dimarts, 15 de desembre de 2015

Guia de fòssils urbans de Barcelona



La guia Fòssils urbans de Barcelona d'Anna Cornella i Solans, geòloga i professora especialista en micropaleontologia, publicada l'any 2009 pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya, amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, és un projecte que neix l'any 2000, amb en Bernat Sanz, marit de l'autora i autor de les fotos.

Anna Cornella explica que quasi ningú no sap que a les façanes de les ciutats hi ha fòssils, i aquesta guia vol ensenyar a tothom que les façanes de les cases de la ciutat de Barcelona no són només pedres, sinó que tenen fòssils dins seu i mostra, per tant, una cara insòlita de la ciutat.

Quan passegem per les ciutats no fem esment dels detalls de les parets de les cases, en el terra d’un carrer, en els replans de les escales, en els halls dels edificis, o en les parets de les estacions del metro i dels ferrocarrils.


Per a la construcció d’edificis s’utilitzen diferents materials. Quan es fa servir pedra calcària o sorrenca quasi sempre hi ha fòssils. Aquests materials de vegades són d’una bellesa extraordinària pels seus colors, una bellesa que s’engrandeix amb els fòssils que contenen.

La pedra es talla i en conseqüència es tallen els fòssils, que així es fan visibles.

Aquesta guia pretén sorprendre els seus lectors ensenyant-los que a la ciutat hi ha fòssils sobretot a les façanes de les cases.

El que passa a la ciutat de Barcelona pot passar a totes les ciutats del món, perquè per fer cases quasi sempre s’utilitzen les mateixes pedres.

No s’han fet itineraris, ja que hi ha barris en els quals no és possible descriure’n. Aquesta guia vol donar a conèixer el fenomen sorprenent dels fòssils a les pedres de les cases i vol despertar l’interès del lector i que ell mateix faci d'explorador.

Els fòssils, normalment, es troben atrapats en els sediments on varen viure. Aquests sediments han anat formant, una a sobre de l’altra, algunes de les capes de terra que, des del principi de l’existència del nostre planeta, trobem escampades arreu. Aquestes capes, però, han sofert, i encara pateixen, una sèrie de processos geològics que les han compactades, plegades, estirades o doblegades. Arran d’això, avui trobem les muntanyes i els paisatges que ens envolten. I és en aquests indrets on els pacients fòssils esperen que nosaltres els admirem. Però la modernitat ens ha ajudat també a apreciar-los a les façanes de les nostres cases.

Tot i que l'especialitat de l'autora és la micropaleontologia (estudi dels microorganismes fòssils i concretament els foraminífers fòssils), aquí trobareu fotografies de fòssils més grans, com petxines i cargols, entre d'altres. Dels petits n'hi ha ben pocs i gairebé són invisibles.
Els fòssils han estats tallats per transformar-se en part de les pedres que formen les nostres façanes i paviments. Per això els que s'han seleccionat en aquesta guia es presenten en seccions diferents, ja siguin transversals, longitudinals o obliqües.

Per a la realització de les fotografies, la ciutat de Barcelona ha estat garbellada en tota la seva extensió, a la recerca del fòssil “perdut”. El mètode de treball ha estat rigorós i ha seguit el següent procediment:


1. Recerca dels fòssils
2. Presa de dades
3. Neteja del fòssil
4. Fotografies
5. Comprovacions finals


Les fotografies que veureu en aquesta guia són una petita mostra de l'ampli ventall de fòssils urbans que tenim a la ciutat de Barcelona. 


 
Les fotografies estan organitzades per districtes i dins de cada districte ordenades alfabèticament pel nom del carrer i el número on s’han trobat els fòssils.

El fòssil fotografiat es troba principalment a les façanes dels edificis urbans, però també es poden trobar al terra del carrer, al replà d’una escala, en un banc urbà o en una vorera. Per contemplar els fòssils urbans no es necessita cap lupa ni fer cap esforç. Simplement cal tenir ganes de veure’ls. Alguns es veuen a cop d’ull, altres a un pam o menys distància.

La informació es presenta en forma de fitxa on trobareu la següent informació sobre el fòssil:




• Fotografia

• Edat

• Descripció de la classificació taxonòmica (quan hi ha diversos tipus de fòssils s’indica “diversos”)

• Dibuix esquemàtic, molt genèric, que el reprodueix

• Dibuix de la secció de la fotografia

• Fotografia del lloc on es troba. Aquest lloc pot haver canviat entre el moment de fer la fotografia i el moment de la impressió d’aquesta guia, a causa de les remodelacions de la ciutat (canvi de comerç o altres motius)

• El nom popular, entre parèntesi, en el cas que en tingui

• Escala, en centímetres, que n’indica la mida

Es pot observar que hi ha zones de la ciutat on no hi ha mostres assenyalades. Això és perquè en aquests llocs les façanes són de pedres que no contenen fòssils, com el granit, el marbre i les granodiorites (roques volcàniques intrusives i roques metamòrfiques), entres altres.

La major part de les façanes dels districtes de Ciutat Vella, Sarrià i Sant Gervasi i alguns altres estan formades per roques volcàniques i roques metamòrfiques i, per tant, no s’hi ha trobat fòssils. I, per descomptat, tampoc s’han trobat fòssils a les façanes de pedra artificial, totxo, vidre, ciment, fusta o alumini. Els districtes amb més fòssils són l’Eixample i Sant Martí.

Generalment, els fòssils, tret d’algunes excepcions com l’ambre, sempre es troben en roques sedimentàries com les calcàries, les calcarenites o les margocalcàries.

També cal tenir en compte que la majoria de les pedres de les nostres façanes són del mateix tipus. Així, hi ha districtes on no s'han fet fotografies, tot i haver-hi roques sedimentàries amb fòssils a les façanes, ja que els fòssils que s’hi han trobat són iguals que alguns d’altres escollits preferentment perquè eren més espectaculars i estaven més ben conservats.

La tipologia de fòssils més abundants a les façanes de Barcelona són: els rudistes (petxines de diferents tipus i formes d’animals que tenien una valva molt desenvolupada i que vivien fixos al substrat marí), els equinoïdeus o garotes, les pues de garota, els Nummulits (foraminífers), els cargols, els coralls i les closques de petxines.

8 comentaris:

  1. Fòssils en hi ha a tot arreu i en les millors famílies, alguns encara estan molt vius i caminen pels carrers com si res, ningú ho diria, són capaços, fins i tot, de dur una conversa sobre qualsevol qüestió.

    Als voltants de la meva botiga, però, el que em trobo són sargantanes, dracs urbans, petitons i la mar de bonics. Un se'm va instal·lar a dins i ja no volia sortir, li obria la porta, caminava fins el llindar, s'hi estava una bona estona, girava cua i tornava cap a dins. Jo li deixava aigua a la nit i l'endemà ja no en quedava. fins que un dia va morir. La vaig col·locar dins d'un sobre de paper amb els que embolico peces de bijuteria i el vaig enterrar a l'arbre que viu enfront. Algú, d'aquí a uns milers d'anys potser la trobarà.

    I ja està.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Peletero. I molts es resisteixen a desaparèixer.

      Sargantanes i dracs cada cop en queden menys, a ciutat. Només en els jardins i els parcs. Ha desaparegut una part de la fauna de la nostra infantesa. On són els borinots i les cuques de llum?

      Pobres bestioles, els dracs. Tan incompresos... Els perseguien acusant-los de menjar-se la roba quan resulta que eren els nostres amics i aniquilaven les arnes.

      Elimina
  2. Certament, les bestioles de la nostra infantesa ni sé on paren, pero la fauna, en un sentit estricte, no ha desaparegut, sino que s'ha transformat.Sorprent, per exemple, la presencia de cotorres tropicals o de paneroles americanes pululant pels carrers de Barcelona. A banda d'aquest comentar considero molt interessant l'article que has compartit

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Oriol. Hi ha hagut un canvi de fauna, que en part també contribueix a crear conflicte amb la fauna autòctona. No oblidem, per exemple, l'actual presència massiva de gavians que disputen l'ecosistema als coloms i els pardals.

      Elimina
  3. ,,i per els camps de Cabrils sentiem els cants dels grills,cigales ,granotes i ocells ,,are nomes sorolls de motors,,,,,tot s´ha mort junt amb la nostre infantesa,,,.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com canvien els temps, Jaume! El paisatge sonor de la infantesa també ha desaparegut.

      Elimina