dissabte, 31 d’octubre de 2015

Pasolini a Barcelona



El proper diumenge 1 de novembre, a les 19,30h, s'estrenará a la Filmoteca de Catalunya el documental Pasolini a Barcelona, del director Hilari M. Pellicé, membre del Projecte Pasolini Barcelona. La película obrirá el cicle Pasoliniana, que s'ofereix a la mateixa Filmoteca fins el diumenge día 8.

En el documental hi han colaborat gairebé tots els membres del Grup PPB, sorgit a partir de l'exposició que el CCCB va dedicar al director i escriptor italià, i que culmina amb aquest projecte i el cicle de pel·lícules que coincideix amb els 40 anys de la mort de Pasolini, l'1 de novembre de 1975.

El film recull les relacions de Pier Paolo Pasolini amb la literatura catalana i castellana, així com els seus viatges a Barcelona, a través del testimoni dels qui el van conèixer i el van tractar.
Les persones entrevistades descriuen la personalitat del cineasta i les seves peculiars aportacions al món del cinema, el teatre i la poesia. També s'explica l'obra teatral Calderón, i el guió cinematogràfic mai no realitzat, Sant Pau. Ambdues obres s'inspiren en indrets i carrers de Barcelona i en l’entorn sociopolític d'aquell temps.


Salvador Clotas, Pasolini i José Agustín Goytisolo (1967)
Autor desconegut. Col·lecció Júlia Goytisolo i UAB


Pasolini va visitar Barcelona en diverses ocasions i es va interessar pel català, idioma perseguit com la seva llengua materna, el friülà. De la relació de Pasolini amb Barcelona tracta aquest article publicat al blog del CCCB. Sobre aquestes línies, una aquesta fotografia, feta l'any 1968, ens mostra Pier Paolo Pasolini amb els escriptors José Agustín Goytisolo (traductor dels guions d’Accattone i Mama Roma) i Salvador Clotas, passejant pel cementiri de Montjuïc de Barcelona, amb les barraques del barri de Can Tunis als seus peus. Entre d'altres aspectes que es podem veure en el documental, Pasolini estava molt interessat en els barris de barraques barcelonins perquè li recordaven le borgate romane i les condicions de vida dels seus habitants, com es reflecteix a Mamma Roma (1962).





dissabte, 24 d’octubre de 2015

Tornen les barraques a Barcelona? (1978)



"Tornen les barraques a Barcelona?", documental emès en el programa Giravolt de TVE, l'any 1978


Ciutat, monarquia i formacions estatals (1249-1812)



Ciutat, monarquia i formacions estatals (1249-1812)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
25-27 de novembre de 2015


D'ençà de la seva fundació en temps de l'emperador August, Barcelona ha anat surant dins l'univers urbà de l'Europa occidental. A partir del privilegi fundacional del municipi el 1249, la ciutat va esdevenir un agent polític de gran relleu dins Catalunya i tota la Corona d'Aragó i, després, en menor mesura, dins la vastíssima Monarquia Hispànica. La imatge gairebé republicana que oferia Barcelona als segles XV, XVI i XVII, basada en una relació especial amb la monarquia i amb les institucions de govern catalanes emanades de les Corts, no superà el tràngol de 1714. No obstant això, la Nova Planta mantingué tant la unitat i la singularitat de Catalunya dins d'Espanya com la primacia de Barcelona dins el Principat, fins que la Constitució de 1812 féu un pas més en el procés d'apropiació de les entitats territorials històriques per l'Estat, amb una dràstica remodelació i minva de totes les institucions locals.

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha considerat que la conjuntura actual fa molt oportú de reflexionar a l'entorn de les relacions entre les entitats polítiques que han incidit en la ciutat abans de la Revolució Liberal.

L'eix que ordena les sessions de treball està constituït per una seqüència cronològica de nou ponències relatives a l'encaix del municipi de Barcelona dins la trama canviant dels poders amb competències sobre la ciutat.

Les quinze comunicacions presentades ofereixen incursions en diferents facetes de la vida política, que sovint complementen les ponències, tot palesant una preferència dels investigadors actuals pels temps compresos entre l'eclosió del municipi a cavall dels segles XIII i XIV i la Guerra de Successió de començament del XVIII.



dimecres, 21 d’octubre de 2015

Santa Anna: capellans, verdulaires, cecs, meuques i una creu de terme



L'església de Santa Anna va ser un antic monestir vinculat a l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, del qual se'n conserva el claustre i la sala capitular. L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint l’aspecte actual durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada. La porta gòtica és del 1300. Durant el segle XIV es va allargar la nau, coberta amb volta gòtica de creueria, i al segle següent es va construir el cimbori, refet en obra vista després de la Guerra Civil.

Voleu saber l'origen del barri que va envoltar l'església i el secret de la creu de terme de la placeta de Ramon Amadeu?

Continueu llegint a Bereshit

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Els museus anatòmics de Barcelona, 1849-1938



La història dels museus anatòmics com a espectacle, a la Barcelona
del segle XIX i principis del XX. De la il·lustració burgesa a l'oci popular

Museu d'Història de la Ciutat, 19 d'octubre de 2015 a les 19h


diumenge, 11 d’octubre de 2015

Els carrers Tripó de Barcelona

La resta del carrer Tripó al costat dels solar on s'està construint l'edifici
del Banc d'Espanya, amb Santa Anna al mig de la imatge (1935)


Article dedicat a Barcelona i el meu Racó, de la Maite Mar, i als seus lectors, que em van demanar saber alguna cosa d'aquest carreró del Portal de l'Àngel, i de torna en parlarem de quatre més que en semblen només un


Voleu conèixer els cinc carrer de Barcelona que es van dir Tripó?

Continueu llegint a Bereshit