divendres, 27 de desembre de 2013

150 anys del Romea: una història oblidada

Façana del Teatre Romea l'any 1903,
quan Adrià Gual hi va estrenar El místich

Ara fa 150 anys que el Teatre Romea alçava el teló per primer cop. Els mitjans ja s’han encarregat de fer els honors a l’esdeveniment. El que llegireu ara no és la crònica habitual de la dramatúrgia desplegada en el que va ser Centre Dramàtic de la Generalitat entre 1981 i 1998, sinó que vol treure a la llum alguns detalls oblidats de la seva història.

Continueu llegint a Bereshit

dissabte, 21 de desembre de 2013

Bojos, bufons i alienats: personatges populars de Barcelona

Lola Bonella, la Monyos

Totes les societats tenen personatges que es diferencien de la resta dels individus per la intel·ligència, la força, el coneixement màgic del món o la bogeria. D’una manera o d’una altra, acaben excel·lint i són recoberts d’una capa de poder que els converteix en dirigents, sacerdots, bruixots, sanadors, bufons o actors. A vegades, aquestes persones esdevenen només personatges populars perquè les seves excentricitats, el seu estat mental o, simplement, el seu caràcter humà els fa simpàtics i familiars. Als pobles, les excentricitats no es perdonen i tot el que s’allunya de la “normalitat” es converteix en una tara. A les ciutats, on la cohesió social és menor i comparar resulta més difícil i arriscat, la frontera entre la normalitat i la bogeria és més difusa. L’artista seria qui governa aquesta frontera i a les vores hi trobarem una cort de personatges que sobreviuen marginalment aliens al món, per demència, per pobresa o perquè la desgràcia els ha apartat del camí. Aquests personatges populars van començar a proliferar a Barcelona durant el segle XIX degut al creixement industrial i l’augment de la població. La gran majoria passen per aquest món sense pena ni glòria; pocs són recordats, i una petita minoria reben alguna mena de tribut popular que els fa transcendir i els perpetua en els altars populars, els monumentalitza.

Continueu llegint a Bereshit

divendres, 20 de desembre de 2013

Barcelona anys 50



Vídeo de la Barcelona de la dècada de 1950, 
fet a partir d'escenes de pel·lícules i realitzat per Josep M. CG



dimarts, 17 de desembre de 2013

El Taxidermista: el Museu de les Bèsties

 Museo Pedagógico de Ciencias Naturales, el Taxidermista
© Toni Catany, 1976
Dijous 7 de novembre es va inaugurar a la Galeria de la Fundació Setba, en el número 10 de la plaça Reial, l’exposició El Taxidermista, que estarà oberta fins el 31 de gener de 2014, una mostra que s'emmarca dins del projecte “La memòria de la Plaça”, amb el qual es vol recuperar la memòria d’aquest indret a través dels seus habitants i dels establiments que en conformaven el paisatge en el passat i dels que ho fan actualment.

El Taxidermista és la recreació de l’emblemàtic Museo Pedagógico de Ciencias Naturales que Lluís Soler i Pujol va obrir l’any 1889. Una botiga-museu dedicada a la dissecació d’animals i al col·leccionisme de peces zoològiques i geològiques, que va ser una de les subministradores d’aquest material per a col·leccionistes particulars, institucions pedagògiques i museus.


Continueu llegint a Bereshit

dimarts, 10 de desembre de 2013

L'últim adéu al cinema de l'Avinguda de la Llum

Rètol de la sala de billars i futbolins de l'Avinguda de la Llum
© Bereshit - Enric H. March

El dia 1 de gener de 1943 va ser inaugurat el cinema Avenida de la Luz, ara fa 70 anys, i va fer la darrera sessió el 22 de novembre de 1992, després de vuit anys de reconversió en sala X. Fins aquest 2013, la sala del cinema a restat tancada en el vestíbul de l’entrada de Balmes i Bergara dels Ferrocarrils de la Generalitat. La platea, la pantalla, la cambra del projector (on Joan Kleber va fer de projeccionista durant 40 anys) i d’altres dependències del cinema han guardat silenci, intactes, fins que l’espai ha estat reformat com a sala d’exposicions del 150 aniversari del tren de Sarrià.

Continueu llegint a Bereshit

divendres, 6 de desembre de 2013

La ciutat enderrocada


Cicle: Visions del Convent

El cicle “Visions del Convent”, organitzat per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, és un projecte que té com a principal objectiu treballar aspectes relacionats amb el paisatge, el patrimoni i la memòria històrica de l’entorn immediat dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i per extensió tot el que fa referència al Districte de Ciutat Vella.
 
Projecció: LA CIUTAT ENDERROCADA. FOTOGRAFIES D’ABANS DE LA VIA LAIETANA

Projecció d’ una selecció de fotografies de les sèries guardonades en el “Concurs Artístich de la Vella Barcelona” (1908) que es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Es tracta d’imatges dels carrers, places i vivendes que van desaparèixer quan es va obrir la Via Laietana (1908-1913) que tenen un valor excepcional perquè documenten un territori que, pel seu component popular i vetust, la modernitat del nou-cents va deixar de banda.

Inauguració i primera projecció
Dilluns 9 de desembre a les 19 h
Lloc: plaça de l’Acadèmia s/n  (Convent de Sant Agustí)
Activitat gratuïta

Data projeccions: del 9 al 20 de desembre de 2013
Horari: passis a les 19 i a les 20 h
Lloc: plaça de l’Acadèmia s/n

dijous, 5 de desembre de 2013

Xarlatans i baladrers de Barcelona



Capaços de vendre qualsevols cosa, els xarlatans o baladrers s'instal·laven en els mercats, places i carrers de Barcelona i d'altres poblacions oferint remeis que ho guarien tot i estris de tota mena sota l'encant de la seva veu i aprofitant-se de l'ignorància de la gent.

Vegeu una auca i un vídeo a Bereshit

dimecres, 20 de novembre de 2013

Barcelona: entorn 1900

Dijous gras, Pedralbes, c. 1900. AFB. J. Anglada (atribuït)

L’exposició de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ens acosta als límits muntanyencs de la ciutat de Barcelona en una data en què la ciutat creixia amb l’annexió dels pobles que l’envoltaven.

Entorn 1900 juga amb el títol per apuntar els dos conceptes que vol explicar: l’entorn físic de la ciutat i l’entorn temporal d’una època. Aquest doble espai es mostra a través de tres visions: la mirada artística del fotògraf afeccionat, la importància de la fotografia com a eina documental i la plasmació del component humà a través de la instantaneïtat fotogràfica. Tres visions realitzades per fotògrafs amateurs que han generat un corpus d’imatges d’una gran vàlua per a la posteritat.

L'exposició ens mostra els indrets i viaranys de Collserola, des de l’extrem sobre Pedralbes fins a les muntanyes sobre Horta, passant pels turons del Putxet o el Carmel, en unes dates en les que la fotografia ja ha desenvolupat múltiples tècniques recollides pels fotògrafs professionals i els afeccionats, que mostren amb el seu treball la seva implantació en la societat.

Es mostren  150 fotografies, la majoria còpies modernes dels negatius de plaques de vidre, i  en una vitrina s’exposen fotografies i objectes fotogràfics de l’època.
 

dilluns, 18 de novembre de 2013

L'últim viatge a Icària

L'avinguda Icària a principis del segle XX

Entre els anys 1774 i 1775, en un indret aleshores situat al nord dels baluards de la Ciutadella i el fortí de Don Carles, el bisbe Climent hi va fer construir un cementiri aprofitant uns terrenys que havien estat un carner de bèsties mortes. La intenció era donar descans als ossos escurats dels cementiris parroquials urbans, dels claustres i dels convents de Barcelona, necròpolis que havien estat desamortitzades per raons, sobretot, de salubritat pública i que avui identifiquem amb les places al costat de les esglésies de Ciutat Vella.

Mireu el vídeo i continueu llegint a Bereshit

dimarts, 5 de novembre de 2013

D’esquena al mar – Barcelona 80′s


La galeria Alex Telese inaugura el proper dijous 7 de novembre a les 19h l’exposició “D’esquena al mar – Barcelona 80′s” del fotògraf José Antonio Sancho.

Totes les metròpolis han patit grans transformacions al llarg de la seva història. Durant molt de temps, algunes zones de Barcelona -especialment les situades a la perifèria de la ciutat- van viure una perllongada letargia mancada de canvis substancials. El barri del Poble Nou, per exemple, havia albergat multitud d’indústries que a finals dels anys 70 i principis dels 80 es van desplaçar a zones encara més allunyades del nucli urbà, deixant rere seu un paisatge d’abandó i d’oblit. Aquestes construccions fabrils que, juntament amb les línies del ferrocarril, havien ocupat el front marítim, s’havien convertit en una mena de murs que separaven la ciutat del mar gairebé per complet. Per aquest motiu, durant dècades, els habitants de Barcelona acostumaven a dir que la seva ciutat vivia “d’esquena al mar”. Amb tot, les reformes que es van dur a terme en aquesta zona a partir de finals dels anys 80 amb motiu dels Jocs Olímpics que es celebrarien l’any 1992, van canviar radicalment la fisonomia de la façana marítima de Barcelona. Un quart de segle després d’aquella profunda transformació pre-olímpica, l’aspecte de la ciutat abans de les reformes és avui dia un record difús, sovint completament desconegut, per a molts ciutadans.

Aquesta exposició pretén acostar-nos a aquella Barcelona oblidada o ignorada per alguns; una urbs que el somni olímpic modificaria definitivament per convertir-la en la ciutat marítima, oberta al Mediterrani, que coneixem en l’actualitat.

Data: Del 7 de novembre al 12 de desembre de 2013
Lloc: Galería Alex Telese, C/ Palla 11, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

dilluns, 28 d’octubre de 2013

De baluards i velòdroms

Plan of the City of Barcelona (1944-1747),
amb els baluards construïts sobre la muralla medieval (Institut Cartogràfic de Catalunya, ref. RM 275743)

Intentant reconstruir Barcelona a partir de vestigis que no sempre són a la vista ni sempre són evidents, a Bereshit hem parlat algun cop dels baluards que reforçaven la muralla medieval de la ciutat (1). D’aquestes construccions no se’n conserva cap, només algunes restes arqueològiques, però l’espai que ocupaven sí que és reconeixible en la majoria dels casos perquè són espais oberts entre el polígon irregular de Ciutat Vella i les rondes perimetrals i la retícula de l’Eixample.

Seguiu llegint a Bereshit

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Els jardins elevats de Barcelona d'inspiració renaixentista (III): carrer d'en Carabassa

Fragment d'un plànol de Barcelona de 1855, amb la zona descrita
(Font: Institut Català de Cartografia, ref. RM 2577r)

El carrer d’en Carabassa va del carrer Ample, davant de l’església de la Mercè, fins el carrer dels Escudellers. Segons explica Miquel Ponseti Vives en els Fulls històrics, aquest carrer va ser un dels primers oberts a l’anomenat “lloc del còdols”, dit així perquè en aquell indret hi havia la línia de costa des d’època romana, i era format per fragments de roca arrodonits per l’acció del mar.

Continue llegint a Bereshit 

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Un fortí al Somorrostro

Pescadors a la platja del Somorrostro. Frederic Ballell, 1915

Buscant imatges i informació per al recull dedicat al Somorrostro i literatura que Bereshit està publicant aprofitant l’Any Carmen Amaya, hem topat diverses vegades amb la fotografia de la platja del Somorrostro que encapçala aquest apunt, realitzada per Frederic Ballell l’any 1915, i dipositada actualment a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Com que la fotografia no documenta el barri de barraques que anys més tard s’estendria per tota la platja, l’hem desestimat per il·lustrar els fragments literaris que tenen aquest barri com a protagonista. Però...

Continueu llegint a Bereshit

dimarts, 1 d’octubre de 2013

dilluns, 16 de setembre de 2013

Cartell de la plaça de toros del Torín
 o plaça antiga de la Barceloneta

La relació de Catalunya, i més concretament Barcelona, amb les corrides de toros sempre ha estat discutida. S’ha vist com un costum forà que ens arriba de la mà de la immigració, sobretot andalusa, i que és part eminent de la invasió cultural espanyola. Però la veritat és que això no és ben bé així, com ara veurem. Portugal i França, per exemple, mantén actives, i res tenen a veure amb aquesta influència, i per tot Catalunya s’estenen festes que tenen els bous com a part central de l’espectacle, amb tradicions que es remunten a l’Edat Mitjana. I què hi pinten les festes de Gràcia de 1887 amb els toros? Doncs ho veurem al final de l’apunt.

Continueu llegint a Bereshit

dissabte, 7 de setembre de 2013

L'aviació italiana al Tibidabo (1939)

Auto de xoc del Tibidabo com els que surten en el documental
Targeta encunyada amb sis passis

16 de març de 1938. Els Savoia-Marchetti S. M.79 i S. M. 81 de l’aviació feixista italiana sobrevolen el cel de Barcelona carregats amb bombes experimentals de poca penetració però gran força expansiva. Són el Comando Aviazione Legionaria delle Baleari, amb base a Mallorca. Mussolini, que tenia plena autonomia en l’ús de les bases aèries italianes, ataca Barcelona pel seu compte sense rebre cap instrucció de l’exèrcit rebel espanyol. Seran tres dies de bombardeig, setze incursions aèries, 44 tones de bombes, prop de mil morts i 2.000 ferits.

Continueu llegint i mireu el vídeo a Bereshit

divendres, 23 d’agost de 2013

1908: el primer cinema de Barcelona

Acudit sobre el Salón Edisón
L'Esquella de la Torratxa, 7 de juny de 1895

El títol d’aquest apunt és del tot enganyós perquè el comú dels barcelonins tenen entès que el cinema arriba a la nostra ciutat el 14 de desembre de 1896 amb el Cinematographe Lumière que els fotògraf Antonio i Emilio Fernández, els Napoleón, van instal·lar a la planta baixa del seu estudi del número 18 de la Rambla, on després hi va haver el Frontón Colón i ara hi ha un gimnàs municipal.

Llegiu l'apunt a Bereshit

dilluns, 12 d’agost de 2013

divendres, 26 de juliol de 2013

La representació d'una ciutat




El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) acull, en el Saló del Tinell, l’exposició fotogràfica Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985, sobre la construcció de la imatge urbana de la ciutat. Un projecte de treball de llarga durada del museu dins del programa del Laboratori MUHBA.

La tesi que sosté és que la primera visió de la ciutat que eixamplava els seus límits durant la postguerra la van construir els fotògrafs; hi havia voluntat artística, però sobretot voluntat de coneixement, de deixar constància documental, en un acte que era una presa de posició cívica. El retrat de la Barcelona del creixement sota el franquisme fou elaborat després per escriptors i cronistes i pel compromís de l’actuació política, sindical, parroquial i veïnal, sovint amb caràcter clandestí. Però és de justícia tenir en consideració la tasca d’una colla de fotògrafs, molts d’ells ben joves que, armats amb la seva càmera, van construir, entre tots, la mirada sobre la Barcelona dels barris perifèrics, una ciutat massa sovint al marge del relat oficial.

Compta amb material dels fotògrafs Pilar Aymerich, Juli Azcunce, Francesc Català-Roca, Ginés Cuesta, Pep Cunties, Pepe Encinas, J.M. Huertas Clavería, Manolo Laguillo, Jacques Léonard, Kim Manresa, Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Custodia Moreno, Marta Povo, Carlos Pérez de Rozas, Humberto Rivas i Mariano Velasco. Algunes de les imatges que es mostren són totalment inèdites.

La instal·lació, que estarà oberta al públic del 31 de juliol al 30 de setembre, compta amb la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i el MACBA.



dimecres, 24 de juliol de 2013

Cinemes efímers: Siberia a la fresca i Estrella fugaç

Gran Cinematógrafo Paralelo, de Lluís Girau Iglesias (ca. 1900),
barraca instal·lada al voltant del Teatre Espanyol
(Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya)

El llibre Els cinemes de Barcelona (Barcelona: Proa-Ajuntament de Barcelona, 1995), de Joan Munsó Cabús, és, a data d’avui, el més complet dels que recullen les sales de cinema que han existit a Barcelona. Es fa difícil, però, tenir coneixement exacte de totes les sales que han existit perquè

Els primers locals, quan no eren barraques, eren de vida efímera i en molts casos no han deixat rastre a les hemeroteques, que és la font habitual per localitzar les projeccions dels primers anys. Fora dels diaris, cal recórrer a treballs d’especialistes que, no dedicant-se als espais de projecció en concret, ens donen pistes per a localitzar-ne de noves. És el cas d’Els anys daurats del cinema clàssic a Barcelona (1906-1923), de Palmira González López (Barcelona: Edicions 62, 1987), o El cinema i la constitució d’un públic popular a Barcelona: el cas del Paral·lel (Universitat de Girona, 2011. Tesi inèdita), de Luisa Suárez Carmona).

Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 10 de juliol de 2013

Anem a banyar-nos al Rec Comtal!


Intervenció artística, festiva i reivindicativa organitzada per Montcada Paròdia, amb el suport de l’Associació de Veïns de Montcada Can Sant Joan i l’Associació de Dones Actives de Vallbona -Nou Barris.

Bany reivindicatiu del 13 de juliol de 2013. L'aigua emergeix neta,
freda i cristal·lina, en aquesta zona que ha estat utilitzada
històricament per banyar-s'hi malgrat que l'espai encara no ha estat
ben netejat ni condicionat per l'Ajuntament, com reclamen els veïns

La campanya veïnal per la dignificació del Rec Comtal es va iniciar fa un any. En aquest temps l’ajuntament de Montcada ha fet una petita intervenció i el de Barcelona no ha fet absolutament res. El veïnat diu que “Encara queden moltes accions per la seva dignificació. Il·luminació, compactar el camí i fer-ho més ample, netejar tot l’espai, treure la brossa incrustada, senyalitzar el patrimoni, realitzar activitats culturals i educatives…” Conclouen dient: “Si el Rec Comtal estigués a Sarrià ja estaria arreglat” Ha estat una acció organitzada per Montcada Paròdia amb el suport de les Dones Actives de Vallbona-NouBarris i l’AVV de Montcada Can Sant Joan. Ha consistit en un cercavila pels carrers dels municipis per finalitzar amb un bany i un esmorzar popular a les aigües del Rec Comtal.

Més informació a:

Les altres veus

La Vanguardia

dimarts, 2 de juliol de 2013

David Doran: skate a BCN





Sèrie d'il·lustracions realitzades per David Doran, que mostren diferent llocs de Barcelona que degut a la peculiaritat de la seva arquitectura l'autor les qualifica com a idònees per a la pràctica de l'skateboarding.

[+] Skaters a Barcelona, a Coses de Barcelona

diumenge, 30 de juny de 2013

El metro Transversal

Plànol del metro de Barcelona (1966)

Recull d'imatges dels anys 50 als 80 de la actual L1 del Metro de BCN, originalment Transversal.
Fotografies d'estacions antigues, alguna desapareguda com La Bordeta, i vells trens de la sèria 100, 200 i 400.

divendres, 28 de juny de 2013

Somorrostro: crònica visual d'un barri oblidat

Barcelona: Liniazero Edicions, 2013

Exposició en el Centre Cívic del Besòs, del 10 al 28 de febrer de 2014



Manel Gausa de Mas va estudiar a l’Institut del Teatre. Al llarg de la seva vida ha anat compaginant les activitats teatrals amb la fotografia. El seu aprenentatge en aquest món va ser sobretot intuïtiu i autodidacte. El Somorrostro va donar peu a les seves primeres fotografies de rellevància. Un diumenge de l'any 1958, a les 5 del matí, quan encara era de nit, va començar retratar aquest barri de barraques mentre la població es despertava amb el sol a la línia de l'horitzó del mar.

Una família al Somorrostro (Manel Gausa, 1958)

El reportatge va ser fet en un sol matí i el llibre conté totes les fotografies que Manel Gausa va fer. La manca de selecció és volguda, tant per l'autor com per l'editorial. La mirada del fotògraf, com ell mateix ha reconegut, era una mirada innocent que descobria per primera vegada la realitat del Somorrostro i dels seus pobladors. Les imatges reflecteixen aquesta innocència i la inclusió de tot el material permet mantenir aquesta innocència, que podia haver estat trencada amb qualsevol intervenció selectiva.

La recuperació d’aquestes imatges, per tant, ens retorna en format visual una part de la nostra història, la d’un barri i d’una gent que, amb el seu esforç, van contribuir a construir una ciutat millor.

2 de juliol de 2013, presentació del llibre
a l'Auditori de la Virreina Lab

*

diumenge, 9 de juny de 2013

Els jardins ocults de la Barcelona renaixentista (I)

 Jardí urbà a la Plaça de Sant Felip Neri (1868), Lola Anglada

Des del segle XVIII, després de la Guerra de Successió, fins l’enderroc de les muralles (1854) Barcelona va multiplicar per vint la seva població. La ciutat vivia ofegada dins les muralles medievals davant la prohibició d’expandir-se més enllà per imperatiu militar. Dels 38.000 habitants de finals del XVII, durant els següents cent anys passava a 345.000, xifra que es duplicava a mitjan segle XIX.

Aquella Barcelona que va esdevenir industrial i es va menjar tot l’espai interior va deixar de ser la ciutat d’horts i jardins que fa florir entre el XVI i el XVII. La Barcelona hortícola, marítima, menestral i comercial era una ciutat feta a escala humana; 5.000 cases que es distribuïen al voltant de les diferents àrees d’activitat (el Born, la Ribera, la Llotja, Sant Pere o el Rec) i que tenia en el Raval un espai ocupat bàsicament per convents i horts i relativament poc habitat.

Continuar llegint a Bereshit

diumenge, 2 de juny de 2013

Cafès i tavernes: quan Barcelona era un mercat

El Bornet i el Rec Comtal, cap al 1700

Barcelona no té plaça major. Des que les muralles van ser enderrocades i la ciutat es va estendre per l’Eixample fins absorbir els municipis del pla no ha tingut cap espai que es pugui considerar el fòrum ciutadà urbà. La plaça de Catalunya ho hauria d’haver estat però mai hem sabut resoldre els espais que els baluards van deixar lliures al desaparèixer. Potser la Rambla ho va ser fins que va ser conquerida pel turisme i els barcelonins en vam ser expulsats.

Continuar llegint a Bereshit

dijous, 30 de maig de 2013

La ciutat de l'espectacle


La ciutat de l'espectacle

La vida sencera de les ciutats en què imperen les condicions modernes de producció, s'anuncia com una inmensa acomulació d'espectacles. Tot allò directament experimentat, s'ha convertit en representació. 

Guy Debrod, La societé du spectacle


dijous, 9 de maig de 2013

Jornades Alimentar Barcelona





Alimentar Barcelona: els temps medievals i moderns. Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), 23 i 24 de maig de 2013.

La subsistència de les persones, en un context precari de producció i distribució d’aliments, va ser una preocupació fonamental dels governs de totes les ciutats de l’occident europeu, i una de les seves funcions més bàsiques fins al segle XVIII.

El sistema de mercat alimentari protegit de la ciutat de Barcelona tractava de garantir el proveïment dels aliments més bàsics i de contenir-ne els preus. Va ser un sistema que es mantingué sota la tutela municipal fins entrat el segleXIX, quan els principis del liberalisme econòmic i el centralis me de l’Estat espanyol el posarenen crisi. En aquestes jornades s’explicarà la formació, en els temps medievals, del sistema barceloní de mercat protegit dels productes més bàsics (com els cereals, el pa, la carn, el vi, el peix i l’horta), les seves característiques i la seva evolució al llarg dels segles fins a la seva transformació al segle XIX, quan es construí un nou model que serà analitzat més endavant, en futures jornades.

dimarts, 30 d’abril de 2013

Uralita: Barcelona 1929

Plànol de Barcelona dibuixat per Francis Millioud "Frisco", encarregat per l'empresa Uralita per a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929)

Llegiu l'apunt original de Santi Barjau a Els "meus" cartellistes

dijous, 25 d’abril de 2013

Les barraques de mar: arqueologia de la pobresa


L’arqueologia és, en general, tràgicament selectiva. La pala de l’arqueòleg, l’atzar o el caprici de la natura desenterren palaus, estructures urbanes, residències patrícies, temples, tombes, canals, calçades, aqüeductes, ponts i d’altres infraestructures humanes que tenen com a denominador comú la solidesa de les estructures que només el temps, la necessitat o la inconsciència han pogut devastar, soterrant els vestigis que segles després sortiran a la llum per reconstruir el passat i meravellar-nos.

Continueu llegint l'article a Bereshit

dissabte, 20 d’abril de 2013

A la República en tramvia

14 d'abril de 1931, proclamació de la II República
(Font: Bundesarchive, signatura: Bild 102-11543)

La fotografia que encapçala l'apunt, d'autor desconegut i conservada en el Bundesarchive du el títol: "Republikanische Studenten und Arbeiter durchfahren auf einer mit den Farben der Republik geschmückten Strassenbahn die Hauptstadt Madrid" (Estudiants republicans i treballadors de la conducció en un tramvia de la capital madrilenya decorat amb els colors de la República). És curiosa la confusió de la senyera amb els colors de la República. El títol es manté per criteris arxivístics, però se'ls ha fet notar l'error i han afegit la correcció: és a Barcelona i el tramvia pertany a la línia 22, "Atarazanas-Plaza Cataluña-Bonanova", que circulava des de les 5.31 del matí fins l'1.37 de la matinada, tot i que aquell dia la festa deuria acabar al sortir el sol.

Continueu llegint l'apunt a Bereshit

divendres, 19 d’abril de 2013

De Montcada a Barcelona: l'aigua a llevant de la ciutat



L’itinerari De Montcada a Barcelona. La història de l’aigua a llevant de la ciutat és una visita guiada a les instal.lacions d´abastament d´aigua de Barcelona des de l´època romana fins a l´actualitat.

Al segle XIV la construcció d’una nova canalització per abastir les fonts de ciutat, en aquest cas amb aigua provinent de Collserola, reflectia el nou poder municipal. Les fonts es concentraven a l’àrea més central, i l’aigua es distribuïa també a algunes institucions hospitalàries i religioses, i a un nombre reduït de cases privilegiades. Els barris més densos i actius de la ciutat eren els menys servits. Les escasseses recurrents van ser l’estímul de noves iniciatives per assegurar i ampliar l’aprovisionament.

Durant els tres segles següents, la conservació i l’ampliació de fonts i mines van ser una preocupació constant dels consellers, que designaven un mestre de les fonts com a responsable de les mines, les conduccions, les fonts i l’evacuació.

Des de 1701, una canalització oberta portava aigua del Rec Comtal des del Clot fins a Canaletes: una solució insalubre i insuficient. El 1778, l’Ajuntament i altres interessats impulsaren la construcció de la mina de Montcada per incrementar el cabal del rec. L’any 1822, la mina es tornà a ampliar. Entre el 1824 i el 1826 es construí un aqüeducte de Montcada a Barcelona. La venda de plomes d’aigua a particulars va contribuir a sufragar el cost de les obres i permeté una limitada expansió del subministrament privat i la formació d’un mercat incipient de plomes d’aigua.

Informació i reserves al MUHBA.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Un migdia al Portal de Sant Antoni

Portal de Sant Antoni i carrer de Sant Antoni Abat (1869)
Font: Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya


L'any 1908 la vida bull al Portal de Sant Antoni, davant del mercat. Un món desaparegut a Bereshit

divendres, 5 d’abril de 2013

Història del comerç al Clot


Des del Taller d’Història del Clot–Camp de l’Arpa us demanem ajut per a poder tirar endavant la nostra feina. Enguany ens hem embrancat en un nou projecte per a l’exposició que anualment obrim al públic a mitjan novembre al Centre Cultural La Farinera del Clot. La dedicarem a la història del comerç al nostre barri. El comerç de barri ha estat sempre un element molt important que ha donat cohesió al territori al qual serveix. Històricament, les botigues tradicionals han estat molt més que el lloc on el veïnat s’ha abastit de queviures i tota mena de productes necessaris per a la vida quotidiana. Han estat punt de trobada i de tertúlia de veïns i veïnes, lloc d’intercanvi de parers i d’opinions.
Els botiguers i botigueres, més enllà de tenir un lloc de treball, una forma de subsistència econòmica, han exercit de líders d’opinió i de consellers, i han fet de receptors de confessions. Els darrers anys, amb l’aparició dels eixos comercials, s’han convertit també en part del moviment veïnal i han participat i impulsat moltes millores urbanístiques a la ciutat.

El barri del Clot–Camp de l’Arpa, com tots els barris, té comerços històrics, alguns centenaris, amb diverses generacions familiars que han estat anys i panys al servei de la ciutadania. També volem parlar de botigues emblemàtiques que han marcat una època, però que han desaparegut o han redefinit la seva orientació comercial.

El model de comerç ha anat variant al llarg dels anys i s’ha anat adaptant a la realitat social del barri i de la societat en general. Fa poc més de cent anys, les botigues tenien aprenents que dormien sota el taulell i en fa menys de cinquanta, hi havia vaqueries que venien la llet de les vaques que tenien allà mateix.

Si creus que ens pots ajudar aportant documents, imatges o el teu testimoni, no dubtis a contactar amb nosaltres al correu thclotcarpa@gmail.com, o bé trucant als nostres telèfons: 637 415 150 (Rosa), 620 247 553 (Cristina) i 605 661 967 (Marc).

dimecres, 3 d’abril de 2013

"M'agrada Barcelona" (2003)

 Postal turística de Barcelona, anys 60

Som el que venem


"M'agrada Barcelona" (2003), vídeo de promoció turística de Barcelona, editat per l'Ajuntament de Barcelona, dirigit per Xavier Manich, interpretat per la Martina Klein.