dilluns, 25 d’abril de 2016

Els primers pagesos de Barcelona



Fa uns dies anàvem d'excursió al mont Tàber, parlàvem de l'origen del nom i ens preguntàvem per què els romans van decidir construir-hi Barcino quan res feia pensar que fos necessària una nova colònia entre Baetulo i Tarraco. Ens imaginàvem uns ibers incrèduls observant les maniobres des dels turons d'una plana habitada des de feia més de 5.000 anys i que havia passat relativament desapercebuda fins aleshores. D'aquests més de cinc mil·lennis, als quals cal sumar-hi els 2.000 anys de la fundació de Barcino ençà, i d'aquells primers pobladors seminòmades que van decidir quedar-s'hi a fer de pagès parlarem avui.

Del 29 d’abril al 13 de novembre, el Museu d'Història de Barcelona acollirà l'exposició "Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys". La mostra i la publicació que l’acompanyarà es faran ressò dels testimonis dels grups humans que es van establir al Pla de Barcelona adoptant l’agricultura i la ramaderia com a formes de subsistència. Ells van ser els artífexs de la primera gran transformació del paisatge i constitueixen les primeres comunitats d’humans que de manera estable van ocupar i explotar la plana de Barcelona.

El descobriment de la prehistòria al Pla de Barcelona és un fenomen de gran envergadura però recent. Des del reconeixement del jaciment neolític i de l’edat del bronze localitzat al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Pau del Camp, a la dècada de 1990, fins al present, els testimonis materials de la prehistòria s’han anat incrementant a Ciutat Vella i també en altres àrees de Barcelona, de manera que a hores d’ara les evidències d’ocupació humana intensiva del Pla des del VI mil·lenni són incontestables. Ara, per primera vegada, estem en disposició de poder oferir un mapa detallat de les activitats i del desenvolupament humà d'aquests primer barcelonins.


© Ajuntament de Barcelona


La imatge superior ens mostra l'esquelet d'una dona trobat l'abril de 2011 mentre es feien els treballs de recerca arqueològica a les obres de la plaça de la Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria.

La dona estava col·locada en posició fetal i portava un braçalet de denes de variscita, un collaret de petites denes d'esteatita i un penjoll d'ullal de senglar. Els ornaments s'exposaran al Museu d'Història de Barcelona. S'especula que l'individu formava part d'un grup de pagesos itinerants que es movien per la zona en funció de la provisió d'aliments disponible. Aquests grups traslladaven les seves cabanyes per la zona i ja plantaven alguns vegetals i també recol·lectaven formes primitives de cereals com ara el blat i l'ordi.

Aquesta troballa, al costat d'altres d'anteriors de la mateixa època, van confirmar als investigadors que el territori de l'actual Barcelona va estar ocupada per éssers humans fa més de 6.000 anys, com veurem a l'exposició.


[+]

D'excursió al mont Tàber

4 comentaris:

  1. Joooo..esto promete...
    Estoy como siempre, a la espera de lo que nos pongas, y si, en plan egoista, me gustan las primicias, me ilusionan. Ya ves.
    Un abrazo, y aprovechar para decirte que te sigo queriendo como el primer día ( esto dará pie a Sálvame de Luxe)..y que nadie sabrá de lo nuestro...menos la CIA, se entiende.
    Un abrazo..y mándale un coscorrón al Albert, que no puedo contactar con él, y mira que tengo ganas.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, Miquel, que l'apreci és mutu.
      Avui veuré l'Albert i li diré que et té molt abandonat.
      Una abraçada molt forta, company!

      Elimina
  2. La pagesia sempre s’ha considerat sedentària, la fi del caçador recol•lector nòmada. Però no és exactament així, ni abans ni ara, ni fa set mil anys ni cinquanta, on els pagesos sense terra es llogaven a qui volés pagar les seves mans per fer les feines, o bé les terres es marcien i deixaven de produir i n’havia de buscar-ne d’altres de novament fèrtils. El pagès nòmada, una aparent contradicció en el termes i una història llarguíssima que encara no s’ha acabat.

    Des del Tibidabo mirant cap al mar la visió és extraordinària, i m’imagino com seria fa més de sis mil anys enrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Xavier. Sovint confonem el pagès amb l'amo de les terres quan durant mil·lennis la terra no ha tingut amo ni el pagès terra.

      Elimina