dissabte, 20 de juny de 2015

Barcino: suburbium i platja



El proper dilluns 22 de juny, a les 19h, Carme Miró, directora del Pla Barcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, i Jordi Ramos, d’ÀTICS (Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric), presentaran a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro, sessió que es desenvoluparà en el marc dels Diàlegs d’història urbana del Centre de Recerca i Debat del MUHBA.

Les obres que s’estan duen a terme al carrer del Sotstinent Navarro des del 12 de novembre de 2012 arran de muralla han permès identificar restes d’estrats que van des dels segles XIX-XX fins l’època alt imperial (I-III dC), relacionades amb edificis d’habitatges moderns, medievals i del suburbi romà, magatzems i del parament defensiu de la ciutat.

Però els resultats més sucosos dels treballs estan relacionats amb el fossat paral·lel a la muralla romana que havia servit de claveguera, on anaven a parar les deixalles que els habitants llançaven als embornals. Un equip interdisciplinari que es compon arqueòlegs, historiadors i biòlegs del Servei d’Arqueologia de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Nottingham han excavat fins a set metres sota el nivell de l’actual sòl a la recerca del que menjaven els habitants de la ciutat i d’aquelles restes biològiques, como els pol·lens i els carbons, que han permès saber quina vegetació envoltava Barcino i de quin clima gaudia. Aquestes dades dibuixen l’assentament que va créixer sobre els dos turons (Tàber i Sant Just) envoltat d’un bosc d’alzines i roures que baixava des de Collserola. Una Barcino que s’endinsava dins del mar formant quasi una península, amb una línia de costa que s’endinsava Via Laietana amunt fins a trobar-se amb la Riera de Sant Joan i les llacunes que durant molts segles van ocupar l’actual barri del Born. Alguns autors fan arribar la platja fins ben a prop del barri de Sant Pere, formant una badia que es tancava al nord amb la Punta del Convent, on avui hi ha el Parc de la Ciutadella.

Les vil·les trobades a l’ager barceloní ens parlen dels cultius d’oliveres, cereals i vinya, amb una producció vinícola important però de poca qualitat si fem cas de la documentació de l’època. Les restes del subsòl de la plaça del Rei ens mostren restes de les fàbriques i magatzems de vi i salaons, però les escombraries del fossat de la muralla del segle III ens donen tanta o més informació que les domus i les vil·les. Els habitants de Barcino, com és natural, aprofitaven els recursos que els oferia el mar, i ens ho confirmen les restes d’espines de sardines i altres peixos, i l’abundància de restes d’ostres.

Ves per on, a partir de les deixalles és possible, com deia la mateixa Carme Miró, tenir una visió més humana de la ciutat. Tant és així que un pèl descobert entre aquestes restes ha permès fer una datació i endinsar-nos en l’adn d’aquest barceloní pèl-roig. La Carme ens ho explicarà dilluns i gaudirem remenant les escombraries.

2 comentaris: