dijous, 23 de juliol de 2015

La nova orientació del fòrum de Barcino

Temple d'August a Barcino
Foto: Jesús Arpón


Segons l’estudi “The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino: A 90 Degree Turn” publicat per Hèctor Orengo i Ada Cortés a la revista Oxford Journal of Archaeology (vol. 33, 1, p. 89–107, febrer 2014), que va ser presentat en el Museu d'Història de Barcelona, el temple d'August de Barcino no estava orientat cap a la plaça de Sant Jaume, sinó cap a la catedral, cosa que implicaria un canvi de direcció de 90 graus del fòrum. La tesi acceptada fins ara defensa que les restes del temple del carrer del Paradís 10 (tres columnes més una de reconstruïda, la "viatgera", que havia estat a la plaça del Rei; i les sis fins a 1835, documentades per Antoni Celles i posteriorment deruïdes) col·locades sobre un fragment del podi són la part inferior esquerra; la nova teoria, que és la part dreta.


 Font: El País


Les obres realitzades en els números 5 i 12 del carrer del Paradís per instal·lar uns ascensor, entre les restes de les columnes i la catedral, han permès localitzat grans carreus, alguns amb restes de pintura blava i groga i farcit de pedra (rudus), similar al del podi, i part d'una construcció preparada per retenir aigua, que s’interpreta com un possible lacus o piscina que envoltava el temple. Aquestes dades fan pensar a Orengo i Cortés que el temple (de sis columnes per 11) tenia una orientació i unes mesures que l’acostarien a la proporció àuria amb la qual estan creats altres edificis romans de la península.

La nova orientació del temple implica canviar de lloc el fòrum, que passaria a ocupar una gran part del sector nord-oriental de la colònia que, segons la topografia antiga (està construït sobre l’elevació dels mont Tàber), tindria, almenys, dues terrasses per salvar els desnivells: una de superior amb el temple i una altra inferior, separada potser per un pòrtic, en la qual se situarien altres llocs de representació. El cardus i el decumanus maximus anirien paral·lels a dos dels costats del fòrum en lloc de creuar-lo com es defensa fins ara i s’adaptaria millor, segons la nova tesi, a l'urbanisme de la colònia.

Durant la realització de la seva tesi doctoral, L'arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya (2009), Ada Cortés va estudiar les restes de la domus de Sant Iu (peristil, piscines i mosaics) i va poder determinar que es tractava d'un edifici públic, un collegium dedicat al culte d'August, que tindria més sentit dins del fòrum, com ho estaria ara amb la nova orientació. De la mateixa manera, la catedral també estaria dins del fòrum, cosa que, segons Cortés, sembla més lògica si pensem que la comunitat cristiana hi va fer construir la primera església com a element simbòlic i de poder.


Font: Héctor Orengo i Ada Cortés


La teoria d’Orengo i Cortés ja va ser defensada per l'historiador i cronista Jeroni Pujades (Crònica Universal del Principat de Catalunya, 1595), que va dibuixar les sis columnes i va dibuixar la mateixa orientació proposada. El 1954, Agustí Duran i Sanpere, director de las excavaciones de la zona, apuntó la misma idea tras hallar más de 40 restos de monumentos. I l’any 1954, Agustí Duran i Sanpere, director de les excavacions de la zona, va apuntar la mateixa idea després de trobar més de 40 restes de monuments.


Font: Héctor Orengo i Ada Cortés


Curiosament, l’orientació del carrer del Paradís és prou significativa. Forma un angle recte que perfila perfectament l’orientació del temple tant en una teoria com en l’altre. En tot cas, no queda més opció que esperar que noves obres posin més detalls al descobert o que les noves tecnologies, com els georadars, ens permetin veure el subsòl sense excavar.


[+]

Sobre el carrer del Paradís i la seva etimologia relacionada amb "jardí" o "verger", vegeu l'article sobre l'aqüeducte romà de Barcino.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Canòdrom Pabellón




Aquest reportatge fotogràfic de Josep Lluís Navarro Garrich, realitzat entre febrer i març de 1999,  ens mostra l'aspecte que del canòdrom del Pabellón del Deporte (1950-1999) els dies després que les instal·lacions deixessin d'oferir curses de llebrers. L'edifici va ser enderrocat l'any 2001 i mig segle d'història va ser esborrada de cop. Pabellón, Avenida, Meridiana són els noms que sonen a la majoria de barcelonins. Però no són els únics canòdroms que van existir a Barcelona. A Barcelona, ciutat de canòdroms podreu llegir la història d'aquest espectacle i les seves instal·lacions, que va causar furor a la ciutat.

































© Totes les fotografies són propietat de
Josep Lluís Navarro Garrich

dimecres, 1 de juliol de 2015

Postgrau de la història intel·lectual de Barcelona




L’objectiu d’aquest Postgrau de la Universitat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona és formar un conjunt de professionals de la gestió cultural, del món acadèmic, del periodisme i de la crítica cultural que incorporin una sòlida preparació en els fets més assenyalats de la Història intel·lectual de Barcelona. En tractar-se d’un cas excepcional en la història cultural de les ciutats europees, per la seva funció de capital cultural i la seva complexitat político-cultural, Barcelona resulta especialment indicada per a resseguir els debats polítics, literaris, urbanístics, socials, etc. més importants de la història europea contemporània des del punt de vista de la Literatura Comparada i la Història comparada dels intel·lectuals.

Un dels aspectes a estudiar en aquest Postgrau és com s’han construït, al llarg de la història, les capitals literàries i culturals d’Europa, analitzar el mateix concepte de capital literària (al costat de la capitalitat política), i inscriure la reflexió sobre Barcelona en una història d’Europa com a història cultural de les ciutats.

Aquest Postgrau vol formar uns professionals que comprenguin la continuïtat d’aquests fets culturals i debats intel·lectuals amb la societat actual, que siguin capaços de sustentar la seva reflexió sobre la Barcelona dels nostres dies en una tradició cultural i intel·lectual sòlida, múltiple, articulada entre la cultura pròpia i la internacional, i que vinculin aquests coneixements amb el pensament crític i amb la reflexió ciutadana.

dissabte, 20 de juny de 2015

Barcino: suburbium i platja



El proper dilluns 22 de juny, a les 19h, Carme Miró, directora del Pla Barcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, i Jordi Ramos, d’ÀTICS (Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric), presentaran a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro, sessió que es desenvoluparà en el marc dels Diàlegs d’història urbana del Centre de Recerca i Debat del MUHBA.

Les obres que s’estan duen a terme al carrer del Sotstinent Navarro des del 12 de novembre de 2012 arran de muralla han permès identificar restes d’estrats que van des dels segles XIX-XX fins l’època alt imperial (I-III dC), relacionades amb edificis d’habitatges moderns, medievals i del suburbi romà, magatzems i del parament defensiu de la ciutat.

Però els resultats més sucosos dels treballs estan relacionats amb el fossat paral·lel a la muralla romana que havia servit de claveguera, on anaven a parar les deixalles que els habitants llançaven als embornals. Un equip interdisciplinari que es compon arqueòlegs, historiadors i biòlegs del Servei d’Arqueologia de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Nottingham han excavat fins a set metres sota el nivell de l’actual sòl a la recerca del que menjaven els habitants de la ciutat i d’aquelles restes biològiques, como els pol·lens i els carbons, que han permès saber quina vegetació envoltava Barcino i de quin clima gaudia. Aquestes dades dibuixen l’assentament que va créixer sobre els dos turons (Tàber i Sant Just) envoltat d’un bosc d’alzines i roures que baixava des de Collserola. Una Barcino que s’endinsava dins del mar formant quasi una península, amb una línia de costa que s’endinsava Via Laietana amunt fins a trobar-se amb la Riera de Sant Joan i les llacunes que durant molts segles van ocupar l’actual barri del Born. Alguns autors fan arribar la platja fins ben a prop del barri de Sant Pere, formant una badia que es tancava al nord amb la Punta del Convent, on avui hi ha el Parc de la Ciutadella.

Les vil·les trobades a l’ager barceloní ens parlen dels cultius d’oliveres, cereals i vinya, amb una producció vinícola important però de poca qualitat si fem cas de la documentació de l’època. Les restes del subsòl de la plaça del Rei ens mostren restes de les fàbriques i magatzems de vi i salaons, però les escombraries del fossat de la muralla del segle III ens donen tanta o més informació que les domus i les vil·les. Els habitants de Barcino, com és natural, aprofitaven els recursos que els oferia el mar, i ens ho confirmen les restes d’espines de sardines i altres peixos, i l’abundància de restes d’ostres.

Ves per on, a partir de les deixalles és possible, com deia la mateixa Carme Miró, tenir una visió més humana de la ciutat. Tant és així que un pèl descobert entre aquestes restes ha permès fer una datació i endinsar-nos en l’adn d’aquest barceloní pèl-roig. La Carme ens ho explicarà dilluns i gaudirem remenant les escombraries.

dijous, 18 de juny de 2015

El llibre de les fonts de Barcelona (1650)



El passat 8 de juny, l’historiador Xavier Cazeneuve va presentar en el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), dins les sessions de “Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni”, la xerrada La circulació de l’aigua a la Barcelona moderna: el Llibre de les fonts del mestre Socies. Francesc Socies va redactar el manuscrit per encàrrec del Consell de la ciutat. El manuscrit, encara mai editat, és una crònica molt precisa que recull l’estat la infraestructura hidrogràfica de la ciutat. Socies descriu la circulació subterrània de l’aigua, els pous, les fonts i l’abastament d’aigua amb una precisió mil·limètrica que converteix aquesta obra en una guia de la Barcelona del XVII. Si voleu conèixer la història de l'abastament d'aigua de boca a la ciutat de Barcelona i quines són les fonts més antigues,  

continueu llegint a Bereshit

diumenge, 31 de maig de 2015

Vacaciones en el mar



La sèrie nord-americana Vacaciones en el mar (The love boat, 1977-1986) va ser emesa a TVE a finals de la dècada de 1970 i durant la de 1980. Relatava les peripècies dels tripulants i viatgers del creuer Princesa del Pacífic per tot el món. Però també es van fer servir altres vaixells per ambientar la sèrie: el Royal Princess (al Carib), el Pearl of Scandinavia (als mars de la Xina), el Royal Viking Sky (per Europa) i l'Stella Solaris (a la Mediterrània). I va ser precisament aquest vaixell el que, l'any 1985, va portar els seus protagonistes al port de Barcelona, en un episodi que no va ser emès al nostre país, però que potser sí que van veure a l'Ajuntament de Barcelona.

Us deixem un fragment d'aquell episodi, on els estereotips espanyols a cop de pas doble, guitarres i bates de cua acompanyen les visites turístiques a Montjuïc, la plaça de Catalunya, la Rambla, la caravel·la Santa Maria, el Parc Güell, la Sagrada Família i un final de festa al Poble Espanyol, on en un tablao hi podreu veure Chiquito de la Calzada acompanyant amb les palmes unes bailaoras.

Poseu-vos còmodes al sofà i viatgeu en el temps, si pot ser amb un got de sangria a la mà i un barret mexicà, que en aquella època encara no havien arribat a les botigues de souvenirs.


dimecres, 20 de maig de 2015

La campana de Montjuïc



Galeries La Campana, Centre Mèdic La Campana, Immobiliària La Campana, Autoescoles La Campana estan situats a l’illa delimitada per la Gran Via, els carrers de la Mineria i de la Química i les places de Sarah Bernhardt i de les Matemàtiques. També pren el nom de la Campana la Jefatura Provincial de Tráfico, que històricament ha rebut el nom popular de La Campana. Tan arrelat està el nom que fins i tot l’estació de Magòria dels ferrocarrils de la Generalitat ha adoptat La Campana en la seva nomenclatura. Fins i tot, lluny d'aquí, darrere del mercat d'Hostafracs, la família de la Pilar Miró Torruella hi tenia una papereria que també es deia La Campana. L'àvia de la Pilar recorda, també, una fàbrica al carrer Moianès amb la Gran Via que li deien La Campana. Però d'on surt aquesta campana?

Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 29 d’abril de 2015

La Ciutat d'en Nyoca: Barcelona es tenyeix de groc



La imatge que encapçala aquest apunt és una còpia d’una litografia de Louis Vuillaume impresa el 1821 a la impremta d’Antoni Brusi, introductor d’aquest sistema d’impressió a Catalunya un any abans. Però la il·lustració té més valor documental que pioner o artístic. Ens mostra la muntanya de Montjuïc, amb el castell coronant-la, un campament, el port de la ciutat i una torre entre camins i prats.

Si voleu saber què són aquest elements aneu a Bereshit

dijous, 23 d’abril de 2015

A la biblioteca amb metro

Biblioteca mòbil de la Diputació de Barcelona
a la plaça del Congrés Eucarístic, el 1960
Fons Família Fernández Valentí


dijous, 16 d’abril de 2015

La Processó de les Filles de Maria



Processó de les Filles de Maria, de Fructuós Gelabert (1874-1955), va ser rodada al carrer Rossend Arús de Sants, l'any 1902, dos anys després que canviés el seu nom original de Migdia. Des de la parròquia de Santa Maria de Sants, passant per la Masia del Rellotge de la plaça Ibèria, centenars de nenes vestides de primera comunió, amb domassos i flors, baixen en direcció a la Bordeta.

Vegeu la pel·lícula a Bereshit

dijous, 9 d’abril de 2015

Reneix el Rec Comtal




Dimecres 8 d'abril de 2015 quedarà marcat com un dia feliç en els annals de la història del blog Bereshit i de tots els amants de la història de Barcelona. Es va presentar a l'Auditori de Can Fabra, el projecte del Parc del Rec Comtal que es durà a terme en el recinte arqueològic situat en el carrer Fernando Pessoa de Sant Andreu de Palomar. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i presentat pel seu vicepresident, Manuel Martín, un dels màxims especialistes en el Rec Comtal, i el projecte té el suport de la Fundació Agbar.

Aquest jaciment té la singularitat de comptar amb restes de l'aqüeducte romà de Barcino, del Rec Comtal, un pont, restes de calçada i les ruïnes de l'antic Molí Vell de Sant Andreu. Aquesta actuació coincideix en el temps amb la rehabilitació del tram descobert de Montcada i Reixac i del barri de Vallbona del districte de Nou Barris. És l'única resta viva del Rec, que no només porta aigua neta, sinó que rega les hortes de la Ponderosa a Vallbona i té un ús recreatiu per als veïns del barri de Can Sant Joan. A tot plegat s'hi han d'afegir els 400 metres del Rec Comtal que seran recuperats a la futura plaça de les Glòries.

A banda d'això, el projecte es planteja una recuperació integral del traçat del Rec en la mesura que el territori i l'urbanisme ho permeti, com va explicar Vicente Guallart, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest sentit, Carme Miró, directora del Pla Barcino del Servei d'Arqueologia de Barcelona, va explicar que s'està bolcant tota la informació cartogràfica i imatges aèries sobre planimetria per localitzar el recorregut sencer del Rec i les seves diverses ramificacions i desviacions sofertes al llar dels 2000 any d'història d'aquesta conducció d'aigua que va substituir, el segle X, l'antic aqüeducte romà, i que va subsistir fins a principis del segle XX. A partir d'aquí, les actuacions arqueològiques marcaran el calendari de les obres i la possibilitat o no de recuperar el Rec en tota la seva extensió.

A l'aspecte paisatgístic (es recuperarà la vegetació de ribera original) i monumental s'hi ha de sumar que s'estudiarà la possibilitat que el Rec Comtal torni a portar aigua i recuperi l'aspecte l'aspecte que va tenir en el passat, a banda que servirà per explicar com i de quina manera la història de Barcelona i dels antics municipis del Pla (Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals) en són subsidiàries tant pel que fa a l'agricultura i la indústria com a l'urbanisme. De moment, el tram que es recuperarà a la plaça de les Glòries ja té previst portar aigua.

Hi ha encara, però, un pas previ molt important: el Rec no està protegit ni patrimonialment ni urbanísticament. És urgent fer-ho per evitar que puguin desaparèixer elements importants. A aquesta voluntat política per part del consistori barceloní cal buscar la complicitat ciutadana i crear una consciència de conservació que permeti fer-ho aviat per poder recuperar aquest passat urbà i el seu entorn natural per etapes, a mitjà i llarg termini, en 20 anys, com va assenyalar Guallart. I en aquest sentit, Jaume Seda, president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, va posar sobre la taula la necessitat d'aplegar els centres d'estudis locals dels barris relacionats amb el Rec Comtal per crear una plataforma que col·labori estretament amb l'Ajuntament i el Servei d'Arqueologia. Aquesta ja era la idea que Carme Miró tenia en el cap, raó per la qual properament es presentarà un congrés amb el qual ja ens hem compromès a treballar des del blog El Rec Comtal i com a membres del Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa i de Tot Història Associació Cultural.


dimecres, 8 d’abril de 2015

L'estació del tramvia de foc



El mes d’abril, explicava que el Saló Craywinckel havia estat la primera parada de tramvies de Barcelona, l’any 1905, quan fins aleshores les parades havien estat discrecionals. Potser haurem de corregir aquesta dada.

Veiem-ho a Bereshit

dilluns, 30 de març de 2015

dimarts, 24 de març de 2015

La Niña Gorda



El passat divendres dia 31 es va presentar a la llibreria La Memòria la novel·la de Santiago Rusiñol La “Niña Gorda”, publicada per primer cop l’any 1917 i ara editada per l’editorial L’Avenç. La recuperació d'aquest text ens permet descobir, en el seu rerefons, dos mons enfrontats, el Modernisme i el Noucentisme, amb un argument que ens mostra l'espectacle de les barraques de fira, que a Bereshit hem sabut situar en el context real de la Barcelona de l'època.

Descobriu aquests fenòmens de fira a Bereshit

divendres, 13 de març de 2015

República, guerra i dictadura



L'exposició "República, Guerra, Dictadura: Foto Fixa Sabaté" de la Filmoteca de Catalunya presenta cent cinquanta fotografies, obra d’onze fotògrafs, entre els quals hi ha Antonio Gavilán, Carlos Pérez de Rozas, Emilio Godes, Juan Gyenes i Salvador Torres Garriga, que van documentar els rodatges de pel·lícules per compte de les productores per a la seva utilització en premsa i publicitat. Aquest material, fonamentalment negatius fotogràfics de gran format, es conservava a la firma Reproduccions Sabaté, un dels laboratoris de fotografia industrial més antics i prestigiosos de Barcelona, encara en actiu, al qual les productores van confiar aquesta feina. Aquest patrimoni està integrat per més de 100.000 negatius, que abasta un període que va de 1932 a 1984, i forma part actualment dels fons de la Filmoteca de Catalunya que s’encarrega de la seva preservació, digitalització i explotació.

El terme foto fixa fa referència a dos conceptes. Un per referir-se a les fotografies que les productores feien per promocionar les pel·lícules. Eren imatges preses en els descansos dels rodatges, que reprodueixen una escena de la pel·lícula o un moment del treball del rodatge, però en les quals es podia modificar el decorat i fins i tot els personatges. D'altra banda, el "foto fixa" designa el professional que realitza aquestes fotografies.

L’exposició, que estarà oberta al públic a partir del proper 5 de març, permet copsar, a través de fotos fixes de rodatges, com en aquells anys convulsos que van passar de la República al franquisme el cinema representava l’ideal de societat, amb les seves contradiccions i les seves característiques peculiars, il·lustrant el treball, l’oci o les relacions de parella, en pel·lícules com Carceleras, Boliche, Don Floripondio, Bohemios, El difunto es un vivo o La farandula, que en alguns casos ens permeten veure una Barcelona ideal o desapareguda.




La mostra es complementa amb materials utilitzats pels fotògrafs i exemplars de fulletons publicitaris, revistes i cartells il·lustrats amb aquests treballs fotogràfics. Un dels més interesants són les novel·les cinematogràfiques, una mena de fotonovel·les on es combinaven imatges i text recreant el guió amb fragments dels diàlegs dels protagonistes.



dimarts, 10 de març de 2015

Bodega Bohemia

El Gran Gilbert a l'entrada de la Bodega Bohemia, els anys 70.


Com ens explica Barcelofília, els antecedents històrics de la Bodega Bohemia es remunten a una petita botiga de queviures que hi havia a la cantonada entre els carrers Nou de la Rambla i Lancaster a la dècada de 1920. Li deien el Celler Bohemi i per entrar a veure els artistes calia passar abans per sota d'un bosc d'embotits que penjaven dins el colmado. En aquella primera època l'accés era pel número 11 del carrer Nou de la Rambla, conegut com Conde del Asalto. Hi actuaven aprenents de cantants de sarsuela, mags, imitadors d'artistes i altres aficionats ansiosos per esdevenir artistes.

Després de la guerra Civil la Bodega Bohemia va començar a adquirir celebritat a partir de mitjans dels anys 40. L'entrada s'havia canviat al numero 2 del carrer Lancaster i amb el pas del temps aquell local passaria a ser un dels llocs típics més turístics del Barri Xino. Un piano vertical contra la paret presidia el petit escenari. Tot l'entorn era ple de fotografies dedicades d'artistes de tota mena i d'inscripcions i frases diverses: El arte embellece la vida o El mejor local para olvidar tus preocupaciones n'eren alguns exemples.

Durant els anys 50 i 60, el Gran Gilbert va ser l'ànima de la Bodega Bohemia fins la seva mort. A partir dels anys 70 el local va continuar sobrevivint com a refugi de vells artistes que es resistien a retirar-se i que tenien en aquell racó del Barri Xino la seva llar i la seva única raó d'ésser. Aquella decadència era part del seu encant.

En els seus inicis l'any 1961, el director de cinema alemany Peter Schamoni (1934-2011), amb Jost Vacano fent de càmera, filmava el curt Bodega Bohemia, interpretat per Franz von Bender i amb les actuacions de Mari Alda, Mary Bleyto, Carmina Farguell, Gran Gilbert i Otilia Lannessan.