humans que es van establir al Pla de Barcelona adoptant l’agricultura i la ramaderia com a formes de subsistència. Ells van ser els artífexs de la primera gran transformació del paisatge i constitueixen les primeres comunitats d’humans que de manera estable van ocupar i explotar la plana de Barcelona.

El descobriment de la prehistòria al Pla de Barcelona és un fenomen de gran envergadura però recent. Des del reconeixement del jaciment neolític i de l’edat del bronze localitzat al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Pau del Camp, a la dècada de 1990, fins al present, els testimonis materials de la prehistòria s’han anat incrementant a Ciutat Vella i també en altres àrees de Barcelona, de manera que a hores d’ara les evidències d’ocupació humana intensiva del Pla des del VI mil·lenni són incontestables. Ara, per primera vegada, estem en disposició de poder oferir un mapa detallat de les activitats i del desenvolupament humà d'aquests primer barcelonins.


© Ajuntament de Barcelona


La imatge superior ens mostra l'esquelet d'una dona trobat l'abril de 2011 mentre es feien els treballs de recerca arqueològica a les obres de la plaça de la Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria.

La dona estava col·locada en posició fetal i portava un braçalet de denes de variscita, un collaret de petites denes d'esteatita i un penjoll d'ullal de senglar. Els ornaments s'exposaran al Museu d'Història de Barcelona. S'especula que l'individu formava part d'un grup de pagesos itinerants que es movien per la zona en funció de la provisió d'aliments disponible. Aquests grups traslladaven les seves cabanyes per la zona i ja plantaven alguns vegetals i també recol·lectaven formes primitives de cereals com ara el blat i l'ordi.

Aquesta troballa, al costat d'altres d'anteriors de la mateixa època, van confirmar als investigadors que el territori de l'actual Barcelona va estar ocupada per éssers humans fa més de 6.000 anys, com veurem a l'exposició.


[+]

D'excursió al mont Tàber

dimecres, 20 d’abril de 2016

La necròpolis de Tuset Street


L'edifici David, a la segona meitat de la dècada de 1950
Arxiu David SA


Cada cop es fa més evident que el subsòl de Barcelona amaga molts misteris. El darrer és la descoberta que ens explica avui la Cristina Savall a El Periódico. Han estat trobats al voltant d'un centenar de cadàvers en el subsòl de l'antiga fàbrica de cotxes David, que va ser inaugurada l'any 1931 al carrer d'Aribau, 230-240, i que posteriorment va ser concebut com un espai integral d'aparcament i pupil·latge de vehicles amb estació de servei inclosa, situada a la segona planta de l'edifici. L'any 1964 es va ampliar amb la finca de Tuset, 19, i entre 1967 i 1969 es van inaugurar una terrassa i les Galeries David després reconvertides en el popular Drugstore. Tot plegat situat a l'illa de cases delimitada pels carrers Aribau, Travessera de Gràcia, Tuset i Moià.

Segons els primers resultats aportats pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, la necròpolis podria tenir més d'un centenar d'anys, la qual cosa descarta -permeteu-me la broma- que siguin cadàvers de la gouche divine.

El primer que sorprèn de tot plegat és que quan es van fer les obres de la fàbrica David no sortissin a la llum els esquelets ni cap evidència del jaciment.

Cal preguntar-se què hi havia en aquests terrenys abans que s'hi aixequés l'edifici actual. S'especula amb el cementiri del convent del Bon Pastor (que també funcionava d'asil d'acollida de noies), però aquesta institució religiosa va ser construïda a l'illa Aribau, Bon Pastor, Muntaner, Travessera, i la parròquia de la Mare de Déu de Núria del carrer del Bon Pastor forma part d'aquell convent.

Es parla també d'un possible fossar de l'epidèmia de tifus de 1914, provocada per la contaminació de l'aqüeducte Baix de Montcada per filtració d'aigües fecals. Aquesta hipòtesi coincidiria temporalment amb l'antiguitat dels ossos proposada a priori.

Però mentre no apareguin més dades sobre l'origen de la necròpolis i no tinguem els resultats del carboni-14, posem una mica d'atenció a aquest indret i veurem que no estava pas desert.


En una fotografia de 1912, la Diagonal en primer pla; el Col·legi Alemany, a la dreta (planta i dos
pisos); a l'esquerra, el convent del Bon Pastor (planta i dos pisos); en vertical, el carrer d'Aribau
amb les Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta, l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Fotografia cedida per Peter Cowley, de Pla de Barcelona


Enfront ja hem vist que s'hi va construir el convent del Bon Pastor (1886). A la mateixa illa, al carrer de Moià i on avui hi ha l'Institut Francès, hi havia el Col·legi Alemany (1903). Pel costat de Tuset, delimitant amb la Riera d'en Malla (aproximadament amb l'actual carrer de Balmes, hi havia l'Asil Duran (1890-1942). I a l'altre costat de la Travessera de Gràcia hi ha l'escola i la congregació de les Dames Negres (1867).

Tot plegat és molt suggeridor i porta a fer volar la imaginació i veure aquest espai com un nexe d'unió entre institucions que, de tant en tant, es veien obligades a desfer-se dels seus morts. Al final, però, la realitat potser serà més prosaica quan esbrinem què hi havia en aquest indret. Us convido a tots a regirar arxius i preguntar per esbrinar d'on venien aquest cadàvers.

Llanço una primera hipòtesi. Segons Josep Pujades, responsable del servei d'arqueologia de l'ICUB, no es tracta d'una fossa comuna sinó d'un enterrament secundari. Això vol dir que aquest munt de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers són ossos de dones, homes, nens i gent gran, probablement van ser traslladats des d'una necròpolis pròxima, segurament en el moment en què van ser prohibits els cementiris parroquials i traslladats els cossos al cementiri municipal. En aquest cas, però, com que no n'hi havia a Gràcia potser es va optar per enterrar-los en un lloc poc habitat.

Si això fos així, podria tractar-se dels ossos escurats de l'antic cementeri del convent de Jesús (vegeu l'article El Raval de Jesús: el barri oblidat de 1714), destruït definitivament el 1823 i substituït per Santa Maria de Gràcia, construït al carrer de Gràcia, per sobre dels Jardinets. Aquest cementiri tenia la peculiaritat d'acollir els morts de les epidèmies i era un lloc de pelegrinatge dels barcelonins per Tots Sants.


Localització de tots els elements sobre un fragment d'un plànol de l'Eixample de Gràcia, de l'any 1906
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

dimecres, 13 d’abril de 2016

La història gràfica de Ciutat Vella



Divendres 15 d’abril es presenta el col·leccionable L'Abans de Ciutat Vella, 1844-1986 (Efadós, 2016), de Daniel Venteo, a la Sala d'Actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a les 19 h. Aquesta obra recull la història gràfica de la ciutat antiga, la que havia estat reclosa dins de muralles fins l’any 1854: Barri Gòtic, Sant Pere-Santa Caterina-Born i el Raval. Les imatges formen part dels fons privats dels barcelonins que hi ha volgut col·laborar i ofereixen una mirada absolutament inèdita de Barcelona alhora que permet donar una nova vida a un material que d’una altra manera probablement s’hauria perdut amb el temps.

L’historiador Daniel Venteo ha volgut oferir una visió polièdrica de la ciutat, i de la mateixa manera que l’aportació gràfica és diversa, ho seran també els textos que il·lustren els diferents aspectes de la història, que es reparteix en els següents capítols: Arquitectura i urbanisme, Festes i tradicions, Institucions i fets històrics, Món del treball, Serveis públics, Cultura i lleure, i Ensenyament.

Venteo s’ha envoltat d’un equip de col·laboradors procedents de diversos àmbits del món de la cultura i que aportaran els seus coneixements i el seu punt de vista. En aquest sentit, el primer bloc de L'Abans de Ciutat Vella, que està dedicat a l'urbanisme i l'arquitectura del bressol de Barcelona, alguns textos temàtics han estat escrits per Jep Martí, Mercè Gras Casanovas, Enric Comas Parer, Enric H. March, Josep March, Francesc Caballé, Carme Grandas i Carme Miró. L'obra està prologada per Joaquim Borràs, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona.

A més de les col·laboracions, L’Abans de Ciutat Vella compta amb un consell honorífic, integrat per Jaume Almirall Carreras, Toni Estopà, Joan-Anton Sánchez de Juan, Llum Ventura Gil, Quim Borràs i Carme Miró Alaix; i amb un consell assessor, integrat per Jorge Álvarez, Francisco Arauz, Enric Comas Parer, Miquel Barceló, Miquel F. Pacha, María José González, Alfred Puig, Jesús Floro, Peter Cowley Capella i Enric H. March.

Com és habitual en la col·lecció de “L’Abans” d’Efadós, l’obra –que conformarà un corpus amb més de 1000 fotografies i 850 pàgines– s’ofereix en 52 fascicles de periodicitat setmanal de venda en els quioscos, i dintre d’un any, després del darrer fascicle, també es podrà adquirir en un sol volum relligat.

El mateix dia de la presentació ja es podran recollir gratuïtament, a tots els quioscos, papereries i llibreries de Ciutat Vella, les cobertes i el fascicle de presentació amb les primeres vint-i-quatre pàgines del col·leccionable. La setmana següent ja començarà la distribució comercial dels fascicles setmanals.

Esteu tots convidats a la presentació i a que adquiriu aquesta obra, imprescindible no només per acostar-se d’una manera propera a la seva història, sinó per gaudir de centenars de fotografies de la ciutat, que fins ara s’han mantingut inèdites.


Presentació de L'Abans de Ciutat Vella, 1844-1986
Sala d’Actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Divendres 15 d’abril, a les 19h, a la plaça Nova, 5 



dilluns, 11 d’abril de 2016

La muralla romana en el marc del Pla Barcino

Muralla i torre romanes del carrer Sotstinent Navarro


El proper dimecres dia 13 d’abril de 2016, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “La muralla romana en el marc del Pla Barcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Hi intervindran Pep Llinàs, Carme Miró i Jordi Ramos, i moderarà Gemma Hernández.

En el marc del Pla Barcino de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha intervingut, entre d’altres espais, a la muralla romana. La muralla l’entenem com un edifici únic que defineix la colònia, des del seu origen amb la muralla de l’emperador Octavi August, com el recinte construït a la segona meitat del segle III. En aquesta xerrada es presenta, d’una banda el Pla Barcino, de l’altre el projecte del “Passeig de la Muralla”, i la intervenció al carrer Sotstinent Navarro,16. Aquesta intervenció arqueològica s’ha dut a terme, al llarg dels anys 2012-2015. I ha permès documentar, a banda del recinte defensiu i el seu vall, l’ocupació d’un espai fora de la muralla romana que va estar en actiu des de la seva fundació com a colònia fins als nostres dies, destacant les estructures d’època altimperial romana i les activitats agropecuàries en èpoques tardoantiga i altmedieval.

La conferència, a càrrec de Pep Llinàs, Carme Miró i Jordi Ramos, estarà moderada per Gemma Hernández. La sessió s’emetrà en directe per videostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016




Entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada

Aquesta intervenció arqueològica s’emmarca en el Pla Barcino, expliqueu en què consisteix aquest projecte?

És un projecte de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona iniciat el 2012 i que té continuïtat. Els darrers 80 anys la Barcelona romana ha anat sortint a la llum en nombroses excavacions arqueològiques. El coneixement acumulat sobre Barcino és molt gran i ha donat peu a un nombre important de publicacions especialitzades. El Pla Barcino ha demostrat que hi ha molt a fer i que hi ha un gran interès pel passat de la ciutat romana. Saber per què es va escollir aquest indret i quins van ser els motius per fundar una colònia romana ens pot servir per entendre l’urbanisme i l’evolució de la ciutat. La rellevància d’aquesta petita urbs ens pot donar les claus per entendre la ciutat comercial i oberta al Mediterrani que ha estat Barcelona al llarg dels segles.

El Pla Barcino és un projecte al servei de la ciutadania, per tal que coneguin el seu passat i se’l facin propi. Ara us avancem els resultats arqueològics d’una de les intervencions arqueològiques d’aquest programa, però sense oblidar-nos de la feina divulgativa i científica que hem presentat darrerament, com el Barcino 3D, la museïtzació de la Domus Avinyó, l’Aqüeducte, les actuacions a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i les intervencions preventives importants del Mercat de Sant Antoni o la vil·la romana del Pont del Treball Digne.

Quin són els resultats aportats i com s’ha gestionat tenir un equip interdisciplinari en una intervenció arqueològica preventiva?

Hi ha moltes persones implicades dins de l’estudi de la ciutat romana de Barcino, amb diferents metodologies per arribar a conèixer el seu passat. En tenim un exemple, la intervenció del carrer Sotstinent Navarro, que ha estat planificada com a projecte plural i interdisciplinari. Hem comptat amb la participació d’experts de diverses universitats i administracions, en el món de la geologia, bioarqueologia, zooarqueologia, palinologia i estudi de la cultura material en tots els seus àmbits. A partir de la combinació de totes les dades científiques aportades s’ha pogut aproximar al paisatge i utilització dels recursos, malgrat que està en estudi, podem imaginar-nos com devia ser aquesta part de la ciutat en època romana.

Les tasques científiques desenvolupades, moltes de les quals encara es troben en estudi, faran de tot plegat una recreació del passat romà, no només d’aquest punt de la ciutat, si més no d’un sector ampli de la ciutat a tocar del front marítim de Barcino.

Què aporta aquest espai de la ciutat de Barcelona al coneixement de la ciutat romana de Barcino?

La intervenció arqueològica a la finca del carrer del Sotstinent Navarro, 16-18, s’ha dut a terme en diferents fases que ha comportat descobriments en relació a la muralla, la seva cronologia, les tècniques constructives i el seu entorn al llarg de l’antiguitat tardana.

Primerament, cal fer esment que l’actuació no ha pogut documentar cap tram de la muralla romana d’August però si els elements relacionats a l’exterior d’aquesta. A part d’això i respecte al segon recinte defensiu de finals del segle III, es va poder analitzar que per a la construcció de la muralla es va excavar al nivell geològic. Pel que fa a les torres romanes, la base estava formada per pedres irregulars que devien formar un llit per assentar l’opus caementicium, que devien subjectar pedres ben escairades i motllures reciclades procedents de necròpolis i edificacions extramurs. Per a l’edificació monumental després trobarien els ben visibles opus quadratum i opus certum de les torres 27 i 28 de la ciutat romana.

Hem de destacar la descoberta d’una part del fossat de la muralla, representat per un primitiu fossat relacionat amb la muralla d’August. A final del segle III hi ha una gran remodelació de l’espai, aprofitant el fossat però més desplaçat de la muralla. Tot el gran retall quedà amortitzat cap al segle VI, aproximadament. Sobre aquest fossat no hem de descartar la funció defensiva, però tampoc hem d’oblidar la seva utilitat com a claveguera i com a conducció d’aigües brutes vers el mar o les rieres.

A banda del fossat, trobem una novetat que hem vist que possiblement és una pràctica habitual en molts trams propers a la muralla, és l’ocupació de l’espai de l’àrea entre la construcció defensiva i el fossat. En aquest indret es troba ocupat per diverses dependències atribuïdes als segles I i II, que ens indiquen la possible vinculació a un edifici administratiu relacionat amb el suburbium i el port.

Però com a tota intervenció arqueològica a la ciutat no hem d’oblidar la successió d’èpoques als espais intervinguts. A finals del segle III dC es va construir el segon recinte emmurallat de Barcino, documentat a partir del nivell d´ús que funcionaria com a espai de circulació just en el moment de l’edificació de la ciutat. És el període quan les grans domus existents intramurs de Barcino entre els segles IV i V iniciaren la seva transformació i desaparició en els segles VI i VII. Les dades arqueològiques de les quals disposem per al coneixement de la ciutat als segles VI i VII apunten no sols a una profunda transformació en l’estructura urbana, sinó el canvi de concepte de ciutat romana.

I ara, què? Quin és el futur de l’espai?

Primerament, no podem oblidar que els resultats obtinguts en aquesta intervenció ens podran indicar les similituds amb les possibles actuacions arqueològiques en indrets propers que ja estem planificant.

Després de protegir les restes arqueològiques aparegudes, s’ha iniciat el projecte urbanístic que formarà part del Passeig de la Muralla, des de l’avinguda de la Catedral fins a la plaça dels Traginers. En el marc d’un procés participatiu s’ha avançat en la definició de les necessitats reals de l’entorn i les futures actuacions justament en aquest espai, que serà en part pati d’escola i en part plaça de Ciutat Vella. No podem oblidar però, com ja hem esmentat anteriorment, que un dels projectes era la planificació urbana per donar a conèixer la muralla romana. Per tant, es tracta de definir el nou passeig per gaudir de la muralla romana, que aniria resseguint tot el llenç defensiu en aquest costat de l’antiga colònia de Barcino.

Font: Tribuna d'arqueologia

divendres, 1 d’abril de 2016

Viure com a ciutadà a la Barcelona del segle XV

La Pedra de la plaça del Blat (1389)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 
L'origen dels mercats medievals a Barcelona


El proper dilluns 4 d'abril, a les 19h,  la Dra. Carolina Obradors (European University Institute) impartirà la conferència titulada Els espais de la ciutadania. Viure com a ciutadà a la Barcelona del segle XV, dins del cicle Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona, a la Plaça del Rei.

De la Barcelona del segle X, després de la crisi de la caiguda de l'Imperi romà i la decadència del domini visigot i musulmà, i poblada per uns escassos 1.500 habitant, la ciutat viurà un important creixement econòmic al final de la Edat Mitjana a ser una de les ciutats més importants de la Mediterrània. El creixement urbà, l'esplendor del Gòtic i la conquesta de noves fronteres canviarà el concepte de ciutadania i les relacions entre els diferents agents que componen la trama cívica d'aquella Barcelona.

A L'origen dels mercats medievals a Barcelona vam parlar d'aquesta evolució des del segle X fins el XIV, i vam veure com la ciutat creixia a partir dels espais públics creats pels propis ciutadans. Ara tindrem l'oportunitat, de la mà de Carolina Obradors, de fer una mirada més atenta gairebé a peu de carrer per veure quin era l'estatus de la població a la fi d'una era i el principi d'una altra.



dilluns, 21 de març de 2016

Barcelona. La metròpoli en l'era de la fotografia, 1860-2004

Barri Gòtic. Fotomuntatge de Pere Català i Pic (1935)


La Virreina Centre de la Imatge presenta des del proper 24 de març i fins el 26 de juny de 2016, a la Rambla 99, "Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004", una exposició de prop de 1.000 obres que explora la iconografia fotogràfica de l’evolució urbanística de la ciutat al llarg d’un segle i mig d’història, sota la mirada de Jorge Ribalta, artista, crític i comissari independent.




Des que un 10 de novembre de 1839, entre les dotze i la una del migdia i davant d’una gran expectació, el gravador Ramon Alabern i Moles -deixeble de l’inventor francès Louis Daguerre- , va col·locar una càmera al terrat d’un edifici del Pla de Palau per fer la primera fotografia documentada de Barcelona i de tot l'Estat, el recorregut de la mostra repassa el vincle entre la transformació urbana, marcada per la celebració de grans esdeveniments internacionals, des de l’Exposició Universal de 1888 fins al Fòrum de les Cultures 2004, i el paper històric de la fotografia en la configuració de la percepció i opinió pública de la ciutat en un període comprès entre el sorgiment de les tecnologies fotogràfiques múltiples, a la dècada de 1850, fins a l’expansió massiva de les tecnologies digitals, Internet, la telefonia mòbil i les xarxes socials en el pas del segle XX al XXI.

L’exposició presenta un recorregut per 18 sales, amb obres concebudes com a casos d’estudi o escenes específiques. Aquestes escenes s’engloben en sis grans moments històrics: L’aprovació del pla Cerdà i l’Exposició Universal (1860-1888); el sorgiment de la premsa gràfica, l’obertura de la Via Laietana i la reforma de Montjuïc i l’eclosió de les retòriques del Modernisme arquitectònic i artístic (1888-1929); els anys trenta i la Guerra Civil (1930-1939); l’hegemonia del paradigma humanista i el nou fotoperiodisme de la Transició (1940-1970); el sorgiment del nou estil documental topogràfic en relació amb la recuperació de la ciutat i l’auge del moviment veïnal (1970-1992); i, per finalitzar, les noves lluites socials on la imatge adquireix una nova centralitat, tant en la gestió municipal com en el conflicte social (1992-2004).

L'exposició va acompanyada del seminari Les lluites per la imatge de la ciutat, que s'impartirà gratuïtament entre els dies 7 d'abril i 12 de maig, però que requereix inscripció prèvia. Per veure el programa i el contacte aneu a la pàgina de La Virreina.


[+]

Vegeu quines han estat les primeres fotografies històriques

dimarts, 15 de març de 2016

La carta històrica de Barcelona



El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) ha creat un nou recurs divulgatiu per conèixer l’evolució urbanística de la ciutat de Barcelona: la Carta Histórica de Barcelona.

En una adaptació als nous temps d’un atles històric de Barcelona actualitzat o de la presentació audiovisual de la pròpia exposició permanent del MUHBA, la Carta Històrica de Barcelona és una transcripció cartogràfica de l’evolució del creixement de la ciutat a partir de mapes històrics originals, que podem consultar, i gaudir, des de casa.

A través d’aquest recurs podem veure com ha crescut i com ha canviat la fesomia de Barcelona al llarg de 22 segles, alhora que podem gaudir de diverses capes d’informació específica, com les de nuclis poblats, edificis representatius, molins, fabriques o xarxes de transports. Un conjunt de gràfics plens de detall acompanyats de textos breus, plens de concisió i rigor, que constitueixen una reconversió cartogràfica que vol traçar un discurs històric de llarga durada.

dilluns, 14 de març de 2016

Els barris de Barcelona (1976-2006): la mort de Sant Martí de Provençals



En un article anterior vam començar un estudi sobre els nuclis de població històrics de Sant Martí de Provençals abans de l'agregació de 1897 a la ciutat de Barcelona, la major part dels quals es poden localitzar en el plànol de Sant Martí de 1882, que encapçala aquest apunt. Des d'aleshores el mapa dels barris de la ciutat ha canviat molt fins arribar a la descomposició de l'antic municipi de Sant Martí.


Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 2 de març de 2016

Jornades "Els gremis de Barcelona"

Gremis de Barcelona, obra de Joan Vila (1929)
Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona


Coordinades per Xavier Cazaneuve i Pere Moles, els propers dies 12, 13 i 14 d'abril de 2016 se celebren les jornades "Els gremis de Barcelona", a la sala d'actes Agustí Duran i Sanpere de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.




Barcelona ha estat durant molts segles una ciutat gremial. La toponímia urbana, amb el nom de carrers d'oficis, ho demostra a bastament. La historiografia municipal ha estat orgullosa de l'existència dels gremis, del seu paper econòmic i de la seva participació en el govern de la ciutat a través del Consell de Cent fins 1714. Els gremis han estat un element fonamental a la xarxa social de les ciutats europees durant molts segles, des de l'Edat Mitjana fins la Revolució Industrial, i Barcelona és un dels casos que es poden estudiar millor.

Per la mateixa diversitat del treball artesanal i de la seva organització, en el cas de Barcelona amb un centenar de corporacions diferents, l'estudi dels gremis s'ha fet, de manera majoritària des de la història d'una corporació d'un sector d'activitat determinat, i el mateix programa d'aquestes jornades n'és una mostra. Tanmateix l'estudi d'un gremi concret es fa a partir d'un esquema general del que és una corporació d'oficis, amb els seus vessants organitzatius, socials, econòmics, laborals, religiosos i polítics, difícils de separar els uns dels altres. No falten però, estudis de conjunt que analitzen de manera transversal les qüestions comunes a totes les corporacions d'oficis, sobretot les relacionades amb el poder municipal. Les corporacions, primer i durant molt temps amb el nom de confraries, han estat presents a la història de Barcelona des del segle XIII fins a principis del XIX. És important conèixer els seus orígens i formació, fins que van assolir un perfil complet o almenys definit, però també ho és analitzar el seu procés de desaparició en el primer terç del segle XIX i veure com la societat urbana va evolucionar vers noves formes d'organització del treball, que alhora ho eren de relació social.

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona, les dues institucions municipals de referència en la preservació i la difusió del patrimoni dels gremis, amb aquestes jornades volem actualitzar els coneixements sobre aquestes corporacions, donant a conèixer el resultat de recerques recents i facilitant el diàleg sobre el valor dels gremis dins la història de la ciutat. Unes jornades en les quals les visions transversals del fet corporatiu es contrastaran, una vegada més, amb les anàlisis de sectors gremials específics, aquells que han estat renovats per la recerca de nous investigadors en els darrers anys.




Els gremis

Vicente Moreno Cullell


Barcelona, la vella colònia Julia Augusta Favencia Paterna Barcino de l’època romana, havia mantingut durant segles una mateixa configuració inclosa dintre de les muralles del segle III. Però arribats al segle XIII, la vella Barcino va entrar ja de ple en una transformació que, iniciada temps abans, va ser provocada per la necessitat.

La ciutat creixia, les muralles s’havien fet petites i van construir-se de noves. Van sorgir, en conseqüència, nous barris: el de la Ribera i el del Raval van prendre vida. És clar que, en dir nous barris, volem dir gent que hi viu, veïns que s’hi estableixen i que, naturalment, han de comptar amb mitjans de vida.

Entre aquells ciutadans medievals una de les fonts de vida seria, sens dubte, el treball artesà. Treball que permetia instal·lar els obradors o tallers en petits espais, a l’entrada de la casa i, de vegades, fins i tot al carrer.

Els qui treballaven un mateix ofici van anar instal·lant-se tots en un mateix indret, i van donar-li tal caràcter que l’ofici que hi realitzaven va passar fins i tot a denominar el carrer, i amb tal força que molts encara el conserven en l’actualitat. Per exemple, per citar-ne alguns dels molts que hi ha en el barri de la Ribera, podem citar: Argenters, Mirallers, Carders, Corders, Sombrerers o Abaixadors, entre d’altres. Però també en trobem al voltant de la catedral, és a dir, al centre de la ciutat de l’edat mitjana, com són: Dagueria, Llibreteria o Ollers.

Hi havia, però, excepcions. Aquells oficis que causaven molèsties als veïns van ser apartats del centre urbà amb el pas del temps. Així, trobem el cas dels tintorers de cotó, als quals un decret del batlle de l’any 1225 va assenyalar-los un lloc adequat per a instal·lar les seves indústries fora de la ciutat.

A l’edat mitjana els artesans eren anomenats ministeralis, d’on ve la paraula catalana menestral. Els artesans s’agrupaven en corporacions d’oficis, que en el segle XIV es van transformar en gremis. Eren organitzacions que tenien cura de la formació dels artesans i defensaven els seus interessos econòmics i professionals. També controlaven l’excés de producció i marcaven els preus.


Gremi Ofici que realitzaven
Abaixadors Igualaven el pèl dels draps de llana amb tisores grosses.
Apotecaris Preparaven i venien medicaments.
Bastaixos de capçana Traginaven càrregues damunt del cap.
Calafats Fusters de ribera que construïen embarcacions.
Cervellers Fabricants de capells de ferro que cobrien el crani.
Daguers Fabricants de dagues, espases de fulla curta.
Estorers Fabricaven o venien estores
Fustaniers Teixidors de fundes de matalàs de cotó.
Garbelladors Es dedicaven a garbellar cereals per compte d’altre.
Hortolans Conreaven la terra.
Llogaters de mula Llogaven bèsties de càrrega.
Manescals Curaven les malalties a les bèsties.
Pedrenyalers Fabricants d’una mena d’escopeta curta que es disparava amb pedrenyal (pedra foguera).
Rosariers Feien i venien rosaris.
Sellers Feien i adobaven selles i altres guarniments.
Tapiners Produïen tapins, una espècie de sandàlia de dona.
Velers Fabricaven i venien vels.
Xocolaters Feien i venien xocolata.



Cada corporació tenia la seva confraria, agrupació de caràcter religiós amb funcions socials i benèfiques amb un sant patró que la representava. Ajudaven els que ho necessitaven i les vídues i els orfes.

El mestre artesà treballava a casa amb la col·laboració de la seva dona, els seus fills i filles i, si el negoci anava bé, tenia algun treballador, assalariat o esclau, i algun aprenent.


gremis-sastre.jpg


Els gremis eren una associació de treball i com a tal, com explica Pere Molas, eren persones jurídiques amb dret a propietat i, també, amb deutes. A més, cada gremi era diferent d’altres per la seva naturalesa, la seva estructura, el seu funcionament i la seva finalitat.

Quan un grup de persones que es dedicaven a un mateix treball decidien unir-se i formar una corporació gremial, aleshores es redactaven unes Ordenances (avui ho anomenaríem estatuts) que fixaven la norma del funcionament, i que indicaven els deures i els drets que es contreien per ser confrare. Les Ordenances es presentaven al monarca a fi que les aprovés. La seva redacció, dins les variants pròpies de cada ofici, tenien unes constants.

Els primers capítols eren purament de caràcter benèfic i religiós: compromís a l’assistència a la festa patronal i a deixar de treballar aquell dia. Aquest punt el trobem sempre molt remarcat i els historiadors coincideixen a l’hora d’afirmar que això indicaria que els diumenges i els dies festius també es treballaria. Era obligat, tot i això, d’anar als enterraments dels agremiats i, en alguns casos que estaven especificats, es pagava una determinada quantitat per a quedar exempts d’aquestes obligacions. La quantitat ingressada es repartia entre els més pobres.

Els Capítols determinaven també les quantitats que cadascun havia de pagar en fer l’ingrés en la confraria, després d’una quota que recollien els llevadors. A les confraries hi entraven també les dones i els menors d’edat.


gremio2.jpg


A partir del segle XV, quan les confraries passen a ser més aviat unes organitzacions de treball, en els Capítols s’hi inclouen ordenances referents a la qualitat dels productes, i els qui vetllaven per un control de qualitat eren els “veedors” o inspectors, mestres en la tècnica de l’ofici.

Un Capítol estava dedicat a especificar l’examen o passantia que calia passar als aprenents per a obtenir l’oficialia, sense el qual no es podia obrir un obrador o taller. I no es podia tenir la categoria de mestre si no es tenia un obrador i el senyal o la marca de la fàbrica, que es transmetia per herència.

Sempre hi havia un compromís entre el mestre i l’aprenent amb intervenció del pare o tutor d’aquest. Els gremis regulaven la possibilitat d’accés al mestratge per mitjà d’un examen i d’una matrícula, que pressuposava una capacitat econòmica i una destresa per a accedir-hi.

Per poder presentar-se a l’examen s’havia de ser aprenent durant tres o quatre anys, segons el gremi, que es podien fer a la mateixa ciutat o a fora, però certificant sempre que s’havia acomplert el temps obligat a la casa d’un altres mestre. La condició d’aprenent estava molt subjectada al mestre en tot: l’ofici, el servei que havia de fer a la casa, i el permís per a sortir-ne.


Font: Vicente Moreno Cullell, (Barcelona, 1981), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor d’educació secundària i membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

Ciències socials en xarxa. El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

divendres, 19 de febrer de 2016

Paisatges de Barcelona des del castell de Montjuïc



El Castell de Montjuïc presenta, fins el 28 de febrer de 2016, una mostra fotogràfica i calidoscòpica de la ciutat per tal que cadascú, amb la seva pròpia mirada, en reinterpreti els seus múltiples paisatges. El paisatge no és tan sols un lloc físic; és també un lloc emocional, influït per idees i sensacions. És, en definitiva, el marc subjectiu de qui el mira i el viu.

L’exposició s’estructura en tres instal·lacions complementàries:

- A la primera, dues fotografies panoràmiques de gran format abasten la ciutat; dins d’elles, i amb la mirada focalitzada i curiosa del voyeur, podem veure què hi passa, què s’hi fa, qui s’hi mou… En definitiva, qui conforma i és protagonista d’aquest paisatge urbà.

- A la segona, uns postalers presumiblement turístics ens descobreixen Barcelona, però no pas a partir de les típiques imatges icòniques de la ciutat, sinó amb unes altres molt menys conegudes: imatges de vegades literàries, de vegades plàstiques, documentals o fotogràfiques, creades entre els segles XVI i  XXI per personatges cèlebres d’aquí i d’allà; interpretacions subjectives, foranes i autòctones de Barcelona.

- En darrer lloc i al fons de la sala, una instal·lació fotogràfica proposa un recorregut pels set turons de la ciutat: Turó de la Peira, del Putget, de la Rovira, de Modolell, de Monterols, de la Creueta del Coll i del Carmel.


Més Montjuïc:

Les fonts de Montjuïc

L'últim dia del Parc d'Atraccions




Castell de Montjuïc
Obert de dilluns a diumenge de 10 h a 18 h. Festius inclosos.


dijous, 11 de febrer de 2016

Big Time BCN: de Barcino a Barcelona




Després de la Barcelona subterrània, ara ens toca anar per la superfície i descobrir l'antiguitat dels seus edificis i monuments, des de la fundació de la colònia romana de Barcino fins els nostres dies, a través d'un mapa interactiu.

El col·lectiu 300.000 Km/s (Pablo Martinez i Mar Santamaria), amb la col·laboració d’Oriol Hostench, ha elaborat el catàleg interactiu Big Time BCN que permet consultar les dades de més de 70.000 parcel·les amb les seves corresponents finques i 3.000 béns protegits: muralles, convents, edificis residencials i industrials, façanes, elements escultòrics i de mobiliari urbà de la ciutat de Barcelona a partir de les dades de la Direcció General del Cadastre i el Catàleg de Patrimoni de Barcelona.

Les dades es poden obtenir navegant sobre el plànol de Barcelona i permet accedir a les dates de construcció dels edificis així com a una fitxa amb imatges i una breu història. La informació és accessible és versió web (en anglès) i mitjançant una aplicació per a mòbils elaborada per InQBarna (en català, castellà i anglès).

A més de les dades dels diferents elements referenciats, l’aplicació informa dels nivells de protecció patrimonial: Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN, en vermell), Béns d’Interès Cultural (BIC, en lila), els elements d’interès urbà (en rosa), les zones arqueològiques (en taronja) i les àrees protegides (en groc), i es pot descarregar gratuïtament.

Però com diu l'historiador Enric Comas (administrador de les pàgines de Facebook de la plaça de Catalunya i del passeig de Gràcia, el mapa fa servir dues fonts: una molt qualitativa però poc quantitativa (cercador de patrimoni de l'Ajuntament) i la principal, molt quantitativa però poc qualitativa (el cadastre). El cadastre acostuma a fer servir una data molt recent, segurament la de la darrera reforma. El cadastre és una eina fonamentalment fiscal; el valor cadastral -ni real- d'una casa no és el mateix reformat que sense reformar. Per tant, aquesta és una eina més de datació, però usem-la amb molta precaució perquè és font de molts errors, com en el cas dels edificis de la plaça de Catalunya.

També es poden consultar els mapes interactius de Nova York, Brooklyn, Moscou, Reykjavík, , Portland, Chicago, Milwaukee, Detroit i els Països Baixos.


Cliqueu sobre la imatge per accedir a la web de Big Time BCN

http://bigtimebcn.300000kms.net/

dijous, 4 de febrer de 2016

Dues maneres de veure la catedral de Barcelona



Segons el teòleg Denis Pétau, en llatí Dionysius Petavius, (1583-1652), ara fa 5997 anys de la creació del món i 4343 del diluvi universal, seguint la cronologia bíblica. Quan es va publicar aquesta portada feia quatre mesos que s'havia proclamat la Segona República.

Continueu llegint a Bereshit





Aquesta il·lustració de la catedral de Barcelona, que du el nom de Pla de la Seu, és obra de Montserrat Alberich Escardívol (Barcelona, 1912–1973). Té una peculiaritat: està feta amb una màquina d’escriure, pertany al fons del MUHBA.

Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 20 de gener de 2016

Les fires tradicionals de Barcelona (1929)

Las ferias tradicionales de Barcelona
Autor: D'Ivori [Joan Vila Pujol], 1929
AHCB (registre 20098)


Interpretació històrico-artística de les fires i festes tradicionals de Barcelona, amb dibuixos de Joan Vila Pujol, D'Ivori, amb un plànol esquemàtic de la ciutat on s'indica el lloc i la data on se celebren.

Les quinze vinyetes representen catorze fires i festes:

Fira de Sant Ponç, al carrer de l'Hospital (11 de maig)
Venda de llorer el Diumenge de Rams, a l'església de Betlem de la Rambla
Fira de galls dindi per Nadal, a la rambla de Catalunya i al passeig de la Indústria
Fira de palmes i palmons la vigília del Diumenge de Rams, a la rambla de Catalunya
Parades de flors, a la Rambla de les Flors, tot l'any
Parades d'ocells, a la Rambla dels Estudis, tot l'any
Fira de xais per Pasqua, al passeig de Sant Joan
Fires de pessebres a la Catedral i a les places Nova, del Rei, de Sant Jaume i de Sant Josep Oriol
Fira de joguines, al passeig de Colom la vigília de Reis
Fira de roses per Sant Jordi, al Palau de la Diputació General (Generalitat)
Parades de llibres de vell, a la plaça de Santa Madrona
Tortells de Sant Pau, al carrer de Sant Pau (25 de gener)
Panellets de Sant Antoni, al carrer de Sant Antoni Abat (17 de gener)
Encants Vells, a la plaça de les Glòries

dilluns, 11 de gener de 2016

Clíniques de la Barcelona del XIX



La Nadala electrònica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona de l'any 2015  és una guia per la Barcelona del segle XIX i el primer terç del XX a través de la transformació científica i tecnològica de les seves clíniques, on es proposen diversos itineraris sobre la història de la cirurgia contemporània a la ciutat a través d'aquestes institucions mèdiques.

Els seus autors són Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Barcelona, i Sara Fajula, arxivera del Col·legi, amb la coordinació de Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB.


dissabte, 2 de gener de 2016

La població estrangera de Barcelona (2015)




A Barcelona hi ha, segons les dades del padró publicades al portal d'estadística de l'Ajuntament, el juny de 2014, 268.307 persones de nacionalitat estrangera. Aquest interactiu permet veure quina és la comunitat més nombrosa a cada districte i a cada barri de la ciutat, darrere de l'espanyola, i segurament sorprendrà a molta gent que els ciutadans italians siguin els més nombrosos a la ciutat, una situació que es reflecteix en el fet que són majoria a 33 dels 73 barris.

El col·lectiu pakistanès és majoritari a 10 barris i destaca especialment al Raval, el Poble-sec i Hostafrancs. La presència concentrada de pakistanesos en aquests barris fa que també siguin majoria al districte a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.

La comunitat xinesa és majoria també a 10 dels 73 barris de Barcelona, el mateix nombre de barris on hi ha els col·lectius de l’Amèrica Llatina, cinc dels quals amb predomini bolivià. La majoria dels barris en què una de les comunitats llatinoamericanes són majoria se situen al nord de Barcelona, amb l’excepció del la Marina del Prat Vermell (el Paraguai) i Sants-Badal (Bolívia).

El mapa mostra curiositats com el cas de les Tres Torres, el segon barri amb la renda per càpita més alta, on la comunitat estrangera més nombrosa és la que ve dels Estats Units. La dada coincideix amb el fet que el país nord-americà té el consolat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada. S’observen diferències en les comunitats més nombroses a cada barri segons la renda per càpita dels seus habitants. Pedralbes i Sarrià són els únics en què predomina la comunitat francesa.

En els barris amb menys renda hi ha diversitat entre els col·lectius de la Xina, el Pakistan, el Marroc o els països llatinoamericans. Només en un dels 73 barris hi ha majoria de ciutadans de l’Europa de l’est. És el cas de Canyelles, on hi ha registrats el mateix nombre d’ucraïnesos que de romanesos.

En el mapa interactiu elaborat per BTV podeu veure els detalls per barris i per districtes.

diumenge, 27 de desembre de 2015

L'origen dels mercats medievals a Barcelona

El mercat de Santa Caterina l'any 1909
Arxiu Municipal de Barcelona


Fins el 31 de desembre de 2015 es pot visitar l'exposició "Mercats, constructors de la Barcelona contemporània", compartida en dos àmbits: l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) del carrer del Bisbe Caçador 4, en la versió extensa, i el mercat de Santa Caterina, en una versió més curta que anirà itinerant pels mercats de la ciutat. La mostra repassa l'evolució dels mercats de Barcelona des del 1830, quan es va projectar el de Santa Caterina (llavors anomenat d'Isabel II), fins el 1991, data de la creació de l'Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB).

La mostra recull l'evolució dels mercats barcelonins des que es va decidir posar ordre a la dispersió i el desordre en l'espai que ocupaven dins de la Barcelona murallada, aprofitant places i portes de la muralla de la ciutat, i com les noves instal·lacions han influït en l'ordenació de l'espai urbà alliberant-lo (com és el cas de la Rambla) o reordenant els carrers. Santa Caterina, la Boqueria, Sant Antoni, Barceloneta, Hostafrancs, i els mercats dels municipis annexionats el 1897 (el Clot de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu, Sants, els mercats de Gràcia, i més tard Horta i Sarrià), a més de centralitzar la venda i distribució, van permetre desenvolupar la funció reguladora de control públic de l'abastament d'aliments, protegint els interessos dels consumidors, establint horaris i normativa d'higiene, garantint el control de pesos i mesures, i el sistema de concessió de parades i permisos de venda.

Casualment, fa unes setmanes parlàvem dels antics carrerons que havien servit per endreçar els estris de les parades dels mercats d’origen medieval, i vam descobrir-ne la seva existència o el seu rastre ocult en la trama moderna de la ciutat. Avui farem un pas enrere i recularem als temps en què van sorgir aquests mercats medievals que naixien fora de les velles muralles romanes. Anem al mercat!


Continueu llegint a Bereshit


dilluns, 21 de desembre de 2015

El primer Salón de la Infancia



Des de fa més de cinquanta-un anys, coincidint amb les festes nadalenques, se celebra a Barcelona el Festival de la Infància i de la Joventut. Nascut el 1963, en què el saló es va instal·lar en el recinte de la Fira de Mostres de Barcelona a Montjuïc, fins l'any 1966 va dur el nom de Festival de la Infancia.

En aquell 1963 ja feia quinze anys que Radio Nacional de España a Barcelona organitzava la Campaña benéfica, iniciativa de l’actor Emili Fàbregas, conegut popularment com Senyor Dalmau, i el locutor de l’emissora Joan Viñas. Aquest popular programa tenia la intenció que cap nen es quedés sense joguines i enfocava la seca activitat sobretot en els nens hospitalitzats, raó per la qual recaptaven donatius que es traduïen no només en joguines sinó en material quirúrgic, mantes i medicines:

     "Queridos niños y niñas,
     amados del corazón,
     señor Dalmau, señor Viñas,
     ya comienza la emisión."


 Els senyors Dalmau i Viñas


Per incrementar la xifra dels donatius es va organitzar una rifa que més tard es va convertiren tómboles benèfiques. No obstant això, arribats a l'any 1963, i un cop superada l'autarquia amb l'arribada dels ministres tecnòcrates al Govern de Franco, els responsables de la campanya van acordar desenvolupar aquesta campanya en un festival, la primera edició del qual es va celebrar entre 20 de desembre al 6 de gener al Palau número 1 de Montjuïc.


Anunci de la tómbola de la Campaña benéfica de RNE
La Vanguardia, 1968


La iniciativa va comptar des d'un primer moment amb el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Delegación Provincial del Ministerio de Información y Turismo, i la col·laboració econòmica de diverses firmes comercials interessades en el nen com a consumidor just en el mateix moment que començaven a entrar en algunes llars els primers electrodomèstics. Malgrat la innocència infantil, el festival no tenien cap més objectiu que el purament econòmic, com ja s'havia posat de manifest a partir de l'any 1942 amb la creació de la Feria Oficial y de Muestras de Barcelona amb què el nou règim volia enllustrar la capital catalana un cop acabada la Guerra Civil. Mireu l'enllaç següent. Espanya entrava en la modernitat.



En el vídeo següent surt el reportatge de la primera edició del Salón de la Infancia que va realitzar el Noticiario Español NO-DO, 1095A, del 30 de desembre de 1963 (a partir del minut 1'25).


dimecres, 16 de desembre de 2015

Anys 70... La Barcelona en blanc i negre d'Albert Fortuny



Anys 70... Barcelona

L’arribada als mercats, a la primeria dels anys setanta, de pel·lícules en blanc i negre d’alta sensibilitat i, cap al final de la dècada, de pel·lícules en color, també d’alta sensibilitat, va modificar la manera de treballar dels fotògrafs. La no necessària presència, sovint, d’il·luminació extra, amb flaix o focus, va permetre treballar amb la llum ambient, que donava al fotògraf la possibilitat de passar més desapercebut i de guanyar espontaneïtat i instantaneïtat. Aquest llibre és el resultat d’haver aprofitat aquestes circumstàncies.

L’interès pel teatre, les arts escèniques i el panorama cultural de la Barcelona de l’època va portar Albert Fortuny a estar darrere de la càmera allà on noms rellevants d’aleshores feien de la ciutat un far de l’avantguarda: Núria Espert, Joan Brossa o Leonard Cohen són alguns dels personatges que han passat a través de la lent de Fortuny i que ara podem veure en aquest resum dels Anys 70... Barcelona (Sd Edicions, 2015).

La presentació serà el proper dijous 17 de desembre, a les 19 h, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.  L’acte comptarà amb la participació de l’autor; de Jordi Calafell, fotògraf i comissari; de María Luisa Samaranch, editora; i de Jordi Serchs, director de l’Arxiu.

Albert Fortuny (Barcelona, 1946) és fotògraf, especialitzat en el camp de les arts escèniques. L’any 1966, surt a la llum el seu primer treball professional: la portada del també primer disc de Pau Riba, Taxista. Des de llavors, ha participat en exposicions individuals i col·lectives i ha publicat diversos catàlegs i llibres com ara Flamenco a rajatabla o El teatre del Teatre, tots dos centrats en la fotografia i les arts escèniques.





dimarts, 15 de desembre de 2015

Guia de fòssils urbans de Barcelona



La guia Fòssils urbans de Barcelona d'Anna Cornella i Solans, geòloga i professora especialista en micropaleontologia, publicada l'any 2009 pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya, amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, és un projecte que neix l'any 2000, amb en Bernat Sanz, marit de l'autora i autor de les fotos.

Anna Cornella explica que quasi ningú no sap que a les façanes de les ciutats hi ha fòssils, i aquesta guia vol ensenyar a tothom que les façanes de les cases de la ciutat de Barcelona no són només pedres, sinó que tenen fòssils dins seu i mostra, per tant, una cara insòlita de la ciutat.

Quan passegem per les ciutats no fem esment dels detalls de les parets de les cases, en el terra d’un carrer, en els replans de les escales, en els halls dels edificis, o en les parets de les estacions del metro i dels ferrocarrils.


Per a la construcció d’edificis s’utilitzen diferents materials. Quan es fa servir pedra calcària o sorrenca quasi sempre hi ha fòssils. Aquests materials de vegades són d’una bellesa extraordinària pels seus colors, una bellesa que s’engrandeix amb els fòssils que contenen.

La pedra es talla i en conseqüència es tallen els fòssils, que així es fan visibles.

Aquesta guia pretén sorprendre els seus lectors ensenyant-los que a la ciutat hi ha fòssils sobretot a les façanes de les cases.

El que passa a la ciutat de Barcelona pot passar a totes les ciutats del món, perquè per fer cases quasi sempre s’utilitzen les mateixes pedres.

No s’han fet itineraris, ja que hi ha barris en els quals no és possible descriure’n. Aquesta guia vol donar a conèixer el fenomen sorprenent dels fòssils a les pedres de les cases i vol despertar l’interès del lector i que ell mateix faci d'explorador.

Els fòssils, normalment, es troben atrapats en els sediments on varen viure. Aquests sediments han anat formant, una a sobre de l’altra, algunes de les capes de terra que, des del principi de l’existència del nostre planeta, trobem escampades arreu. Aquestes capes, però, han sofert, i encara pateixen, una sèrie de processos geològics que les han compactades, plegades, estirades o doblegades. Arran d’això, avui trobem les muntanyes i els paisatges que ens envolten. I és en aquests indrets on els pacients fòssils esperen que nosaltres els admirem. Però la modernitat ens ha ajudat també a apreciar-los a les façanes de les nostres cases.

Tot i que l'especialitat de l'autora és la micropaleontologia (estudi dels microorganismes fòssils i concretament els foraminífers fòssils), aquí trobareu fotografies de fòssils més grans, com petxines i cargols, entre d'altres. Dels petits n'hi ha ben pocs i gairebé són invisibles.
Els fòssils han estats tallats per transformar-se en part de les pedres que formen les nostres façanes i paviments. Per això els que s'han seleccionat en aquesta guia es presenten en seccions diferents, ja siguin transversals, longitudinals o obliqües.

Per a la realització de les fotografies, la ciutat de Barcelona ha estat garbellada en tota la seva extensió, a la recerca del fòssil “perdut”. El mètode de treball ha estat rigorós i ha seguit el següent procediment:


1. Recerca dels fòssils
2. Presa de dades
3. Neteja del fòssil
4. Fotografies
5. Comprovacions finals


Les fotografies que veureu en aquesta guia són una petita mostra de l'ampli ventall de fòssils urbans que tenim a la ciutat de Barcelona. 


 
Les fotografies estan organitzades per districtes i dins de cada districte ordenades alfabèticament pel nom del carrer i el número on s’han trobat els fòssils.

El fòssil fotografiat es troba principalment a les façanes dels edificis urbans, però també es poden trobar al terra del carrer, al replà d’una escala, en un banc urbà o en una vorera. Per contemplar els fòssils urbans no es necessita cap lupa ni fer cap esforç. Simplement cal tenir ganes de veure’ls. Alguns es veuen a cop d’ull, altres a un pam o menys distància.

La informació es presenta en forma de fitxa on trobareu la següent informació sobre el fòssil:




• Fotografia

• Edat

• Descripció de la classificació taxonòmica (quan hi ha diversos tipus de fòssils s’indica “diversos”)

• Dibuix esquemàtic, molt genèric, que el reprodueix

• Dibuix de la secció de la fotografia

• Fotografia del lloc on es troba. Aquest lloc pot haver canviat entre el moment de fer la fotografia i el moment de la impressió d’aquesta guia, a causa de les remodelacions de la ciutat (canvi de comerç o altres motius)

• El nom popular, entre parèntesi, en el cas que en tingui

• Escala, en centímetres, que n’indica la mida

Es pot observar que hi ha zones de la ciutat on no hi ha mostres assenyalades. Això és perquè en aquests llocs les façanes són de pedres que no contenen fòssils, com el granit, el marbre i les granodiorites (roques volcàniques intrusives i roques metamòrfiques), entres altres.

La major part de les façanes dels districtes de Ciutat Vella, Sarrià i Sant Gervasi i alguns altres estan formades per roques volcàniques i roques metamòrfiques i, per tant, no s’hi ha trobat fòssils. I, per descomptat, tampoc s’han trobat fòssils a les façanes de pedra artificial, totxo, vidre, ciment, fusta o alumini. Els districtes amb més fòssils són l’Eixample i Sant Martí.

Generalment, els fòssils, tret d’algunes excepcions com l’ambre, sempre es troben en roques sedimentàries com les calcàries, les calcarenites o les margocalcàries.

També cal tenir en compte que la majoria de les pedres de les nostres façanes són del mateix tipus. Així, hi ha districtes on no s'han fet fotografies, tot i haver-hi roques sedimentàries amb fòssils a les façanes, ja que els fòssils que s’hi han trobat són iguals que alguns d’altres escollits preferentment perquè eren més espectaculars i estaven més ben conservats.

La tipologia de fòssils més abundants a les façanes de Barcelona són: els rudistes (petxines de diferents tipus i formes d’animals que tenien una valva molt desenvolupada i que vivien fixos al substrat marí), els equinoïdeus o garotes, les pues de garota, els Nummulits (foraminífers), els cargols, els coralls i les closques de petxines.