dijous, 5 de maig de 2016

Signat el conveni per recuperar el Rec Comtal

Inauguració del desviament del Rec Comtal prop de Marina
Frederic Ballell, 1917 (AFB)


Les darreres intervencions arqueològiques a la plaça de les Glòries (vegeu El Rec Comtal, el reiu de Barcelona) han donant una empenta definitiva al futur del Rec Comtal i han posat de relleu entre les institucions i la ciutadania la importància de recuperar la visibilitat d'aquest element històric de la ciutat.

El passat dilluns 2 de maig de 2016 el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Agbar van signar un conveni de col·laboració (el tercer consecutiu) per impulsar projectes de recuperació dels vestigis del Rec Comtal, la séquia medieval que, nodrint-se de les aigües freàtiques del riu Besòs, va abastar d’aigua Barcelona i els antics municipis del Pla des fa mil anys i fins al segle XX.

El conveni donarà continuïtat a la tasca de recuperació de 22 zones del traçat del Rec Comtal amb zones lúdiques, de repòs i d’interpretació de les restes arqueològiques, amb les quals es vol potenciar el caràcter natural i agrícola dels espais adjacents en què es pot recuperar l’aigua d’una de les infraestructures hidràuliques més importants de la ciutat.

A la geografia actual de Barcelona, el Rec passa pels districtes i barris de Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí, Clot, Sagrera, Sant Andreu i Nou Barris (barri de Vallbona), als quals s'ha d'afegir la canalització a cel obert del barri de Can Sant Joan a Montcada i Reixac. En els nuclis de Barcelona, els principals vestigis són els trams del Born, la plaça de les Glòries, el carrer Meridional del Clot i el Molí de Sant Andreu (amb restes de l'aqüeducte romà i del Pont de Santa Coloma). A més, el recorregut fòssil del Rec ha deixat nombrosa toponímia en els noms de moltes vies, que servirà igualment de referència: els carrers del Pont, a Sant Andreu; Séquia Comtal, al Clot; Rec Comtal, Séquia, Basses de Sant Pere i Rec, a Ciutat Vella.

L’acord preveu també la creació d’un web doc —un documental interactiu amb una interfície web— que oferirà a la ciutadania diverses experiències de visita relacionades amb el Rec Comtal. A través de vídeos amb entrevistes vivencials a veïns, historiadors i arqueòlegs; galeries d’imatges històriques del Rec, il·lustracions i gravats històrics; recreacions 3D de la séquia comtal i de canalitzacions hidràuliques o de plànols antics georeferenciats, entre d’altres, els usuaris podran construir la seva pròpia experiència del Rec Comtal, des de diverses vessants: la vivencial, la històrica, l’arquitectònica, la urbanística, la cientificotècnica, etc.

A l’acte de signatura del conveni van assistir Ignacio Escudero, director general d’Aigües de Barcelona i patró delegat de la Fundació Agbar; Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona.

Fa tres anys, l’inici de la col·laboració entre la Fundació Agbar i l’Ajuntament de Barcelona va permetre iniciar el projecte de recerca “De l’aqüeducte romà al Rec Comtal: dos mil anys d’abastament d’aigua a Barcelona”, l’objectiu del qual és donar a conèixer el valor patrimonial i arqueològic d’aquesta canalització medieval. El projecte ha permès identificar bona part dels elements de la séquia comtal i la seva evolució. Precisament les darreres troballes arqueològiques esmentades han accelerat el pla per protegir i rehabilitar el Rec Comtal des de Montcada i Reixac fins al districte de Ciutat Vella, cosa que implicarà en un futur proper la creació d’un eix interurbà naturalitzat que garanteixi la protecció dels vestigis d’una infraestructura clau per entendre el creixement i l’evolució de Barcelona en els darrers segles.

Segons la proposta d'un estudi encarregat a la Fundació Arquia, ens podem fer una idea aproximada de com es podrien recuperar les 22 zones d'intervenció. Com podem veure a les imatges adjuntes, aquesta proposta incentiva la memòria col·lectiva, vincula els espais amb la història de la ciutat i amb la natura i l'oci, proposant la renaturalització de diversos trams mitjançant la plantació d'arbres i vegetació de ribera promovent el caràcter natural i agrícola dels espais adjacents de la séquia, recuperant-ne la imatge històrica.

El Pla proposa, igualment, que en els voltants de la séquia es potenciï l'activitat productiva, especialment l'agrícola, però que al mateix temps funcioni com a espai de trobada, rememorant el seu caràcter públic i social.

Aquestes operacions vindran acompanyades d'intervencions arqueològiques per recuperar alguns dels punts més significatius de la séquia, com ara el molí de Sant Andreu, ponts i altres elements estructurals.



 A dalt, proposta de recuperació del Rec Comtal al carrer Cinca de
Sant Andreu i, a sota, una imatge del mateix lloc els anys 20
Fons Andreu Pinyol



A dalt, proposta de traçat del lloc de pas del Rec Comtal a Marina
amb Gran Viai, a baix, el mateix indret l'any 1914 (AFC)


4 comentaris:

  1. Ostras, qué bueno
    Ya nos irás explicando
    Un abrazo
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que hi hagi moltes coses a explicar, Miquel!

      Elimina
  2. Molt bona notícia. Felicitats per la part que et toca (que no és poca).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sícoris! Ens en podem felicitar tots. Aquest serà l'any del Rec.

      Elimina