divendres, 13 de març de 2015

República, guerra i dictadura



L'exposició "República, Guerra, Dictadura: Foto Fixa Sabaté" de la Filmoteca de Catalunya presenta cent cinquanta fotografies, obra d’onze fotògrafs, entre els quals hi ha Antonio Gavilán, Carlos Pérez de Rozas, Emilio Godes, Juan Gyenes i Salvador Torres Garriga, que van documentar els rodatges de pel·lícules per compte de les productores per a la seva utilització en premsa i publicitat. Aquest material, fonamentalment negatius fotogràfics de gran format, es conservava a la firma Reproduccions Sabaté, un dels laboratoris de fotografia industrial més antics i prestigiosos de Barcelona, encara en actiu, al qual les productores van confiar aquesta feina. Aquest patrimoni està integrat per més de 100.000 negatius, que abasta un període que va de 1932 a 1984, i forma part actualment dels fons de la Filmoteca de Catalunya que s’encarrega de la seva preservació, digitalització i explotació.

El terme foto fixa fa referència a dos conceptes. Un per referir-se a les fotografies que les productores feien per promocionar les pel·lícules. Eren imatges preses en els descansos dels rodatges, que reprodueixen una escena de la pel·lícula o un moment del treball del rodatge, però en les quals es podia modificar el decorat i fins i tot els personatges. D'altra banda, el "foto fixa" designa el professional que realitza aquestes fotografies.

L’exposició, que estarà oberta al públic a partir del proper 5 de març, permet copsar, a través de fotos fixes de rodatges, com en aquells anys convulsos que van passar de la República al franquisme el cinema representava l’ideal de societat, amb les seves contradiccions i les seves característiques peculiars, il·lustrant el treball, l’oci o les relacions de parella, en pel·lícules com Carceleras, Boliche, Don Floripondio, Bohemios, El difunto es un vivo o La farandula, que en alguns casos ens permeten veure una Barcelona ideal o desapareguda.




La mostra es complementa amb materials utilitzats pels fotògrafs i exemplars de fulletons publicitaris, revistes i cartells il·lustrats amb aquests treballs fotogràfics. Un dels més interesants són les novel·les cinematogràfiques, una mena de fotonovel·les on es combinaven imatges i text recreant el guió amb fragments dels diàlegs dels protagonistes.



12 comentaris:

  1. Molt bó.
    Na sabía rés d´aixó de l´exposició,

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una exposició molt interessant, Miquel. Val la pena anar-la a veure.

      Elimina
  2. No me la perdo! Gràcies pel recordatori, com sempre, ben il·lustrat i millor explicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ocasions com aquesta no es poden deixar perdre.

      Elimina
  3. No en sabia res,,,es per no perdra-la,,,,obrigado Enric .

    ResponElimina
  4. És increïble la poca publicitat que se'n fa d'algunes exposicions... Gràcies per avisar, ens hi passarem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. Tot i que sempre estic rebuscant, més d'un cop se m'han escap coses interessants, sobretot a nivell de conferències.

      Elimina
  5. En mostres com aquesta hi trobo més que altra cosa l'ambientació de la vida dels pares, i el meu temps s'allarga enrere perquè els objectes i la música completen aquelles vides joves en l'època que jo no les podia entendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa una cosa semblant, Olga. De fet, és normal que sigui així: els nostres referents s'allarguen en el temps perquè teníem un contacte més directe amb el passat i el present dels nostres pares. El món cultural era reduït i vam tenir accés, a més del relat, al cinema, la música i la ràdio, que avançaven tan lentament (a l'inrevés que ara) que semblava nostre encara que, com dius tu, no l'entenguéssim.

      Elimina