dijous, 14 de juny de 2012

Els banys de mar


A finals del segle XVIII els barcelonins van descobrir els banys de mar com a font de lleure i salut. Va ser quan van aparèixer les primeres cases de banys: Can Soler. Es tractava d’una construcció estable de dues fileres de banyeres per a homes i dones on es prenien individualment banys d’aigua de mar escalfada. La construcció de la Maquinista Terrestre i Marítima el 1856 va fer desaparèixer aquests primers banys barcelonins.

Poc després de la seva desaparició, nous establiments es van anar consolidant al que ara és el passeig Marítim: els banys de Sant Miquel, El Astillero, els Orientals, La Deliciosa o El Neptuno. Els banys de mar vivien un moment d’expansió, i el 1861 es va publicar El arte de nadar y bañarse con provecho, amb consells i recomanacions per afrontar aquesta pràctica.

Amb l’aparició dels primers centres esportius a principis del segle XX –el C.N. Barcelona o el C. N. Barceloneta– la pràctica del bany va arribar a un sector més ampli de la població. Els anys 30 van suposar una generalització d’aquesta pràctica, amb les virtuts del sol i l’aigua de mar que pregonaven les associacions d’helioteràpia o entitats com els Amics del Sol.

La Guerra Civil va malmetre el litoral barceloní, i molts establiments es van haver de reconstruir. Fins als anys 60 van haver de conviure amb les barraques del Somorrostro i la nombrosa activitat industrial. La popularització del 600 va fer que molts barcelonins s’estimessin més anar a la platja fora de la ciutat, i els banys van entrar en una època d’esllanguiment, que va acabar amb el seu enderroc durant la reordenació del litoral fet abans dels Jocs Olímpics de 1992.

El llibre Els banys de mar a Catalunya, de la geògrafa Mercè Tatjer fa un repàs a la història de les instal·lacions barcelonines i de la resta del litoral. Una història que ho és realment perquè d'aquells banys ja no en queda absolutament res a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada