dilluns, 28 de setembre de 2015

Fem Història. Fem Barcelona



Tot Història Associació Cultural organitza un cicle de xerrades al Centre Cívic del Pati Llimona, amb l´objectiu d´aportar coneixement i generar diàleg sobre la història de la nostra ciutat. Escoltarem algunes de les més recents aportacions a la història de Barcelona, de persones que treballen més enllà de l´àmbit acadèmic per donar-la a conèixer. Anirem des del passat arqueològic, al Rec Comtal, la ciutat revolucionària, la revisió del fets, el mític Paral·lel, fins a les reivindicacions veïnals i comunitàries del tardofranquisme i la transició.


Calendari de Xerrades

Dimecres 30 de setembre a les 19:30h
"Moviment veïnal i canvi històric a Barcelona", per Marc Andreu, historiador i periodista, autor del llibre Barris, veïns i democràcia.

Dimecres 7 d´octubre a les 19:30h
"El Rec Comtal", per Enric H. March, filòleg i autor dels blogs el Rec Comtal i Bereshit.

Divendres 16 d´octubre a les 19:30h
"La Barcelona revolucionaria de 1936″ per Josep Pimentel, autor del llibre Barricada. Una història de la Barcelona Revolucionaria.

Dimecres 21 d´octubre a les 19:30h
"Qué ens dóna a pensar el recurrent cas de la vampira del Raval i per què és necessari revisitar la història", per Elsa Plaza, historiadora de l´art i escriptora, autora del llibre Desmontando el caso de la vampira del Raval.

Dimecres 28 d´octubre a les 19:30h
"El Paral·lel: popular, revolucionari i mític", per Júlia Costa, llicenciada en humanitats, mestre i escriptora, autora dels blogs Un balcó al Poble-sec i La Panxa del Bou.

Dimecres 4 de novembre a les 19:30h
"Les troballes arqueològiques al corredor ferroviari: últim vestigi després de l´Eixample", per Jordi Petit Gil, arqueòleg.

Dimecres 11 de novembre a les 19:30h
"Un flaix de l´evolució històrica a Trinitat Nova 1967-1980 (experiència de treball social comunitari al barri)", per Matilde Climent, treballadora social i activista, fundadora del Banc d´aliments.


On i quan

Dimecres a les 19:30 h. Entrada gratuïta

Al Centre Cívic Pati Llimona

Organitzat per Tot Història Associació Cultural



dijous, 24 de setembre de 2015

Carrers amagats dels mercats medievals de Barchinona

El mercat de la Boqueria l'any 1874, amb coberts de fusta i veles
Joan Martí, Bellezas de Barcelona


Arriba el migdia. L’hora de l’Angelus. S’aturen momentàniament les feines del camp i els pagesos s’encomanen a Maria per agrair que el treball de sol a sol encara no els ha convertit en pols. Als mercats recullen les taules i les veles després d’haver vist sortir el sol camí de la ciutat murallada. Si el dia ha estat bo, tornaran menys carregats i amb algunes monedes a la bossa. De les places del Blat, Nova, del Pi, del Born, Sant Agustí, del Regomir o del Pla de la Boqueria, ara silencioses, homes i dones tornen a l’hort i als corrals. Voleu saber què feien amb les taules i les veles de les parades?

Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 16 de setembre de 2015

Exposició Miserachs Barcelona

Portada de Barcelona blanc i negre, de Xavier Miserachs
(Barcelona: Aymà Editora, 1964)


L'exposició

Miserachs Barcelona és una mostra que s'exhibirà en el MACBA del 18 de setembre de 2015 al 27 de març de 2016 i que culmina el treball d’ordenació, catalogació i conservació del fons del fotògraf barceloní (Barcelona, 1937 – Badalona, 1998), dipositat al MACBA l’any 2011.

L’exposició se centrarà en la construcció d’un imaginari visual que recorri la ciutat de Barcelona, articulat a partir del fotollibre Barcelona. Blanc i negre (1964).
El projecte, comissariat per l’historiador de la fotografia, assagista i editor Horacio Fernández, es desenvoluparà a través de la proposta museogràfica de l’estudi d’arquitectura Langarita-Navarro.

Aquesta mostra és un reconeixement a la intensa relació de Xavier Miserachs amb Barcelona i a la seva influència decisiva en la construcció d’un dels itineraris fotogràfics de la ciutat. A més, es presenta com un exemple del tractament i cura del patrimoni fotogràfic, que posa de manifest la voluntat de fer visibles al públic els materials conservats al Centre d’Estudis i Documentació MACBA.

El projecte s’acompanyarà de la publicació del fotollibre Miserachs Barcelona, en coedició amb l’editorial RM, i d’un manual d’assaigs sobre el fotògraf.

El fons

Xavier Miserachs va reunir el fons al llarg de la seva vida professional. Als anys setanta l’arxiu es va inundar i es van malmetre part dels materials. Cap a finals dels vuitanta, ell mateix va organitzar els negatius i els fulls de contacte amb l’ajut de la historiadora M. Dolors Tapias Gil, tasca per la qual ella va rebre en obsequi els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre. L’ordenació de l’arxiu resultant d’aquell procés s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Després de la mort del fotògraf, el fons va passar a ser custodiat i gestionat per les seves dues filles, que en van heretar també els drets d’explotació i l’exercici dels drets morals. A finals del 2009, el Centre d’Estudis i Documentació MACBA va entrar en contacte amb les dues hereves per manifestar el seu interès en el conjunt documental. Va començar així un procés que va culminar el 3 de febrer de 2011 amb la signatura d’un conveni de dipòsit a 25 anys i el trasllat de l’arxiu a la seu del Centre d’Estudis. El mateix dia, el MACBA va signar un segon conveni de dipòsit amb M. Dolors Tapias Gil. L’objectiu era que els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre s’integressin en la resta del fons.

Els continguts del fons s’estructuren en tres blocs:
- 80.000 imatges fotogràfiques, de les quals aproximadament 60.000 són negatius i 20.000, transparències de diversos formats. Aquest conjunt, que inclou uns 2.500 fulls de contacte, abasta els quaranta-quatre anys d’activitat professional de Miserachs (de 1954 a 1998).
- Documentació relacionada amb l’activitat professional de Xavier Miserachs durant el període comprès entre 1970 i 1998, i inclou alguns dels seus quaderns de notes.
- Publicacions procedents de la biblioteca personal de Xavier Miserachs.


Xavier Miserachs

Xavier Miserachs va néixer a Barcelona el 12 de juliol de 1937. Fill de Manuel Miserachs, metge hematòleg, i de Montserrat Ribalta, bibliotecària, durant la seva adolescència va entrar en contacte amb la fotografia a l’Institut Tècnic Eulàlia, al costat dels seus companys d’estudis, els germans Ramon i Antoni Fabregat. El 1952 es va fer membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va establir una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l’edat de disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro, atorgat en el II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquell mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar en l’últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia.

El 1957 va tenir lloc la primera de les dues exposicions –ja clàssiques– que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, que es va poder veure a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu Agrupación Fotográfica de Almería (AFAL) i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Aquella primera exposició va marcar l’inici del que el crític barceloní Josep Maria Casademont va anomenar la “nova avantguarda” en la fotografia espanyola. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats, a la Sala Aixelà de Barcelona, que havia estat inaugurada feia poc i que dirigia Casademont.

El 1961, després d’acabar el servei militar, Miserachs va crear el seu estudi professional, des d’on va alternar els encàrrecs amb la realització de les fotografies que posteriorment van donar lloc als seus emblemàtics fotollibres de la dècada dels seixanta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967). Entre les influències que més impacte van tenir en el seu treball destaquen l’obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats. L’exposició The Family of Man (1955) també el va impressionar profundament, com als seus companys de generació.

Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i la fotografia editorial. A partir de 1966 va començar a viatjar de manera constant, gràcies al seu treball com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l’escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda.

En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l’escriptura i per deixar testimoni de la seva concepció de la fotografia, des d’una perspectiva bel·ligerant cap al que ell entenia com la cultura fotogràfica dominant i les seves institucions. En aquest sentit, destaquen els seus dos últims llibres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998), apareguts l’any de la seva mort.

Xavier Miserachs va morir el 14 d’agost de 1998, als 61 anys, poc després d’haver rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Font: MACBA


diumenge, 13 de setembre de 2015

Un miratge sobre la Ciutadella: primera fotografia aèria?



El 15 de març de 1996 La Vanguardia publicava en el suplement Vang la notícia de la troballa en els arxius del Ministeri de Defensa espanyol d’una fotografia aèria de la Ciutadella militar datada l’any 1853. L’historiador barceloní Jaume d’Andratx explicava a l’article que aquesta data situava la imatge com la primera fotografia aèria de la història. Voleu saber la veritat d'aquesta història?

Continueu llegint a Bereshit

dissabte, 12 de setembre de 2015

Pere IV, més que un carrer del Poblenou



Interrogar l’Eix de Pere IV, l’exposició que s’obre al públic el dissabte 12 de setembre de 2015 aprofitant l'inici de la festa major del Poblenou, mostra de  forma didàctica i atractiva la memòria i la trajectòria d’aquest carrer de més de 250 anys d’història i que va arribar a ser la principal artèria industrial de la ciutat de Barcelona.

Ho fa a l’antiga fàbrica Oliva Artés, ubicada en el Parc del Centre del Poblenou, que va ser fundada el 1888 per Andreu Oliva Gallamí i va funcionar fins a finals del segle XX. Comprat per l’Ajuntament de Barcelona l’edifici és ara una de les seus del Museu d’Història de la Ciutat. El projecte de rehabilitació ha conservat  essència històrica de l’edifici, de planta basilical, amb una gran nau central i dues laterals amb altell.

dimarts, 1 de setembre de 2015

La destrucció dels barris de Sant Pere i Santa Caterina


Carrer de Jaume Giralt, un dels afectats en el PERI del Casc Antic
El número 4 era el palauet del segle XVII on va néixer el poeta Joan Maragall


El Forat de la Vergonya era un solar enorme al mig del barri de Sant Pere, conseqüència de les expropiacions, enderrocaments i abandonament del solar produïdes el 2000 pel PERI del sector oriental del Casc Antic (1984). Amb la requalificació de àrea verda a pàrquing, el 2004 el veïnat va fer d’aquest solar un punt de trobada i de lleure, un parc popular i comunitari. El 2005 l’Ajuntament va endegar un pretès procés participatiu que culminés amb el seu propi projecte de remodelació de l’espai. Les fortes mobilitzacions veïnals foren l’únic mecanisme que aconseguiren aturar la culminació del projecte especulatiu i gentrificador.

D'aquell procés de reforma dels barris de Sant Pere i de Santa Caterina el Forat de la Vergonya no va ser l'únic element que va marcar la vida del barri i la seva gent, sinó que cal sumar-hi la desaparició dels carrers Allada i Vermell, avui convertits en plaça. Va desaparèixer la font gòtica de la plaça de Sant Agustí Vell i nombrosos elements del mateix període. Es va destruir l'entramat medieval dels carrers i places del barri, i les cases que es van construir de nova planta no respecten el context històric, quan es podia haver fet una reforma que respectés les façanes, els esgrafiats i alguns locals històrics com els safareigs del carrer Tantarantana, 4.


 Els safareigs de Tantarantana 4, eliminats per
fer-hi un pàrquing particular (1980)


Com explica Veclus (que es dedica a la gestió del patrimoni arquitectònic i arqueològic i a l'assessorament per a la rehabilitació arquitectònica), els diferents treballs de documentació dels edificis afectats d'enderrocament va proporcionar algunes significatives sorpreses, entre elles les descobertes fetes als números 33, 35 i 37 del carrer Carders, on les recerques de Veclus (2002) van posar al descobert l'única galeria d’arcs romànica (llotja de planta pis) trobada a la ciutat. També es van descobrir dos dels pilars de la solana o galeria superior de la casa -desmuntats inexplicablement en el decurs de les obres del suposat d’arranjament i restauració de l'edifici- i una complexa configuració porticada d’arcs de la planta baixa (vegeu els plànols).



Restes romàniques i reconstrucció hipotètica de la casa
del carrer de Carders 33-37
Font: Veclus


Es tracta, avui per avui, de l'edifici menestral (de treballadors amb ofici; no senyorial ni noble) més antic (segona meitat del segle XIII) trobat en alçat a la ciutat de Barcelona. Tot i que la important descoberta va deturar la seva desaparició total, l'edifici es va enderrocar parcialment i l'espai va ser sotmès a diferents i curioses propostes d’ús: des de lavabos públics, fins a l’actual restaurant i centre d’informació. Resulta entre sorprenent i inquietant que una de les construccions més antigues del barri i de la ciutat segueixi sent una perfecta desconegut.


Reconstrucció actual (Foto: mescladis.org)


El documental de Joan Mallarach ens mostra les imatges i els testimonis de la desaparició d'una part de la història de Barcelona just en el moment en que es produïa.




Més històries del barri de Sant Pere, aquí


En el blog Los recuerdos de mi familia y mi barrio, Santa Caterina, de Montse Mora, hi podreu reviure l'esperit i l'ànima de tres generacions en el barri, fins que la desaparició del carrer Jaume Giralt els va obligar a marxar.