dissabte, 31 d’octubre de 2015

Pasolini a Barcelona



El proper diumenge 1 de novembre, a les 19,30h, s'estrenará a la Filmoteca de Catalunya el documental Pasolini a Barcelona, del director Hilari M. Pellicé, membre del Projecte Pasolini Barcelona. La película obrirá el cicle Pasoliniana, que s'ofereix a la mateixa Filmoteca fins el diumenge día 8.

En el documental hi han colaborat gairebé tots els membres del Grup PPB, sorgit a partir de l'exposició que el CCCB va dedicar al director i escriptor italià, i que culmina amb aquest projecte i el cicle de pel·lícules que coincideix amb els 40 anys de la mort de Pasolini, l'1 de novembre de 1975.

El film recull les relacions de Pier Paolo Pasolini amb la literatura catalana i castellana, així com els seus viatges a Barcelona, a través del testimoni dels qui el van conèixer i el van tractar.
Les persones entrevistades descriuen la personalitat del cineasta i les seves peculiars aportacions al món del cinema, el teatre i la poesia. També s'explica l'obra teatral Calderón, i el guió cinematogràfic mai no realitzat, Sant Pau. Ambdues obres s'inspiren en indrets i carrers de Barcelona i en l’entorn sociopolític d'aquell temps.


Salvador Clotas, Pasolini i José Agustín Goytisolo (1967)
Autor desconegut. Col·lecció Júlia Goytisolo i UAB


Pasolini va visitar Barcelona en diverses ocasions i es va interessar pel català, idioma perseguit com la seva llengua materna, el friülà. De la relació de Pasolini amb Barcelona tracta aquest article publicat al blog del CCCB. Sobre aquestes línies, una aquesta fotografia, feta l'any 1968, ens mostra Pier Paolo Pasolini amb els escriptors José Agustín Goytisolo (traductor dels guions d’Accattone i Mama Roma) i Salvador Clotas, passejant pel cementiri de Montjuïc de Barcelona, amb les barraques del barri de Can Tunis als seus peus. Entre d'altres aspectes que es podem veure en el documental, Pasolini estava molt interessat en els barris de barraques barcelonins perquè li recordaven le borgate romane i les condicions de vida dels seus habitants, com es reflecteix a Mamma Roma (1962).





2 comentaris:

  1. Pasolini és molt estimat per mi. En el seu "Il Vangelo" vaig basar el meu llibre de poemes "El sol a les vinyes" (Òmicron), que va guanyar el premi Jaume Ferran de El Ciervo amb el títol "Els companys".

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya gens, Olga. La poètica que s'amaga rere les pel·lícules de Pasolini és immensa.

      Elimina