dissabte, 21 de desembre de 2013

Bojos, bufons i alienats: personatges populars de Barcelona

Lola Bonella, la Monyos

Totes les societats tenen personatges que es diferencien de la resta dels individus per la intel·ligència, la força, el coneixement màgic del món o la bogeria. D’una manera o d’una altra, acaben excel·lint i són recoberts d’una capa de poder que els converteix en dirigents, sacerdots, bruixots, sanadors, bufons o actors. A vegades, aquestes persones esdevenen només personatges populars perquè les seves excentricitats, el seu estat mental o, simplement, el seu caràcter humà els fa simpàtics i familiars. Als pobles, les excentricitats no es perdonen i tot el que s’allunya de la “normalitat” es converteix en una tara. A les ciutats, on la cohesió social és menor i comparar resulta més difícil i arriscat, la frontera entre la normalitat i la bogeria és més difusa. L’artista seria qui governa aquesta frontera i a les vores hi trobarem una cort de personatges que sobreviuen marginalment aliens al món, per demència, per pobresa o perquè la desgràcia els ha apartat del camí. Aquests personatges populars van començar a proliferar a Barcelona durant el segle XIX degut al creixement industrial i l’augment de la població. La gran majoria passen per aquest món sense pena ni glòria; pocs són recordats, i una petita minoria reben alguna mena de tribut popular que els fa transcendir i els perpetua en els altars populars, els monumentalitza.

Continueu llegint a Bereshit

7 comentaris:

  1. ¡Por fin conozco a la Monyos!
    Supe de ella por la canción "Qualsevol nit pot sortir el sol", donde Sisa la recoge al amparo de tantos personajes de cuentos y tebeos.
    JL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya ves, José Luis, incluso hay gente de Barcelona que piensa que es una leyenda.

      Y de Sisa, ¿qué podemos contar? ¡Es un fenómeno!

      ¿Has leído la biografía de l'home dels coloms que hay en el enlace del artículo de la Monyos? ¡La realidad supera a la ficción!

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/03/lhome-dels-coloms.html

      Elimina
    2. Qué historia, caramba... A menudo me pregunto para qué inventar historias, con todo lo que hay por y para reportajear, o reportar, sin más. A menudo me pregunto si no serán las ficciones un engañabobos.
      Un gran abrazo,
      JL

      Elimina
    3. Seguro que la ficción es un engañabobos, pero a ella nos agarramos, no fuera caso que la realidad nos atrapara para siempre.

      Elimina
  2. No, no era una leyenda, en los años 60 y pocos era muy, muy popular en el Raval, tanto que un bar de la calle Hospital puso su nombre en la fachada
    salut

    ResponElimina
  3. Benvolgut,
    se'm fa més fàcil llegir negre sobre blanc que el fatídic blanc sobre negre, m'excuso. I tan interessant que és el tema... ¿No és millor comunicar bé que dificultar la lectura? Ja ho he dit a algun altre blogaire. Passa el mateix quan a diaris i revistes els dóna per imprimir sobre verd, vermell... et quedes sense poder llegir, i no per falta de vista.
    Bé, això a banda, interessant aquest personatge que estudies, i que havia sentit anomenar tant. Fa cara de bona dona. Jo sempre he pensat que si se'm moria algun fill perdria la raó. Deu ser una compensació de la natura pel dolor causat.
    Però això a banda, el 'bon' poble sempre s'ha acarnissat amb la 'diferència'. Des del col·legi, perquè la canalla és cruel, fins als diferents estadis de la vida, cal actuar com un ramat i pasturar el que et donen.
    Ara recordarem el naixement d'un personatge que va acabar liquidat ben jove a causa de la seva 'diferència'. No sé si boig o visionari, però no el van deixar viure.
    Sigui com sigui, que el teu nou any et resulti plàcid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu, Olga, però se'm fa difícil imaginar-me Bereshit amb fons clar. Abans es podia activar la visió dinàmica, que permet llegir sobre blanc, però des de fa unes setmanes blogger no ho té activat.

      Potser tens raó i l'embogiment és una compensació de la natura. No sé. El patiment no és una cosa objectiva i cadascú el gestiona com pot. El que sí és una constant és acarnissar-se amb la diferència. I en aquest cas sí que crec que és una compensació de la manca de personalitat i d'intel·ligència.

      El que sí et puc assegurar és que el personatge que esmentes no va ser liquidat per diferent (aquí et parlo amb tota la competència que sóc capaç pels estudis cursats). El Jesús cristià és un personatge construït anys després de la seva mort. Ell no va ser mai cristià, sinó que va viure i morir com a jueu, de tendència apocalíptica, això sí. Els cristianisme és una invenció de Pau. Ni tan sols va ser executat per les seves idees religioses, que no eren originalment seves, sinó de Joan el Baptista. Tot i que se'n tenen poques notícies històriques, els darrers estudis apunten que potser va ser jutjat per rebel. En tot cas, el personatge i les idees van tenir fortuna, i es van estendre, i aquesta és la imatge que ens ha arribat, tot i que molt distorsionada per l'Església.

      Olga, et desitjo la mateixa placidesa per al nou any.

      Elimina