dilluns, 21 de novembre de 2016

300 anys de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals

Església i  parròquia de Sant Martí de Provençals, seu original de l'ajuntament de l'antic municipi
Autor: Francesc Alsina i Vila, 1920-1930. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya


El Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals ha organitzat l'exposició '300 anys d'un ajuntament', que es pot veure al Centre Cívic de Sant Martí del carrer de la Selva de Mar, 215. La mostra no ens explica només la història de l'entitat municipal, sinó que fa un repàs als elements que componien el nucli de Sant Martí Vell (a més de l'església i la parròquia hi havia cementiri, hostal, presó, masies...), el territori i les activitats que s'hi desenvolupant, magníficament il·lustrat amb fotografies, documents i plànols.




El Decret de Nova Planta, conseqüència de la Guerra de Successió, va aportar el model municipal tal com avui el coneixem. Abans, les parròquies eren la base de l’organització territorial, però a partir d'aquell moment els alcaldes ho van ser per designació reial. Corria l’any 1716 i d’això fa 300 anys.

Aquesta exposició vol mostrar les activitats que desenvolupava l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals, tasques que, com explica l’historiador Carreras Candi, “fins que no es produeix la desamortització dels béns de l’Església, aquesta seguia mantenint la propietat dels drets que gestionava el municipi”. Aquest procés va ser diferent en cada cas.

L’Ajuntament de Sant Martí de Provençals regulava els escorxadors, els hostals o els herbatges o sistemes de pastures. S’ocupava de mantenir els camins utilitzables, cobrava els impostos, s’ocupava de reclutar gent per al servei militar. La Justícia s’exercia en el mateix edifici on també hi havia la presó. També garantia els bons costums i obligava a respectar normes de seguretat, entre altres coses.

Quan Sant Martí de Provençals, l'ager provintialis medieval (terme utilitzat pels romans per anomenar les terres fora muralles) que li dóna nom, va ser annexionat a Barcelona l’any 1897 el seu terme municipal era el més gran de tots els municipis del Pla i també era el que tenia la població més dispersa entre diversos nuclis, molts d’ells amb la suficient entitat com per constituir-se en barris amb vida pròpia al marge del municipi. Avui, el vell municipi està fragmentat en diversos barris, però la història que ens explica aquesta exposició és la de tots els martinencs.

Si voleu conèixer quins eren aquests nuclis de població que el conformaven, en el següent vincle hi trobareu una breu descripció. Potser sou martinencs i no ho sabeu.


2 comentaris: