dimarts, 30 d’abril de 2013

Uralita: Barcelona 1929

Plànol de Barcelona dibuixat per Francis Millioud "Frisco", encarregat per l'empresa Uralita per a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929)

Llegiu l'apunt original de Santi Barjau a Els "meus" cartellistes

dijous, 25 d’abril de 2013

Les barraques de mar: arqueologia de la pobresa


L’arqueologia és, en general, tràgicament selectiva. La pala de l’arqueòleg, l’atzar o el caprici de la natura desenterren palaus, estructures urbanes, residències patrícies, temples, tombes, canals, calçades, aqüeductes, ponts i d’altres infraestructures humanes que tenen com a denominador comú la solidesa de les estructures que només el temps, la necessitat o la inconsciència han pogut devastar, soterrant els vestigis que segles després sortiran a la llum per reconstruir el passat i meravellar-nos.

Continueu llegint l'article a Bereshit

dissabte, 20 d’abril de 2013

A la República en tramvia

14 d'abril de 1931, proclamació de la II República
(Font: Bundesarchive, signatura: Bild 102-11543)

La fotografia que encapçala l'apunt, d'autor desconegut i conservada en el Bundesarchive du el títol: "Republikanische Studenten und Arbeiter durchfahren auf einer mit den Farben der Republik geschmückten Strassenbahn die Hauptstadt Madrid" (Estudiants republicans i treballadors de la conducció en un tramvia de la capital madrilenya decorat amb els colors de la República). És curiosa la confusió de la senyera amb els colors de la República. El títol es manté per criteris arxivístics, però se'ls ha fet notar l'error i han afegit la correcció: és a Barcelona i el tramvia pertany a la línia 22, "Atarazanas-Plaza Cataluña-Bonanova", que circulava des de les 5.31 del matí fins l'1.37 de la matinada, tot i que aquell dia la festa deuria acabar al sortir el sol.

Continueu llegint l'apunt a Bereshit

divendres, 19 d’abril de 2013

De Montcada a Barcelona: l'aigua a llevant de la ciutat



L’itinerari De Montcada a Barcelona. La història de l’aigua a llevant de la ciutat és una visita guiada a les instal.lacions d´abastament d´aigua de Barcelona des de l´època romana fins a l´actualitat.

Al segle XIV la construcció d’una nova canalització per abastir les fonts de ciutat, en aquest cas amb aigua provinent de Collserola, reflectia el nou poder municipal. Les fonts es concentraven a l’àrea més central, i l’aigua es distribuïa també a algunes institucions hospitalàries i religioses, i a un nombre reduït de cases privilegiades. Els barris més densos i actius de la ciutat eren els menys servits. Les escasseses recurrents van ser l’estímul de noves iniciatives per assegurar i ampliar l’aprovisionament.

Durant els tres segles següents, la conservació i l’ampliació de fonts i mines van ser una preocupació constant dels consellers, que designaven un mestre de les fonts com a responsable de les mines, les conduccions, les fonts i l’evacuació.

Des de 1701, una canalització oberta portava aigua del Rec Comtal des del Clot fins a Canaletes: una solució insalubre i insuficient. El 1778, l’Ajuntament i altres interessats impulsaren la construcció de la mina de Montcada per incrementar el cabal del rec. L’any 1822, la mina es tornà a ampliar. Entre el 1824 i el 1826 es construí un aqüeducte de Montcada a Barcelona. La venda de plomes d’aigua a particulars va contribuir a sufragar el cost de les obres i permeté una limitada expansió del subministrament privat i la formació d’un mercat incipient de plomes d’aigua.

Informació i reserves al MUHBA.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Un migdia al Portal de Sant Antoni

Portal de Sant Antoni i carrer de Sant Antoni Abat (1869)
Font: Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya


L'any 1908 la vida bull al Portal de Sant Antoni, davant del mercat. Un món desaparegut a Bereshit

divendres, 5 d’abril de 2013

Història del comerç al Clot


Des del Taller d’Història del Clot–Camp de l’Arpa us demanem ajut per a poder tirar endavant la nostra feina. Enguany ens hem embrancat en un nou projecte per a l’exposició que anualment obrim al públic a mitjan novembre al Centre Cultural La Farinera del Clot. La dedicarem a la història del comerç al nostre barri. El comerç de barri ha estat sempre un element molt important que ha donat cohesió al territori al qual serveix. Històricament, les botigues tradicionals han estat molt més que el lloc on el veïnat s’ha abastit de queviures i tota mena de productes necessaris per a la vida quotidiana. Han estat punt de trobada i de tertúlia de veïns i veïnes, lloc d’intercanvi de parers i d’opinions.
Els botiguers i botigueres, més enllà de tenir un lloc de treball, una forma de subsistència econòmica, han exercit de líders d’opinió i de consellers, i han fet de receptors de confessions. Els darrers anys, amb l’aparició dels eixos comercials, s’han convertit també en part del moviment veïnal i han participat i impulsat moltes millores urbanístiques a la ciutat.

El barri del Clot–Camp de l’Arpa, com tots els barris, té comerços històrics, alguns centenaris, amb diverses generacions familiars que han estat anys i panys al servei de la ciutadania. També volem parlar de botigues emblemàtiques que han marcat una època, però que han desaparegut o han redefinit la seva orientació comercial.

El model de comerç ha anat variant al llarg dels anys i s’ha anat adaptant a la realitat social del barri i de la societat en general. Fa poc més de cent anys, les botigues tenien aprenents que dormien sota el taulell i en fa menys de cinquanta, hi havia vaqueries que venien la llet de les vaques que tenien allà mateix.

Si creus que ens pots ajudar aportant documents, imatges o el teu testimoni, no dubtis a contactar amb nosaltres al correu thclotcarpa@gmail.com, o bé trucant als nostres telèfons: 637 415 150 (Rosa), 620 247 553 (Cristina) i 605 661 967 (Marc).

dimecres, 3 d’abril de 2013

"M'agrada Barcelona" (2003)

 Postal turística de Barcelona, anys 60

Som el que venem


"M'agrada Barcelona" (2003), vídeo de promoció turística de Barcelona, editat per l'Ajuntament de Barcelona, dirigit per Xavier Manich, interpretat per la Martina Klein.