divendres, 27 de novembre de 2015

Madame Barcelona: un recorregut per l'Arc del Teatre



Emès en el programa Sense ficció, de TV3, Madame Barcelona és un documental que fa un recorregut pel passat i el present de l'Arc del Teatre, un dels carrers principals de l'antic barri Xino de Barcelona. És un homenatge a un carrer viu, ple d'experiències i anècdotes d'un passat mort, quan era un dels eixos d'aquell barri Xino original avui desaparegut, delimitat entre les Drassanes i el carrer Nou de la Rambla, el d'aquells locals mítics com Madame Petit, Villa Rosa, la Criolla o Cal Sagristà, o l'Arc del Teatre dels bars on corrien els dòlars dels mariners de la Sisena Flota nord-americana, com el supervivent Kentuky.

dilluns, 23 de novembre de 2015

Simposi Internacional d'Arqueologia del Born CC



El jaciment del Born amaga molt més que el que ens mostra als ulls. Ho explicàvem a Cafès i tavernes: quan Barcelona era un mercat. Aquesta és una de les seves virtuts: ens mostra la història a peu de carrer.

Els dies 27, 28 i 29 de novembre el Born Centre Cultural organitza el Simposi Internacional d'Arqueologia del Born CC: "Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni", amb dos objectius: d’una banda, establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes; de l’altra, presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’Alt Imperi romà fins l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils intel·ligents. Dins d’aquest mateix context podrem conèixer els diversos projectes de caràcter tecnològic en què ha estat treballant l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) aquests darrers anys i que possibiliten una major difusió del coneixement històric de la ciutat de Barcelona.

Hi participaran Stéphane Demeter, president de la junta directiva de l’associació Palau de Carles V, gerent de la zona arqueològica i del museu de Coudenberg (Brussel·les) i professor universitari; Sérgio Fiadeiro Guerra Carneiro, arqueòleg del Gabinete de Arqueologia da Câmara Municipal de Chaves (Portugal); Enrico Zanini, professor associat de Metodologia de la Recerca Arqueològica del Departament de Ciències Històriques i dels Béns Culturals de la Universitat de Siena; Louise Pothier, conservadora en cap i arqueòloga de Pointe-à-Callière, museu d’arqueologia i història de Mont-real; Tony Pollard, Director del Centre arqueològic de Battlefield de la Universitat de Glasgow, Escòcia, i co-fundador del Journal of Conflict Archaeology; Toni Fernández, director de les intervencions arqueològiques efectuades a l’antic mercat del Born (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Manel Miró, historiador (STOA. Patrimoni, Turisme i Museografia); Marc Hernández, Cap de Sistemes d’Informació (ICUB); Miquel Gea, arqueòleg (ACTIUM Patrimoni Cultural SL); Mikel Soberón, arqueòleg (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Marta Fàbregas, arqueòloga (ATICS SL); Xavier Tarraubella, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ICUB); i l’equip del projecte «El Born 3D».

Hi haurà servei de traducció simultània.




A partir del 27 d’octubre podreu efectuar la inscripció prèvia i sol·licitar la factura corresponent (si escau), així com fer la petició del certificat d’assistència per anticipat.

La Facultat de Geografia i Història de la UB reconeix l’assistència al Simposi amb 1 crèdit de lliure elecció.

divendres, 20 de novembre de 2015

La destrucció dels safareigs de Sant Pere, Santa Caterina i Born

Els safareigs de Tantarantana 4, l'any 1980, eliminats el 1994 per  fer-hi un pàrquing particular


Els safareig públics van ser durant segles un servei bàsic per els veïns de tots els barris de Barcelona. Eren, a més, un espai de socialització que permetien el contacte i l'intercanvi d'informació, així com el manteniment de la memòria popular. Els últims van desaparèixer durant el darrer terç del segle XX sense deixar cap testimoni viu que permetés la pervivència material que expliqués una part de la nostra història social i urbana. Els safareigs del carrer d'en Tantarantana es van preservar com es veu a la fotografia fins l'any 1980, en què uns veïns van decidir que era millor en el seu lloc construir-hi un pàrquing.




El nombre d'aquests safareigs en els barris de Sant Pere, Santa Caterina i Born és llarg. A l'article Els safareigs de Santa Caterina parlàvem dels que hi va haver davant de l'actual mercat, i en el vídeo que adjuntem, realitzat pel col·lectiu Gente de Teatro, imatges i testimonis ens expliquen la seva experiència recordant els safareigs de la plaça de les Basses de Sant Pere i els dels carrers d'en Tantarantana i Sabateret.

Si en recordeu més d'aquests barris, podem fer-ne un llistat i investigar què se n'ha fet i si en queda cap vestigi.


dimarts, 17 de novembre de 2015

Paisatges urbans emergents: el patrimoni fabril



Primera sessió del seminari "Paisatges urbans emergents. El patrimoni fabril", que organitza el Museu d'Història de Barcelona el proper dijous 19 de novembre, a l'espai MUHBA Oliva Artés (carrer d'Espronceda, 142-146).

El seminari presenta, en dues sessions (19 de novembre i 17 de desembre), estudis i propostes relacionats amb el patrimoni industrial i els usos i la incidència que han tingut en el paisatge urbà les antigues fàbriques i d'altres elements del llegat fabril de la ciutat, tant en el nucli antic de Barcelona (sobretot en els barris de Sant Pere i del Raval).

dissabte, 14 de novembre de 2015

La tuberculosi a l'espai social barceloní, 1929-1936



El proper dilluns 16 de desembre, Celia Miralles, de la Universitat de Lió, presentarà dins del cicle de Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni del Centre de Recerca i Debat del Museu d'Història de Barcelona, la conferència "La tuberculosi a l'espai social barceloní, 1929-1936".

La xerrada de la Celia Miralles forma part dels seus treballs de recerca sobre la tuberculosi a la Barcelona del primer terç del segle XX i les campanyes de control i eradicació, empreses sobretot durant la República. La seva investigació, conjuntament amb la que realitzem Alfons Zarzoso (Museu de la Història de la Medicina), José Pardo (CSIC), Alba del Pozo (llicenciada en Filologia Hispànica), Albert Domènech (professor d'Història de l'Art) i Enric H. March (llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica), forma part dels treballs de recerca sobre els agents sanitaris que a través de la salut (pública o privada, regulada o no), l'art, la literatura o el món de l'espectacle han incidit en la vida del barri Xino de Barcelona, entre finals del segle XIX i el primer terç del XX.




Part dels treballs realitzats van ser exposats en el XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: "El control del espacio y los espacios de control", Universitat de Barcelona, del 5 al 10 de maig de 2014. El fruit d'aquestes ponències ha estat publicat per Ediciones del Serbal a Espacios de control y regulación social (Barcelona, 2014), en el capítol "Salud pública, poder y control del espacio":

Albert Domènech i Alberdi (Universitat Autònoma de Barcelona). "El control del espacio urbano y del cuerpo humano: topografia de la prostitución en la Barcelona republicana".

Alfons Zarzoso y José Pardo (Museu d'Història de la Medicina de Catalunya). "Medicina y reforma social: la lucha contra las enfermedades venereas como instrumento de intervención de la medicina social en la Barcelona del Distrito Quinto 1930-1936".

Alba del Pozo Garcia (Universitat Autònoma de Barcelona). "Reescrituras del balneario y la tuberculosis en la Barcelona de fin de siglo XIX-XX".

Celia Miralles Buil (Université Lumière Lyon). "Controlar la ciudad para eliminar la endemia: el caso de la prevención antituberculosa en Barcelona en el primer tercio del siglo XX".

Enric H. March (Universitat de Barcelona). "El control del espacio urbano y del cuerpo humano: los espectáculos anatómicos". La presentació de la història dels museus anatòmics com a espectacle a la Barcelona del segle XIX i principis del XX: de la il·lustració burgesa a l'oci popular, va ser feta en el Museu d'Història de Barcelona el passat 19 d'octubre de 2015.


dimecres, 11 de novembre de 2015

Barcelona: secretos a la vista



El proper dijous 12 de novembre de 2015, a les 19:30 h, Xavier Theros (Barcelona, 1963), escriptor, poeta i antropòleg, presenta a la Llibreria Calders (passatge Pere Calders, 9) el seu darrer llibre, Barcelona: secretos a la vista (Comanegra, 2015).

Després de l'èxit dels dos llibres monumentals La sisena flota a Barcelona (La Campana, 2010) i Barcelona a cau d'orella (Comanegra-Ajuntament de Barcelona, 2013), que són dues obres de referència de la història de Barcelona, i de Tots els meus carrers, un llibre més personal que li permet reconstruir els seus records i la història familiar a través dels carrers i els barris relacionats amb la seva biografia, Theros torna amb una altra publicació que ens posa a peu de carrer i ens ensenya a mirar la ciutat com a nosaltres ens agrada, buscant els detalls que passen desapercebuts a la mirada del profà o del despistat, i fent-nos descobrir els secrets que anuncien el títol.

No són secrets amagats, sinó que estan ben a la vista. Però com a relíquies del passat que són estan escrits sobre el paisatge amb un altre alfabet o amb una altra cal·ligrafia i cal que una veu experta com la de l'autor ens expliqui el significat d'aquests elements que com jeroglífics egipcis, semblen simples ornaments, però amaguen una història o una llegenda.

A través de 90 cròniques il·lustrades amb fotografies de Tamara López Seoane, Xavier Theros ens porta, robant-li les seves pròpies paraules, a llegir la vorera infinita que és Barcelona. 90 articles que no són inèdits i que els seus amics i seguidors ja coneixem de les sèries estiuenques publicades per Theros al diari El País. I aquí és obligat fer un parèntesi per agrair la feina i l'aposta de Joan Sala, director de l'Editorial Comanegra, recuperant aquest material que d'una altra manera acabaria perdut a les hemeroteques després d'haver estat consumit. Ara tenim l'oportunitat de preservar-lo a la nostra biblioteca.

Una d'aquestes cròniques, "El club de los cien kilos", té un caràcter molt especial i personal. La vida d'un aquells fenòmens humans que eren passejats per les barraques de fira del segle XIX i principis del XX -Vracoman, l'home més gran del món- va servir per posar-nos en contacte. No és estrany que dos personatges com nosaltres, seduïts per les rareses que creixen en els marges de la realitat, acabessin compartint amistat. Però llegint els llibres i els articles de Xavier Theros tots tenim l'oportunitat de compartir amb ell alguna cosa més que la lectura. Theros és un d'aquests rars autors que t'acompanyen per les pàgines, les línies i les paraules de les seves històries mentre t'agafen de la mà i et parlen a cau d'orella.




dissabte, 7 de novembre de 2015

De Plaça Catalunya a l'Olimp: els teatres desconeguts




Ciutat Vella no només és el districte que concentra més històries teatrals, sinó el que n'agrupa les més desconegudes. Històries que parlen de vells palaus i cases nobles guanyats per a la cultura, de carrers, places i edificis que amb el trànsit del segle XIX al XX van canviar el traçat i la fisonomia. De teatres que van excel·lir i que avui ningú recorda. Aquests escenaris ocults ens ajuden a conèixer la Barcelona del passat gràcies a la màgia de l'espectacle.

Tot i que avui es fa difícil imaginar-ho el passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya van albergar durant el segle XIX moltes sales de teatre avui desaparegudes. En el passeig de Gràcia van néixer a l'entorn dels gran jardins, avui també desapareguts, com en parlàvem, com en parlàvem a En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX. En el cas de la plaça de Catalunya, a l'article Ex-plaça Catalunya. La història, però, ve de molt més antic i hauríem de parlar del Teatre Principal i la seva vinculació a l'antic Hospital de la Santa Creu, visitar l'Odeon i el Romea i fer reviure el teatre Olimp que estava on avui hi ha l'avinguda Cambó.

Per parlar-nos d'aquesta apassionant història, Carme Tierz, coautora del llibre Barcelona ciutat de teatres, farà una conferència el dilluns 9 de novembre de 2015, a les 19h, a la sala d'actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, del carrer de Sant Pere més Baix.

dimarts, 3 de novembre de 2015

La vida entre vies, el ferrocarril al Clot i al Camp de l'Arpa, 1854-1972



Al Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa hem preparat una nova exposició sobre el barri: "La vida entre vies, el ferrocarril al Clot i al Camp de l'Arpa, 1854-1972". Del 5 al 21 de novembre al Centre Cultural La Farinera del Clot, a la plaça de les Glòries. Inauguració el dijous 5 a les 19 h.

Pocs després de la inauguració de la primera línia de ferrocarril a la Península, de Barcelona a Mataró (1848), coneguda també com el Camí de l’Est, va començar a funcionar el 23 de juliol de 1854 la línia Barcelona – Granollers, o Camí del Nord. La primera parada sortint de la ciutat era el Clot: travessava la plaça de les Glòries i seguia per l’actual carrer dels Escultors Claperós . A més de l’estació s’inauguraren els grandiosos tallers i unes cotxeres on cabien 44 cotxes. Sortint de l’estació el tren passava per un pont de pedra i totxana sobre el camí de Sant Martí de Provençals. L’arribada del tren posicionarà dins el progrés el Clot i tots els territoris per allà on passi. Revolucionarà l’economia local al facilitar un mitjà de transport de passatgers i de mercaderies, tant de matèries primeres com de manufactures. Fins aleshores, el transport per terra en carro, carreta o diligència, o la navegació fluvial i de cabotatge permetien un moviment reduït de persones i béns. Un seguit d’empreses buscaran la proximitat amb el camí de ferro per optimitzar els seus rendiments. Això comportarà una gradual i inevitable evolució del paisatge amb una pèrdua progressiva de l’activitat agrícola i ramadera, que serà substituïda per la indústria i l’habitatge d’un barri en creixement.

A la dècada de 1890 s’inaugura el darrer tram de la línia de Barcelona – Montcada – Granollers – Ripoll, conegut com la Companyia Nord. El traçat passava per la plaça de les Glòries i seguia per l’avinguda Meridiana. Aquesta companyia construirà una zona de vies mortes a l’illa Independència / Meridiana / Dos de maig.

El traçat de les diferents vies no respon a una planificació conjunta i esdevindran una cotilla que condicionaran el creixement del barri. Des de la segona dècada del segle XX es buscarà una solució amb diferents plans d’enllaços que pretendran racionalitzar els sistema ferroviari de la ciutat.




Dimecres 18 de novembre de 2015, Rafael Alcaide, doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona, farà la conferència "El ferrocarril a Sant Martí de Provençals: problemes urbans i projectes de solució", en el Centre Cultura de La Farinera del Clot, a les 19h.

Autor, entre d'altres, del llibre El ferrocarril en la ciudad de Barcelona (1848-1992): desarrollo de la red e implicaciones urbanas, ens parlarà de la presència dels traçats de les tres línies de ferrocarril que travessaven el territori de l'antic poble de Sant Martí de Provençals des de 1861 i de les diverses ruptures i discontinuïtats que va provocar en el teixit urbà, per a les quals es van proposar diferents solucions sobre la base de projectes de nous traçats ferroviaris subterranis. No obstant això, algunes d'aquelles propostes no van començar a realitzar-se fins a finals de 1972.