dilluns, 15 d’agost de 2016

Fuentes de Montjuich



La cançó "Fuentes de Montjuich" va ser composta pel músic Jorge Domingo i la lletra va ser escrita per Mario Cabré, el toreo, actor i poeta que va rondar Ava Gardner durant el rodatge a Tossa de Mar de Pandora i l'holandès errant (Pandora and the Flying Dutchman, 1951) i que va provocar que Frank Sinatra, aleshores marit de la Gardner, sortís volant cap a la Costa Brava per saber quin era l'abast de la trencadissa. D'aquella festa mediterrània, l'actriu només se'n va endur els morros de Sinatra i una orella del toro que Cabré li va brindar a la que anomenaven "l'animal més bell del món", orella que va ser dissecada a la botiga de Lluís Soler, el taxidermista de la plaça Reial.

Inspirada en la cançó "Fuentes de Montjuïc", Carme Barberà (Barcelona, 1933) il·lustrava una història romàntica en el número 22 del tebeo Claro de Luna, publicat el 3 de desembre de 1959. La publicació servia també per fer promoció del cantant Juan Carlos Monterrey, un dels intèrprets que, com Ramon Calduch, van populartitzar aquesta peça que José Guardiola va cantar en el primer Festival de la Canción del Mediterráneo, celebrat aquell mateix any 1959.

La lletra de la cançó fa referència a la Font Màgica de Montjuïc, projectada per Carles Buïgas per a l'Exposició Universal de 1929 i esmentada en plural perquè és l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que abastava tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, i que incloïa cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, que van ser substituïdes per sortidors il·luminats molt menys vistosos.

Però la història de les fonts de Montjuïc va molt més enllà d'aquest sortidor monumental. Si voleu conèixer la història d'aquestes fonts, dels berenadors, les fontades, les revetlles i els balls del que Ferran Aisa anomena "la muntanya del poble", aneu a l'enllaç:





Montaña de los palacios
bordada de maravilla,
en el jardín de tus fuentes
Barcelona se ilumina.

Pasión que empieza en tu parque
ya nunca más se termina.
¡Qué idilio bajo el nocturno
sentir tu vida en mi vida!

Montjuich...
agua de luz en colores.

Montjuich...
aire de la luz entre flores.
Pérgola de mi recuerdo
en tu mirada y la mía
se despertó el sentimiento
y nació nuestra alegría.

Montjuich...
agua de luz en colores.

¡Hay que maravilla
las fuentes de Montjuich!

Podeu accedir a la historieta completa a Aquellos inolvidables tebeos...

11 comentaris:

  1. La primera vez que leo el tema en cuestión.
    ¡ Bien curioso ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que és curiós, Miquel. Una cançó com aquesta situada a Montjuïc suposo que t'hauria cridat l'atenció.

      Elimina
  2. Claro de Luna, un clàssic, en tinc alguns però aquest no,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Júlia, tot un clàssic, com Florita, Azucena, Sissí...

      Elimina
  3. Em faràs plorar, Enric.

    De l’Ava també es compte d’aquells dies, una anècdota que segur coneixes, que quan va passar una nit amb el Dominguín, el torero, després de consumar “l’acte”, es va vestir enseguida per marxar. L’Ava, sorpresa i enfadada, li va preguntar on dimonis anava, i ell li va respondre que: on vols que vagi?, a explicar-ho!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conec l'anècdota, Xavier. I m'has fet recordar aquella altra que explicava El Fary, que afirmava que a finals dels anys 50 va compartir llit amb l'Ava quan el cantant feia de taxista a Madrid.

      Elimina
    2. Recoi amb el Fary, quina enveja!! Enhorabona per ell.

      Elimina
  4. Como suele pasar en este país hacer una película sobre un determinado personaje -lo que se suele denominar un biopic, es uno de las tropecientas mil carencias del Cine Español, esté producido en Madrid o en Barcelona. Aunque no sea un personaje mayor, por decirlo de alguna manera, la vida y la lucha por mantenerse "arriba" de Mario Cabrá, da mucho de sí y, en buenas manos, daría lugar a una buena película o, quizá mejor, a una serie de televisión de dos o tres capítulos. Recuerdo unas conversaciones en su casa, a mediados del 70s, con el escritor José Jurado Morales, Premio Ciudad de Barcelona -y posteriormente, jurado en uno de dichos premios a los que se presentó Cabré- muy interesantes.
    Los tebeos de esa época, finales del 50s y principios de los 60s, por cuestiones de edad ya quedan fuera de la jurisdicción de mis recuerdos. El Festival de la canción del Mediterráneo supuso un soplo de aire fresco a a la soporífera canción "moderna" española de los 40s y 50s. Mis hermanos y yo estábamos afrancesados o americanizados musicalmente por la abismal diferencia entre lo que venía de fuera y lo que teníamos en el país. El cambio empezó con la segunda edición del festival y el descubrimiento de los cantantes griegos, Nana Moskouri y Aleco Pandas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eugenio, nunca ha habido un gran interés por retratar vidas vidas como la de Cabré o como la de Cugat, por poner otro ejemplo que me acaba de venir a la mente. No lo hay tampoco por la historia en general. La Guerra Civil o la posguerra dan para varias sagas, algunas de las cuales segura que tu las habrás vivido de cerca. Pero aquí se tiende a olvidar y a menospreciar, en la línea de ese secular alarde de la ignorancia.

      Elimina
  5. Recordo la cançó cantada pel Calduch. El tebeo Claro de Luna, en canvi, no em sona, tot i que em fa pensar en les il·lustracions de Purita Campos i Rafael Cortiella, molt d'aquest estil.
    Ah, i tant de bo algú s'animés a fer uns bons biopics sobre el Mario Cabré i el Xavier Cugat, dos personatges irrepetibles i una mica oblidats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris, 'Claro de luna' és anterior a la nostra època, però es curiós que no te n'arribés cap. Tira més a Purita Campos que a Cortiella, tot i que la Campos és més moderna i menys encarcarada.

      Elimina