dimecres, 16 de setembre de 2015

Exposició Miserachs Barcelona

Portada de Barcelona blanc i negre, de Xavier Miserachs
(Barcelona: Aymà Editora, 1964)


L'exposició

Miserachs Barcelona és una mostra que s'exhibirà en el MACBA del 18 de setembre de 2015 al 27 de març de 2016 i que culmina el treball d’ordenació, catalogació i conservació del fons del fotògraf barceloní (Barcelona, 1937 – Badalona, 1998), dipositat al MACBA l’any 2011.

L’exposició se centrarà en la construcció d’un imaginari visual que recorri la ciutat de Barcelona, articulat a partir del fotollibre Barcelona. Blanc i negre (1964).
El projecte, comissariat per l’historiador de la fotografia, assagista i editor Horacio Fernández, es desenvoluparà a través de la proposta museogràfica de l’estudi d’arquitectura Langarita-Navarro.

Aquesta mostra és un reconeixement a la intensa relació de Xavier Miserachs amb Barcelona i a la seva influència decisiva en la construcció d’un dels itineraris fotogràfics de la ciutat. A més, es presenta com un exemple del tractament i cura del patrimoni fotogràfic, que posa de manifest la voluntat de fer visibles al públic els materials conservats al Centre d’Estudis i Documentació MACBA.

El projecte s’acompanyarà de la publicació del fotollibre Miserachs Barcelona, en coedició amb l’editorial RM, i d’un manual d’assaigs sobre el fotògraf.

El fons

Xavier Miserachs va reunir el fons al llarg de la seva vida professional. Als anys setanta l’arxiu es va inundar i es van malmetre part dels materials. Cap a finals dels vuitanta, ell mateix va organitzar els negatius i els fulls de contacte amb l’ajut de la historiadora M. Dolors Tapias Gil, tasca per la qual ella va rebre en obsequi els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre. L’ordenació de l’arxiu resultant d’aquell procés s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Després de la mort del fotògraf, el fons va passar a ser custodiat i gestionat per les seves dues filles, que en van heretar també els drets d’explotació i l’exercici dels drets morals. A finals del 2009, el Centre d’Estudis i Documentació MACBA va entrar en contacte amb les dues hereves per manifestar el seu interès en el conjunt documental. Va començar així un procés que va culminar el 3 de febrer de 2011 amb la signatura d’un conveni de dipòsit a 25 anys i el trasllat de l’arxiu a la seu del Centre d’Estudis. El mateix dia, el MACBA va signar un segon conveni de dipòsit amb M. Dolors Tapias Gil. L’objectiu era que els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre s’integressin en la resta del fons.

Els continguts del fons s’estructuren en tres blocs:
- 80.000 imatges fotogràfiques, de les quals aproximadament 60.000 són negatius i 20.000, transparències de diversos formats. Aquest conjunt, que inclou uns 2.500 fulls de contacte, abasta els quaranta-quatre anys d’activitat professional de Miserachs (de 1954 a 1998).
- Documentació relacionada amb l’activitat professional de Xavier Miserachs durant el període comprès entre 1970 i 1998, i inclou alguns dels seus quaderns de notes.
- Publicacions procedents de la biblioteca personal de Xavier Miserachs.


Xavier Miserachs

Xavier Miserachs va néixer a Barcelona el 12 de juliol de 1937. Fill de Manuel Miserachs, metge hematòleg, i de Montserrat Ribalta, bibliotecària, durant la seva adolescència va entrar en contacte amb la fotografia a l’Institut Tècnic Eulàlia, al costat dels seus companys d’estudis, els germans Ramon i Antoni Fabregat. El 1952 es va fer membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va establir una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l’edat de disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro, atorgat en el II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquell mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar en l’últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia.

El 1957 va tenir lloc la primera de les dues exposicions –ja clàssiques– que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, que es va poder veure a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu Agrupación Fotográfica de Almería (AFAL) i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Aquella primera exposició va marcar l’inici del que el crític barceloní Josep Maria Casademont va anomenar la “nova avantguarda” en la fotografia espanyola. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats, a la Sala Aixelà de Barcelona, que havia estat inaugurada feia poc i que dirigia Casademont.

El 1961, després d’acabar el servei militar, Miserachs va crear el seu estudi professional, des d’on va alternar els encàrrecs amb la realització de les fotografies que posteriorment van donar lloc als seus emblemàtics fotollibres de la dècada dels seixanta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967). Entre les influències que més impacte van tenir en el seu treball destaquen l’obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats. L’exposició The Family of Man (1955) també el va impressionar profundament, com als seus companys de generació.

Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i la fotografia editorial. A partir de 1966 va començar a viatjar de manera constant, gràcies al seu treball com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l’escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda.

En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l’escriptura i per deixar testimoni de la seva concepció de la fotografia, des d’una perspectiva bel·ligerant cap al que ell entenia com la cultura fotogràfica dominant i les seves institucions. En aquest sentit, destaquen els seus dos últims llibres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998), apareguts l’any de la seva mort.

Xavier Miserachs va morir el 14 d’agost de 1998, als 61 anys, poc després d’haver rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Font: MACBA


6 comentaris: