dimarts, 10 de febrer de 2015

El Barri de la Plata vist per Julià Guillamon

Barri de la plata. Cruilla Dr. Trueta des d'Independència (Badajoz) 19
Autor: Manuel Centelles, 1937. Arxiu Històric del Poblenou


L'escriptor i crític literari Julià Guillamon publica a la revista L'Avenç, des del número de gener de 2015, El barri de la Plata, una sèrie d’onze relats, que va començar amb "El passatge Mas de Roda" i que durant el 2015 permetran a l’autor indagar sobre el barri de la seva infantesa i joventut, al Poblenou, i reconstruir un paisatge físic i humà d’un dels barris que han configurat la Barcelona moderna. Aquest barri, on va viure fins als trenta anys, té una forta presència d’immigració valenciana, arribada a Barcelona abans i després de la Guerra Civil, en un entorn industrial. Literatura, cinema, memòria es combinen en aquesta sèrie per fer reviure la vida d'aquests carrers de Sant Martí de Provençal, retratant la història familiar i el passat a través de les poques petjades que queden en el barri i en la memòria dels qui el van habitar. En el número de febrer hi apareix el capítol "La Isabel de la vaqueria i la senyora Balbina", Julià Guillamon ens relata l'adaptació de la seva mare que va viure al barri de Gràcia fins que es va casar i després de núpcies va haver de traslladar-se al barri de Poblenou amb la seva família política.


Com explica Marta Domínguez en el seu blog Icària, el barri de la Plata està situat entre els carrers Roc Boronat, Àlaba, Avinguda d'Icària i Ramon Turró, en un indret que es configurà a principis del segle XIX quan s'hi instal·laren artesans dedicats a la fabricació de bótes. Segons la tradició popular, el nom de barri de la Plata prové dels guanys que es generaven gràcies a aquesta activitat. Tot i ser un barri clarament identificat dins el Poblenou, no ha gaudit mai de reconeixement oficial. D'altra banda, el nom dels seus carrers ha anat canviant, i així trobem que el carrer Wad-Ras, eix del barri, s'anomena ara Doctor Trueta, el carrer Enna és ara Ramón Turró, el carrer Granada fou successivament Catalunya, Sant Quintí i Pablo Iglésias, el carrer Àlaba fou el carrer Igualtat, i Badajoz i Àvila, foren respectivament Independència i Dos de Maig, ja que corresponen al tram més proper al mar d'aquests dos carrers.

Continua relatant Marta Domínguez que en aquestes escasses vuit illes de cases hi trobem diversos edificis inclosos en el catàleg del Pla Especial del Patrimoni Historicoartístic de la ciutat de Barcelona de l'any 2006, com les fàbriques de gel La Siberia i Sant Antoni, la fàbrica de galetes Solsona i Rius, les naus de la família Ametller, Can Gili Nou (actualment el Casal de Barri Vila Olímpica) i Can Gili Vell o la Farinera, can Waldés, el magatzem de l'empresa vinícola Pedro Massana i altres elements singulars com les xemeneies d'algunes indústries.

Més informació sobre els altres barris de Sant Martí de Provençals abans de l'agregació a Barcelona a Els barris de Sant Martí de Provençals (1897).



11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Ja saps que m'encanten les històries de Barcelona explicades de primera mà, Miquel.

      Elimina
  2. Este año como cada año, nuestro tren parara en alguna estación, depende de cada uno de nosotros dejar ir a la tristezas, miedos, frustraciones, malos momentos, desamor. Agradece a cada uno de ellos.. su compañía y sus enseñanzas, aunque hayan sido dolorosas, déjalos ir, déjalos bajar de este tren. Deseo que en esta parada, a tu tren suban miles de bendiciones, sueños alcanzables, amor, abundancia, fuerza y determinación para seguir tu viaje.
    Hoy en mi vagón quedaran puestos desocupados y espero te sientes a mi lado para compartir junt@s este nuevo viaje. FELIZ NUEVO COMIENZO EN ESTE AÑO 2015!!!


    Siempre aprendemos cosas desconocidas y eso es bueno!!

    Gracias por compartir
    Con cariño Victoria

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. I aquestes són les bones, Javier: explicades a peu de carrer amb la veu de l'experiència.

      Elimina
  4. Hola, la foto de l'encapçalament podría ser la cruilla entre c/ Alava i Avda. Icària vista des de can Titán??

    Domingo Gimeno

    ResponElimina
    Respostes
    1. Domingo, m'he trobat el teu comentari com a brossa. Et contesto deu mesos després.

      És la cruilla de Dr. Trueta des d'Independència (Badajoz), 19. He afegit la informació a la imatge.

      Elimina
  5. La curiositat i la nostàlgia fa que llegim i fem nostres els dies que encara són a tocar de mans. El meu avi Gustau Xirinacs era de Barcelona. Treballava al Passatge del Crèdit, al despatx de la Química La Nueva Manresana. De casat, a Herzegovina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament, Olga, és la necessitat tenir-los abans no desapareguin del tot i ens en sentim responsables.

      Elimina
  6. hola,

    sabeu si hi ha alguna manera de conseguir els articles en opuscle o en publicació separada? la meva mare és del barri i li farà gràcia llegir-ho segur!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, no, Carina. Ho pots preguntar a l'Avenç: lavenc@lavenc.cat

      O directament al Julià Guillamon:

      https://www.facebook.com/julia.guillamon

      Elimina