dilluns, 30 de març de 2015

dimarts, 24 de març de 2015

La Niña Gorda



El passat divendres dia 31 es va presentar a la llibreria La Memòria la novel·la de Santiago Rusiñol La “Niña Gorda”, publicada per primer cop l’any 1917 i ara editada per l’editorial L’Avenç. La recuperació d'aquest text ens permet descobir, en el seu rerefons, dos mons enfrontats, el Modernisme i el Noucentisme, amb un argument que ens mostra l'espectacle de les barraques de fira, que a Bereshit hem sabut situar en el context real de la Barcelona de l'època.

Descobriu aquests fenòmens de fira a Bereshit

divendres, 13 de març de 2015

República, guerra i dictadura



L'exposició "República, Guerra, Dictadura: Foto Fixa Sabaté" de la Filmoteca de Catalunya presenta cent cinquanta fotografies, obra d’onze fotògrafs, entre els quals hi ha Antonio Gavilán, Carlos Pérez de Rozas, Emilio Godes, Juan Gyenes i Salvador Torres Garriga, que van documentar els rodatges de pel·lícules per compte de les productores per a la seva utilització en premsa i publicitat. Aquest material, fonamentalment negatius fotogràfics de gran format, es conservava a la firma Reproduccions Sabaté, un dels laboratoris de fotografia industrial més antics i prestigiosos de Barcelona, encara en actiu, al qual les productores van confiar aquesta feina. Aquest patrimoni està integrat per més de 100.000 negatius, que abasta un període que va de 1932 a 1984, i forma part actualment dels fons de la Filmoteca de Catalunya que s’encarrega de la seva preservació, digitalització i explotació.

El terme foto fixa fa referència a dos conceptes. Un per referir-se a les fotografies que les productores feien per promocionar les pel·lícules. Eren imatges preses en els descansos dels rodatges, que reprodueixen una escena de la pel·lícula o un moment del treball del rodatge, però en les quals es podia modificar el decorat i fins i tot els personatges. D'altra banda, el "foto fixa" designa el professional que realitza aquestes fotografies.

L’exposició, que estarà oberta al públic a partir del proper 5 de març, permet copsar, a través de fotos fixes de rodatges, com en aquells anys convulsos que van passar de la República al franquisme el cinema representava l’ideal de societat, amb les seves contradiccions i les seves característiques peculiars, il·lustrant el treball, l’oci o les relacions de parella, en pel·lícules com Carceleras, Boliche, Don Floripondio, Bohemios, El difunto es un vivo o La farandula, que en alguns casos ens permeten veure una Barcelona ideal o desapareguda.




La mostra es complementa amb materials utilitzats pels fotògrafs i exemplars de fulletons publicitaris, revistes i cartells il·lustrats amb aquests treballs fotogràfics. Un dels més interesants són les novel·les cinematogràfiques, una mena de fotonovel·les on es combinaven imatges i text recreant el guió amb fragments dels diàlegs dels protagonistes.



dimarts, 10 de març de 2015

Bodega Bohemia

El Gran Gilbert a l'entrada de la Bodega Bohemia, els anys 70.


Com ens explica Barcelofília, els antecedents històrics de la Bodega Bohemia es remunten a una petita botiga de queviures que hi havia a la cantonada entre els carrers Nou de la Rambla i Lancaster a la dècada de 1920. Li deien el Celler Bohemi i per entrar a veure els artistes calia passar abans per sota d'un bosc d'embotits que penjaven dins el colmado. En aquella primera època l'accés era pel número 11 del carrer Nou de la Rambla, conegut com Conde del Asalto. Hi actuaven aprenents de cantants de sarsuela, mags, imitadors d'artistes i altres aficionats ansiosos per esdevenir artistes.

Després de la guerra Civil la Bodega Bohemia va començar a adquirir celebritat a partir de mitjans dels anys 40. L'entrada s'havia canviat al numero 2 del carrer Lancaster i amb el pas del temps aquell local passaria a ser un dels llocs típics més turístics del Barri Xino. Un piano vertical contra la paret presidia el petit escenari. Tot l'entorn era ple de fotografies dedicades d'artistes de tota mena i d'inscripcions i frases diverses: El arte embellece la vida o El mejor local para olvidar tus preocupaciones n'eren alguns exemples.

Durant els anys 50 i 60, el Gran Gilbert va ser l'ànima de la Bodega Bohemia fins la seva mort. A partir dels anys 70 el local va continuar sobrevivint com a refugi de vells artistes que es resistien a retirar-se i que tenien en aquell racó del Barri Xino la seva llar i la seva única raó d'ésser. Aquella decadència era part del seu encant.

En els seus inicis l'any 1961, el director de cinema alemany Peter Schamoni (1934-2011), amb Jost Vacano fent de càmera, filmava el curt Bodega Bohemia, interpretat per Franz von Bender i amb les actuacions de Mari Alda, Mary Bleyto, Carmina Farguell, Gran Gilbert i Otilia Lannessan.


dijous, 5 de març de 2015

Pedra-Montjuïc-Barcelona: la construcció de la ciutat

Família de picapedrers a les pedreres de Montjuïc. Barcelona, cap a 1915
Josep Maria Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya


Montjuïc forma part de forma directa de la història de Barcelona. Va acollir els primers tallers lítics del neolític, la Laie ibera, probablement el primer assentament i port romans, el cementiri jueu medieval, ermites i fortificacions. Va ser lloc d'esbarjo popular: balls, berenadors, fonts (vegeu Les Fonts de Montjuïc), parcs d'atraccions (vegeu L'últim dia al Parc de Montjuïc), museus, ha estat muntanya de jardins i barraques (vegeu Can Valero), d'exposicions i congressos (vegeu Montjuïc 1929) i ha tingut en el castell un símbol de repressió durant segles.

Però Montjuïc ha estat, també, la gran pedrera d'on Barcelona ha extret la matèria que ha bastit els edificis i els monuments de la ciutat. El Castell de Montjuïc presenta un recorregut per la història de l’explotació de les pedreres que convida al visitant a conèixer la relació entre Barcelona i Montjuïc des de la vessant matèrica i cultural. La mostra compta amb la presència de peces geològiques, escultòriques i arquitectòniques cedides per alguns dels principals museus de la ciutat: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals.

L’exposició, que es podrà veure fins el 15 de juny a les sales 18 i 19 del pati d’armes del Castell de Montjuïc, s’estructura en dos capítols: Montjuïc, primera matèria i Escultura Barcelona.

"Montjuïc, primera matèria". Una aproximació a la muntanya com a font de recursos per a la construcció i motor del creixement del nucli urbà

Aquest primer espai expositiu explica el binomi muntanya-ciutat: la perspectiva geològica per conèixer les característiques de Montjuïc que l’han convertida en proveïdora d’una pedra de gran qualitat, emprada més enllà de les fronteres urbanes; els usos que d’ella se n’ha fet (material de construcció, material per a la creació artística, usos domèstics i industrials…); la seva presència a la ciutat, en els seus diferents formats i presentacions, i la seva fesomia canviant arran de l’explotació massiva dels darrers cent cinquanta anys. En resum, l’explotació de les pedreres i el creixement de la ciutat com a factors estretament vinculats al llarg de tota la història de Barcelona; orígens, geologia, períodes d’extracció, usos, funcions, oficis, transformacions del paisatge natural i urbà, fenòmens socials…

"Escultura Barcelona". Una mirada artística que va més enllà de la història de la pedra

Ocupant l’espai central de la segona sala, i singularitzant les peces una a una per destacar-ne la seva força artística, es mostren obres escultòriques i arquitectòniques de diferents èpoques, estils i usos que mostren un part de l’art i la història que s’ha construït en pedra a Barcelona. L’exhibició de les peces, emmarcades amb imatges i contextualitzades en la ciutat actual, ofereix una experiència sensorial que li dóna valor a la pedra no només com a element que ha configurat la fesomia patrimonial de la ciutat, i la seva vessant matèrica i constructiva, de gran solidesa, sinó també com a mostres de la destresa dels seus creadors i de la seva bellesa.

Una exposició amb obres procedents de diferents museus

Les peces són de diferents moments històrics de la ciutat, i dissenyades i creades per a diferents usos, i provenen d’alguns dels principals museus de la ciutat, dos d’ells de la mateixa muntanya de Montjuïc: el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i del Museu d’Història de Barcelona. S’hi pot veure un dels capitells del Temple romà dedicat a August, una estela romana, un fragment de làpida jueva trobada a Montjuïc, la placa epigràfica del segle XIV que donava la benvinguda al portal de Sant Antoni, la rosassa del desaparegut convent del Carme, una font gòtica treballada i decorada per ambdues parts, la gàrgola de l’escultor Tomàs Barça procedent de l’antic Estudi General de Barcelona, i una roda de molí.

També es es poden veure mostres de roques i làmines primes cedides pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona – Museu de Geologia, i un bloc de pedra en brut procedent de la Pedrera del Borinot, l’única a cantera que resta activa per cobrir les necessitats de pedra de Montjuïc de la Sagrada Família.




Pedres de Montjuïc a principis del segle XX


[+ Montjuïc]

Les Fonts de Montjuïc

Can Valero

Montjuïc 1929

El Sot de l'Estany

dimarts, 3 de març de 2015

Kirman: 50 anys de fakir i la màgia de Déu

Fakir Kirman
50 anys de faquir: 1964-2014


Un faquir és, des del punt de vista místic, un asceta que controla el cos i la ment, i aconsegueix dominar el dolor, levitar i assolir estats de catalèpsia. En el món de l'espectacle, els faquirs se centren en la demostració de la insensibilitat física. Com la màgia, és un art escènic envoltat del misteri que el propi artista s'encarrega de crear invocant mons llunyans que encara ara imaginem a Orient.

Josep Miret Quitllet (Cornellà de Llobregat, 1946) és el darrer representant d'un món mític associat al vell circ de les ànimes itinerants, avui convertit en un espectacle purament estètic deslligat de l'alteritat, de la vida en els marges de la realitat.

Continueu llegint a Bereshit