dimecres, 20 d’abril de 2016

La necròpolis de Tuset Street


L'edifici David, a la segona meitat de la dècada de 1950
Arxiu David SA


Cada cop es fa més evident que el subsòl de Barcelona amaga molts misteris. El darrer és la descoberta que ens explica avui la Cristina Savall a El Periódico. Han estat trobats al voltant d'un centenar de cadàvers en el subsòl de l'antiga fàbrica de cotxes David, que va ser inaugurada l'any 1931 al carrer d'Aribau, 230-240, i que posteriorment va ser concebut com un espai integral d'aparcament i pupil·latge de vehicles amb estació de servei inclosa, situada a la segona planta de l'edifici. L'any 1964 es va ampliar amb la finca de Tuset, 19, i entre 1967 i 1969 es van inaugurar una terrassa i les Galeries David després reconvertides en el popular Drugstore. Tot plegat situat a l'illa de cases delimitada pels carrers Aribau, Travessera de Gràcia, Tuset i Moià.

Segons els primers resultats aportats pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, la necròpolis podria tenir més d'un centenar d'anys, la qual cosa descarta -permeteu-me la broma- que siguin cadàvers de la gouche divine.

El primer que sorprèn de tot plegat és que quan es van fer les obres de la fàbrica David no sortissin a la llum els esquelets ni cap evidència del jaciment.

Cal preguntar-se què hi havia en aquests terrenys abans que s'hi aixequés l'edifici actual. S'especula amb el cementiri del convent del Bon Pastor (que també funcionava d'asil d'acollida de noies), però aquesta institució religiosa va ser construïda a l'illa Aribau, Bon Pastor, Muntaner, Travessera, i la parròquia de la Mare de Déu de Núria del carrer del Bon Pastor forma part d'aquell convent.

Es parla també d'un possible fossar de l'epidèmia de tifus de 1914, provocada per la contaminació de l'aqüeducte Baix de Montcada per filtració d'aigües fecals. Aquesta hipòtesi coincidiria temporalment amb l'antiguitat dels ossos proposada a priori.

Però mentre no apareguin més dades sobre l'origen de la necròpolis i no tinguem els resultats del carboni-14, posem una mica d'atenció a aquest indret i veurem que no estava pas desert.


En una fotografia de 1912, la Diagonal en primer pla; el Col·legi Alemany, a la dreta (planta i dos
pisos); a l'esquerra, el convent del Bon Pastor (planta i dos pisos); en vertical, el carrer d'Aribau
amb les Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta, l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Fotografia cedida per Peter Cowley, de Pla de Barcelona


Enfront ja hem vist que s'hi va construir el convent del Bon Pastor (1886). A la mateixa illa, al carrer de Moià i on avui hi ha l'Institut Francès, hi havia el Col·legi Alemany (1903). Pel costat de Tuset, delimitant amb la Riera d'en Malla (aproximadament amb l'actual carrer de Balmes, hi havia l'Asil Duran (1890-1942). I a l'altre costat de la Travessera de Gràcia hi ha l'escola i la congregació de les Dames Negres (1867).

Tot plegat és molt suggeridor i porta a fer volar la imaginació i veure aquest espai com un nexe d'unió entre institucions que, de tant en tant, es veien obligades a desfer-se dels seus morts. Al final, però, la realitat potser serà més prosaica quan esbrinem què hi havia en aquest indret. Us convido a tots a regirar arxius i preguntar per esbrinar d'on venien aquest cadàvers.

Llanço una primera hipòtesi. Segons Josep Pujades, responsable del servei d'arqueologia de l'ICUB, no es tracta d'una fossa comuna sinó d'un enterrament secundari. Això vol dir que aquest munt de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers són ossos de dones, homes, nens i gent gran, probablement van ser traslladats des d'una necròpolis pròxima, segurament en el moment en què van ser prohibits els cementiris parroquials i traslladats els cossos al cementiri municipal. En aquest cas, però, com que no n'hi havia a Gràcia potser es va optar per enterrar-los en un lloc poc habitat.

Si això fos així, podria tractar-se dels ossos escurats de l'antic cementeri del convent de Jesús (vegeu l'article El Raval de Jesús: el barri oblidat de 1714), destruït definitivament el 1823 i substituït per Santa Maria de Gràcia, construït al carrer de Gràcia, per sobre dels Jardinets. Aquest cementiri tenia la peculiaritat d'acollir els morts de les epidèmies i era un lloc de pelegrinatge dels barcelonins per Tots Sants.


Localització de tots els elements sobre un fragment d'un plànol de l'Eixample de Gràcia, de l'any 1906
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

17 comentaris:

  1. Enric, realment es ben estrany que quan es van fer les obres de la fabrica David no sortissin els cadàvers. Total misteri, que quan s'esbrini mes a fons es pugui arribar a resoldre, de moment ens quedem amb la incògnita. Estic segura que quan sàpiges mes detalls ens ho faràs arribar. Com sempre, gracies!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Rosa, és el que més em sorprèn. A veure i tenim resposta a l'enigma aviat.

      Elimina
  2. Respostes
    1. I jo, Miquel.A veure si localitzem res que ens doni una resposta.

      Elimina
  3. Descartat que els cadàvers siguin de la gauche divine :), el primer que he pensat és que no fossin de l'època de la guerra civil. Ja veig que no pot ser... Seguirem d'a prop les conclusions dels experts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per datació sembla que no. A veure què diu el carboni-14 i si trobem alguna resposta a què hi havia allà.

      Elimina
  4. Link a la noticia...

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/descoberts-100-esquelets-subsol-carrer-aribau-parquing-david-5067786

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Josep. Ara he vist que el vincle estava corromput.

      Elimina
  5. En els anys 30 no hi havia la maquinària per excavar que ara i veig probable que no moguessin més terra que la justa. A destacar que durant el segle XIX es van anar eliminant els cementiris parroquials i dels convents per passar a ser els enterraments competència municipal. Potser ahí van enterrar un munt d'ossos provinent d'algun(s) cementiri clausurat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es podria pensar: doncs que portessin els ossos al nou cementiri municipal però és que el municipi de Gràcia mai va arribar a construir el seu.

      Elimina
    2. Aquest trasllat és el que proposo al final de l'apunt, Lluís. Jo esmento només el del cementiri del convent de Jesús però, efectivament, pot haver estat de qualsevol altre cementiri parroquial.
      És veritat que Gràcia no va arribar a tenir cementiri municipal, però n'hi va haver un a Santa Maria de Gràcia.

      Elimina
  6. Crec haver llegit que l'aparcament de l'edifici David va ser el primer en la seva classe construït a Barcelona, és a dir, una construcció feta expressament per a aquesta funció. La cosa era que, seguint la idea nordamericana, mitjançant un ascensor central els cotxes es pujaven a les plantes destinades a aquesta funció, però cap era subterrània. La zona subterrània de l'aparcament David es va fer posteriorment, imagino que amb la construcció dels actuals edificis del carrer Tuset als anys 50 o primers 60. Potser per això no va aparèixer res, donat que es van limitar a excavar els fonaments de l'edifici. No ho sé del cert, és una deducció que faig.
    Jaume Susany

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tal i com ho expliques, Jaume. Cal pressuposar que la part d'Aribau no es van fer fonaments per a soterranis i que els fonaments de l'edifici no van tocar el fossar de forma totalment atzarosa.

      Elimina
  7. No hi ha any que no surtin noves descobertas per la Ciutat, i gracies a vosaltres (principalmen tu) ens assebentem de las sevas histories. De veritat que sense internet seriam una mica mes d´ignorans,,, Gracies Enric ,ets un crak !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquests casos, Jaume, jo només faig de notari i divulgador. La Cristina Savall ha fet una gran feita publicant la primícia i el Servei d'Arqueologia de Barcelona sempre està amatent a qualsevol nova descoberta.

      Elimina