diumenge, 27 de desembre de 2015

L'origen dels mercats medievals a Barcelona

El mercat de Santa Caterina l'any 1909
Arxiu Municipal de Barcelona


Fins el 31 de desembre de 2015 es pot visitar l'exposició "Mercats, constructors de la Barcelona contemporània", compartida en dos àmbits: l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) del carrer del Bisbe Caçador 4, en la versió extensa, i el mercat de Santa Caterina, en una versió més curta que anirà itinerant pels mercats de la ciutat. La mostra repassa l'evolució dels mercats de Barcelona des del 1830, quan es va projectar el de Santa Caterina (llavors anomenat d'Isabel II), fins el 1991, data de la creació de l'Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB).

La mostra recull l'evolució dels mercats barcelonins des que es va decidir posar ordre a la dispersió i el desordre en l'espai que ocupaven dins de la Barcelona murallada, aprofitant places i portes de la muralla de la ciutat, i com les noves instal·lacions han influït en l'ordenació de l'espai urbà alliberant-lo (com és el cas de la Rambla) o reordenant els carrers. Santa Caterina, la Boqueria, Sant Antoni, Barceloneta, Hostafrancs, i els mercats dels municipis annexionats el 1897 (el Clot de Sant Martí de Provençals, Sant Andreu, Sants, els mercats de Gràcia, i més tard Horta i Sarrià), a més de centralitzar la venda i distribució, van permetre desenvolupar la funció reguladora de control públic de l'abastament d'aliments, protegint els interessos dels consumidors, establint horaris i normativa d'higiene, garantint el control de pesos i mesures, i el sistema de concessió de parades i permisos de venda.

Casualment, fa unes setmanes parlàvem dels antics carrerons que havien servit per endreçar els estris de les parades dels mercats d’origen medieval, i vam descobrir-ne la seva existència o el seu rastre ocult en la trama moderna de la ciutat. Avui farem un pas enrere i recularem als temps en què van sorgir aquests mercats medievals que naixien fora de les velles muralles romanes. Anem al mercat!


Continueu llegint a Bereshit


dilluns, 21 de desembre de 2015

El primer Salón de la Infancia



Des de fa més de cinquanta anys, coincidint amb les festes nadalenques, se celebra a Barcelona el Festival de la Infància i de la Joventut. Nascut el 1963, en què el saló es va instal·lar en el recinte de la Fira de Mostres de Barcelona a Montjuïc, fins l'any 1966 va dur el nom de Festival de la Infancia.

Continueu llegint a Bereshit

dimecres, 16 de desembre de 2015

Anys 70... La Barcelona en blanc i negre d'Albert Fortuny



Anys 70... Barcelona

L’arribada als mercats, a la primeria dels anys setanta, de pel·lícules en blanc i negre d’alta sensibilitat i, cap al final de la dècada, de pel·lícules en color, també d’alta sensibilitat, va modificar la manera de treballar dels fotògrafs. La no necessària presència, sovint, d’il·luminació extra, amb flaix o focus, va permetre treballar amb la llum ambient, que donava al fotògraf la possibilitat de passar més desapercebut i de guanyar espontaneïtat i instantaneïtat. Aquest llibre és el resultat d’haver aprofitat aquestes circumstàncies.

L’interès pel teatre, les arts escèniques i el panorama cultural de la Barcelona de l’època va portar Albert Fortuny a estar darrere de la càmera allà on noms rellevants d’aleshores feien de la ciutat un far de l’avantguarda: Núria Espert, Joan Brossa o Leonard Cohen són alguns dels personatges que han passat a través de la lent de Fortuny i que ara podem veure en aquest resum dels Anys 70... Barcelona (Sd Edicions, 2015).

La presentació serà el proper dijous 17 de desembre, a les 19 h, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.  L’acte comptarà amb la participació de l’autor; de Jordi Calafell, fotògraf i comissari; de María Luisa Samaranch, editora; i de Jordi Serchs, director de l’Arxiu.

Albert Fortuny (Barcelona, 1946) és fotògraf, especialitzat en el camp de les arts escèniques. L’any 1966, surt a la llum el seu primer treball professional: la portada del també primer disc de Pau Riba, Taxista. Des de llavors, ha participat en exposicions individuals i col·lectives i ha publicat diversos catàlegs i llibres com ara Flamenco a rajatabla o El teatre del Teatre, tots dos centrats en la fotografia i les arts escèniques.





dimarts, 15 de desembre de 2015

Guia de fòssils urbans de Barcelona



La guia Fòssils urbans de Barcelona d'Anna Cornella i Solans, geòloga i professora especialista en micropaleontologia, publicada l'any 2009 pel Col·legi de Geòlegs de Catalunya, amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, és un projecte que neix l'any 2000, amb en Bernat Sanz, marit de l'autora i autor de les fotos.

Anna Cornella explica que quasi ningú no sap que a les façanes de les ciutats hi ha fòssils, i aquesta guia vol ensenyar a tothom que les façanes de les cases de la ciutat de Barcelona no són només pedres, sinó que tenen fòssils dins seu i mostra, per tant, una cara insòlita de la ciutat.

Quan passegem per les ciutats no fem esment dels detalls de les parets de les cases, en el terra d’un carrer, en els replans de les escales, en els halls dels edificis, o en les parets de les estacions del metro i dels ferrocarrils.


Per a la construcció d’edificis s’utilitzen diferents materials. Quan es fa servir pedra calcària o sorrenca quasi sempre hi ha fòssils. Aquests materials de vegades són d’una bellesa extraordinària pels seus colors, una bellesa que s’engrandeix amb els fòssils que contenen.

La pedra es talla i en conseqüència es tallen els fòssils, que així es fan visibles.

Aquesta guia pretén sorprendre els seus lectors ensenyant-los que a la ciutat hi ha fòssils sobretot a les façanes de les cases.

El que passa a la ciutat de Barcelona pot passar a totes les ciutats del món, perquè per fer cases quasi sempre s’utilitzen les mateixes pedres.

No s’han fet itineraris, ja que hi ha barris en els quals no és possible descriure’n. Aquesta guia vol donar a conèixer el fenomen sorprenent dels fòssils a les pedres de les cases i vol despertar l’interès del lector i que ell mateix faci d'explorador.

Els fòssils, normalment, es troben atrapats en els sediments on varen viure. Aquests sediments han anat formant, una a sobre de l’altra, algunes de les capes de terra que, des del principi de l’existència del nostre planeta, trobem escampades arreu. Aquestes capes, però, han sofert, i encara pateixen, una sèrie de processos geològics que les han compactades, plegades, estirades o doblegades. Arran d’això, avui trobem les muntanyes i els paisatges que ens envolten. I és en aquests indrets on els pacients fòssils esperen que nosaltres els admirem. Però la modernitat ens ha ajudat també a apreciar-los a les façanes de les nostres cases.

Tot i que l'especialitat de l'autora és la micropaleontologia (estudi dels microorganismes fòssils i concretament els foraminífers fòssils), aquí trobareu fotografies de fòssils més grans, com petxines i cargols, entre d'altres. Dels petits n'hi ha ben pocs i gairebé són invisibles.
Els fòssils han estats tallats per transformar-se en part de les pedres que formen les nostres façanes i paviments. Per això els que s'han seleccionat en aquesta guia es presenten en seccions diferents, ja siguin transversals, longitudinals o obliqües.

Per a la realització de les fotografies, la ciutat de Barcelona ha estat garbellada en tota la seva extensió, a la recerca del fòssil “perdut”. El mètode de treball ha estat rigorós i ha seguit el següent procediment:


1. Recerca dels fòssils
2. Presa de dades
3. Neteja del fòssil
4. Fotografies
5. Comprovacions finals


Les fotografies que veureu en aquesta guia són una petita mostra de l'ampli ventall de fòssils urbans que tenim a la ciutat de Barcelona. 


 
Les fotografies estan organitzades per districtes i dins de cada districte ordenades alfabèticament pel nom del carrer i el número on s’han trobat els fòssils.

El fòssil fotografiat es troba principalment a les façanes dels edificis urbans, però també es poden trobar al terra del carrer, al replà d’una escala, en un banc urbà o en una vorera. Per contemplar els fòssils urbans no es necessita cap lupa ni fer cap esforç. Simplement cal tenir ganes de veure’ls. Alguns es veuen a cop d’ull, altres a un pam o menys distància.

La informació es presenta en forma de fitxa on trobareu la següent informació sobre el fòssil:




• Fotografia

• Edat

• Descripció de la classificació taxonòmica (quan hi ha diversos tipus de fòssils s’indica “diversos”)

• Dibuix esquemàtic, molt genèric, que el reprodueix

• Dibuix de la secció de la fotografia

• Fotografia del lloc on es troba. Aquest lloc pot haver canviat entre el moment de fer la fotografia i el moment de la impressió d’aquesta guia, a causa de les remodelacions de la ciutat (canvi de comerç o altres motius)

• El nom popular, entre parèntesi, en el cas que en tingui

• Escala, en centímetres, que n’indica la mida

Es pot observar que hi ha zones de la ciutat on no hi ha mostres assenyalades. Això és perquè en aquests llocs les façanes són de pedres que no contenen fòssils, com el granit, el marbre i les granodiorites (roques volcàniques intrusives i roques metamòrfiques), entres altres.

La major part de les façanes dels districtes de Ciutat Vella, Sarrià i Sant Gervasi i alguns altres estan formades per roques volcàniques i roques metamòrfiques i, per tant, no s’hi ha trobat fòssils. I, per descomptat, tampoc s’han trobat fòssils a les façanes de pedra artificial, totxo, vidre, ciment, fusta o alumini. Els districtes amb més fòssils són l’Eixample i Sant Martí.

Generalment, els fòssils, tret d’algunes excepcions com l’ambre, sempre es troben en roques sedimentàries com les calcàries, les calcarenites o les margocalcàries.

També cal tenir en compte que la majoria de les pedres de les nostres façanes són del mateix tipus. Així, hi ha districtes on no s'han fet fotografies, tot i haver-hi roques sedimentàries amb fòssils a les façanes, ja que els fòssils que s’hi han trobat són iguals que alguns d’altres escollits preferentment perquè eren més espectaculars i estaven més ben conservats.

La tipologia de fòssils més abundants a les façanes de Barcelona són: els rudistes (petxines de diferents tipus i formes d’animals que tenien una valva molt desenvolupada i que vivien fixos al substrat marí), els equinoïdeus o garotes, les pues de garota, els Nummulits (foraminífers), els cargols, els coralls i les closques de petxines.

dijous, 3 de desembre de 2015

La història del circ a Barcelona i el Circ Raluy

Circo Ecuestre del Teatro Olympia
Col·lecció Ramon Bech


Dijous 3 de desembre es presenta a la llibreria Jaimes del carrer de València, 318, de Barcelona, La història del circ a Barcelona: del segle XVIII a l’any 1979, de Ramon Bech i Batlle, editat per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.




Malgrat els detractors que defensen que el circ és un espectacle obsolet, nosaltres ens quedem amb el ric imaginari que aquests artistes ambulants han desplegat en el nostre record al llarg dels anys. És evident que cal fer un esforç d’imaginació per conduir fins avui aquella expectació que despertaven aquells homes i dones que portaven des de llocs remots espectacles exòtics amb animals salvatges, domadors, mags orientals, hipnotitzadors, ventrílocs, llançadors de punyals, homes bala, forçuts, faquirs, acròbates i equilibristes, que es jugaven la vida penjats del buit. Fins i tot les cares tristes dels pallassos ens fascinaven parlant-nos de la vida d’aquells nòmades desarrelats condemnats a passejar el seu art pel món eternament mentre ens feien riure amb la seva desgràcia.

Continueu llegint a Bereshit





Del 4 de desembre de 2015 al 14 de febrer de 2016, en el Port Vell de  Barcelona, el Circ Raluy tindrà instal·lada la seva carpa i el museu, on fent un salt en el temps es poden veure el antics carruatges, restaurats Luis i Carlos Raluy, i que ens ofereix avui la possibilitat d’apreciar el talent i l’esforç dels pintors i fusters que van construir aquestes peces a cavall entre el segle XIX i el XX.