dijous, 23 de juliol de 2015

La nova orientació del fòrum de Barcino

Temple d'August a Barcino
Foto: Jesús Arpón


Segons l’estudi “The Augustan Temple and Forum of the Colony of Barcino: A 90 Degree Turn” publicat per Hèctor Orengo i Ada Cortés a la revista Oxford Journal of Archaeology (vol. 33, 1, p. 89–107, febrer 2014), que va ser presentat en el Museu d'Història de Barcelona, el temple d'August de Barcino no estava orientat cap a la plaça de Sant Jaume, sinó cap a la catedral, cosa que implicaria un canvi de direcció de 90 graus del fòrum. La tesi acceptada fins ara defensa que les restes del temple del carrer del Paradís 10 (tres columnes més una de reconstruïda, la "viatgera", que havia estat a la plaça del Rei), col·locades sobre un fragment del podi són la part inferior esquerra; la nova teoria, que és la part dreta.


 Font: El País


Fins a 1835, les columnes eren sis. Van ser documentades per Antoni Celles a Memoria sobre el colosal Templo de Hércules que se halla en Barcelona (Biblioteca de Catalunya, sig. Ms. 2497), i posteriorment derruïdes per construir les edificacions que hi ha actualment al carrer de la Llibreteria; però ja havien estat descrites per altres autors. Des de l’any 1609, data en què Jeroni Pujades en publicà el primer croquis, tenim testimoni gràfic i també escrit que es conservaven sis columnes del temple romà, de les quals cinc eren columnes laterals seguides, alineades paral·lelament al carrer de la Llibreteria, i l’última corresponia també a la façana posterior, juntament amb una sisena columna que formava un angle recte que apuntava a l’est (les tres columnes de l’angle són les mateixes que hi ha encara actualment). Francisco de Zamora (Diario de los viajes hechos en Cataluña, 1787), Antoni Ponç (Viaje de España, 1788), Alexandre de Laborde (Viaje a España, 1806), entre d'altres, afirmen explícitament que hi havia sis columnes, que estaven en el mateix lloc quan Celles va fer el seu estudi.


Gravat publicat per Antoni Ponç (1788)
Arxiu Històric de Barcelona

Dibuix d'Antoni Celles (1835)


Les obres realitzades en els números 5 i 12 del carrer del Paradís per instal·lar uns ascensor, entre les restes de les columnes i la catedral, han permès localitzat grans carreus, alguns amb restes de pintura blava i groga i farcit de pedra (rudus), similar al del podi, i part d'una construcció preparada per retenir aigua, que s’interpreta com un possible lacus o piscina que envoltava el temple. Aquestes dades fan pensar a Orengo i Cortés que el temple (de sis columnes per 11) tenia una orientació i unes mesures que l’acostarien a la proporció àuria amb la qual estan creats altres edificis romans de la península.

La nova orientació del temple implica canviar de lloc el fòrum, que passaria a ocupar una gran part del sector nord-oriental de la colònia que, segons la topografia antiga (està construït sobre l’elevació dels mont Tàber), tindria, almenys, dues terrasses per salvar els desnivells: una de superior amb el temple i una altra inferior, separada potser per un pòrtic, en la qual se situarien altres llocs de representació. El cardus i el decumanus maximus anirien paral·lels a dos dels costats del fòrum en lloc de creuar-lo com es defensa fins ara i s’adaptaria millor, segons la nova tesi, a l'urbanisme de la colònia.

Durant la realització de la seva tesi doctoral, L'arquitectura domèstica de les ciutats romanes de Catalunya (2009), Ada Cortés va estudiar les restes de la domus de Sant Iu (peristil, piscines i mosaics) i va poder determinar que es tractava d'un edifici públic, un collegium dedicat al culte d'August, que tindria més sentit dins del fòrum, com ho estaria ara amb la nova orientació. De la mateixa manera, la catedral també estaria dins del fòrum, cosa que, segons Cortés, sembla més lògica si pensem que la comunitat cristiana hi va fer construir la primera església com a element simbòlic i de poder.


Font: Héctor Orengo i Ada Cortés


La teoria d’Orengo i Cortés ja va ser defensada per l'historiador i cronista Jeroni Pujades (Crònica Universal del Principat de Catalunya, 1595), que va dibuixar les sis columnes i va dibuixar la mateixa orientació proposada. El 1954, Agustí Duran i Sanpere, director de las excavaciones de la zona, apuntó la misma idea tras hallar más de 40 restos de monumentos. I l’any 1954, Agustí Duran i Sanpere, director de les excavacions de la zona, va apuntar la mateixa idea després de trobar més de 40 restes de monuments.


Font: Héctor Orengo i Ada Cortés


Curiosament, l’orientació del carrer del Paradís és prou significativa. Forma un angle recte que perfila perfectament l’orientació del temple tant en una teoria com en l’altre. En tot cas, no queda més opció que esperar que noves obres posin més detalls al descobert o que les noves tecnologies, com els georadars, ens permetin veure el subsòl sense excavar.


[+]

Sobre el carrer del Paradís i la seva etimologia relacionada amb "jardí" o "verger", vegeu l'article sobre l'aqüeducte romà de Barcino.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Canòdrom Pabellón




Aquest reportatge fotogràfic de Josep Lluís Navarro Garrich, realitzat entre febrer i març de 1999,  ens mostra l'aspecte que del canòdrom del Pabellón del Deporte (1950-1999) els dies després que les instal·lacions deixessin d'oferir curses de llebrers. L'edifici va ser enderrocat l'any 2001 i mig segle d'història va ser esborrada de cop. Pabellón, Avenida, Meridiana són els noms que sonen a la majoria de barcelonins. Però no són els únics canòdroms que van existir a Barcelona. A Barcelona, ciutat de canòdroms podreu llegir la història d'aquest espectacle i les seves instal·lacions, que va causar furor a la ciutat.

































© Totes les fotografies són propietat de
Josep Lluís Navarro Garrich

dimecres, 1 de juliol de 2015

Postgrau de la història intel·lectual de Barcelona




L’objectiu d’aquest Postgrau de la Universitat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona és formar un conjunt de professionals de la gestió cultural, del món acadèmic, del periodisme i de la crítica cultural que incorporin una sòlida preparació en els fets més assenyalats de la Història intel·lectual de Barcelona. En tractar-se d’un cas excepcional en la història cultural de les ciutats europees, per la seva funció de capital cultural i la seva complexitat político-cultural, Barcelona resulta especialment indicada per a resseguir els debats polítics, literaris, urbanístics, socials, etc. més importants de la història europea contemporània des del punt de vista de la Literatura Comparada i la Història comparada dels intel·lectuals.

Un dels aspectes a estudiar en aquest Postgrau és com s’han construït, al llarg de la història, les capitals literàries i culturals d’Europa, analitzar el mateix concepte de capital literària (al costat de la capitalitat política), i inscriure la reflexió sobre Barcelona en una història d’Europa com a història cultural de les ciutats.

Aquest Postgrau vol formar uns professionals que comprenguin la continuïtat d’aquests fets culturals i debats intel·lectuals amb la societat actual, que siguin capaços de sustentar la seva reflexió sobre la Barcelona dels nostres dies en una tradició cultural i intel·lectual sòlida, múltiple, articulada entre la cultura pròpia i la internacional, i que vinculin aquests coneixements amb el pensament crític i amb la reflexió ciutadana.