diumenge, 30 de juny de 2013

El metro Transversal

Plànol del metro de Barcelona (1966)

Recull d'imatges dels anys 50 als 80 de la actual L1 del Metro de BCN, originalment Transversal.
Fotografies d'estacions antigues, alguna desapareguda com La Bordeta, i vells trens de la sèria 100, 200 i 400.

divendres, 28 de juny de 2013

Somorrostro: crònica visual d'un barri oblidat

Barcelona: Liniazero Edicions, 2013

Exposició en el Centre Cívic del Besòs, del 10 al 28 de febrer de 2014



Manel Gausa de Mas va estudiar a l’Institut del Teatre. Al llarg de la seva vida ha anat compaginant les activitats teatrals amb la fotografia. El seu aprenentatge en aquest món va ser sobretot intuïtiu i autodidacte. El Somorrostro va donar peu a les seves primeres fotografies de rellevància. Un diumenge de l'any 1958, a les 5 del matí, quan encara era de nit, va començar retratar aquest barri de barraques mentre la població es despertava amb el sol a la línia de l'horitzó del mar.

Una família al Somorrostro (Manel Gausa, 1958)

El reportatge va ser fet en un sol matí i el llibre conté totes les fotografies que Manel Gausa va fer. La manca de selecció és volguda, tant per l'autor com per l'editorial. La mirada del fotògraf, com ell mateix ha reconegut, era una mirada innocent que descobria per primera vegada la realitat del Somorrostro i dels seus pobladors. Les imatges reflecteixen aquesta innocència i la inclusió de tot el material permet mantenir aquesta innocència, que podia haver estat trencada amb qualsevol intervenció selectiva.

La recuperació d’aquestes imatges, per tant, ens retorna en format visual una part de la nostra història, la d’un barri i d’una gent que, amb el seu esforç, van contribuir a construir una ciutat millor.

2 de juliol de 2013, presentació del llibre
a l'Auditori de la Virreina Lab

*

diumenge, 9 de juny de 2013

Els jardins ocults de la Barcelona renaixentista (I)

 Jardí urbà a la Plaça de Sant Felip Neri (1868), Lola Anglada

Des del segle XVIII, després de la Guerra de Successió, fins l’enderroc de les muralles (1854) Barcelona va multiplicar per vint la seva població. La ciutat vivia ofegada dins les muralles medievals davant la prohibició d’expandir-se més enllà per imperatiu militar. Dels 38.000 habitants de finals del XVII, durant els següents cent anys passava a 345.000, xifra que es duplicava a mitjan segle XIX.

Aquella Barcelona que va esdevenir industrial i es va menjar tot l’espai interior va deixar de ser la ciutat d’horts i jardins que fa florir entre el XVI i el XVII. La Barcelona hortícola, marítima, menestral i comercial era una ciutat feta a escala humana; 5.000 cases que es distribuïen al voltant de les diferents àrees d’activitat (el Born, la Ribera, la Llotja, Sant Pere o el Rec) i que tenia en el Raval un espai ocupat bàsicament per convents i horts i relativament poc habitat.

Continuar llegint a Bereshit

diumenge, 2 de juny de 2013

Cafès i tavernes: quan Barcelona era un mercat

El Bornet i el Rec Comtal, cap al 1700

Barcelona no té plaça major. Des que les muralles van ser enderrocades i la ciutat es va estendre per l’Eixample fins absorbir els municipis del pla no ha tingut cap espai que es pugui considerar el fòrum ciutadà urbà. La plaça de Catalunya ho hauria d’haver estat però mai hem sabut resoldre els espais que els baluards van deixar lliures al desaparèixer. Potser la Rambla ho va ser fins que va ser conquerida pel turisme i els barcelonins en vam ser expulsats.

Continuar llegint a Bereshit