diumenge, 16 de febrer de 2014

Congress for Curious People Barcelona 2014


Del 26 de febrer al 2 de març se celebra a Barcelona el Congress for Curious People, una setmana de conferències, itineraris, espectacles i sopars amenitzats, relacionats amb la història de la Barcelona més peculiar i poc coneguda: la medicina antiga, els museus anatòmics, els manicomis, els gabinets de curiositats, la mort, l'erotisme, el llibertinatge, la prostitució i la pornografia del XVIII i el XIX, la maçoneria, els edificis enigmàtics i moltes altres coses.

L'esdeveniment és possible gràcies a Via Barcelona , Kriminal Kabaret i Morbid Anatomy Museum, i compte amb la col·laboració d'Alfonso Zarzoso (Museu d'Història d'Història de la Medicina), José Pardo (CSIC), Alba del Pozo (malaltia i literatura), Albert Domènech (del blog & Piscolabis Librorum) i Enric H. March (del blog Bereshit)


Continueu llegint i consulteu el programa a Bereshit

dimecres, 12 de febrer de 2014

Ex-plaça de Catalunya


Plaça de Catalunya després de l'enderroc de les muralles
Fragment d'una litografia d'Onofre Alsamora (1860, MUHBA)
D'esquerra a dreta: Portal de l'Àngel, Santa Anna, Rambla, 
Pelai, Estació de Martorell, rambla de Catalunya 
i passeig de Gràcia travessat per la Riera d'en Malla (Imatge gentilesa de Francisco Arauz)

Durant el treball de recerca que estem fent al voltant dels museus anatòmics com el del senyor Roca, del qual n’hem parlat tantes vegades a Bereshit, anem topant amb notícies d’hemeroteca força curioses.

Estudiant el Museu Anatòmic O’Thiele, que es va instal·lar a la plaça Catalunya l’any 1885, ens trobem amb el següent escrit a La Vanguardia:

“Uno de estos días se instalará en la ex-plaza de Cataluña el museo de figuras de cera propiedad de M. O’Thiele, de Bale (Suiza).”

La sorpresa va ser majúscula al veure que es referia a la plaça de Catalunya com a “ex-plaza”. En cap nomenclàtor, guia, ni en cap obra de referència s’esmenta mai que aquesta plaça hagi rebut cap altra nom que el que ha dut ara i sempre.

Continueu llegint a Bereshit

dilluns, 10 de febrer de 2014

Autobiografia de Barcelona


Barcelona: Efadós - Ajuntament de Barcelona, 2013




Hi ha dues maneres de fer la història d'una ciutat: explicar-la, ja sigui de forma acadèmica o divulgativa, o deixar que sigui la pròpia ciutat qui s'expliqui i construeixi un relat autobiogràfic, com ha fet l'historiador Daniel Venteo a Autobiografia de Barcelona.

Barcelona gaudeix d'un privilegi excepcional amagat en els milers de documents custodiats en els seus arxius històrics, municipals i fotogràfics, que ens parlen del govern de la ciutat, de l'urbanisme, de l'arquitectura i del desenvolupament econòmic però que, més enllà de les dades que articulen la construcció i el creixement d'una gran ciutat des de l'administració, recullen també les històries de molts barcelonins. Sovint persones amb noms i cognoms; sovint individus arrelats en la comunitat i en la vida social de la ciutat. Però si hom es pren la molèstia d'aproximar-se als detalls, com ho ha fet Daniel Venteo, ens trobem també amb aquells ciutadans a qui no s'acostuma a fer massa cas perquè la Història gairebé sempre s'escriu des del poder hegemònic. En aquest cas, l'autor, oferint-nos directament els testimonis dels cinc-cents cinquanta documents que han servit per il·lustrar aquesta autobiografia, ens aproxima també als altres barcelonins, aquells que han estat exclosos de la Història; són "els marginats, els pobres, els discapacitats, les persones forçades a l'esclavitut, les minories ètniques i religioses, però també els nens, la gent gran i les dones"; és a dir, els col·lectius tradicionalment discriminats.

Aquesta Autobiografia ens permet, com diu el mateix Daniel Venteo, tocar la història amb les mans; de fet, percebre-la amb tots els sentits. És, evidentment, una oportunitat de gaudi per a tots els que estimem la nostra ciutat. Però ho és, també, per adonar-nos que la ciutat, que per ella mateixa ja és un ens viu, fet de múltiples capes que la construeixen i la modifiquen, és alhora un conglomerat d'històries, de vides, sense les quals no hi ha societat que es pugui anomenar així. Barcelona l'hem anat fet entre tots els qui hi hem viscut. Daniel Venteo ens ho demostra i ens ho mostra.

dijous, 6 de febrer de 2014

El Museu Darder de Barcelona


Quan pensem en Francesc Darder (1851-1918) ens ve immediatament al cap el Negre de Banyoles, el boiximà dissecat que s’exhibia en el Museu Darder de Banyoles fins l’any 2003, en què va ser retirat i dut a Àfrica per enterrar-lo.

Però la història de Francesc Darder està vinculada a Barcelona, i la seva petja no sempre es pot seguir perquè ha estat oblidada. Veterinari de formació, Darder era aficionat a la història natural i a la taxidèrmia (va ser professor de Lluís Soler (1871-1923), el taxidermista de la plaça Reial). Va tenir botigues de veterinària, zootècnia, embalsamament i ciències naturals en general, i va arribar a formar una gran col·lecció particular que abans d’anar a parar a Banyoles l’any 1916 va estar oberta al públic a Barcelona a diversos indrets.

Continueu llegint a Bereshit

dilluns, 3 de febrer de 2014

Abans de la Barceloneta




Exposició "Abans de la Barceloneta"
Del 3 de febrer a l’1 d’abril de 2014
Mikel Soberón (Codex Arqueologia i Patrimoni)

A partir dels resultats obtinguts durant les diferents excavacions arqueològiques que es van dur a terme al costat de l’estació de França, presentem aquesta mostra que ens descobreix l’evolució de l’espai portuari, entre l'edat mitjana i el segle XVII, un territori guanyat al mar on al 1753 es fundà la Barceloneta .