divendres, 26 d’agost de 2016

Barcelonins contra turistes

Plànol monumental de Barcelona (1910)
Societat d'Atracció de Forasters


Turistes i indígenes viuen i miren les ciutats de manera diferent. Empesos per la ignorància o per la limitació del temps, el visitant tendeix a deixar-se dur pels reclams turístics, tant pel que fa als aspectes monumentals com els hàbits socials o gastronòmics. Molts barcelonins, per exemple, no han posat mai els peus a l'interior de la Sagrada Família, no han anat al museu del Barça, no han menjat mai en un restaurant de la Rambla ni beuen sangria com qui beu aigua (sobre l'origen del turisme i Barcino, vegeu Barcelona.. de vacances).

Eric Fischer va posar en marxa el projecte Locals and Tourists, que forma part d'un projecte més ampli anomenat The Geotaggers’ World Atlas. Locals and Tourists està format per un conjunt de 136 mapes de les ciutats més importants del món. Amb aquestes dades extretes dels geolocalitzadors i els tags de les fotografies penjades a les xarxes socials, fent servir informació de MapBox i Twitter, Fischer dibuixa el mapa de la ciutat sense que li calgui cap trama urbana perquè són els propis bits d'informació els que la construeixen. Les dades són del període 2010-2013, però els hàbits no han canviat gaire sobretot en el cas dels turistes. Potser sí en el cas dels barcelonins, cada cop més interessats en la història de la ciutat i en les rutes que l'expliquen, i que justifiquen el color blau pels carrers secundaris.

En el cas de Barcelona el resultat és el mapa que adjuntem, on el color vermell indica les fotografies fetes per turistes, el blau les fetes per locals i el groc aquelles que podrien ser tant d'un cas com de l'altre.

En general, és fàcil identificar els indrets turístics: Rambla, plaça Catalunya, passeig de Gràcia, la cascada del Parc de la Ciutadella, la Sagrada Família, el Park Güell, entre molts d'altres que deixem al vostre esperit lúdic, i que podeu comparar amb el mapa que encapçala aquest apunt, editat per la Societat d'Atracció de Forasters l'any 1910.

Les grans taques vermelles no impliquen l'absència del barceloní curiós en els llocs eminentment turístics, sinó que aquest color s'imposa aclaparadorament al blau. Però d'altra banda, com hem comentat abans, sí que és significatiu que el color blau s'estengui diluït sobre la trama de la ciutat i s'imposi com a nexe d'unió entre els llocs turístics buscant els punts menys transitats o aquells que amaguen una història més personal o que identifica la ciutat a través de la seva història i no pas en punts culminants o especialment monumentals.

Si no veieu amb prou claredat el mapa adjunt, us els podeu descarregar a la pàgina de Fickr.



10 comentaris:

  1. Are hem dono compte que els primers anys de tornar d´America feia el matexei recorregut,amb fotos inclosas, de qualsevol turista abdoc quand ve algu de familia,despres,sense adorar-me, vaig anar cercan els recons de la Ciutat que m´han donat molt plaër,,,i i anir-hem retratan la Ciutat i la seva gent,,,,,Gracies Enric ets un tio molt ferm !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que era inevitable, Jaume. De fet, no fa tants anys que els barcelonins hem anat descobrint la Barcelona que havíem deixat de banda, la més popular, la de la vida al carrer, la dels racons que ens parlen de la seva història més que qualsevol monument.

      Elimina
  2. Jo en sóc un dels que no ha entrat mai a la SF ni ha visitat el museu del Barça. Això sí, de vegades he fotografiat a turistes fent fotos a la SF, ja és gairebé tot un gènere fotogràfic nou. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la SF hi vaig anar de petit una vegada i no hi he tornat més en prop de 50 anys. Al museu del Barça no hi he anat ni en tinc cap interès. Tampoc he pujat a Colom. Sens dubte, fotografiar fotografiadors és tot un gènere, i molt entretingut.

      Elimina
  3. Mi estimado:
    He entrado en multitud de ocasionas a la cripta de la S.F., cuando era desconocida y se podía tener un pensamiento con el más allá. Al museo del Barça jamás, como tampoco he hecho al de la erótica, o al del cannabis, simplemente porque no me interesan.
    El título de la entrada no debería ser barcelonis contra turistes, simplemente porque no es así, creo que cuadra mejor aquello de: barcelonis contra la masificación. No creo que estemos en contra de, sino saturados de.
    El problema no viene de ahora, como bien sabes, esto es debido a una muy mala planificación (ahora pienso en Salou, y a la vez en Cadaqués). Cada ciudad atrae al turista que le interesa, y nosotros lo hemos hecho mal. Interesa el turismo, claro que si, pero el de calidad. Lo que no se puede admitir es el desembarco de diez, si, diez transatlánticos cada dos días, de promedio, con la carga de personas y de gasto que comporta La limpieza, vigilancia, sanidad, logística (agua sobre todo), y saturación de la vía pública lo hacen técnicamente paradójico, tan paradójico que los mismos turistas dicen que Barcelona es una ciudad llena de turistas. Eso sin contar que en Barcelona , cada 70 segundos, desde las 8 de la mañana a las 19 de la tarde, aterriza un avión con 180 personas de promedio. Se impone otro modelo de gestión, lo que no puede ser es que no pueda llevar a mi nieto a ver la sala hipóstala de Gaudí porque se convierte en una aventura surrealista: tengo que pagar, además de pedir hora y en todo caso, si quiero una rebaja y prioridad he de vivir en el barrio. O sea, imposible gracias al turismo visitar algo mío.
    Se impone otro modelo de gestión, pués el éxito no está, ni por mucho, en la cantidad de visitantes, sino en ela calidad, y mientras no lo tengamos claro, Barcelona no pertenecerá a sus ciudadanos, sino a una marca que cada vez será más extraña para el autóctono.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, el títol és barcelonins contra turistes (o locals contra visitants) perquè aquest és el títol del treball d'Eric Fischer, un projecte que el que fa, com explico a l'apunt, és contrastar els llocs que visiten els turistes amb els que visiten els residents.

      Sens dubte, un dels problemes amb la massificació turística és allò que s'ha volgut vendre de la ciutat i dubto que això tingui solució. Barcelona no és l'únic cas. Fa poc es parlava de com gestionen els parisenc l'allau de turisme que pateixen, i la resposta de la majoria de la gent era que senzillament els ignoraven i que procuraven evitar els llocs més típics.

      Elimina
  4. Enric, estimat, a veces me rabio como gato furioso. No hay nada más complejo que amaestrar una manada de gatos, te lo aseguro. He entendido de quien es el título del trabajo, y comprendo su interés en contrastastar el movimiento de la "masa" hacía diestra/derecha/norte /sur.
    Pero ese trabajo debería ser la punta de lanza de nuestro Ay untamiento.
    Esto simplemente no funciona. No funciona.
    Yo no quiero evitar los lugares más típicos, porque no e lo merezco.
    Soy un aborigen ¡¡¡¡ y como en la Selva del Matto Grosso, no aceptaré que una multinacional del petroleo me joda el ámbito donde resido.
    ¡ A por la cerbatana ¡
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha...! Estem d'acord, Miquel, però caldrà lluitar contra algú més que l'Ajuntament!

      Elimina
  5. Pongamos un ejemplo de un determinado perfíl de turista que es bastante evidente, se le reconoce por andar arrastrando maletones con ruedas en el metropolitano.

    - Vuela con compañías de bajo coste hacia Girona. (Ryan Air recibe subvenciones).
    - Se hospeda en grupo en un apartamento turístico no registrado contratado por internet.
    - Come en hamburgueserías y locales de comida rápida multinacionales ( apenas pagan impuestos, y trabajan con personal infrapagado ).

    Pues bien, solo con que tiren algún papel al suelo, estos tipos le cuestan dinero a la ciudad.

    Habrá que ir cambiando el modelo de turismo, por el bién de todos, o el futuro de Barcelona bien puede ser Venecia.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda, Rodericus, es necesario cambiar el modelo turístico de Barcelona, y no solo racionalizarlo sino reconvertirlo en productivo, tanto desde el punto de vista de ciudad como del beneficio laboral de los trabajadores. El problema no es solo turístico sino que tampoco funciona el sistema económico que destruye el tejido económico, los derechos y la dignidad del trabajador.

      De todas maneras, tenemos tendencia a demonizar nuestra ciudad cuando no hay ninguna gran urbe con el volumen de turistas que tiene Barcelona que haya conseguido solucionar el problema porque todos estamos bajo el imperio neoliberal.

      Hace 50 años vendimos nuestra alma al diablo cuando los pequeños y grandes propietarios de terreno en la Costa Brava (y es extensible a todas las zonas turísticas españolas) decidieron abandonar el campo y el pueblo para ponerlos en manos de las constructoras para construir hoteles y apartamentos, y ellos vivir de la venta o de la inversión. Es verdad que la presión económica es poderosa y es difícil resistirse al dinero en mano, pero... Entonces no lo pudo planificar nadie porque en plena dictadura al Estado le importaba muy poco la destrucción del patrimonio. Y hoy nos comemos con patatas el destrozo fomentado por las instituciones gubernamentales y por el espíritu pequeñoburgués del ciudadano de a pie que ve en el consumo su manera de ser alguien. Coche, casita en el campo... En la provincia de Tarragona el censo da que existen siete viviendas por habitante (en la costa de Valencia el porcentaje deja en nada al de Tarragona).

      Barcelona nos duele porque la vivimos desde dentro, pero en todos los lugares turísticos es igual o peor. Hemos creado un monstruo entre todos, y ahora a ver quién arregla el desaguisado.

      Un abrazo, Rodericus.

      Elimina