dijous, 22 de desembre de 2016

El botxí de Barcelona us desitja bon Nadal!

© Pep Brocal


Nicomedes Méndez, que va ser el botxí de Barcelona entre 1877 i 1908, és un dels protagonistes de l'Anecdotario de Barcelona, escrit per Roser Messa i il·lustrat per Pep Brocal, autor de la nadala que encapçala aquest darrer apunt del blog, amb la qual desitgem unes bones festes de Nadal i un bon any 2017 a tots els amics, companys i seguidors de Bereshit.

A més d'aquest anecdotari, que ens porta a descobrir històries de Barcelona a peu de carrer entre misteris i personatges extravagants, recordeu que per Nadal o Reis també podeu convidar els vostres familiars, amics i coneguts a navegar per la ciutat a través de les aigües del Rec Comtal. 1.000 anys d'història, el llibre que enguany hem publicat a Viena Editorial amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.



dijous, 1 de desembre de 2016

Mapa interactiu del transport públic de Barcelona



La pàgina web francesa Carto Metro ofereix mapes interactius de diverses ciutats europees, entre elles Barcelona, amb la descripció gràfica de les infraestructures de transport públic: metro, tren, tramvia, ascensor inclinat, funicular i telefèric. A manca de la trama urbana que facilitaria molt la localització dels elements, el mapa situa totes les vies i cablejats de cadascun dels mitjans de transport, estacions, passadissos, andanes, cotxeres, dates de construcció, i instal·lacions antigues i en desús.

Cliqueu sobre la imatge inferior per veure el mapa general en alta resolució i els enllaços per accedir al mapa interactiu, i us podreu entretenir una bona estona, i si és el cas, trobar-hi algun error.

http://carto.metro.free.fr/cartes/metro-tram-barcelona/index.php

dilluns, 21 de novembre de 2016

300 anys de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals

Església i  parròquia de Sant Martí de Provençals, seu original de l'ajuntament de l'antic municipi
Autor: Francesc Alsina i Vila, 1920-1930. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya


El Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals ha organitzat l'exposició '300 anys d'un ajuntament', que es pot veure al Centre Cívic de Sant Martí del carrer de la Selva de Mar, 215. La mostra no ens explica només la història de l'entitat municipal, sinó que fa un repàs als elements que componien el nucli de Sant Martí Vell (a més de l'església i la parròquia hi havia cementiri, hostal, presó, masies...), el territori i les activitats que s'hi desenvolupant, magníficament il·lustrat amb fotografies, documents i plànols.




El Decret de Nova Planta, conseqüència de la Guerra de Successió, va aportar el model municipal tal com avui el coneixem. Abans, les parròquies eren la base de l’organització territorial, però a partir d'aquell moment els alcaldes ho van ser per designació reial. Corria l’any 1716 i d’això fa 300 anys.

Aquesta exposició vol mostrar les activitats que desenvolupava l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals, tasques que, com explica l’historiador Carreras Candi, “fins que no es produeix la desamortització dels béns de l’Església, aquesta seguia mantenint la propietat dels drets que gestionava el municipi”. Aquest procés va ser diferent en cada cas.

L’Ajuntament de Sant Martí de Provençals regulava els escorxadors, els hostals o els herbatges o sistemes de pastures. S’ocupava de mantenir els camins utilitzables, cobrava els impostos, s’ocupava de reclutar gent per al servei militar. La Justícia s’exercia en el mateix edifici on també hi havia la presó. També garantia els bons costums i obligava a respectar normes de seguretat, entre altres coses.

Quan Sant Martí de Provençals, l'ager provintialis medieval (terme utilitzat pels romans per anomenar les terres fora muralles) que li dóna nom, va ser annexionat a Barcelona l’any 1897 el seu terme municipal era el més gran de tots els municipis del Pla i també era el que tenia la població més dispersa entre diversos nuclis, molts d’ells amb la suficient entitat com per constituir-se en barris amb vida pròpia al marge del municipi. Avui, el vell municipi està fragmentat en diversos barris, però la història que ens explica aquesta exposició és la de tots els martinencs.

Si voleu conèixer quins eren aquests nuclis de població que el conformaven, en el següent vincle hi trobareu una breu descripció. Potser sou martinencs i no ho sabeu.


dijous, 17 de novembre de 2016

Barcelona i el ferrocarril (1848-1935)



El proper dilluns 21 de novembre, a les 19h, Pere Pascual, de la Universitat de Barcelona, presentarà a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) de la plaça del Rei, "Barcelona i el ferrocarril a Catalunya (1848-1935). Una història de la seva explotació".


Més enllà del ferrocarril entès com a mitjà de transport de viatgers i mercaderies i peça cabdal en el desenvolupament econòmic de Barcelona, el tren forma part de l'imaginari dels barcelonins i ha esdevingut des del primer moment un element lúdic tant pel que fa a les joguines que el reprodueixen en miniatura com els trens que van circular pels parcs de la ciutat. Us deixo l'enllaç a la història d'aquests trens:


dissabte, 5 de novembre de 2016

El Quixot arriba a Barcelona



Barcelona és l'única ciutat real que apareix en el Quixot de Cervantes. Amb el seu escuder, Sancho Panza, arriba a Barcelona una nit de Sant Joan pel Portal de Mar, passegen pels carrers i carrerons del Born i s'allotgen en el palau d'Antonio Moreno, un ric cavaller barceloní.

Per celebrar els 400 anys d'aquesta visita literària, el proper dilluns 7 de novembre, a les 19h, a la Casa de l'Ardiaca (carrer de Santa Llúcia, 1), Francisco Rico, catedràtic emèrit de Literatures Hispàniques i especialista en el Quixot, ens parlarà de la relació entre l'obra de Cervantes i la ciutat de Barcelona.

A Bereshit vam publicar un apunt en què don Quixot és convidat a sopar al palau d'Antonio Moreno per burlar-se del cavaller amb un cap parlant. Podeu llegir-lo a "El Quijote, el cap parlant i les carasses de Barcelona", on, a més,parlem d'autòmats i carasses escampats pels carrers de la ciutat, a la Catedral i a la basílica dels Sants Just i Pastor.

Vençut pel cavaller de la Blanca Luna a la platja de la Barceloneta, torna al seu poble, però abans dedica el conegut elogi a la ciutat: «archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades...».

Us deixem, també, la ruta literària per Barcelona del Quixot i Miguel de Cervantes, que va preparar Biblioteques de Barcelona.



dijous, 3 de novembre de 2016

Presentació del directori Clifford de fotògrafs del XIX



Amb motiu de la celebració del 177è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona, Fotoconnexió i el Museu Marítim de Barcelona present el directori Clifford, el proper dijous 10 de novembre de 2016, a les 19 h, en el Museu Marítim de Barcelona, avinguda de les Drassanes, s/n.

Clifford és un directori de persones que van exercir l’ofici o la professió de fotògraf en els territoris de l’Estat espanyol entre els anys 1839 i 1900, que es pot consultar lliurement en línia al web de Fotoconnexió. L’objectiu d’aquest portal és posar a l’abast i fer conèixer les dades bàsiques de tots aquests fotògrafs: el nom complet, el lloc i les dates de naixement i mort del fotògraf, els noms comercials i/o pseudònims que van utilitzar, les ciutats on van obrir galeria, taller, estudi o botiga, o simplement hi van exercir l’activitat fotogràfica, i el període que van estar actius com a fotògrafs.

El nombre de fotògrafs inclosos al directori Clifford de Fotoconnexió no té cap límit, i en aquests moments disposa d’uns 4.300 registres.

Hi intervindran:

Roger Marcet, director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona

Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d'Arxius de la Generalitat de Catalunya

Maria de los Santos García Felguera, professora d’història de l’art i la fotografia de la UPF i expresidenta de Fotoconnexió

Ricard Marco, fotògraf, historiador de la fotografia i president de Fotoconnexió

Jep Martí, arxiver, historiador de la fotografia i coordinador del directori Clifford de Fotoconnexió

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Congress for Curious People Barcelona 2016



El 2010 es creava a Coney Island el Congress for Curious Peoples de la mà d'Aaron Beebe i Dick Zigun, el Coney Island Museum i Joana Ebenstein, de Morbid Anatomy. Entre l’espectacle i les conferències acadèmiques, aquest congrés repassa la història dels parcs d'atraccions i les barraques de fira del segle XIX i la primera meitat del XX, alhora que explora i actualitza la pervivència d'aquell món en la societat americana actual.

La segona i la tercera edició repetien escenari, el 2013 viatjava a Londres i el 2014, de la mà de Via Barcelona se n'organitzava una edició a Barcelona, i en el qual hi vam participar per parlar dels museus anatòmics, col·leccions que entre la ciència i l'espectacle van recórrer la ciutat entre 1849 i 1938.

Barcelona, com a tota gran ciutat, també va viure un món de barraques de fira, panorames, circs, museus de cera i anatòmics, que fins 1895 s’instal·laven a la plaça Catalunya i que posteriorment ho van fer en el Paral·lel. A aquell món itinerant s'hi han d'afegir els parcs d'atraccions. En total 12: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Gran Casino de la Rabassada, Turó Park, American Park, Foixarda, Maricel Park, Atracciones Apolo, els Caspolino de la plaça Gal·la Placídia i del Paral·lel, i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, a més del Lake Valley del pantà de Vallvidrera, que no va arribar a funcionar com a tal. També hi ha hagut altres llocs que complementaven la seva funció amb atraccions, com l'Iris Park i l'Sportmen's Park, i un altre de desconegut del qual ja en parlarem algun dia. Dels parcs només ens en queda el del Tibidabo amb el seu Museus d'Autòmats. De les barraques de fira se n'ha perdut tot rastre.

Entre el 28 d'octubre i el 6 de novembre d'aquest 2016, després de celebrar amb èxit una edició a Madrid, Via Barcelona, amb el patrocini de Hendrick's Gin, torna a oferir-nos un nou Congress for Curious People que aquesta vegada ens portarà a evocar el món de les arts escèniques dels anys del modernisme i l'art decó amb un homenatge a la figura d'Oleguer Junyent (1876-1956) en el taller estudi que es conserva Gràcia, amb actuacions d'òpera i dansa, i un espectacle de mentalisme a càrrec de Pablo Raijenstein.

En aquesta línia, també hi haurà un itinerari per la influència de Wagner i Alemanya a Barcelona i un altre pels anys daurats del Paral·lel, on Meritxell Carreres ens parlarà de l'origen d'aquesta avinguda, dels seus teatres, i jo em faré càrrec de parlar dels espectacles més excèntrics, com el Museu Anatòmic Roca, el Cabaret de la Muerte o el Palacio de las Ejecuciones, per acabar amb una visita al Museu de les Arts Escèniques.




Hi haurà també activitats centrades en la medicina, la història natural, les belles arts i la història de la vida privada, que ens permetran conèixer el conjunt monumental de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, els espais originals de l’Exposició Internacional de 1929 i el Palau Nacional de Montjuïc, i un circuit pel passat i els personatges LGBT de Barcelona.

Finalment, el congrés aprofitarà la Diada de Tots Sants per introduir-nos a la Barcelona sobrenatural i funerària, la Castanyada el Samhain o Halloween d'altres latituds en un itinerari que culminarà amb una ascensió nocturna al campanar gòtic de Santa Maria del Pi.

No us perdeu l'ocasió de viure Barcelona des de perspectives que no són les habituals i conèixer-ne aspectes sorprenents i insòlits. A la pàgina del Hendrick's Congress for Curious People hi trobareu tota la informació i podreu triar les activitats que més us agradin. No deixeu passar els dies perquè tenen un nombre limitat de places.

divendres, 7 d’octubre de 2016

Presentació del llibre 'El Rec Comtal: 1.000 anys d'història'



Ja podeu trobar a totes les llibreries el llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història, editat per Viena Edicions i l'Ajuntament de Barcelona. Una publicació que viatja per la història d'aquesta canalització medieval tot repassant com s'ha proveït d'aigua la ciutat a través dels segles des de la seva fundació: l'aqüeducte romà, les fonts gòtiques, els pous, fins arribar a les modernes companyies d'aigua. Veurem quins han estat els usos: molins, regadiu, indústria, safareig, sanejament, oci... Descobrirem què en queda de viu, quines són les restes arqueològiques i urbanes, i quin és el seu futur. I per acabar, passejarem pel traçat del Rec Comtal a través de les imatges històriques cedides per institucions i particulars.

Al llarg dels anys 2016 i 2017 es faran diverses presentacions, xerrades, congressos i rutes als barris dels antics pobles del Pla (Montcada, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals) per on circulaven el Rec Comtal i l'aqüeducte romà, del qual és hereu i continuació: Montcada i Reixac, Can Sant Joan, Vallbona, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Sant Andreu, Sagrera, Navas, Clot, Fort Pienc, Eixample, Sant Pere, Santa Caterina, Born i Barri Gòtic.

I volem agrair l'interès que hi han posat les entitats i instirucions que han acollit la història del Rec Comtal: Museu d'Història de Barcelona; Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa; Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i Omnium Cultural de Sant Andreu de Palomar; Centre Cívic i Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals; Escola d'Humanitats Artkhé; Taller d'Història de Gràcia; Institució Cultural del CIC; Ajuntament i Museu de Montcada i Reixac, Centre Cultural Kursaal i l'Associació de Veïns de Can Sant Joan (Montcada i Reixac); les llibreries Pebre Negre (Clot), Etcètera (Poblenou), Marial (Can Sant Joan) i Bestiari-Born CC; i les biblioteques del Clot-Josep Benet, Poblenou-Manuel Arranz, Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu) i Trinitat Vella-José Barbero.

Esteu tots convidats a aquest esdeveniment que s'afegeix a l'esforç i la voluntat de voler rescatar de la memòria la que ha estat una de les infraestructures més importants de la història de Barcelona, tant pel que fa al seu creixement econòmic com urbà.




dijous, 15 de setembre de 2016

Propostes de recuperació del Rec Comtal



El proper dijous 22 de setembre es presenta en el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya  el debat "Propostes de recuperació del Rec Comtal", dins del cicle de conferències i debats Diàlegs Tècnics, organitzat per 5è any consecutiu per l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i l'Àrea d’Activitats Culturals del COAC, que enguany gira al voltant d’un mateix fil conductor: intervencions en el patrimoni arquitectònic des d’un punt de vista estrictament tècnic.

L'acte, que tindrà lloc a la Sala d'Actes del COAC (plaça Nova, 5, de Barcelona), a les 19h, comptarà amb la presència de Carme Miró, arqueòloga i responsable del Pla Bàrcino i de Carles Enrich, arquitecte i redactor de l’Estudi. La introducció anirà a càrrec de Marc Aureli Santos, arquitecte i coordinador de Projectes, BagurSA, Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquest acte obre un nou curs i noves perspectives sobre el futur del Rec Comtal, que esperem que sigui el de l'empenta definitiva cap a la seva recuperació. Darrerament s’han iniciat diverses actuacions en el marc de l’Ajuntament de Barcelona, tant de recerca, com de planejament i urbanització, per tal de donar a conèixer el Rec Comtal, estudiar-lo i posar-lo en valor. Malgrat la importància d'aquesta estructura hidràulica dins la història de Barcelona, tant pel que fa al tema d’abastament d’aigua, com pel fet d’esdevenir un element impulsor de l’economia, i transformador del paisatge al llarg de més de 1000 anys, no ha rebut, per part de les institucions, el mateix interès, esforç i treball que sí hi han posat els historiadors, els arqueòlegs i  entitats com el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar, el Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella, l'Associació de Veïns de Can Sant Joan (Montcada i Reixac) o el Museu Municipal de Montcada i Reixac.

I tot plegat coincidirà en el temps amb la presentació del llibre El Rec Comtal. 1000 anys d'història (Viena Edicions-Ajuntament de Barcelona). Aquesta primera història del Rec, que serà a les llibreries a finals d'aquest mes de setembre, omple un buit editorial que permetrà posar a l'abast de tothom el treball de tants i tants especialistes que des de fa anys estudien i lluiten per recuperar la memòria del Rec i la seva pervivència i recuperació sobre el territori del Pla de Barcelona.



divendres, 26 d’agost de 2016

Barcelonins contra turistes

Plànol monumental de Barcelona (1910)
Societat d'Atracció de Forasters


Turistes i indígenes viuen i miren les ciutats de manera diferent. Empesos per la ignorància o per la limitació del temps, el visitant tendeix a deixar-se dur pels reclams turístics, tant pel que fa als aspectes monumentals com els hàbits socials o gastronòmics. Molts barcelonins, per exemple, no han posat mai els peus a l'interior de la Sagrada Família, no han anat al museu del Barça, no han menjat mai en un restaurant de la Rambla ni beuen sangria com qui beu aigua (sobre l'origen del turisme i Barcino, vegeu Barcelona.. de vacances).

Eric Fischer va posar en marxa el projecte Locals and Tourists, que forma part d'un projecte més ampli anomenat The Geotaggers’ World Atlas. Locals and Tourists està format per un conjunt de 136 mapes de les ciutats més importants del món. Amb aquestes dades extretes dels geolocalitzadors i els tags de les fotografies penjades a les xarxes socials, fent servir informació de MapBox i Twitter, Fischer dibuixa el mapa de la ciutat sense que li calgui cap trama urbana perquè són els propis bits d'informació els que la construeixen. Les dades són del període 2010-2013, però els hàbits no han canviat gaire sobretot en el cas dels turistes. Potser sí en el cas dels barcelonins, cada cop més interessats en la història de la ciutat i en les rutes que l'expliquen, i que justifiquen el color blau pels carrers secundaris.

En el cas de Barcelona el resultat és el mapa que adjuntem, on el color vermell indica les fotografies fetes per turistes, el blau les fetes per locals i el groc aquelles que podrien ser tant d'un cas com de l'altre.

En general, és fàcil identificar els indrets turístics: Rambla, plaça Catalunya, passeig de Gràcia, la cascada del Parc de la Ciutadella, la Sagrada Família, el Park Güell, entre molts d'altres que deixem al vostre esperit lúdic, i que podeu comparar amb el mapa que encapçala aquest apunt, editat per la Societat d'Atracció de Forasters l'any 1910.

Les grans taques vermelles no impliquen l'absència del barceloní curiós en els llocs eminentment turístics, sinó que aquest color s'imposa aclaparadorament al blau. Però d'altra banda, com hem comentat abans, sí que és significatiu que el color blau s'estengui diluït sobre la trama de la ciutat i s'imposi com a nexe d'unió entre els llocs turístics buscant els punts menys transitats o aquells que amaguen una història més personal o que identifica la ciutat a través de la seva història i no pas en punts culminants o especialment monumentals.

Si no veieu amb prou claredat el mapa adjunt, us els podeu descarregar a la pàgina de Fickr.



dilluns, 15 d’agost de 2016

Fuentes de Montjuich



La cançó "Fuentes de Montjuich" va ser composta pel músic Jorge Domingo i la lletra va ser escrita per Mario Cabré, el toreo, actor i poeta que va rondar Ava Gardner durant el rodatge a Tossa de Mar de Pandora i l'holandès errant (Pandora and the Flying Dutchman, 1951) i que va provocar que Frank Sinatra, aleshores marit de la Gardner, sortís volant cap a la Costa Brava per saber quin era l'abast de la trencadissa. D'aquella festa mediterrània, l'actriu només se'n va endur els morros de Sinatra i una orella del toro que Cabré li va brindar a la que anomenaven "l'animal més bell del món", orella que va ser dissecada a la botiga de Lluís Soler, el taxidermista de la plaça Reial.

Inspirada en la cançó "Fuentes de Montjuïc", Carme Barberà (Barcelona, 1933) il·lustrava una història romàntica en el número 22 del tebeo Claro de Luna, publicat el 3 de desembre de 1959. La publicació servia també per fer promoció del cantant Juan Carlos Monterrey, un dels intèrprets que, com Ramon Calduch, van populartitzar aquesta peça que José Guardiola va cantar en el primer Festival de la Canción del Mediterráneo, celebrat aquell mateix any 1959.

La lletra de la cançó fa referència a la Font Màgica de Montjuïc, projectada per Carles Buïgas per a l'Exposició Universal de 1929 i esmentada en plural perquè és l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que abastava tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, i que incloïa cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, que van ser substituïdes per sortidors il·luminats molt menys vistosos.

Però la història de les fonts de Montjuïc va molt més enllà d'aquest sortidor monumental. Si voleu conèixer la història d'aquestes fonts, dels berenadors, les fontades, les revetlles i els balls del que Ferran Aisa anomena "la muntanya del poble", aneu a l'enllaç:





Montaña de los palacios
bordada de maravilla,
en el jardín de tus fuentes
Barcelona se ilumina.

Pasión que empieza en tu parque
ya nunca más se termina.
¡Qué idilio bajo el nocturno
sentir tu vida en mi vida!

Montjuich...
agua de luz en colores.

Montjuich...
aire de la luz entre flores.
Pérgola de mi recuerdo
en tu mirada y la mía
se despertó el sentimiento
y nació nuestra alegría.

Montjuich...
agua de luz en colores.

¡Hay que maravilla
las fuentes de Montjuich!

Podeu accedir a la historieta completa a Aquellos inolvidables tebeos...

diumenge, 3 de juliol de 2016

Kim Manresa: fotografies de Nou Barris (1970-1980)



Des de l’1 de juliol fins el 31 d'agost de 2016, s'exposa a la marquesina de la Via Júlia la col·lecció d’instantànies que el fotògraf Kim Manresa, fill de Nou Barris, va fer entre els anys 1970 i 1980.

La mostra, que repassa gràficament una dècada d’història del districte, està integrada per 39 fotografies emmarcades als diferents barris. Són imatges que ens parlen d’uns anys d’intens activisme veïnal, d’incomptables reivindicacions fetes per aconseguir millores socials i de constants exigències als poders públics perquè dotessin el conjunt del districte de serveis bàsics inexistents.  Al mateix temps, les imatges ens acosten a escenes quotidianes de la vida a les Cases Barates o a les Cases del Governador i a les obres que han anat modificant la morfologia d'un barri (de fet, un conjunt de barris) marginat per les institucions municipals, fins que l'arribada de la democràcia va posar en marxa la reforma exigida pels veïns durant aquesta, dirigida a millorar les condicions de vida, amb conquestes urbanístiques i socials com el naixement de l’Ateneu Popular, que han configurat l’ADN i l’orgull de ser Nou Barris.

Nascut com a barri als anys 50 a les rodalies rurals dels antics municipis d'Horta i Sant Andreu de Palomar, el nucli històric el componien La Guineueta, Les Roquetes, Verdum, La Prosperitat, La Trinitat Nova, La Trinitat Vella, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Posteriorment, La Trinitat Vella es va quedar dins del districte de Sant Andreu i La Guineueta es va dividir en dos: La Guineueta i Canyelles. A més, altres barris, tradicionalment vinculats a Sant Andreu, també es van incorporar al nou districte de Nou Barris: Santa Eulàlia de Vilapicina, Torre Llobeta, Porta, El Turó de la Peira i Can Peguera. Finalment els barris de Santa Eulàlia de Vilapicina i Torre Llobeta es van fusionar en el de Vilapicina i la Torre Llobeta. El districte neix oficialment el 18 de gener de 1984 amb la nova divisió territorial de Barcelona. Sobre la divisió de la ciutat en barris i districtes, podeu llegir l'apunt "Els barris de Barcelona (1976-2006): la mort de Sant Martí de Provençals".


dimarts, 21 de juny de 2016

Te’n recordes? Ajuda’ns a documentar les arts escèniques



Com ja sabeu, Salvem el Teatre Arnau és una plataforma que aplega entitats veïnals, associacions culturals, historiadors, antropòlegs, professors d'arts escèniques i actors i directors, per tornar aquest emblemàtic escenari (l'únic teatre de barraca de principis del segle XX que queda a la ciutat) al centre de la història del Paral·lel com a part del Museu de les Arts Escèniques (MAE) i com a centre de documentació i d'interpretació de la història escènica del Paral·lel i de tot el país, de l'oci popular i del moviment obrer. En aquest sentit, com a plataforma cultural, volem compartir amb tots vosaltres un interessant projecte de participació ciutadana que el MAE ha posat en marxa per ajudar a documentar una part del seu (del nostre) fons fotogràfic.

Documentar i especialment identificar els artistes que apareixen a les fotografies que van des de finals del segle XIX fins els nostres dies és una tasca inassolible pel volum i la diversitat, i que només es pot fer amb l’ajut dels professionals, dels crítics, dels espectadors... i dels afeccionats i veïns dels barris del Paral·lel i de la resta de Barcelona.

Te’n recordes? Ajuda’ns a documentar les arts escèniques és un projecte participatiu que convida els especialistes i la resta de la ciutadania a completar el retrat històric de les arts escèniques catalanes. Si teniu ganes de participar-hi, hi esteu tots convidats!

El projecte serà presentat pel Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona i vicepresident de l’Institut del Teatre, Juanjo Puigcorbé, la directora general de l’Institut del Teatre, Magda Puyo i la directora del Museu de les Arts Escèniques, Anna Valls, el proper dijous 7 de juliol a les 12h del migdia a l’Auditori de l’Institut del Teatre.

En acabar l’acte, s’iniciarà la Marató documental Te’n recordes?, en una jornada que començarà a les 12.30 i acabarà a les 18:30 h, amb la voluntat de documentar el màxim nombre de fotografies. Hi participaran actors, acadèmics, periodistes, ballarins, dramaturgs, aficionats i historiadors.
Alguns dels noms que ens acompanyaran són: Pilar Aymerich (fotògrafa), Hermann Bonnin i Pau Monterde (exdirectors de l’IT), Lluís Bohigas (administrador Teatre Romea), Carme Casas i Anna Vázquez (ex bibliotecàries IT), Àlex Casanovas (actor i president de l’AAdPC), Gemma Calvet (presidenta Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya), Imma Colomer (actriu, cofundadora Teatre lliure i Comediants), Enric Gallén (professor, UPF), Enric H. March (historiador, plataforma Salvem l’Arnau), Àngels Margarit (Mudances), Miquel  Periel (Dagoll–Dagom), Teresa Sala (grup rde ecerca Gracmon, UB), Toni Rumbau (director revista digital Putxinel·li), Carme Tierz (periodista i historiadora, Entreacte)...

Si voleu començar a fer memòria, consulteu els grups d’imatges preparats per al dijous!
Si voleu venir a la Marató, es prega confirmació d'assistència fins el 4 de juliol escrivint a l’adreça mae.it@institutdelteatre.cat i  indicant quina franja horària de disponibilitat preferiu entre les 13:30 i les 18:30 h. Rebreu confirmació.

Després de la jornada de presentació el projecte queda obert perquè hi continueu treaballan sempre que volgueu. A l'enllaç hi trobareu les instruccions per fer-ho.

Ajudeu-nos a documentar les Arts Escèniques !!!


El Tec de Pasqua, d'Alfons Roure i la Companyia Santpere-Bergés. Teatre Espanyol, 07 d'abril de 1928
Intèrprets: Ferran Capdevila, Assumpció Casals, Rosa Hernáez, Enric Ribas, Manuel Giménez-Sales,
Teresa Casanovas, Teresa Vinyals, Josep Bergés
Foto: Alessandro Merletti (MAE)

dilluns, 20 de juny de 2016

Jardins de Barcelona



L’associació Jardins i Jardiners. Art, ciència i ofici als Països Catalans celebra el dimarts 21 de juny, de 17 a 20:30h, la “IV Tarda de Jardins i Jardiners”, a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, de Barcelona (en el recinte de l'Antic Hospital de la Santa Creu).

Quatre conferències constitueixen el programa, les dues primeres, “Els jardins de Santiago Rusiñol. Del simbolisme al paisatgisme” i “Crònica. L’amor a les flors i les plantes, signe de civilització. Artur Rigol”, aniran a càrrec de Vinyet Panyella i Teresa Garceran, respectivament.

Pel que fa a la segona part de la jornada, versarà sobre temes més estrictament barcelonins. La primera conferència serà “’Barcelona Darrera mirada’. Un recurs per al coneixement dels jardins de la ciutat al segle XIX”, a càrrec d’Albert Cubeles i Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat), en el que serà una nova presentació d’aquest recurs electrònic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i “El passeig de l’Esplanada i el Jardí del General: els primers jardins públics de Barcelona”, a càrrec de Jordi Cartañá.

A Bereshit hi podeu trobar l'article En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX, on tot parlant dels trens miniatura que han circular pels parcs de Barcelona fem un repàs dels primers espais d'esbarjo enjardinats de la ciutat, tant dins com fora de muralles.

dissabte, 18 de juny de 2016

Somorrostro, imatges d’una època

Joan Colom fotografia el Somorrostro penjat de la barana del final del passeig Marítim
Foto: Ignasi Marroyo, 1964


Fa 50 anys, el 25 de juny de 1966, s’enderrocaven les darreres barraques del Somorrostro per poder fer les maniobres militars de la “Semana Naval”, que van ser presidides per Franco. El dia 28, l’alcalde Porcioles visitava la platja per presenciar el trasllat dels seus habitants al polígon d’habitatges de Sant Roc, a Badalona.

L'any 1964, els fotògrafs Ignasi Marroyo (Madrid, 1928) i Joan Colom (Barcelona, 1921) rebien l'encàrrec de fer un reportatge fotogràfic del Somorrostro per il·lustrar un article que es va publicar a El Correo Catalán amb el títol "La liberación de Barcelona continua", en el suplement gràfic el diumenge 24 de gener d'aquell mateix any. Dos dies abans de la celebració de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939. Un títol que posava en paral·lel, intencionadament, l'alliberament polític i l'alliberament de la misèria.

Fins el 30 de juliol de 2016, en el marc del festival DOCfield>16, la galeria il mondo (Calàbria, 178, de Barcelona) exhibeix sota el nom de "Somorrostro, imatges d'una època" aquell magnífic reportatge de Marroyo, que més enllà del testimoni juga amb gran mestria amb el punt de vista de l'observador. Allà on acabava el passeig Marítim (aleshores General Acedo) començava el Somorrostro sense solució de continuïtat. Frontera i límit on la mirada no és la mateixa des d'un costat o de l'altre.

Un cop més ens apareix el Somorrostro (vegeu Somorrostro i barraques de mar: arqueologia de la pobresa). Un imaginari que es nega a desaparèixer, que persisteix en la memòria i que com cap altre barri de barraques és present en la literatura. Marsé, Juan Goytisolo, Carandell, Blai Bones, Rodoreda o Carandell entre molts d'altres n'han deixat testimoni en les seves obres. Calia rescatar les mirades i les perspectives que les seves pàgines ens ofereixen, i és per aquesta raó que he preparat un corpus literari que publicaran Ara Llibres i l'Ajuntament de Barcelona i que veurà la llum, probablement, l'any 2017, il·lustrat amb fotografies inèdites de Colita i esperem que també d'Ignasi Marroyo. Durant la inauguració vam parlar d'aquesta possibilitat i es va mostrar encantat amb el projecte. De moment, gaudim del magnífic treball d'un dels grans fotògrafs del país, Creu de Sant Jordi 2014.


Galeria il mondo




dilluns, 13 de juny de 2016

Fons Fotogràfic Popular de la Barceloneta



El dimecres 15 de juny a les 18h, la Casa de la Barceloneta 1761 acollirà l’acte de presentació del web que recull la memòria gràfica de la Barceloneta.

El Fons Fotogràfic Popular (FFPB), nascut l'any 2014 com a grup de treball de la Casa de la Barceloneta 1761, és un projecte veïnal col·laboratiu que té com a objectiu principal reconstruir la memòria gràfica del barri, amb la col·laboració amb l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ)

El pal de paller del FFPB és la crida periòdica a la participació dels veïns perquè aportin fotografies antigues del seu fons familiar i també la complicitat i participació activa de les entitats del barri i les institucions culturals de la ciutat. Al cap i a la fi, la raó de ser del FFPB és anar construint entre tots una finestra àmplia oberta a la memòria.

El procés de digitalització del fons, ha estat possible gràcies a un acord entre el Districte de Ciutat Vella i la Casa de la Barceloneta. L’Arxiu del Districte de Ciutat Vella es va fer càrrec de la digitalització de les imatges i a partir d’ara serà consultable i a l’abast de tothom al web de la Casa de la Barceloneta. L’entitat custodiarà des d’aquest moment el fons gràfic que l’arxiu del Districte li ha lliurat.

El web s’hi poden consultar imatges que són testimoni de la vida i les tradicions del barri, agrupades en diverses temàtiques que va des de les festes i les tradicions, la gent del barri, el Port, la platja, l’urbanisme o els moviments veïnals.

Si necessiteu més informació, podeu trucar per telèfon al 936 242 666 o enviar un correu electrònic a casabarceloneta1761@bcn.cat

dilluns, 6 de juny de 2016

Llegir la ciutat



Els dies 27, 28 i 29 de juny, la UNED Barcelona ha programat el curs “Llegir la ciutat: Barcelona des de la seva fundació fins mitjan segle XIX”, dins l'oferta de cursos d’estiu d'aquesta universitat.

El curs consta de dues xerrades introductòries, de dues hores de durada, sobre l’evolució urbana de Barcelona. La primera ens introduirà en els els canvis soferts des de la Barcino romana, passant per la Barchinona medieval fins arribar a la Barcelona moderna i contemporània, tot parlant-nos de les formes, els ritmes i els processos en el seu desenvolupament urbanístic i amb el plànol com a document i eina bàsica de treball. La segona xerrada estarà dedicada als espais urbans i a les escenografies patrimonials: la lectura i la interpretació dels espais de la ciutat en clau històrica; i ens acostarà a l'ús de les eines i lectures que proporcionen les noves tecnologies d'informació i comunicació.

L’activitat finalitzarà amb un recorregut urbà, també de dues hores, on s’identificaran restes de la ciutat antiga, medieval i moderna, i es parlarà d’alguns espais en els que la recreació del passat ha tingut un pes important.

El curs serà impartit pels historiadors Xavier Cazeneuve i Albert Cubeles, autors de la web Barchinona.cat, especialitzada en recursos per a la història i la historiografia de Barcelona. Està adreçat a qualsevol persona interessada en la història de la ciutat, sense que calguin coneixements previs en la matèria.

Si voleu saber més coses sobre aquest curs (objectius, programa, inscripcions, etc.), cliqueu en aquest enllaç.

http://www.barchinona.cat/

dissabte, 28 de maig de 2016

El Paral·lel: el Broadway barceloní



Des del 21 de maig al 14 d’octubre de 2016, es pot veure en el vestíbul del Teatre Estudi de l’Institut del Teatre l'exposició "Paral·lel. Una nova societat de l'espectacle en el primer terç del segle XX". Comissariada per l'historiador Enric Gallén, ha estat realitzada pel Museu de l'Arts Escèniques (MAE) amb la col·laboració del CCCB i amb imatges del MAE, Biblioteca de Catalunya, MNAC, Arxiu Nacional de Catalunya, CCCB i MCBA.




Entre la segona meitat del segle XIX i la Gran Guerra (1914-1918) en les grans ciutats europees es va crear i desenvolupar una societat de l’espectacle que anunciava la cultura de masses que s'havia de desenvolupar durant el segle XX. Nous espais i noves formes artístiques de diversió, l'oci popular, en definitiva, s'afegien a les formes tradicionals burgeses: els cafès concerts i cantants, els cabarets, els espectacles de varietats amb música, dansa i farsa, el circ permanent i ambulant, la màgia, les barraques de fira, els espectacles esportius i el cinema. Es buscava la complicitat del públic amb productes artístics i espectacles que pretenien entretenir-lo o sorprendre’l. Barcelona no en va ser una excepció.

Continueu llegint a Bereshit

diumenge, 15 de maig de 2016

L’Abans del Clot–Camp de l’Arpa (1885-1979)



El proper dijous 19 de maig, a les 19h, presentem a La Farinera del Clot el llibre L'Abans: Recull gràfic de Barcelona. El Clot-Camp de l'Arpa (1885-1979). Un cop acabat el col·leccionable, ara us presentem l'obra enquadernada. Més de 1.000 fotografies procedents de fons familiars del barri i 850 pàgines d'història gràfica.

Des del Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa volem expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que d’una forma o altra han fet possible l’edició del llibre de L’Abans del Clot-Camp de l’Arpa. En particular, a les nombroses famílies que ens han obert les portes de casa seva i ens han permès compartir els seus records, les seves històries i les emocions de tota una vida. Gràcies a la vostra generositat aquest recull és a les vostres mans. Pàgines senceres que volen ser un homenatge al nostre barri i la gent que ha viscut en ell, i que serviran de record de tots aquells que ja no hi són, i un regal per a aquells que vindran. De ben segur que, a partir d’ara, si passegem pel barri, mirarem els seus carrers amb uns altres ulls.

D’altra banda, aquest llibre no hauria estat possible sense una part important de l’equip que l’ha revisat pacientment, esmenant els textos i deixant-se els ulls analitzant les fotos. A tots vosaltres, als qui ens heu acompanyat en aquest viatge al passat del nostre barri, moltes gràcies per contribuir a una obra de la qual us podeu sentir autors.

Hi esteu convidats!


Els autors: Cristina Aparicio, Joan Àngel Frigola, Antonio Gascón, Enric H. March, Rosa Martell, Jordi Morell i Marcos Pérez

Amb la col·laboració de: Estanislau Torres, Eugeni Renom, Peter Cowley i Alfred Puig

I l'assessorament de: Eugeni Renom, Martí Ferrer i Manel Gaya

dijous, 12 de maig de 2016

Sobreviu un cavallet de les atraccions Caspolino



L’any 2005 les atraccions Caspolino van abaixar la persiana després de més de 70 anys. Els fills de la propietària no van voler continuar amb el negoci familiar. Tot i així, la família conserva les atraccions històriques. L'any 2014, però, Encarnación Moreno, néta dels primers propietaris i última encarregada de les atraccions, va cedir un cavallet original del carrusel de les atraccions de la plaça Gal·la Placídia a l'escola bressol del carrer Neptú de la vila de Gràcia, que va ser batejada, precisament, amb el nom de Caspolino. El cavallet i fotografies de les atraccions es poden veure en el vestíbul de l'escola.


© El Digital DBarcelona

dijous, 5 de maig de 2016

Signat el conveni per recuperar el Rec Comtal

Inauguració del desviament del Rec Comtal prop de Marina
Frederic Ballell, 1917 (AFB)


Les darreres intervencions arqueològiques a la plaça de les Glòries (vegeu El Rec Comtal, el reiu de Barcelona) han donant una empenta definitiva al futur del Rec Comtal i han posat de relleu entre les institucions i la ciutadania la importància de recuperar la visibilitat d'aquest element històric de la ciutat.

El passat dilluns 2 de maig de 2016 el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Agbar van signar un conveni de col·laboració (el tercer consecutiu) per impulsar projectes de recuperació dels vestigis del Rec Comtal, la séquia medieval que, nodrint-se de les aigües freàtiques del riu Besòs, va abastar d’aigua Barcelona i els antics municipis del Pla des fa mil anys i fins al segle XX.

El conveni donarà continuïtat a la tasca de recuperació de 22 zones del traçat del Rec Comtal amb zones lúdiques, de repòs i d’interpretació de les restes arqueològiques, amb les quals es vol potenciar el caràcter natural i agrícola dels espais adjacents en què es pot recuperar l’aigua d’una de les infraestructures hidràuliques més importants de la ciutat.

A la geografia actual de Barcelona, el Rec passa pels districtes i barris de Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí, Clot, Sagrera, Sant Andreu i Nou Barris (barri de Vallbona), als quals s'ha d'afegir la canalització a cel obert del barri de Can Sant Joan a Montcada i Reixac. En els nuclis de Barcelona, els principals vestigis són els trams del Born, la plaça de les Glòries, el carrer Meridional del Clot i el Molí de Sant Andreu (amb restes de l'aqüeducte romà i del Pont de Santa Coloma). A més, el recorregut fòssil del Rec ha deixat nombrosa toponímia en els noms de moltes vies, que servirà igualment de referència: els carrers del Pont, a Sant Andreu; Séquia Comtal, al Clot; Rec Comtal, Séquia, Basses de Sant Pere i Rec, a Ciutat Vella.

L’acord preveu també la creació d’un web doc —un documental interactiu amb una interfície web— que oferirà a la ciutadania diverses experiències de visita relacionades amb el Rec Comtal. A través de vídeos amb entrevistes vivencials a veïns, historiadors i arqueòlegs; galeries d’imatges històriques del Rec, il·lustracions i gravats històrics; recreacions 3D de la séquia comtal i de canalitzacions hidràuliques o de plànols antics georeferenciats, entre d’altres, els usuaris podran construir la seva pròpia experiència del Rec Comtal, des de diverses vessants: la vivencial, la històrica, l’arquitectònica, la urbanística, la cientificotècnica, etc.

A l’acte de signatura del conveni van assistir Ignacio Escudero, director general d’Aigües de Barcelona i patró delegat de la Fundació Agbar; Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona.

Fa tres anys, l’inici de la col·laboració entre la Fundació Agbar i l’Ajuntament de Barcelona va permetre iniciar el projecte de recerca “De l’aqüeducte romà al Rec Comtal: dos mil anys d’abastament d’aigua a Barcelona”, l’objectiu del qual és donar a conèixer el valor patrimonial i arqueològic d’aquesta canalització medieval. El projecte ha permès identificar bona part dels elements de la séquia comtal i la seva evolució. Precisament les darreres troballes arqueològiques esmentades han accelerat el pla per protegir i rehabilitar el Rec Comtal des de Montcada i Reixac fins al districte de Ciutat Vella, cosa que implicarà en un futur proper la creació d’un eix interurbà naturalitzat que garanteixi la protecció dels vestigis d’una infraestructura clau per entendre el creixement i l’evolució de Barcelona en els darrers segles.

Segons la proposta d'un estudi encarregat a la Fundació Arquia, ens podem fer una idea aproximada de com es podrien recuperar les 22 zones d'intervenció. Com podem veure a les imatges adjuntes, aquesta proposta incentiva la memòria col·lectiva, vincula els espais amb la història de la ciutat i amb la natura i l'oci, proposant la renaturalització de diversos trams mitjançant la plantació d'arbres i vegetació de ribera promovent el caràcter natural i agrícola dels espais adjacents de la séquia, recuperant-ne la imatge històrica.

El Pla proposa, igualment, que en els voltants de la séquia es potenciï l'activitat productiva, especialment l'agrícola, però que al mateix temps funcioni com a espai de trobada, rememorant el seu caràcter públic i social.

Aquestes operacions vindran acompanyades d'intervencions arqueològiques per recuperar alguns dels punts més significatius de la séquia, com ara el molí de Sant Andreu, ponts i altres elements estructurals.



 A dalt, proposta de recuperació del Rec Comtal al carrer Cinca de
Sant Andreu i, a sota, una imatge del mateix lloc els anys 20
Fons Andreu Pinyol



A dalt, proposta de traçat del lloc de pas del Rec Comtal a Marina
amb Gran Viai, a baix, el mateix indret l'any 1914 (AFC)


dilluns, 25 d’abril de 2016

Els primers pagesos de Barcelona



Fa uns dies anàvem d'excursió al mont Tàber, parlàvem de l'origen del nom i ens preguntàvem per què els romans van decidir construir-hi Barcino quan res feia pensar que fos necessària una nova colònia entre Baetulo i Tarraco. Ens imaginàvem uns ibers incrèduls observant les maniobres des dels turons d'una plana habitada des de feia més de 5.000 anys i que havia passat relativament desapercebuda fins aleshores. D'aquests més de cinc mil·lennis, als quals cal sumar-hi els 2.000 anys de la fundació de Barcino ençà, i d'aquells primers pobladors seminòmades que van decidir quedar-s'hi a fer de pagès parlarem avui.

Del 29 d’abril al 13 de novembre, el Museu d'Història de Barcelona acollirà l'exposició "Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys". La mostra i la publicació que l’acompanyarà es faran ressò dels testimonis dels grups humans que es van establir al Pla de Barcelona adoptant l’agricultura i la ramaderia com a formes de subsistència. Ells van ser els artífexs de la primera gran transformació del paisatge i constitueixen les primeres comunitats d’humans que de manera estable van ocupar i explotar la plana de Barcelona.

El descobriment de la prehistòria al Pla de Barcelona és un fenomen de gran envergadura però recent. Des del reconeixement del jaciment neolític i de l’edat del bronze localitzat al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Pau del Camp, a la dècada de 1990, fins al present, els testimonis materials de la prehistòria s’han anat incrementant a Ciutat Vella i també en altres àrees de Barcelona, de manera que a hores d’ara les evidències d’ocupació humana intensiva del Pla des del VI mil·lenni són incontestables. Ara, per primera vegada, estem en disposició de poder oferir un mapa detallat de les activitats i del desenvolupament humà d'aquests primer barcelonins.


© Ajuntament de Barcelona


La imatge superior ens mostra l'esquelet d'una dona trobat l'abril de 2011 mentre es feien els treballs de recerca arqueològica a les obres de la plaça de la Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria.

La dona estava col·locada en posició fetal i portava un braçalet de denes de variscita, un collaret de petites denes d'esteatita i un penjoll d'ullal de senglar. Els ornaments s'exposaran al Museu d'Història de Barcelona. S'especula que l'individu formava part d'un grup de pagesos itinerants que es movien per la zona en funció de la provisió d'aliments disponible. Aquests grups traslladaven les seves cabanyes per la zona i ja plantaven alguns vegetals i també recol·lectaven formes primitives de cereals com ara el blat i l'ordi.

Aquesta troballa, al costat d'altres d'anteriors de la mateixa època, van confirmar als investigadors que el territori de l'actual Barcelona va estar ocupada per éssers humans fa més de 6.000 anys, com veurem a l'exposició.


[+]

D'excursió al mont Tàber

dimecres, 20 d’abril de 2016

La necròpolis de Tuset Street


L'edifici David, a la segona meitat de la dècada de 1950
Arxiu David SA


Cada cop es fa més evident que el subsòl de Barcelona amaga molts misteris. El darrer és la descoberta que ens explica avui la Cristina Savall a El Periódico. Han estat trobats al voltant d'un centenar de cadàvers en el subsòl de l'antiga fàbrica de cotxes David, que va ser inaugurada l'any 1931 al carrer d'Aribau, 230-240, i que posteriorment va ser concebut com un espai integral d'aparcament i pupil·latge de vehicles amb estació de servei inclosa, situada a la segona planta de l'edifici. L'any 1964 es va ampliar amb la finca de Tuset, 19, i entre 1967 i 1969 es van inaugurar una terrassa i les Galeries David després reconvertides en el popular Drugstore. Tot plegat situat a l'illa de cases delimitada pels carrers Aribau, Travessera de Gràcia, Tuset i Moià.

Segons els primers resultats aportats pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, la necròpolis podria tenir més d'un centenar d'anys, la qual cosa descarta -permeteu-me la broma- que siguin cadàvers de la gouche divine.

El primer que sorprèn de tot plegat és que quan es van fer les obres de la fàbrica David no sortissin a la llum els esquelets ni cap evidència del jaciment.

Cal preguntar-se què hi havia en aquests terrenys abans que s'hi aixequés l'edifici actual. S'especula amb el cementiri del convent del Bon Pastor (que també funcionava d'asil d'acollida de noies), però aquesta institució religiosa va ser construïda a l'illa Aribau, Bon Pastor, Muntaner, Travessera, i la parròquia de la Mare de Déu de Núria del carrer del Bon Pastor forma part d'aquell convent.

Es parla també d'un possible fossar de l'epidèmia de tifus de 1914, provocada per la contaminació de l'aqüeducte Baix de Montcada per filtració d'aigües fecals. Aquesta hipòtesi coincidiria temporalment amb l'antiguitat dels ossos proposada a priori.

Però mentre no apareguin més dades sobre l'origen de la necròpolis i no tinguem els resultats del carboni-14, posem una mica d'atenció a aquest indret i veurem que no estava pas desert.


En una fotografia de 1912, la Diagonal en primer pla; el Col·legi Alemany, a la dreta (planta i dos
pisos); a l'esquerra, el convent del Bon Pastor (planta i dos pisos); en vertical, el carrer d'Aribau
amb les Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta, l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Fotografia cedida per Peter Cowley, de Pla de Barcelona


Enfront ja hem vist que s'hi va construir el convent del Bon Pastor (1886). A la mateixa illa, al carrer de Moià i on avui hi ha l'Institut Francès, hi havia el Col·legi Alemany (1903). Pel costat de Tuset, delimitant amb la Riera d'en Malla (aproximadament amb l'actual carrer de Balmes, hi havia l'Asil Duran (1890-1942). I a l'altre costat de la Travessera de Gràcia hi ha l'escola i la congregació de les Dames Negres (1867).

Tot plegat és molt suggeridor i porta a fer volar la imaginació i veure aquest espai com un nexe d'unió entre institucions que, de tant en tant, es veien obligades a desfer-se dels seus morts. Al final, però, la realitat potser serà més prosaica quan esbrinem què hi havia en aquest indret. Us convido a tots a regirar arxius i preguntar per esbrinar d'on venien aquest cadàvers.

Llanço una primera hipòtesi. Segons Josep Pujades, responsable del servei d'arqueologia de l'ICUB, no es tracta d'una fossa comuna sinó d'un enterrament secundari. Això vol dir que aquest munt de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers són ossos de dones, homes, nens i gent gran, probablement van ser traslladats des d'una necròpolis pròxima, segurament en el moment en què van ser prohibits els cementiris parroquials i traslladats els cossos al cementiri municipal. En aquest cas, però, com que no n'hi havia a Gràcia potser es va optar per enterrar-los en un lloc poc habitat.

Si això fos així, podria tractar-se dels ossos escurats de l'antic cementeri del convent de Jesús (vegeu l'article El Raval de Jesús: el barri oblidat de 1714), destruït definitivament el 1823 i substituït per Santa Maria de Gràcia, construït al carrer de Gràcia, per sobre dels Jardinets. Aquest cementiri tenia la peculiaritat d'acollir els morts de les epidèmies i era un lloc de pelegrinatge dels barcelonins per Tots Sants.


Localització de tots els elements sobre un fragment d'un plànol de l'Eixample de Gràcia, de l'any 1906
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

dimecres, 13 d’abril de 2016

La història gràfica de Ciutat Vella



Dilluns 23 de maig, a les 19 h, es presenta el col·leccionable L'Abans de Ciutat Vella, 1844-1986 (Efadós, 2016), de Daniel Venteo, al Cercle Artístic de Sant Lluc (carrer Mercaders, 42), amb el suport del prestigiós col·lectiu Fotoconnexió.




L'Abans de Ciutat Vella recull la història gràfica de la ciutat antiga, la que havia estat reclosa dins de muralles fins l’any 1854: Barri Gòtic, Sant Pere-Santa Caterina-Born i el Raval. Les imatges formen part dels fons privats dels barcelonins que hi ha volgut col·laborar i ofereixen una mirada absolutament inèdita de Barcelona alhora que permet donar una nova vida a un material que d’una altra manera probablement s’hauria perdut amb el temps.

L’historiador Daniel Venteo ha volgut oferir una visió polièdrica de la ciutat, i de la mateixa manera que l’aportació gràfica és diversa, ho seran també els textos que il·lustren els diferents aspectes de la història, que es reparteix en els següents capítols: Arquitectura i urbanisme, Festes i tradicions, Institucions i fets històrics, Món del treball, Serveis públics, Cultura i lleure, i Ensenyament.

Venteo s’ha envoltat d’un equip de col·laboradors procedents de diversos àmbits del món de la cultura i que aportaran els seus coneixements i el seu punt de vista. En aquest sentit, el primer bloc de L'Abans de Ciutat Vella, que està dedicat a l'urbanisme i l'arquitectura del bressol de Barcelona, alguns textos temàtics han estat escrits per Jep Martí, Mercè Gras Casanovas, Enric Comas Parer, Enric H. March, Josep March, Francesc Caballé, Carme Grandas i Carme Miró. L'obra està prologada per Joaquim Borràs, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona.

A més de les col·laboracions, L’Abans de Ciutat Vella compta amb un consell honorífic, integrat per Jaume Almirall Carreras, Toni Estopà, Joan-Anton Sánchez de Juan, Llum Ventura Gil, Quim Borràs i Carme Miró Alaix; i amb un consell assessor, integrat per Jorge Álvarez, Francisco Arauz, Enric Comas Parer, Miquel Barceló, Miquel F. Pacha, María José González, Alfred Puig, Jesús Floro, Peter Cowley Capella i Enric H. March.

Com és habitual en la col·lecció de “L’Abans” d’Efadós, l’obra –que conformarà un corpus amb més de 1000 fotografies i 850 pàgines– s’ofereix en 52 fascicles de periodicitat setmanal de venda en els quioscos, i dintre d’un any, després del darrer fascicle, també es podrà adquirir en un sol volum relligat.

El mateix dia de la presentació ja es podran recollir gratuïtament, a tots els quioscos, papereries i llibreries de Ciutat Vella, les cobertes i el fascicle de presentació amb les primeres vint-i-quatre pàgines del col·leccionable. La setmana següent ja començarà la distribució comercial dels fascicles setmanals.

Esteu tots convidats a la presentació i a que adquiriu aquesta obra, imprescindible no només per acostar-se d’una manera propera a la seva història, sinó per gaudir de centenars de fotografies de la ciutat, que fins ara s’han mantingut inèdites.


Presentacions de L'Abans de Ciutat Vella, 1844-1986

Sala d’Actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Divendres 15 d’abril, a les 19h, a la plaça Nova, 5 

Cercle Artístic de Sant Lluc
Dilluns 23 de maig, a les 19h, al carrer dels Mercaders, 42