dimarts, 20 de desembre de 2011

Relíquies urbanes: el Sot de l'Estany

Família de picapedrers en una pedrera de Montjuïc (Barcelona, ca. 1915). Josep Maria de Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya

Malgrat ser una muntanya canviant, Montjuïc encara conserva traces d'altres èpoques. Les barraques ja no hi són, però sí que hi ha restes dels antics camins. Restes iberes, romanes, jueves... A pocs metres de la plaça Espanya, entre el Palau Nacional i l'avinguda dels Montanyans, hi ha el Jardí Botànic Històric de Barcelona. Amb l'empenta de l'Exposició del 29 es va encarregar a Pius Font i Quer la construcció d'un jardí botànic. L'any 1930, amb més voluntat que diners, Font i Quer va començar a reunir una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares obtingudes especialment a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc. L'any 1940, Antoni de Bolòs es va fer càrrec de la direcció del Jardí i hi va incorporar noves col·leccions de plantes dels Pirineus i de les illes Balears. La inauguració del Jardí Botànic Històric va ser el 17 juliol de 1941. L'any 1986 es va tancar per problemes d'estabilitat de les parets verticals del jardí. Un cop executats els corresponents treballs de restauració i consolidació, es va obrir novament al públic al mes d'octubre de 2003.

El jardí botànic històric

El jardí, d'estil romàntic, està situat aprofitant la fondalada oberta en una de les moltes pedreres de la muntanya. Aquesta pedrera està dividida en tres parts, les dues últimes separades per les escales mecàniques que pugen cap a la recta de l'Estadi: el Sot de la Masia, l'Antic jardí i el Sot de l'Estany. El jardí ocupa només la part central, l'esquerre és d'ús agrícola, mentre que la dreta és un indret desconegut per la major part dels barcelonins. Està situat dins de les instal·lacions del centre hípic de la Foixarda i l'accés no és públic.


Agafant el camí de la Foixarda, que queda amagat sota l'avinguda dels Montanyans, s'accedeix a les instal·lacions hípiques. Des d'allà un camí, que podeu veure a les fotografies el novembre d'aquest any per l'Alexandra Hernández Lorés, baixa cap a la fondalada de la pedrera i ens permet descobrir un paisatge inusual: un estany que s'aprovisiona de l'aigua de pluja, resguardat per la paret de la pedrera i envoltat de vegetació de ribera, on hi fan vida algunes aus aquàtiques.

Imatge panoràmica (cliqueu)








Imatge panoràmica (cliqueu)



Fotografies © Alexandra Hernández Lorés (2012)

En el mapa, el lloc assenyalat a la (A) indica on es troba el Sot de l'Estany. L'accés és pel camí de la Foixarda, sota l'avinguda dels Montanyans, i cal entrar a les instal·lacions hípiques.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Transport de Barcelona (1950)


[Font: Los transportes urbanos de Europa. Barcelona: Tranvías de Barcelona, 1950]

Tramvia de la Rabassada (1911)



El dia 11 de juliol de 1911 es feren les proves de la línia Barcelona-Rabassada. El primer cotxe que va fer el recorregut va ser dirigit per l’enginyer de la Companyia General de Tramvies, el senyor Hahnn, i el cap de muntadors, el senyor Codina. Hi pujaren els senyors Borman, Mirabel, Eloi i Serra, en representació de Boursier i Escartefigue, constructors de la línia i vinculats a la Societat del casino; el senyor Stenberg, Miguel de los Santos Oliver i Josep Sabadell i Giol en companyia del consell d’administració de La Rabassada.
"La Sociedad de la Rabassada ha construido una línea tranviaria con elegantes y cómodos coches. Sale el convoy de Casa Gomis, y subiendo y bajando por la montaña en medio de la Naturaleza espléndida, en menos de una hora, sin trasbordo ni molestia se va hasta la Rabassada desde la plaza Catalunya, corazón de Barcelona. Todavía la Sociedad piensa en mayores facilidades de comunicación; con las logradas hasta hoy, ya la concurrencia es numerosísima. Aparte la primera y segunda semanas desde la apertura de la Rabassada, pasan de tres mil billetes diarios los vendidos para entrar en el Casino y sus dependencias.
L’energia elèctrica era subministrada per AEG mitjançant una central situada a la font de la Tenebrosa, al mateix indret de La Rabassada. Inicialment la línia estava formada per quatre tramvies llogats a Tramvies de Marsella, que ràpidament es van deteriorar per no adaptar-se al perfil i instal·lacions de la línia, fet que en provocà el ràpid retorn a França. Per tal de restablir la comunicació, durant un temps s’oferí el lloguer de la línia a la Companyia Anònima de Tramvies de Barcelona, que restablí el servei del 20 d’abril de 1912 al 24 d’abril de 1914, data en què s’embargaren les instal·lacions. El bon funcionament del transport era una de les claus de l’èxit d’assistència. Sense una bona xarxa de comunicacions i sense unes comoditats determinades per al tipus de clientela, l’accés a Collserola hagués estat molt menys nombrós. Proba d’això van ser els nombrosos problemes d’accés que van haver de patir Sabadell i Montané al 1899, quan s’inaugurà l’hotel i el restaurant. Aquest fet motivà Sabadell a atendre de forma prioritària les problemàtiques que suposava la ubicació dels establiments i aconseguir així organitzar tota una xarxa viaria destinada a comunicar Barcelona amb Sant Cugat, i per defecte amb altres poblacions properes.

[Font: Històries de la Rabassada]

Barcelona en tramvia (1908)


Barcelona en tramvia (1908) pertany a una sèrie documental sobre Barcelona dirigida per Ricardo de Baños (1884-1939), un dels pioners del cinema català i espanyol, juntament amb el seu germà Ramon. La sèrie també inclou Los parques de Barcelona (1907), Barcelona y su puerto a vista de pájaro (1909) i Montserrat (1909). La càmera captura el recorregut d'un tramvia, filmat des de la cabina del conductor, pujant pel passeig de Gràcia, carrer Salmerón (actualment Gran de Gràcia), plaça Lesseps amunt per República Argentina i finalitza al carrer Craywinckel. La còpia estàndard en suport de nitrat va ser dipositada el 1986 a la Filmoteca Espanyola de Madrid per Ediciones Ricardo de Baños. Una còpia en negatiu d'aquesta mateixa còpia va ser restaurada el 1997, ja que la pel·lícula de nitrat es trobava en pèssim estat.

Barcelona 1926

Cartell de l'estrena de Sucesos de Barcelona (1909),
dirigida també per Joan Gaspar 

Fragment de pel·licula dedicat a Barcelona forma part del documental Gent i paisatge de Catalunya filmat l’any 1926 per Josep Gaspar i Serra. En la realització d’aquest document, coordinat per Paco Madrid, Gaspar comptà amb la amb la col·laboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana. El recorregut que se segueix en aquest vídeo és molt similar (Rambla i passeig de Gràcia) al que va filmar Ricardo de Baños l'any 1908 a Barcelona en tramvia,

Barcelona 1950


Imatges extretes de la pel·lícula Apartado de correos 1001 (1950), de Julio Salvador. L'autor d'aquest vídeo fa un muntatge que permet recórrer la ciutat de Barcelona de l'any 1950, acompanyant-la de música de l'època.