dimarts, 1 de setembre de 2015

La destrucció dels barris de Sant Pere i Santa Caterina


Carrer de Jaume Giralt, un dels afectats en el PERI del Casc Antic
El número 4 era el palauet del segle XVII on va néixer el poeta Joan Maragall


El Forat de la Vergonya era un solar enorme al mig del barri de Sant Pere, conseqüència de les expropiacions, enderrocaments i abandonament del solar produïdes el 2000 pel PERI del sector oriental del Casc Antic (1984). Amb la requalificació de àrea verda a pàrquing, el 2004 el veïnat va fer d’aquest solar un punt de trobada i de lleure, un parc popular i comunitari. El 2005 l’Ajuntament va endegar un pretès procés participatiu que culminés amb el seu propi projecte de remodelació de l’espai. Les fortes mobilitzacions veïnals foren l’únic mecanisme que aconseguiren aturar la culminació del projecte especulatiu i gentrificador.

D'aquell procés de reforma dels barris de Sant Pere i de Santa Caterina el Forat de la Vergonya no va ser l'únic element que va marcar la vida del barri i la seva gent, sinó que cal sumar-hi la desaparició dels carrers Allada i Vermell, avui convertits en plaça. Va desaparèixer la font gòtica de la plaça de Sant Agustí Vell i nombrosos elements del mateix període. Es va destruir l'entramat medieval dels carrers i places del barri, i les cases que es van construir de nova planta no respecten el context històric, quan es podia haver fet una reforma que respectés les façanes, els esgrafiats i alguns locals històrics com els safareigs del carrer Tantarantana, 4.


 Els safareigs de Tantarantana 4, eliminats per
fer-hi un pàrquing particular (1980)


Com explica Veclus (que es dedica a la gestió del patrimoni arquitectònic i arqueològic i a l'assessorament per a la rehabilitació arquitectònica), els diferents treballs de documentació dels edificis afectats d'enderrocament va proporcionar algunes significatives sorpreses, entre elles les descobertes fetes als números 33, 35 i 37 del carrer Carders, on les recerques de Veclus (2002) van posar al descobert l'única galeria d’arcs romànica (llotja de planta pis) trobada a la ciutat. També es van descobrir dos dels pilars de la solana o galeria superior de la casa -desmuntats inexplicablement en el decurs de les obres del suposat d’arranjament i restauració de l'edifici- i una complexa configuració porticada d’arcs de la planta baixa (vegeu els plànols).



Restes romàniques i reconstrucció hipotètica de la casa
del carrer de Carders 33-37
Font: Veclus


Es tracta, avui per avui, de l'edifici menestral (de treballadors amb ofici; no senyorial ni noble) més antic (segona meitat del segle XIII) trobat en alçat a la ciutat de Barcelona. Tot i que la important descoberta va deturar la seva desaparició total, l'edifici es va enderrocar parcialment i l'espai va ser sotmès a diferents i curioses propostes d’ús: des de lavabos públics, fins a l’actual restaurant i centre d’informació. Resulta entre sorprenent i inquietant que una de les construccions més antigues del barri i de la ciutat segueixi sent una perfecta desconegut.


Reconstrucció actual (Foto: mescladis.org)


El documental de Joan Mallarach ens mostra les imatges i els testimonis de la desaparició d'una part de la història de Barcelona just en el moment en que es produïa.




Més històries del barri de Sant Pere, aquí


En el blog Los recuerdos de mi familia y mi barrio, Santa Caterina, de Montse Mora, hi podreu reviure l'esperit i l'ànima de tres generacions en el barri, fins que la desaparició del carrer Jaume Giralt els va obligar a marxar.



10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Molt, Javier. I mirant el documental et vas posant de mala llet quan veus la trencadissa monumental i irreparable.

      Elimina
  2. Mai deixo de parlar del barri...en el meu record sempre estará com era abans. Gracies, Enric!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Montse, pels records que comparteixes amb nosaltres.

      Elimina
  3. Ostres ¡¡¡¡
    Aixó és massa... ¡ Com és posible ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus, Miquel. Ara ja ningú ho recorda. Tenim mala memòria.

      Elimina
  4. Quina pena! Jo vaig néixer al carrer Comerç i Santa Caterina i Sant Pere eren els llocs on anava a comprar amb la meva mare: al mercat, les botigues inclús la perfumeria Tres Claveles que surt al reportatge...recordo tantes coses, tinc tants records del barri. Jo sí que recordo com eren els carrers 30 ó 35 anys enrrere. La meva avia vivia al carrer Assaonadors, i també he vist com van fer les obres d'Allada i Vermell com van enderrocar l'edifici de Princesa/Assaonadors que hi havia un "colmado". En fi, molta enyorança de barri autèntic i amb essència de barri, no el que hi ha ara, que és un parc temàtic-turístic, una farsa. Una ficció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig començar a venir per Sant Pere assíduament a finals dels 70 i hi vaig venir a viure l'any 1991. No l'he viscut amb la mateixa intensitat que tu, Raquel (la infantesa ens marca molt més), però sí que n'he viscut la transformació radical. Sap greu tot el que es perd pel camí.

      Elimina