dilluns, 8 de desembre de 2014

El refugi antiaeri de Can Robacols


Localització del refugi R.0279 de Can Robacols sobre
un fragment d'un plànol de 1933,
segons les referències actuals


El 9 juny de 1937, i després de 10 mesos de conflicte bèl·lic, el president Lluís Companys va constituir per decret la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC, DOGC 13-VI). A Barcelona, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria depenent de l'Ajuntament, en primer lloc, i la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, posteriorment, van portar a terme un projecte per salvaguardar els edificis emblemàtics i subvencionaren al voltant d'un centenar de refugis. La resta, quasi 1.300, es van començar a excavar per iniciativa civil, tant pel que fa a l'organització com al finançament, configurant un autèntic moviment social sense precedents. El 16 de juliol de 1938 la JLDPB va confeccionar un atles, organitzat per districtes, amb la ubicació i el número d'identificació d'un total de 1293 refugis antiaeris. De tots aquests refugis no es té garantia de la seva existència ni estat de conservació, ja que es tractava únicament d'una llista on només es demanava el permís per a construcció o adaptació d'espais preexistents per a la seva defensa. Encara avui, les obres a la ciutat destapen refugis no documentats, com és el cas recent del descobert a la Torre de la Sagrera del carrer de Berenguer de Palou 52-62.

El passat mes d'agost, el Pere Plana Panyart ens descrivia en el seu blog els temps en què, de petit, jugava en un refugi de Can Robacols, en el barri del Camp de l'Arpa, al qual s'hi podia accedir des de dins de la casa del seu oncle en el carrer del Pistó. Aquesta era una activitat força comuna entre els nens de la postguerra i fins els anys 60: nosaltres jugàvem en el que hi havia entre els horts del passatge Anglesola del Clot (avui desaparegut). El Pere es va posar en contacte amb nosaltres per si sabíem donar-li cap referència. El vam identificar com el refugi antiaeri R. 0279, del qual es coneix l’existència pel llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 publicat a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona i CLABSA, i amb el número 173 en els estudis de la Judit Pujadó (1). En no tenir més documentació de l’estructura defensiva, ja sigui de l’època o fruit d’intervencions de documentació posterior, no es pot aportar més informació.

La casualitat ha volgut que aquest refugi de Can Robacols surti a la llum. Unes obres realitzades en el carrer Ripollès, entre Muntanya i Pistó, han destapat una de les entrades a aquest refugi, com es pot veure a les fotos. L'altra entrada, la que esmentava el Pere Plana, ha d'estar en el tram empedrat del carrer Pistó que fa de lateral a la plaça de Can Robacols.

Continueu llegint a Bereshit






*

Nota: 

(1) Alguns dels llibres de Judit Pujadó en què es parla dels refugis antiaeris:

Els llegat subterrani: els refugis antiaeris de la Guerra Civil. Barcelona: Ara llibres, 2008.
Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona. Barcelona: L'Abadia de Montserrat; 1998.
Contra l'oblit: els refugis antiaeris poble a poble. Barcelona: L'Abadia de Montserrat; 2006.

11 comentaris:

  1. Ostras, una obra que se ha de preservar.
    Molt bé ¡
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que sí, Miquel. Aquesta cap de setmana no hi havia cap control arqueològic. Ara ja estan avisats.

      Elimina
  2. Gràcies per anar recuperant la memòria d'aquesta ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En casos com aquest, Javier, hem d'estar tots alerta i avisar quan es produeixi una troballa semblant. No fos cas que el pic i la pala no tinguin pietat.

      Elimina
  3. Enhorabona, Enric. M'alegra un munt que hàgiu pogut arribar-hi a temps. Per fi puc veure les escales i les parets del celler particular del meu oncle, cap al 1950, quan jo tenia sis anys. Haig de cercar una foto del pati de la casa, en la que s'hi veu la part aèria de la construcció. Molt ferma, la troballa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere! Escolta, si tens fotos de Can Robacols, a banda d'aquesta del pati, m'agradaria demanar-te-les, si et ve de gust, per un llibre que estem fent: "L'Abans del Clot-Camp de l'Arpa". Ja ens posaríem d'acord sobre com fer-me-les arribar. Et deixo el meu correu: enric.h.march(arroba)gmail(punt)com

      Elimina
  4. Tarragona és foradada per tot arreu: la Part Alta té tres sostres, romà, medieval i actual, amb refugis, galeries, amfiteatres, voltes del circ i passadissos. La part baixa, més a prop del port, amb el gran llac subterrani que no se sap on acaba. N'han explorat algunes sales, amb coves ben grans que en alguns llocs s'estrenyen dificultant el pas, i que arriba ben bé fins a la meitat de la població.
    Als passadissos de la Part Alta hi tinc des de les primeres obres situat un personatge que es diu Jaume Rius i que viu ben instal·lat i còmode sota terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, del llac subterrani no en sabia res fins l'altre dia, que en vaig veure un reportatge. M'he submergit en el de l'Espluga de Francolí, però el de Tarragona em va semblar espectacular. A la Imperial Tarraco hi vaig sovint per imperatiu professional de la dona i conec algun d'aquests passadissos romans. La idea de personatges com el teu Jaume Rius, habitant el subsòl, m'ha semblat sempre molt atractiva. Suposo que Hugo en té la culpa.

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Per la ubicació que he vist el més probable és que es tracti del refugi núm 173 i no del 279 que esta ben a prop, de fet aquest barri és com un formatge de gruyere, és ple de refugis antiaeris. En 1997/1998 van trobar el refugi nº 179 a Ruiz de Padron amb Lorenzale, si marquem sobre un planol tots els construïts sota Ruiz de Padron i Trinxant podrem observar fàcilment que van ser dissenyats per integrar-se posteriorment a la xarxa de clavegueram, el que va succeir és que no va ser possible a causa que no es van construir al nivell adequat per a això, per aquest motiu molts dels refugis sobreviuen en el temps.

    Aqui en parla del 179: http://www.underfoothistory.com/?p=421

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barcino, el 173 és el número que he posat, segons el llibre de la Judit Pujadó. Com a 279 és com figura a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona, editat per l’Ajuntament de Barcelona.
      Gràcies per la informació sobre la intenció d'integrar aquests refugis a la xarxa de clavegueram, cos que desconeixia.

      Fes-li un cop d'ull, si no l'has vist, a l'apunt ampliat que he fet en el meu blog principal, Bereshit: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/12/el-refugi-de-can-robacols-i-el-mapa-del.html

      Elimina