dimarts, 10 de març de 2015

Bodega Bohemia

El Gran Gilbert a l'entrada de la Bodega Bohemia, els anys 70.


Com ens explica Barcelofília, els antecedents històrics de la Bodega Bohemia es remunten a una petita botiga de queviures que hi havia a la cantonada entre els carrers Nou de la Rambla i Lancaster a la dècada de 1920. Li deien el Celler Bohemi i per entrar a veure els artistes calia passar abans per sota d'un bosc d'embotits que penjaven dins el colmado. En aquella primera època l'accés era pel número 11 del carrer Nou de la Rambla, conegut com Conde del Asalto. Hi actuaven aprenents de cantants de sarsuela, mags, imitadors d'artistes i altres aficionats ansiosos per esdevenir artistes.

Després de la guerra Civil la Bodega Bohemia va començar a adquirir celebritat a partir de mitjans dels anys 40. L'entrada s'havia canviat al numero 2 del carrer Lancaster i amb el pas del temps aquell local passaria a ser un dels llocs típics més turístics del Barri Xino. Un piano vertical contra la paret presidia el petit escenari. Tot l'entorn era ple de fotografies dedicades d'artistes de tota mena i d'inscripcions i frases diverses: El arte embellece la vida o El mejor local para olvidar tus preocupaciones n'eren alguns exemples.

Durant els anys 50 i 60, el Gran Gilbert va ser l'ànima de la Bodega Bohemia fins la seva mort. A partir dels anys 70 el local va continuar sobrevivint com a refugi de vells artistes que es resistien a retirar-se i que tenien en aquell racó del Barri Xino la seva llar i la seva única raó d'ésser. Aquella decadència era part del seu encant.

En els seus inicis l'any 1961, el director de cinema alemany Peter Schamoni (1934-2011), amb Jost Vacano fent de càmera, filmava el curt Bodega Bohemia, interpretat per Franz von Bender i amb les actuacions de Mari Alda, Mary Bleyto, Carmina Farguell, Gran Gilbert i Otilia Lannessan.


10 comentaris:

  1. A gritos y con amenazas nos largaban del local...Con catorce años no te dejaban entrar..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc entranyable, Miquel. D'aquells locals on el temps havia anat deixant capes i capes d'història.

      Elimina
  2. Efectivament, Enric. El túnel del temps.

    Una abraçada i altre cop, moltes felicitats.

    Cadascuna de les teves inclusions en aquest espai és com una mena de masterclass.

    Pep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pep. Procuro oferir alguna cosa nova. Aquesta mirada d'un realitzador alemany, els anys anys 60, m'ha semblat especialment interessant no tant per les imatges de l'interior sinó pel camí que el protagonista fa fins arribar.

      Elimina
  3. Aquest local, es dels que encara he pogut gaudir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els que ho hem gaudit, pratrinsky, ja mai més ens traurem del cap aquell món, oi?

      Elimina
  4. Respostes
    1. Segur que és un record que no oblidaràs mai, Javier.

      Elimina
  5. A finals de la década dels 70 vaig anar-hi molt sovint, i mai l'he oblidat, Encara recordo el pianista, el tenor que es deia Salvador i com no pot ser d'altra manera, de la Maruxela,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, és un lloc inoblidable, Emetorr. Encara hi ha algun dels vells artistes de la Bodega Bohemia que continuen actuant en petits locals del Poble-sec.

      Elimina