dimecres, 20 de gener de 2016

Les fires tradicionals de Barcelona (1929)

Las ferias tradicionales de Barcelona
Autor: D'Ivori [Joan Vila Pujol], 1929
AHCB (registre 20098)


Interpretació històrico-artística de les fires i festes tradicionals de Barcelona, amb dibuixos de Joan Vila Pujol, D'Ivori, amb un plànol esquemàtic de la ciutat on s'indica el lloc i la data on se celebren.

Les quinze vinyetes representen catorze fires i festes:

Fira de Sant Ponç, al carrer de l'Hospital (11 de maig)
Venda de llorer el Diumenge de Rams, a l'església de Betlem de la Rambla
Fira de galls dindi per Nadal, a la rambla de Catalunya i al passeig de la Indústria
Fira de palmes i palmons la vigília del Diumenge de Rams, a la rambla de Catalunya
Parades de flors, a la Rambla de les Flors, tot l'any
Parades d'ocells, a la Rambla dels Estudis, tot l'any
Fira de xais per Pasqua, al passeig de Sant Joan
Fires de pessebres a la Catedral i a les places Nova, del Rei, de Sant Jaume i de Sant Josep Oriol
Fira de joguines, al passeig de Colom la vigília de Reis
Fira de roses per Sant Jordi, al Palau de la Diputació General (Generalitat)
Parades de llibres de vell, a la plaça de Santa Madrona
Tortells de Sant Pau, al carrer de Sant Pau (25 de gener)
Panellets de Sant Antoni, al carrer de Sant Antoni Abat (17 de gener)
Encants Vells, a la plaça de les Glòries

dilluns, 11 de gener de 2016

Clíniques de la Barcelona del XIX



La Nadala electrònica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona de l'any 2015  és una guia per la Barcelona del segle XIX i el primer terç del XX a través de la transformació científica i tecnològica de les seves clíniques, on es proposen diversos itineraris sobre la història de la cirurgia contemporània a la ciutat a través d'aquestes institucions mèdiques.

Els seus autors són Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Barcelona, i Sara Fajula, arxivera del Col·legi, amb la coordinació de Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del COMB.


dissabte, 2 de gener de 2016

La població estrangera de Barcelona (2015)




A Barcelona hi ha, segons les dades del padró publicades al portal d'estadística de l'Ajuntament, el juny de 2014, 268.307 persones de nacionalitat estrangera. Aquest interactiu permet veure quina és la comunitat més nombrosa a cada districte i a cada barri de la ciutat, darrere de l'espanyola, i segurament sorprendrà a molta gent que els ciutadans italians siguin els més nombrosos a la ciutat, una situació que es reflecteix en el fet que són majoria a 33 dels 73 barris.

El col·lectiu pakistanès és majoritari a 10 barris i destaca especialment al Raval, el Poble-sec i Hostafrancs. La presència concentrada de pakistanesos en aquests barris fa que també siguin majoria al districte a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.

La comunitat xinesa és majoria també a 10 dels 73 barris de Barcelona, el mateix nombre de barris on hi ha els col·lectius de l’Amèrica Llatina, cinc dels quals amb predomini bolivià. La majoria dels barris en què una de les comunitats llatinoamericanes són majoria se situen al nord de Barcelona, amb l’excepció del la Marina del Prat Vermell (el Paraguai) i Sants-Badal (Bolívia).

El mapa mostra curiositats com el cas de les Tres Torres, el segon barri amb la renda per càpita més alta, on la comunitat estrangera més nombrosa és la que ve dels Estats Units. La dada coincideix amb el fet que el país nord-americà té el consolat al passeig de la Reina Elisenda de Montcada. S’observen diferències en les comunitats més nombroses a cada barri segons la renda per càpita dels seus habitants. Pedralbes i Sarrià són els únics en què predomina la comunitat francesa.

En els barris amb menys renda hi ha diversitat entre els col·lectius de la Xina, el Pakistan, el Marroc o els països llatinoamericans. Només en un dels 73 barris hi ha majoria de ciutadans de l’Europa de l’est. És el cas de Canyelles, on hi ha registrats el mateix nombre d’ucraïnesos que de romanesos.

En el mapa interactiu elaborat per BTV podeu veure els detalls per barris i per districtes.