dijous, 30 de gener de 2014

Barcelona a cops de pedra

Ramon Casas, L'auca del senyor Esteve (1912), 
de Santiago Rusiñol, p. 63

Quan érem petits Barcelona encara estava per fer. Els indrets que havien estat fronteres naturals entre els municipis del Pla i Barcelona encara no estaven urbanitzats del tot. Eren no-espais, el lloc ideal on es desenvolupaven les activitats fora del control polític, social, familiar...

Continueu llegint a Bereshit

2 comentaris:

  1. La entrada da para mucho, me aprieta el cinturón de los recuerdos.
    salut







    ResponElimina
    Respostes
    1. És que quan parlem del carrer, Miquel, les històries i els records se'ns acumulen!

      Elimina