dijous, 5 de març de 2015

Pedra-Montjuïc-Barcelona: la construcció de la ciutat

Família de picapedrers a les pedreres de Montjuïc. Barcelona, cap a 1915
Josep Maria Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya


Montjuïc forma part de forma directa de la història de Barcelona. Va acollir els primers tallers lítics del neolític, la Laie ibera, probablement el primer assentament i port romans, el cementiri jueu medieval, ermites i fortificacions. Va ser lloc d'esbarjo popular: balls, berenadors, fonts (vegeu Les Fonts de Montjuïc), parcs d'atraccions (vegeu L'últim dia al Parc de Montjuïc), museus, ha estat muntanya de jardins i barraques (vegeu Can Valero), d'exposicions i congressos (vegeu Montjuïc 1929) i ha tingut en el castell un símbol de repressió durant segles.

Però Montjuïc ha estat, també, la gran pedrera d'on Barcelona ha extret la matèria que ha bastit els edificis i els monuments de la ciutat. El Castell de Montjuïc presenta un recorregut per la història de l’explotació de les pedreres que convida al visitant a conèixer la relació entre Barcelona i Montjuïc des de la vessant matèrica i cultural. La mostra compta amb la presència de peces geològiques, escultòriques i arquitectòniques cedides per alguns dels principals museus de la ciutat: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals.

L’exposició, que es podrà veure fins el 15 de juny a les sales 18 i 19 del pati d’armes del Castell de Montjuïc, s’estructura en dos capítols: Montjuïc, primera matèria i Escultura Barcelona.

"Montjuïc, primera matèria". Una aproximació a la muntanya com a font de recursos per a la construcció i motor del creixement del nucli urbà

Aquest primer espai expositiu explica el binomi muntanya-ciutat: la perspectiva geològica per conèixer les característiques de Montjuïc que l’han convertida en proveïdora d’una pedra de gran qualitat, emprada més enllà de les fronteres urbanes; els usos que d’ella se n’ha fet (material de construcció, material per a la creació artística, usos domèstics i industrials…); la seva presència a la ciutat, en els seus diferents formats i presentacions, i la seva fesomia canviant arran de l’explotació massiva dels darrers cent cinquanta anys. En resum, l’explotació de les pedreres i el creixement de la ciutat com a factors estretament vinculats al llarg de tota la història de Barcelona; orígens, geologia, períodes d’extracció, usos, funcions, oficis, transformacions del paisatge natural i urbà, fenòmens socials…

"Escultura Barcelona". Una mirada artística que va més enllà de la història de la pedra

Ocupant l’espai central de la segona sala, i singularitzant les peces una a una per destacar-ne la seva força artística, es mostren obres escultòriques i arquitectòniques de diferents èpoques, estils i usos que mostren un part de l’art i la història que s’ha construït en pedra a Barcelona. L’exhibició de les peces, emmarcades amb imatges i contextualitzades en la ciutat actual, ofereix una experiència sensorial que li dóna valor a la pedra no només com a element que ha configurat la fesomia patrimonial de la ciutat, i la seva vessant matèrica i constructiva, de gran solidesa, sinó també com a mostres de la destresa dels seus creadors i de la seva bellesa.

Una exposició amb obres procedents de diferents museus

Les peces són de diferents moments històrics de la ciutat, i dissenyades i creades per a diferents usos, i provenen d’alguns dels principals museus de la ciutat, dos d’ells de la mateixa muntanya de Montjuïc: el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i del Museu d’Història de Barcelona. S’hi pot veure un dels capitells del Temple romà dedicat a August, una estela romana, un fragment de làpida jueva trobada a Montjuïc, la placa epigràfica del segle XIV que donava la benvinguda al portal de Sant Antoni, la rosassa del desaparegut convent del Carme, una font gòtica treballada i decorada per ambdues parts, la gàrgola de l’escultor Tomàs Barça procedent de l’antic Estudi General de Barcelona, i una roda de molí.

També es es poden veure mostres de roques i làmines primes cedides pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona – Museu de Geologia, i un bloc de pedra en brut procedent de la Pedrera del Borinot, l’única a cantera que resta activa per cobrir les necessitats de pedra de Montjuïc de la Sagrada Família.




Pedres de Montjuïc a principis del segle XX


[+ Montjuïc]

Les Fonts de Montjuïc

Can Valero

Montjuïc 1929

El Sot de l'Estany

4 comentaris:

  1. Montjuic és el meu Paliolític ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un paleolític, Miquel, que tu saps narrar molt bé.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Sembla ser que sí, Javier. Ja era hora. I és un bon lloc on explicar la història de la muntanya.

      Elimina