dijous, 23 de juliol de 2015

La nova orientació del fòrum de Barcino

Temple d'August a Barcino
Foto: Jesús Arpón


Segons l’estudi “The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino: A 90 Degree Turn” publicat per Hèctor Orengo i Ada Cortés a la revista Oxford Journal of Archaeology (vol. 33, 1, p. 89–107, febrer 2014), que va ser presentat en el Museu d'Història de Barcelona, el temple d'August de Barcino no estava orientat cap a la plaça de Sant Jaume, sinó cap a la catedral, cosa que implicaria un canvi de direcció de 90 graus del fòrum. La tesi acceptada fins ara defensa que les restes del temple del carrer del Paradís 10 (tres columnes més una de reconstruïda, la "viatgera", que havia estat a la plaça del Rei), col·locades sobre un fragment del podi són la part inferior esquerra; la nova teoria, que és la part dreta.


 Font: El País


Fins a 1835, les columnes eren sis. Van ser documentades per Antoni Celles a Memoria sobre el colosal Templo de Hércules que se halla en Barcelona (Biblioteca de Catalunya, sig. Ms. 2497), i posteriorment derruïdes per construir les edificacions que hi ha actualment al carrer de la Llibreteria; però ja havien estat descrites per altres autors. Des de l’any 1609, data en què Jeroni Pujades en publicà el primer croquis, tenim testimoni gràfic i també escrit que es conservaven sis columnes del temple romà, de les quals cinc eren columnes laterals seguides, alineades paral·lelament al carrer de la Llibreteria, i l’última corresponia també a la façana posterior, juntament amb una sisena columna que formava un angle recte que apuntava a l’est (les tres columnes de l’angle són les mateixes que hi ha encara actualment). Francisco de Zamora (Diario de los viajes hechos en Cataluña, 1787), Antoni Ponç (Viaje de España, 1788), Alexandre de Laborde (Viaje a España, 1806), entre d'altres, afirmen explícitament que hi havia sis columnes, que estaven en el mateix lloc quan Celles va fer el seu estudi.


Gravat publicat per Antoni Ponç (1788)
Arxiu Històric de Barcelona

Dibuix d'Antoni Celles (1835)


Les obres realitzades en els números 5 i 12 del carrer del Paradís per instal·lar uns ascensor, entre les restes de les columnes i la catedral, han permès localitzat grans carreus, alguns amb restes de pintura blava i groga i farcit de pedra (rudus), similar al del podi, i part d'una construcció preparada per retenir aigua, que s’interpreta com un possible lacus o piscina que envoltava el temple. Aquestes dades fan pensar a Orengo i Cortés que el temple (de sis columnes per 11) tenia una orientació i unes mesures que l’acostarien a la proporció àuria amb la qual estan creats altres edificis romans de la península.

La nova orientació del temple implica canviar de lloc el fòrum, que passaria a ocupar una gran part del sector nord-oriental de la colònia que, segons la topografia antiga (està construït sobre l’elevació dels mont Tàber), tindria, almenys, dues terrasses per salvar els desnivells: una de superior amb el temple i una altra inferior, separada potser per un pòrtic, en la qual se situarien altres llocs de representació. El cardus i el decumanus maximus anirien paral·lels a dos dels costats del fòrum en lloc de creuar-lo com es defensa fins ara i s’adaptaria millor, segons la nova tesi, a l'urbanisme de la colònia.

Durant la realització de la seva tesi doctoral, L'arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya (2009), Ada Cortés va estudiar les restes de la domus de Sant Iu (peristil, piscines i mosaics) i va poder determinar que es tractava d'un edifici públic, un collegium dedicat al culte d'August, que tindria més sentit dins del fòrum, com ho estaria ara amb la nova orientació. De la mateixa manera, la catedral també estaria dins del fòrum, cosa que, segons Cortés, sembla més lògica si pensem que la comunitat cristiana hi va fer construir la primera església com a element simbòlic i de poder.


Font: Héctor Orengo i Ada Cortés


La teoria d’Orengo i Cortés ja va ser defensada per l'historiador i cronista Jeroni Pujades (Crònica Universal del Principat de Catalunya, 1595), que va dibuixar les sis columnes i va dibuixar la mateixa orientació proposada. El 1954, Agustí Duran i Sanpere, director de las excavaciones de la zona, apuntó la misma idea tras hallar más de 40 restos de monumentos. I l’any 1954, Agustí Duran i Sanpere, director de les excavacions de la zona, va apuntar la mateixa idea després de trobar més de 40 restes de monuments.


Font: Héctor Orengo i Ada Cortés


Curiosament, l’orientació del carrer del Paradís és prou significativa. Forma un angle recte que perfila perfectament l’orientació del temple tant en una teoria com en l’altre. En tot cas, no queda més opció que esperar que noves obres posin més detalls al descobert o que les noves tecnologies, com els georadars, ens permetin veure el subsòl sense excavar.


[+]

Sobre el carrer del Paradís i la seva etimologia relacionada amb "jardí" o "verger", vegeu l'article sobre l'aqüeducte romà de Barcino.

9 comentaris:

  1. la cosa tiene su curiosidad.
    A la espera de más noticias.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Miquel. Encara hi ha molt per decobrir sobre la ciutat romana.

      Elimina
  2. Ja no ens podem refiar de ningú! Haurem de canviar tots els mapes de la Barcino romana i totes les reconstruccions en paper o maqueta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, Galderich, en sabem ben poca cosa de Barcino. En els últim anys s'ha avançat molt però, per exemple, el nombre de torres de la muralla és hipotètic; durant molt de temps s'ha afirmat que hi havia dos aqüeductes però n'era un que es bifurcava; del possible poblament de Montjuïc tot són especulacions; hi ha dues hipòtesis d'existència d'un amfiteatre en dos llocs diferents sense que n'existeixi cap dada; etcètera, etcètera.

      Elimina
  3. Ben mirat ara tot encaixa millor, té més lògica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, Javier, però no hi ha prou dades. I també hi ha algun aspecte que no encaixa, però ja ho explicaré un altre dia.

      Elimina
  4. hola,

    tens algun article o enllaç sobre aquestes sis columnes destruïdes? hi ha alguna foto? quan va passar?
    gràcies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carina. He afegit dos gravats de les columnes fins el 1835, i en el text he ampliat la informació i he posat un vincle cap a l'estudi de Celles. Fotos no n'hi ha perquè la primera fotografia feta a Barcelona és de 1839 (va desaparèixer) i la primera conservada és de 1848.

      Es van derruir les columnes per construir-hi pisos. En aquella època la sensibilitat arqueològica era molt diferent d'ara. Fins que no neix la Mancomunitat no hi haurà una política cultural seriosa.

      Elimina