dimarts, 20 de desembre de 2011

Relíquies urbanes: el Sot de l'Estany

Família de picapedrers en una pedrera de Montjuïc (Barcelona, ca. 1915). Josep Maria de Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya

Malgrat ser una muntanya canviant, Montjuïc encara conserva traces d'altres èpoques. Les barraques ja no hi són, però sí que hi ha restes dels antics camins. Restes iberes, romanes, jueves... A pocs metres de la plaça Espanya, entre el Palau Nacional i l'avinguda dels Montanyans, hi ha el Jardí Botànic Històric de Barcelona. Amb l'empenta de l'Exposició del 29 es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció d'un jardí botànic. L'any 1930, amb més voluntat que diners, Font i Quer va començar a reunir una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares obtingudes especialment a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc. L'any 1940, Antoni de Bolòs es va fer càrrec de la direcció del Jardí i hi va incorporar noves col·leccions de plantes dels Pirineus i de les illes Balears. La inauguració del Jardí Botànic Històric va ser el 17 juliol de 1941. L'any 1986 es va tancar per problemes d'estabilitat de les parets verticals del jardí. Un cop executats els corresponents treballs de restauració i consolidació, es va obrir novament al públic al mes d'octubre de 2003.

El jardí botànic històric

El jardí, d'estil romàntic, està situat aprofitant la fondalada oberta en una de les moltes pedreres de la muntanya. Aquesta pedrera està dividida en tres parts, les dues últimes separades per les escales mecàniques que pugen cap a la recta de l'Estadi: el Sot de la Masia, l'Antic jardí i el Sot de l'Estany. El jardí ocupa només la part central, l'esquerre és d'ús agrícola, mentre que la dreta és un indret desconegut per la major part dels barcelonins. Està situat dins de les instal·lacions del centre hípic de la Foixarda i l'accés no és públic.


Agafant el camí de la Foixarda, que queda amagat sota l'avinguda dels Montanyans, s'accedeix a les instal·lacions hípiques. Des d'allà un camí, que podeu veure a les fotografies el novembre d'aquest any per l'Alexandra Hernández Lorés, baixa cap a la fondalada de la pedrera i ens permet descobrir un paisatge inusual: un estany que s'aprovisiona de l'aigua de pluja, resguardat per la paret de la pedrera i envoltat de vegetació de ribera, on hi fan vida algunes aus aquàtiques.

Imatge panoràmica (cliqueu)








Imatge panoràmica (cliqueu)



Fotografies © Alexandra Hernández Lorés (2012)

En el mapa, el lloc assenyalat a la (A) indica on es troba el Sot de l'Estany. L'accés és pel camí de la Foixarda, sota l'avinguda dels Montanyans, i cal entrar a les instal·lacions hípiques.

8 comentaris:

  1. Ja havia vist la foto de la barrequeta amb aquella gent i em va impressionar. Sorpren més aquestes fotos perquè son de la nostre ciutat en una època no tan llunyana

    ResponElimina
  2. M'has fet pensar en alguns capítols d'El naturalista amateur (Gerald Durrell), quan ens feia veure quanta natura hi havia a les ciutats. No conec gaire aquesta zona, però em sembla fantàstica per les fotografies.

    ResponElimina
  3. Aris, fa quatre dies. Jo he conegut alguns dels barris de barraques de Montjuïc. I els boscos i els camins, dels quals encara en queda alguna cosa amagada.

    ResponElimina
  4. Clidice, a mi em sembla meravellós que hi hagi racons amagats com aquest. N'aniré publicant més.

    ResponElimina
  5. És fantàstic. Les ciutats són plenes de racons amagats.

    ResponElimina
  6. Alyebard, i alguns segur que els tenim al costat de casa i no ens hi hem fixat!

    ResponElimina
  7. Passo un cop per setmana pel costat del Sot de l'Estany quan pujo a còrrer al Castell de Montjuic. Sempre m'ha agradat veure un lloc com aquest al mig de la ciutat, sobretot quan ha acabat de ploure. No sabia ni com es deia ni la història que te al darrere.
    Moltes gràcies per l'entrada i el recull fotogràfic Enric.
    jordi.

    ResponElimina
  8. De res, Jordi. Gràcies a tu pel comentari.

    Això ens passa a tots. Sovint estem envoltats d'indrets dels quals n'acceptem l'existència sense saber què són ni quin és el seu origen.

    ResponElimina