dijous, 23 d’agost de 2012

La revolució de l'aigua a Barcelona [3]


La revolució de l'aigua a Barcelona és la culminació de l'exposició que fins el passat mes de setembre de 2011 va estar instal·lada en el Museu d'Història de la Ciutat. La revolució de l'aigua s'inscriu en el cúmul de canvis que anomenem revolució industrial, trencà els vells equilibris entre l'aigua i la ciutat, necessitada, ara, d'una estructura d'abastiment que supera les possibilitats naturals del terreny que ocupa. L'aparició de la indústria, l'augment de la població i el creixement material de la ciutat, que tindria el seu punt d'inflexió en la construcció de l'Eixample, va propiciar el desenvolupament d'una nova manera no només d'entendre l'abastiment sinó d'entendre la relació amb l'aigua. Els nous requeriments industrials es van resoldre inicialment intensificant les velles pràctiques preindustrials, però els reptes de l'Eixample van posar les bases de la transició cap un nou model en el qual subministrament d'aigua i sistema de sanejament s'equiparaven als sistemes arterial i venós. Calia un nou clavegueram per evacuar les aigües distribuïdes i per garantir l'evacuació dels residus de latrines; i calia un bon cabal d'aigua per garantir la neteja d'aquest clavegueram. Els canvis decisius es van precipitar al tombant de segle, amb el procés de concentració empresarial i l'arrencada de l'efectiva renovació del clavegueram. Un dels aspectes més nous i rellevants d'aquest procés és la incorporació de l'aigua als habitatges, amb els nous aparells sanitaris i espais de bany que modificaren profundament les pràctiques higièniques i vehicularen una nova cultura del cos. Aquest canvi de model va necessitar uns cent anys, que es poden acotar entre el 1867, quan es construeix la primera elevació a la nostra ciutat, i el 1967, en què l'arribada efectiva de l'aigua del riu Ter permet generalitzar les noves pautes de consum.

Malgrat que el llibre se centra en els anys que van de 1867 a 1967, en el procés de construcció de la ciutat no es poden deixar de banda els gairebé dos mil·lennis anteriors, en què l'aqüeducte i la resta d'infraestructures romanes i el Rec Comtal són l'antecedent necessari de la revolució que vindria després. I aquesta és, potser, una de les qüestions més interessant tant en quant han deixat una notable empremta en l'estructura urbana i en la seva toponímia, així com en la memòria ciutadana, com estem intentant fer palès en el bloc El Rec Comtal.