dijous, 27 d’octubre de 2011

Barraques: la lluita dels invisibles






Laura de Andrés Creus. Barraques: la lluita dels invisibles. Badalona: Ara Llibres, 2011

[Veure "La lluita dels invisibles", El Periódico, 27 d'octubre de 2011]

Barcelona, temps i ciutat




  A través dels anys, els mesos i els dies de la setmana, la vida a Barcelona se’ns presenta com l’escenari del transcurs diari: el dia a dia casolà, les festivitats, els costums i tradicions, les dates històriques que marquen grans canvis... La gran protagonista d’aquest llibret és la ciutat mateixa a través de la fotografia, en blanc i negre o en color, i acompanyada dels comentaris de Jaume Subirana. L’edició inclou el text en català, castellà i anglès.  Barcelona temps i ciutat
Jaume Subirana
Ajuntament de Barcelona, 2009

dijous, 20 d’octubre de 2011

La maresma del Raval


Oriol Riba i Arderiu; Ferran Colombo i Piñol. Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans – Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 2009.

“Aquest assaig de geologia urbana tracta de ‘la ciutat fòssil i relicta’, dos aspectes del món geològic en què vivim, situat al caire superior de la immensa escala dels temps geològics.” Així és com s’enceta aquesta publicació, resultat d’una llarga, meditada i escrupolosa ‘lectura’ del sòl i el subsòl barceloní efectuada pel Dr. Oriol Riba, des d’un ja remot encàrrec per a estudiar els terrenys de la Vila Olímpica el 1988, en col·laboració, més endavant, amb el Dr. Ferran Colombo. (...) [Continuar llegint a la ressenya de la Societat Catalana de Geologia]

[Veure: Santiago Tarín, "La marisma del Raval", La Vanguardia, 19 octubre 2009]

Pont sobre la riera de'n Malla, la Rambla (Gravat del llibre Monografía históricas de Barcelona, 1945

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Redibuixant Barcino


Una ciutat tancada en unes potents muralles, aixecada enmig d’un pla agrícola i amb una fortificació (castellum) sobresortint de cara al mar. Aquesta és la imatge simplificada de la Barcino romana que es pot veure a les làmines divulgatives que aviat quedaran obsoletes.

L’11è Congrés d’Història de Barcelona, que es va celebra al desembre de 2009, va posar en comú les noves aportacions acadèmiques que estan redibuixant la imatge de la colònia fundada sota August i que el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, està disposat a començar a divulgar: un centre amb una muralla cívica simbòlica, amb espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager que arribaria fins a Martorell travessat per camins i dividit en parcel·les agrícoles regulars (una aportació recent de J. M. Palet) que organitzarien el territori fins al punt de deixar empremta en el paisatge i prefigurar el futur Pla Cerdà.

Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili) va presentar en el congrés organitzat per l’Arxiu Històric de la Ciutat les aportacions més vistoses, a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip. Sobretot, la reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August, així com la reinterpretació del presumpte castellum, que passaria a ser unes respectables termes públiques del suburbi marítim adossat a les muralles al segle I, amb façana al camí d’accés a la ciutat des del port. La muralla només les englobaria al segle IV, i formaria part d’aquest segon cinturó la torre trobada el 2004 a Regomir, que havia fet pensar en una estranya disposició en angle del portal principal de Bàrcino.


Ostentació colonial

Les hipòtesis del seminari de Mar no només tenen efectes plàstics. Deixen encara més clar, assegura, que "l’equipament públic és desproporcionat, correspondria a una ciutat de 40 hectàrees, no de 10. Podria explicar-se pels objectius de representativitat i imatge pública d’una elit de terratinents pròspera pel seu principal recurs, l’exportació del vi laietà". I orgullosa de la seva condició de colònia, compartida només a la regió amb Tarraco."S’està començant a definir un projecte teòric de com seria la fundació de la ciutat", opina sobre els debats del congrés l’arqueòleg del Museu d’Història de Barcelona Ferran Puig. I aquesta seria més regular en el seu origen del que es creia. I el seu desenvolupament, molt més dinàmic.

Una altra nova aportació al congrés va ser la d’Eduard Riu-Barrera, del servei de Patrimoni de la Generalitat, que va oferir una altra interpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV. Aquesta no seria l’expressió d’una Barcelona amb iniciativa, autònoma i potent, disposada a sobreviure a les invasions bàrbares, sinó la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies –una cosa així com l’edificació de la Ciutadella– al fortificar la regió que controlava el pas dels Pirineus.

Les muralles en què es va tancar Barcino la van ajudar a sobreviure a la dislocació de l’imperi, a diferència de Tarragona: però el motiu principal seria sobretot la seva escala local, més adaptada a uns temps en què les capitals provincials ja no tenien sentit.

En l’origen d’aquesta nova imatge de la ciutat també hi ha d’entrar en joc el nucli comercial situat a Montjuïc, al port obert a l’estuari (avui delta) del Llobregat: un possible nucli d’origen iber, actiu durant la República, i al qual probablement li correspondria el topònim de Barkeno que després es transmetria a la colònia Barcino fundada sota August a l’altre costat de Montjuïc. Una comunicació de David Asensio, Xabier Cela, Carme i Maria Teresa Miró i Emili Revilla va destacar el paper de Barkeno com a centre comercial de l’eix del Llobregat, a la frontera entre laietans i cesetans, encara en la primera fase de la romanització.

[Font: Ernest Alós, "11è Congrés d'Història de Barcelona: Els últims estudis redibuixen el paisatge urbà de l’antiga Bàrcino", El Periódico, 3 desembre 2009]

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Barcelona. Memòria des del cel 1927-1975


El llibre de Manuel Guardia Bassols Barcelona. Memòria des del cel, 1927-1975 (Barcelona: Lunwerg Editores, 2011; també en castellà) és una versió revisada i actualitzada de l'edició de 2002. 

dissabte, 15 d’octubre de 2011

dijous, 6 d’octubre de 2011

Cartografia i món: Barcelona en mapes


El bloc Cartografia i món, d'en Jordi Francesch, ens proposa un interessant exercici d'explicar la història, la llengua, la ciència... mitjançant mapes i informació obtinguts a la xarxa. Ben documentat i profusament il·lustrat, paga la pena fer-hi un tomb. Mireu, sinó, els apunts dedicats a la història de Barcelona: 1, 2, 3, 4


dimecres, 5 d’octubre de 2011

GeoportalBCN


El Geoportal i els serveis web de la Infraestructura de Dades Espacials de l’Ajuntament de Barcelona permeten posar a l’abast la informació territorial municipal a través del web utilitzant els estàndards de l’Open Geospatial Consortium (OGC).

La necessitat de crear una infraestructura de geoserveis es fonamenta tant per una demanda de gestió interna com externa en l’àmbit de la interoperabilitat de la informació territorial. Un ajuntament genera i manipula una gran quantitat de dades georeferenciades, i cada vegada hi ha més aplicatius de gestió municipal que requereixen el component cartogràfic per poder accedir a la informació cartogràfica que gestionen els diversos departaments tècnics municipals, i combinar-la i explotar-la.

D'altra banda, la demanda externa procedeix especialment de l’interès dels col·lectius professionals, les empreses de serveis municipals i d'utilities que fan servir la cartografia que elabora i manté l’Ajuntament, com a punt de partida en la seva planificació, actualització i consulta del territori. Al mateix temps, s’estan realitzant esforços per promoure la implantació de cartografia interoperable des de les empreses de serveis públics i de manteniment que operen en l’àmbit municipal (IDE sectorials). Per tant, un dels objectius principals és millorar les operacions de control i de relació amb les contractes externes, combinant la informació cartogràfica de gestió de les empreses amb la informació pròpia.

D’aquesta manera, es garanteix que la informació s’obté des d’on es manté, per aconseguir la màxima efectivitat, i és possible combinar informació de diverses fonts, dos dels principis fonamentals emmarcats en la Directiva europea INSPIRE, i en concordança amb les infraestructures de dades espacials d'Espanya (IDEE) i de Catalunya (IDEC).

L’Ajuntament de Barcelona, en la seva infraestructura cartogràfica del Sistema d'Informació Territorial de Barcelona (SITEB), en què s’engloben dades de gestió, planificació i serveis lligats al territori, disposa de planejament urbanístic, dades cadastrals, elements topogràfics, vialitat, divisions administratives, etc. Els serveis de la IDE s’alimenten de les entitats existents en aquest sistema d'informació.


Atenció:

L'aplicació és compatible amb els navegadors Internet Explorer, versions 6,7 i 8, així com Mozilla Firefox 3.6.x.
Aquesta aplicació fa ús d'estils SVG (Scalable Vector Graphics). Això permet millorar la qualitat dels gràfics i habilitar eines de mesura, selecció i dibuix sobre el plànol.
Si el vostre navegador és Interner Explorer i no el té instal•lat, es pot baixar el connector (plug-in) Adobe SVG Viewer fent clic aquí. Amb Mozilla Firefox no cal instal•lar cap connector.