diumenge, 9 de març de 2014

Fines terrae et porta coeli

Rompeolas, Josep Maria de Sagarra, 1933 (AFB)

El que havia estat el finis terrae barceloní va acabà sent la porta coeli. Amb l'enderrocament del restaurant i la partició de l'escollera va desaparèixer el darrer imaginari de l'ultramar de Barcelona: els pescador, les muscleres, les canyes per pescar crancs, les Golondrinas, les terrasses per prendre el sol en el mar de les Antilles. I la culpa no va ser dels americans.

2 comentaris:

  1. En no pocas ocasiones cogíamos las Golondrinas, o las Palomas, o los Delfines ( en aquella época habían tres compañías que se hacían la competencia ferozmente) y esperabamos a que la barca estuviera apenas sin clientela, entonces te arreglaban el precio y por la mitad del importe podías ir y venir al rompeolas, y allí ibas directamente a comerte un plato de mejillones a la marinera con una caña de cerveza en el Porta Coeli...
    Ahhh que placer ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poca cosa més calia, oi Miquel? Allò sí que era un creuer!

      Elimina