dilluns, 25 d’abril de 2016

Els primers pagesos de Barcelona



Fa uns dies anàvem d'excursió al mont Tàber, parlàvem de l'origen del nom i ens preguntàvem per què els romans van decidir construir-hi Barcino quan res feia pensar que fos necessària una nova colònia entre Baetulo i Tarraco. Ens imaginàvem uns ibers incrèduls observant les maniobres des dels turons d'una plana habitada des de feia més de 5.000 anys i que havia passat relativament desapercebuda fins aleshores. D'aquests més de cinc mil·lennis, als quals cal sumar-hi els 2.000 anys de la fundació de Barcino ençà, i d'aquells primers pobladors seminòmades que van decidir quedar-s'hi a fer de pagès parlarem avui.

Del 29 d’abril al 13 de novembre, el Museu d'Història de Barcelona acollirà l'exposició "Primers pagesos/BCN. La gran innovació fa 7.500 anys". La mostra i la publicació que l’acompanyarà es faran ressò dels testimonis dels grups humans que es van establir al Pla de Barcelona adoptant l’agricultura i la ramaderia com a formes de subsistència. Ells van ser els artífexs de la primera gran transformació del paisatge i constitueixen les primeres comunitats d’humans que de manera estable van ocupar i explotar la plana de Barcelona.

El descobriment de la prehistòria al Pla de Barcelona és un fenomen de gran envergadura però recent. Des del reconeixement del jaciment neolític i de l’edat del bronze localitzat al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sant Pau del Camp, a la dècada de 1990, fins al present, els testimonis materials de la prehistòria s’han anat incrementant a Ciutat Vella i també en altres àrees de Barcelona, de manera que a hores d’ara les evidències d’ocupació humana intensiva del Pla des del VI mil·lenni són incontestables. Ara, per primera vegada, estem en disposició de poder oferir un mapa detallat de les activitats i del desenvolupament humà d'aquests primer barcelonins.


© Ajuntament de Barcelona


La imatge superior ens mostra l'esquelet d'una dona trobat l'abril de 2011 mentre es feien els treballs de recerca arqueològica a les obres de la plaça de la Gardunya, darrere del mercat de la Boqueria.

La dona estava col·locada en posició fetal i portava un braçalet de denes de variscita, un collaret de petites denes d'esteatita i un penjoll d'ullal de senglar. Els ornaments s'exposaran al Museu d'Història de Barcelona. S'especula que l'individu formava part d'un grup de pagesos itinerants que es movien per la zona en funció de la provisió d'aliments disponible. Aquests grups traslladaven les seves cabanyes per la zona i ja plantaven alguns vegetals i també recol·lectaven formes primitives de cereals com ara el blat i l'ordi.

Aquesta troballa, al costat d'altres d'anteriors de la mateixa època, van confirmar als investigadors que el territori de l'actual Barcelona va estar ocupada per éssers humans fa més de 6.000 anys, com veurem a l'exposició.


[+]

D'excursió al mont Tàber

dimecres, 20 d’abril de 2016

La necròpolis de Tuset Street


L'edifici David, a la segona meitat de la dècada de 1950
Arxiu David SA


Cada cop es fa més evident que el subsòl de Barcelona amaga molts misteris. El darrer és la descoberta que ens explica avui la Cristina Savall a El Periódico. Han estat trobats al voltant d'un centenar de cadàvers en el subsòl de l'antiga fàbrica de cotxes David, que va ser inaugurada l'any 1931 al carrer d'Aribau, 230-240, i que posteriorment va ser concebut com un espai integral d'aparcament i pupil·latge de vehicles amb estació de servei inclosa, situada a la segona planta de l'edifici. L'any 1964 es va ampliar amb la finca de Tuset, 19, i entre 1967 i 1969 es van inaugurar una terrassa i les Galeries David després reconvertides en el popular Drugstore. Tot plegat situat a l'illa de cases delimitada pels carrers Aribau, Travessera de Gràcia, Tuset i Moià.

Segons els primers resultats aportats pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, la necròpolis podria tenir més d'un centenar d'anys, la qual cosa descarta -permeteu-me la broma- que siguin cadàvers de la gouche divine.

El primer que sorprèn de tot plegat és que quan es van fer les obres de la fàbrica David no sortissin a la llum els esquelets ni cap evidència del jaciment.

Cal preguntar-se què hi havia en aquests terrenys abans que s'hi aixequés l'edifici actual. S'especula amb el cementiri del convent del Bon Pastor (que també funcionava d'asil d'acollida de noies), però aquesta institució religiosa va ser construïda a l'illa Aribau, Bon Pastor, Muntaner, Travessera, i la parròquia de la Mare de Déu de Núria del carrer del Bon Pastor forma part d'aquell convent.

Es parla també d'un possible fossar de l'epidèmia de tifus de 1914, provocada per la contaminació de l'aqüeducte Baix de Montcada per filtració d'aigües fecals. Aquesta hipòtesi coincidiria temporalment amb l'antiguitat dels ossos proposada a priori.

Però mentre no apareguin més dades sobre l'origen de la necròpolis i no tinguem els resultats del carboni-14, posem una mica d'atenció a aquest indret i veurem que no estava pas desert.


En una fotografia de 1912, la Diagonal en primer pla; el Col·legi Alemany, a la dreta (planta i dos
pisos); a l'esquerra, el convent del Bon Pastor (planta i dos pisos); en vertical, el carrer d'Aribau
amb les Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta, l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Fotografia cedida per Peter Cowley, de Pla de Barcelona


Enfront ja hem vist que s'hi va construir el convent del Bon Pastor (1886). A la mateixa illa, al carrer de Moià i on avui hi ha l'Institut Francès, hi havia el Col·legi Alemany (1903). Pel costat de Tuset, delimitant amb la Riera d'en Malla (aproximadament amb l'actual carrer de Balmes, hi havia l'Asil Duran (1890-1942). I a l'altre costat de la Travessera de Gràcia hi ha l'escola i la congregació de les Dames Negres (1867).

Tot plegat és molt suggeridor i porta a fer volar la imaginació i veure aquest espai com un nexe d'unió entre institucions que, de tant en tant, es veien obligades a desfer-se dels seus morts. Al final, però, la realitat potser serà més prosaica quan esbrinem què hi havia en aquest indret. Us convido a tots a regirar arxius i preguntar per esbrinar d'on venien aquest cadàvers.

Llanço una primera hipòtesi. Segons Josep Pujades, responsable del servei d'arqueologia de l'ICUB, no es tracta d'una fossa comuna sinó d'un enterrament secundari. Això vol dir que aquest munt de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers són ossos de dones, homes, nens i gent gran, probablement van ser traslladats des d'una necròpolis pròxima, segurament en el moment en què van ser prohibits els cementiris parroquials i traslladats els cossos al cementiri municipal. En aquest cas, però, com que no n'hi havia a Gràcia potser es va optar per enterrar-los en un lloc poc habitat.

Si això fos així, podria tractar-se dels ossos escurats de l'antic cementeri del convent de Jesús (vegeu l'article El Raval de Jesús: el barri oblidat de 1714), destruït definitivament el 1823 i substituït per Santa Maria de Gràcia, construït al carrer de Gràcia, per sobre dels Jardinets. Aquest cementiri tenia la peculiaritat d'acollir els morts de les epidèmies i era un lloc de pelegrinatge dels barcelonins per Tots Sants.


Localització de tots els elements sobre un fragment d'un plànol de l'Eixample de Gràcia, de l'any 1906
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

dimecres, 13 d’abril de 2016

La història gràfica de Ciutat Vella



Dilluns 23 de maig, a les 19 h, es presenta el col·leccionable L'Abans de Ciutat Vella, 1844-1986 (Efadós, 2016), de Daniel Venteo, al Cercle Artístic de Sant Lluc (carrer Mercaders, 42), amb el suport del prestigiós col·lectiu Fotoconnexió.




L'Abans de Ciutat Vella recull la història gràfica de la ciutat antiga, la que havia estat reclosa dins de muralles fins l’any 1854: Barri Gòtic, Sant Pere-Santa Caterina-Born i el Raval. Les imatges formen part dels fons privats dels barcelonins que hi ha volgut col·laborar i ofereixen una mirada absolutament inèdita de Barcelona alhora que permet donar una nova vida a un material que d’una altra manera probablement s’hauria perdut amb el temps.

L’historiador Daniel Venteo ha volgut oferir una visió polièdrica de la ciutat, i de la mateixa manera que l’aportació gràfica és diversa, ho seran també els textos que il·lustren els diferents aspectes de la història, que es reparteix en els següents capítols: Arquitectura i urbanisme, Festes i tradicions, Institucions i fets històrics, Món del treball, Serveis públics, Cultura i lleure, i Ensenyament.

Venteo s’ha envoltat d’un equip de col·laboradors procedents de diversos àmbits del món de la cultura i que aportaran els seus coneixements i el seu punt de vista. En aquest sentit, el primer bloc de L'Abans de Ciutat Vella, que està dedicat a l'urbanisme i l'arquitectura del bressol de Barcelona, alguns textos temàtics han estat escrits per Jep Martí, Mercè Gras Casanovas, Enric Comas Parer, Enric H. March, Josep March, Francesc Caballé, Carme Grandas i Carme Miró. L'obra està prologada per Joaquim Borràs, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona.

A més de les col·laboracions, L’Abans de Ciutat Vella compta amb un consell honorífic, integrat per Jaume Almirall Carreras, Toni Estopà, Joan-Anton Sánchez de Juan, Llum Ventura Gil, Quim Borràs i Carme Miró Alaix; i amb un consell assessor, integrat per Jorge Álvarez, Francisco Arauz, Enric Comas Parer, Miquel Barceló, Miquel F. Pacha, María José González, Alfred Puig, Jesús Floro, Peter Cowley Capella i Enric H. March.

Com és habitual en la col·lecció de “L’Abans” d’Efadós, l’obra –que conformarà un corpus amb més de 1000 fotografies i 850 pàgines– s’ofereix en 52 fascicles de periodicitat setmanal de venda en els quioscos, i dintre d’un any, després del darrer fascicle, també es podrà adquirir en un sol volum relligat.

El mateix dia de la presentació ja es podran recollir gratuïtament, a tots els quioscos, papereries i llibreries de Ciutat Vella, les cobertes i el fascicle de presentació amb les primeres vint-i-quatre pàgines del col·leccionable. La setmana següent ja començarà la distribució comercial dels fascicles setmanals.

Esteu tots convidats a la presentació i a que adquiriu aquesta obra, imprescindible no només per acostar-se d’una manera propera a la seva història, sinó per gaudir de centenars de fotografies de la ciutat, que fins ara s’han mantingut inèdites.


Presentacions de L'Abans de Ciutat Vella, 1844-1986

Sala d’Actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
Divendres 15 d’abril, a les 19h, a la plaça Nova, 5 

Cercle Artístic de Sant Lluc
Dilluns 23 de maig, a les 19h, al carrer dels Mercaders, 42



dilluns, 11 d’abril de 2016

La muralla romana en el marc del Pla Barcino

Muralla i torre romanes del carrer Sotstinent Navarro


El proper dimecres dia 13 d’abril de 2016, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “La muralla romana en el marc del Pla Barcino. La intervenció arqueològica a les torres 27 i 28”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Hi intervindran Pep Llinàs, Carme Miró i Jordi Ramos, i moderarà Gemma Hernández.

En el marc del Pla Barcino de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha intervingut, entre d’altres espais, a la muralla romana. La muralla l’entenem com un edifici únic que defineix la colònia, des del seu origen amb la muralla de l’emperador Octavi August, com el recinte construït a la segona meitat del segle III. En aquesta xerrada es presenta, d’una banda el Pla Barcino, de l’altre el projecte del “Passeig de la Muralla”, i la intervenció al carrer Sotstinent Navarro,16. Aquesta intervenció arqueològica s’ha dut a terme, al llarg dels anys 2012-2015. I ha permès documentar, a banda del recinte defensiu i el seu vall, l’ocupació d’un espai fora de la muralla romana que va estar en actiu des de la seva fundació com a colònia fins als nostres dies, destacant les estructures d’època altimperial romana i les activitats agropecuàries en èpoques tardoantiga i altmedieval.

La conferència, a càrrec de Pep Llinàs, Carme Miró i Jordi Ramos, estarà moderada per Gemma Hernández. La sessió s’emetrà en directe per videostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016




Entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada

Aquesta intervenció arqueològica s’emmarca en el Pla Barcino, expliqueu en què consisteix aquest projecte?

És un projecte de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona iniciat el 2012 i que té continuïtat. Els darrers 80 anys la Barcelona romana ha anat sortint a la llum en nombroses excavacions arqueològiques. El coneixement acumulat sobre Barcino és molt gran i ha donat peu a un nombre important de publicacions especialitzades. El Pla Barcino ha demostrat que hi ha molt a fer i que hi ha un gran interès pel passat de la ciutat romana. Saber per què es va escollir aquest indret i quins van ser els motius per fundar una colònia romana ens pot servir per entendre l’urbanisme i l’evolució de la ciutat. La rellevància d’aquesta petita urbs ens pot donar les claus per entendre la ciutat comercial i oberta al Mediterrani que ha estat Barcelona al llarg dels segles.

El Pla Barcino és un projecte al servei de la ciutadania, per tal que coneguin el seu passat i se’l facin propi. Ara us avancem els resultats arqueològics d’una de les intervencions arqueològiques d’aquest programa, però sense oblidar-nos de la feina divulgativa i científica que hem presentat darrerament, com el Barcino 3D, la museïtzació de la Domus Avinyó, l’Aqüeducte, les actuacions a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i les intervencions preventives importants del Mercat de Sant Antoni o la vil·la romana del Pont del Treball Digne.

Quin són els resultats aportats i com s’ha gestionat tenir un equip interdisciplinari en una intervenció arqueològica preventiva?

Hi ha moltes persones implicades dins de l’estudi de la ciutat romana de Barcino, amb diferents metodologies per arribar a conèixer el seu passat. En tenim un exemple, la intervenció del carrer Sotstinent Navarro, que ha estat planificada com a projecte plural i interdisciplinari. Hem comptat amb la participació d’experts de diverses universitats i administracions, en el món de la geologia, bioarqueologia, zooarqueologia, palinologia i estudi de la cultura material en tots els seus àmbits. A partir de la combinació de totes les dades científiques aportades s’ha pogut aproximar al paisatge i utilització dels recursos, malgrat que està en estudi, podem imaginar-nos com devia ser aquesta part de la ciutat en època romana.

Les tasques científiques desenvolupades, moltes de les quals encara es troben en estudi, faran de tot plegat una recreació del passat romà, no només d’aquest punt de la ciutat, si més no d’un sector ampli de la ciutat a tocar del front marítim de Barcino.

Què aporta aquest espai de la ciutat de Barcelona al coneixement de la ciutat romana de Barcino?

La intervenció arqueològica a la finca del carrer del Sotstinent Navarro, 16-18, s’ha dut a terme en diferents fases que ha comportat descobriments en relació a la muralla, la seva cronologia, les tècniques constructives i el seu entorn al llarg de l’antiguitat tardana.

Primerament, cal fer esment que l’actuació no ha pogut documentar cap tram de la muralla romana d’August però si els elements relacionats a l’exterior d’aquesta. A part d’això i respecte al segon recinte defensiu de finals del segle III, es va poder analitzar que per a la construcció de la muralla es va excavar al nivell geològic. Pel que fa a les torres romanes, la base estava formada per pedres irregulars que devien formar un llit per assentar l’opus caementicium, que devien subjectar pedres ben escairades i motllures reciclades procedents de necròpolis i edificacions extramurs. Per a l’edificació monumental després trobarien els ben visibles opus quadratum i opus certum de les torres 27 i 28 de la ciutat romana.

Hem de destacar la descoberta d’una part del fossat de la muralla, representat per un primitiu fossat relacionat amb la muralla d’August. A final del segle III hi ha una gran remodelació de l’espai, aprofitant el fossat però més desplaçat de la muralla. Tot el gran retall quedà amortitzat cap al segle VI, aproximadament. Sobre aquest fossat no hem de descartar la funció defensiva, però tampoc hem d’oblidar la seva utilitat com a claveguera i com a conducció d’aigües brutes vers el mar o les rieres.

A banda del fossat, trobem una novetat que hem vist que possiblement és una pràctica habitual en molts trams propers a la muralla, és l’ocupació de l’espai de l’àrea entre la construcció defensiva i el fossat. En aquest indret es troba ocupat per diverses dependències atribuïdes als segles I i II, que ens indiquen la possible vinculació a un edifici administratiu relacionat amb el suburbium i el port.

Però com a tota intervenció arqueològica a la ciutat no hem d’oblidar la successió d’èpoques als espais intervinguts. A finals del segle III dC es va construir el segon recinte emmurallat de Barcino, documentat a partir del nivell d´ús que funcionaria com a espai de circulació just en el moment de l’edificació de la ciutat. És el període quan les grans domus existents intramurs de Barcino entre els segles IV i V iniciaren la seva transformació i desaparició en els segles VI i VII. Les dades arqueològiques de les quals disposem per al coneixement de la ciutat als segles VI i VII apunten no sols a una profunda transformació en l’estructura urbana, sinó el canvi de concepte de ciutat romana.

I ara, què? Quin és el futur de l’espai?

Primerament, no podem oblidar que els resultats obtinguts en aquesta intervenció ens podran indicar les similituds amb les possibles actuacions arqueològiques en indrets propers que ja estem planificant.

Després de protegir les restes arqueològiques aparegudes, s’ha iniciat el projecte urbanístic que formarà part del Passeig de la Muralla, des de l’avinguda de la Catedral fins a la plaça dels Traginers. En el marc d’un procés participatiu s’ha avançat en la definició de les necessitats reals de l’entorn i les futures actuacions justament en aquest espai, que serà en part pati d’escola i en part plaça de Ciutat Vella. No podem oblidar però, com ja hem esmentat anteriorment, que un dels projectes era la planificació urbana per donar a conèixer la muralla romana. Per tant, es tracta de definir el nou passeig per gaudir de la muralla romana, que aniria resseguint tot el llenç defensiu en aquest costat de l’antiga colònia de Barcino.

Font: Tribuna d'arqueologia

divendres, 1 d’abril de 2016

Viure com a ciutadà a la Barcelona del segle XV

La Pedra de la plaça del Blat (1389)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 
L'origen dels mercats medievals a Barcelona


El proper dilluns 4 d'abril, a les 19h,  la Dra. Carolina Obradors (European University Institute) impartirà la conferència titulada Els espais de la ciutadania. Viure com a ciutadà a la Barcelona del segle XV, dins del cicle Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona, a la Plaça del Rei.

De la Barcelona del segle X, després de la crisi de la caiguda de l'Imperi romà i la decadència del domini visigot i musulmà, i poblada per uns escassos 1.500 habitant, la ciutat viurà un important creixement econòmic al final de la Edat Mitjana a ser una de les ciutats més importants de la Mediterrània. El creixement urbà, l'esplendor del Gòtic i la conquesta de noves fronteres canviarà el concepte de ciutadania i les relacions entre els diferents agents que componen la trama cívica d'aquella Barcelona.

A L'origen dels mercats medievals a Barcelona vam parlar d'aquesta evolució des del segle X fins el XIV, i vam veure com la ciutat creixia a partir dels espais públics creats pels propis ciutadans. Ara tindrem l'oportunitat, de la mà de Carolina Obradors, de fer una mirada més atenta gairebé a peu de carrer per veure quin era l'estatus de la població a la fi d'una era i el principi d'una altra.