dijous, 12 de maig de 2016

Sobreviu un cavallet de les atraccions Caspolino



L’any 2005 les atraccions Caspolino van abaixar la persiana després de més de 70 anys. Els fills de la propietària no van voler continuar amb el negoci familiar. Tot i així, la família conserva les atraccions històriques. L'any 2014, però, Encarnación Moreno, néta dels primers propietaris i última encarregada de les atraccions, va cedir un cavallet original del carrusel de les atraccions de la plaça Gal·la Placídia a l'escola bressol del carrer Neptú de la vila de Gràcia, que va ser batejada, precisament, amb el nom de Caspolino. El cavallet i fotografies de les atraccions es poden veure en el vestíbul de l'escola.


© El Digital DBarcelona

15 comentaris:

  1. Quina història més tendre....la nostàlgia ha estat l'origen de moltes de les col·leccions privades que desprès han nodrit els museus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això també és cert, Oriol. De la mateixa manera, ens queixem del que desapareix, però és recordant allò desaparegut o descobrint-ne les restes que poder posar en marxa el poder evocador del record.

      Elimina
  2. Jo segurament hi vaig muntar. L'àvia ens hi portava i jo vaig portar les meves filles. Records...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aneu-hi a fer un cop d'ull, Galderich. Us portarà bons records.

      Elimina
  3. Com m´agradat coneixer aquesta historia,, obrigado Enric !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí tens tota la història, Jaume: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/03/el-caspolino-del-parallel.html

      Elimina
  4. Me alegro de que algo sobreviva..
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir vaig saber, Miquel, que les atraccions històriques les conserva la família. Estaria bé que algun dia es poguessin reconstruir.

      Elimina
  5. Jo tenia uns oncles-avis que vivien a Gracia i de petita hi passava tot sovint, i si insistia i tenia sort, cosa que no sempre passava, aconseguia pujar en aquestes atraccions. Amb el pas dels anys, quand no hi eren i passava per allà els recordava amb anyorança. Agraeixo molt Enric l'oportunitat que ens proporciones de poder seguir evocant records entranyables. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosa. Procuro estar atent a tot allò que forma part de la història emocional de la ciutat. Sempre hi ha una generació que acaba perdent els referents de la infància i la joventut, però avui, si més no, hi ha més recursos per mantenir viva la memòria i, fins i tot, recuperar el passat.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Cert, Xavier. Però en aquest cas no se n'amaga. Cirlot ja en parlava: els carrusels, la roda i tantes i tantes atraccions de cinta contínua tenen a veure amb l'etern retorn.

      Elimina
    2. Quins són els que se n'amaguen?

      Elimina
    3. No m'he expressat bé. Volia dir que el gif no deixa de ser un fragment manipulat d'un original que té una altra intenció. En canvi, les atraccions, en la seva essència ja són elements simbòlics i no se n'amaguen (una altra cosa és que la gent en sigui conscient o no).

      Elimina
    4. Tens tota la raó, però no tots els gif són com dius: un fragment manipulat d'un original. Es pot fer un gif directament amb l'única intenció que sigui una imatge animada amb el nombre de repeticions determinat a priori, una només o sense fi. Jo en faig amb Flash, hi ha diversos programes per fer-ne. N'he publicat uns quants de meus al Peletero, el darrer en el meu desè aniversari. els meus són molt senzillets perquè no en sé més.

      Elimina