dimarts, 20 de desembre de 2011

Relíquies urbanes: el Sot de l'Estany

Família de picapedrers en una pedrera de Montjuïc (Barcelona, ca. 1915). Josep Maria de Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya

Malgrat ser una muntanya canviant, Montjuïc encara conserva traces d'altres èpoques. Les barraques ja no hi són, però sí que hi ha restes dels antics camins. Restes iberes, romanes, jueves... A pocs metres de la plaça Espanya, entre el Palau Nacional i l'avinguda dels Montanyans, hi ha el Jardí Botànic Històric de Barcelona. Amb l'empenta de l'Exposició del 29 es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció d'un jardí botànic. L'any 1930, amb més voluntat que diners, Font i Quer va començar a reunir una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares obtingudes especialment a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc. L'any 1940, Antoni de Bolòs es va fer càrrec de la direcció del Jardí i hi va incorporar noves col·leccions de plantes dels Pirineus i de les illes Balears. La inauguració del Jardí Botànic Històric va ser el 17 juliol de 1941. L'any 1986 es va tancar per problemes d'estabilitat de les parets verticals del jardí. Un cop executats els corresponents treballs de restauració i consolidació, es va obrir novament al públic al mes d'octubre de 2003.

El jardí botànic històric

El jardí, d'estil romàntic, està situat aprofitant la fondalada oberta en una de les moltes pedreres de la muntanya. Aquesta pedrera està dividida en tres parts, les dues últimes separades per les escales mecàniques que pugen cap a la recta de l'Estadi: el Sot de la Masia, l'Antic jardí i el Sot de l'Estany. El jardí ocupa només la part central, l'esquerre és d'ús agrícola, mentre que la dreta és un indret desconegut per la major part dels barcelonins. Està situat dins de les instal·lacions del centre hípic de la Foixarda i l'accés no és públic.


Agafant el camí de la Foixarda, que queda amagat sota l'avinguda dels Montanyans, s'accedeix a les instal·lacions hípiques. Des d'allà un camí, que podeu veure a les fotografies el novembre d'aquest any per l'Alexandra Hernández Lorés, baixa cap a la fondalada de la pedrera i ens permet descobrir un paisatge inusual: un estany que s'aprovisiona de l'aigua de pluja, resguardat per la paret de la pedrera i envoltat de vegetació de ribera, on hi fan vida algunes aus aquàtiques.

Imatge panoràmica (cliqueu)








Imatge panoràmica (cliqueu)



Fotografies © Alexandra Hernández Lorés (2012)

En el mapa, el lloc assenyalat a la (A) indica on es troba el Sot de l'Estany. L'accés és pel camí de la Foixarda, sota l'avinguda dels Montanyans, i cal entrar a les instal·lacions hípiques.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Transport de Barcelona (1950)


[Font: Los transportes urbanos de Europa. Barcelona: Tranvías de Barcelona, 1950]

Tramvia de la Rabassada (1911)



El dia 11 de juliol de 1911 es feren les proves de la línia Barcelona-Rabassada. El primer cotxe que va fer el recorregut va ser dirigit per l’enginyer de la Companyia General de Tramvies, el senyor Hahnn, i el cap de muntadors, el senyor Codina. Hi pujaren els senyors Borman, Mirabel, Eloi i Serra, en representació de Boursier i Escartefigue, constructors de la línia i vinculats a la Societat del casino; el senyor Stenberg, Miguel de los Santos Oliver i Josep Sabadell i Giol en companyia del consell d’administració de La Rabassada.
"La Sociedad de la Rabassada ha construido una línea tranviaria con elegantes y cómodos coches. Sale el convoy de Casa Gomis, y subiendo y bajando por la montaña en medio de la Naturaleza espléndida, en menos de una hora, sin trasbordo ni molestia se va hasta la Rabassada desde la plaza Catalunya, corazón de Barcelona. Todavía la Sociedad piensa en mayores facilidades de comunicación; con las logradas hasta hoy, ya la concurrencia es numerosísima. Aparte la primera y segunda semanas desde la apertura de la Rabassada, pasan de tres mil billetes diarios los vendidos para entrar en el Casino y sus dependencias.
L’energia elèctrica era subministrada per AEG mitjançant una central situada a la font de la Tenebrosa, al mateix indret de La Rabassada. Inicialment la línia estava formada per quatre tramvies llogats a Tramvies de Marsella, que ràpidament es van deteriorar per no adaptar-se al perfil i instal·lacions de la línia, fet que en provocà el ràpid retorn a França. Per tal de restablir la comunicació, durant un temps s’oferí el lloguer de la línia a la Companyia Anònima de Tramvies de Barcelona, que restablí el servei del 20 d’abril de 1912 al 24 d’abril de 1914, data en què s’embargaren les instal·lacions. El bon funcionament del transport era una de les claus de l’èxit d’assistència. Sense una bona xarxa de comunicacions i sense unes comoditats determinades per al tipus de clientela, l’accés a Collserola hagués estat molt menys nombrós. Proba d’això van ser els nombrosos problemes d’accés que van haver de patir Sabadell i Montané al 1899, quan s’inaugurà l’hotel i el restaurant. Aquest fet motivà Sabadell a atendre de forma prioritària les problemàtiques que suposava la ubicació dels establiments i aconseguir així organitzar tota una xarxa viaria destinada a comunicar Barcelona amb Sant Cugat, i per defecte amb altres poblacions properes.

[Font: Històries de la Rabassada]

Barcelona en tramvia (1908)


Barcelona en tramvia (1908) pertany a una sèrie documental sobre Barcelona dirigida per Ricardo de Baños (1884-1939), un dels pioners del cinema català i espanyol, juntament amb el seu germà Ramon. La sèrie també inclou Los parques de Barcelona (1907), Barcelona y su puerto a vista de pájaro (1909) i Montserrat (1909). La càmera captura el recorregut d'un tramvia, filmat des de la cabina del conductor, pujant pel passeig de Gràcia, carrer Salmerón (actualment Gran de Gràcia), plaça Lesseps amunt per República Argentina i finalitza al carrer Craywinckel. La còpia estàndard en suport de nitrat va ser dipositada el 1986 a la Filmoteca Espanyola de Madrid per Ediciones Ricardo de Baños. Una còpia en negatiu d'aquesta mateixa còpia va ser restaurada el 1997, ja que la pel·lícula de nitrat es trobava en pèssim estat.

Barcelona 1926

Cartell de l'estrena de Sucesos de Barcelona (1909),
dirigida també per Joan Gaspar 

Fragment de pel·licula dedicat a Barcelona forma part del documental Gent i paisatge de Catalunya filmat l’any 1926 per Josep Gaspar i Serra. En la realització d’aquest document, coordinat per Paco Madrid, Gaspar comptà amb la amb la col·laboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana. El recorregut que se segueix en aquest vídeo és molt similar (Rambla i passeig de Gràcia) al que va filmar Ricardo de Baños l'any 1908 a Barcelona en tramvia,

Barcelona 1950


Imatges extretes de la pel·lícula Apartado de correos 1001 (1950), de Julio Salvador. L'autor d'aquest vídeo fa un muntatge que permet recórrer la ciutat de Barcelona de l'any 1950, acompanyant-la de música de l'època.

dimecres, 23 de novembre de 2011

Barcelona, història en relleu


L'Editorial Efadós ha editat el llibre Barcelona, història en relleu, de Lluís Permanyer i Jordí Baron, que també es pot veure en forma d'exposició a la Casa del Llibre de la rambla Catalunya 37, fins el 30 de novembre.

La fotografia antiga té un encís particular. Barcelona, història en relleu és un llibre excepcional pel seu contingut i, sobretot, pel seu format. Més d’un centenar de fotografies d’entre el 1860 i el 1931 permeten recórrer els indrets més emblemàtics de la Barcelona d’ahir i copsar-ne la transformació.


L’exclusivitat d’aquest llibre rau en la tècnica emprada, l’anàglif a partir d’una imatge estereoscòpica, que permet admirar fotografies en tres dimensions i aconseguir, d’aquesta manera, una màxima sensació de realitat. Passejar, olorar, observar, sentir... Barcelona es viu amb tots els sentits. I és aquesta l’oportunitat que ofereix aquest llibre: entrar en la fotografia mateixa i assaborir tots els racons de la ciutat.

dijous, 17 de novembre de 2011

La xarxa de clavegueram de Barcelona, 1911-2011


La història de Barcelona no s'explica només amb la seva vida sobre l'asfalt, sinó també amb el seu subsòl, el clavegueram. L'any 1911, vint anys després que Pere Garcia Fària dissenyés el primer pla de clavegueram de la ciutat, l'Ajuntament va adjudicar el primer contracte de neteja i manteniment del subsòl de l'Eixample, que després es va fer extensiu a la resta de la ciutat.

Per commemorar aquest cent aniversari, la Sala Ciutat acull l'exposició FCC i la xarxa de clavegueram de Barcelona 1911-2011, un viatge per la història del darrer segle de la ciutat a través del seu subsòl.

La mostra recull objectes i maquinària històrics que s'han conservat al llarg d'aquests anys, com la Patentada, el carro original de 1916 amb què s'abocaven els residus a l'embarcació Gànguil al port de Barcelona, directament a l'aigua, o la primera pedra del col·lector de la Diagonal de 1887.


Personatges com Ildefons Cerdà, que ja fa 151 anys va plantejar la necessitat d'un sistema de clavegueram; Pere Garcia Fària o Albert Vilalta, que en els anys seixanta va idear la primera depuradora del Bogatell, són un exemple.

En vermell, restes de clavegueram romà

La primera xarxa de clavegueram data de la Barcino romana, de la qual encara n'hi ha algun tram en ús. Fa un segle la xarxa de clavegueram de Barcelona no superava els 90 quilòmetres, i actualment ja supera els 1.630 quilòmetres, la mateixa distància que separa Barcelona de Berlín.

Segons l'historiador i comissari de l'exposició, Daniel Venteo, aquest recorregut didàctic ha de servir "perquè els barcelonins mirin sota terra" i coneguin la importància d'un bon funcionament del subsòl per garantir la vida de la ciutat.

L'Ajuntament té pensat tornar a organitzar visites guiades a algunes galeries de la xarxa des de l'accés que hi ha a la confluència del passeig Sant Joan amb l'avinguda Diagonal, que porta alguns anys fora de servei.

La revolució de l'aigua a Barcelona [1]


[Font: Programa de mà de l’exposició "La revolució de l'aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, 1867-1967". MUHBA, del 2 de març al 25 de setembre]