dijous, 3 de desembre de 2015

La història del circ a Barcelona i el Circ Raluy

Circo Ecuestre del Teatro Olympia
Col·lecció Ramon Bech


Dijous 3 de desembre es presenta a la llibreria Jaimes del carrer de València, 318, de Barcelona, La història del circ a Barcelona: del segle XVIII a l’any 1979, de Ramon Bech i Batlle, editat per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.




Malgrat els detractors que defensen que el circ és un espectacle obsolet, nosaltres ens quedem amb el ric imaginari que aquests artistes ambulants han desplegat en el nostre record al llarg dels anys. És evident que cal fer un esforç d’imaginació per conduir fins avui aquella expectació que despertaven aquells homes i dones que portaven des de llocs remots espectacles exòtics amb animals salvatges, domadors, mags orientals, hipnotitzadors, ventrílocs, llançadors de punyals, homes bala, forçuts, faquirs, acròbates i equilibristes, que es jugaven la vida penjats del buit. Fins i tot les cares tristes dels pallassos ens fascinaven parlant-nos de la vida d’aquells nòmades desarrelats condemnats a passejar el seu art pel món eternament mentre ens feien riure amb la seva desgràcia.

Continueu llegint a Bereshit





Del 4 de desembre de 2015 al 14 de febrer de 2016, en el Port Vell de  Barcelona, el Circ Raluy tindrà instal·lada la seva carpa i el museu, on fent un salt en el temps es poden veure el antics carruatges, restaurats Luis i Carlos Raluy, i que ens ofereix avui la possibilitat d’apreciar el talent i l’esforç dels pintors i fusters que van construir aquestes peces a cavall entre el segle XIX i el XX.

6 comentaris:

  1. Cierto, vienen cada año.
    tengo una serie de fotos de los carruajes que van desde 1890 hasta 1930, y que son obras de artesanía pura. es para darse una vuelta por allí sólo incluso para verlos.
    Una abraçada
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Miquel. Una visita per veure els carruatges ja et transporta a un altra època. Són una meravella!

      Elimina
  2. M'encanta veure la carpa del Raluy al port, hi ha coses que, al menys, es mantenen. Per cert, uns parents de la meva cunyada hi havien treballat, te'n pot explicar moltes coses. Un problema dels circs va ser quan el tema dels animals va començar a ser 'mal vist', crec que els qui et menciono tenien gossets ensinistrats, en tot això dels animals hi ha molta tonteria però, vaja, coses dels temps. Hi ha gent que va al Raluy i no sap on va, una vegada que en sortia vaig escoltar uns entesos al darrera que deien amb menyspreu: 'res a veure, amb el circ del Soley'. Afortunadament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Júlia, per sort res a veure amb el circ del Soley. És d'agrair que la família Raluy hagi sabut mantenir el llegat material. El contingut ja sabem que es va adaptant als temps, però al voltant del tema dels animals hi ha molta hipocresia.

      Com m'agradaria sentir de primera mà les experiències del passat d'aquests parents!

      Elimina
  3. Quan era petita els circs em feien por perquè hi havia moltes rondalles sobre nenes i nens raptats per gent de circ per tal d'ensinistrar-los en coses com ara enfilar-se al trapezi o domar tigres perillosos i ho feien a cop de fuet, segons les brames. Més d'un pagès adolescent va guillar amb algun circ, però el cas concret que conec va ser de forma voluntària i secreta, 'L'alegria que passa'

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gent que viu al marge sempre ha estat utilitzada com a guardians de les portes de l'infern. Jo també n'havia sentit històries. Però a mi, més que por, em produïa una barreja de tristesa i atracció. És el que em tramet la vida nòmada.

      Elimina