divendres, 26 d’agost de 2016

Barcelonins contra turistes

Plànol monumental de Barcelona (1910)
Societat d'Atracció de Forasters


Turistes i indígenes viuen i miren les ciutats de manera diferent. Empesos per la ignorància o per la limitació del temps, el visitant tendeix a deixar-se dur pels reclams turístics, tant pel que fa als aspectes monumentals com els hàbits socials o gastronòmics. Molts barcelonins, per exemple, no han posat mai els peus a l'interior de la Sagrada Família, no han anat al museu del Barça, no han menjat mai en un restaurant de la Rambla ni beuen sangria com qui beu aigua (sobre l'origen del turisme i Barcino, vegeu Barcelona.. de vacances).

Eric Fischer va posar en marxa el projecte Locals and Tourists, que forma part d'un projecte més ampli anomenat The Geotaggers’ World Atlas. Locals and Tourists està format per un conjunt de 136 mapes de les ciutats més importants del món. Amb aquestes dades extretes dels geolocalitzadors i els tags de les fotografies penjades a les xarxes socials, fent servir informació de MapBox i Twitter, Fischer dibuixa el mapa de la ciutat sense que li calgui cap trama urbana perquè són els propis bits d'informació els que la construeixen. Les dades són del període 2010-2013, però els hàbits no han canviat gaire sobretot en el cas dels turistes. Potser sí en el cas dels barcelonins, cada cop més interessats en la història de la ciutat i en les rutes que l'expliquen, i que justifiquen el color blau pels carrers secundaris.

En el cas de Barcelona el resultat és el mapa que adjuntem, on el color vermell indica les fotografies fetes per turistes, el blau les fetes per locals i el groc aquelles que podrien ser tant d'un cas com de l'altre.

En general, és fàcil identificar els indrets turístics: Rambla, plaça Catalunya, passeig de Gràcia, la cascada del Parc de la Ciutadella, la Sagrada Família, el Park Güell, entre molts d'altres que deixem al vostre esperit lúdic, i que podeu comparar amb el mapa que encapçala aquest apunt, editat per la Societat d'Atracció de Forasters l'any 1910.

Les grans taques vermelles no impliquen l'absència del barceloní curiós en els llocs eminentment turístics, sinó que aquest color s'imposa aclaparadorament al blau. Però d'altra banda, com hem comentat abans, sí que és significatiu que el color blau s'estengui diluït sobre la trama de la ciutat i s'imposi com a nexe d'unió entre els llocs turístics buscant els punts menys transitats o aquells que amaguen una història més personal o que identifica la ciutat a través de la seva història i no pas en punts culminants o especialment monumentals.

Si no veieu amb prou claredat el mapa adjunt, us els podeu descarregar a la pàgina de Fickr.



dilluns, 15 d’agost de 2016

Fuentes de Montjuich



La cançó "Fuentes de Montjuich" va ser composta pel músic Jorge Domingo i la lletra va ser escrita per Mario Cabré, el toreo, actor i poeta que va rondar Ava Gardner durant el rodatge a Tossa de Mar de Pandora i l'holandès errant (Pandora and the Flying Dutchman, 1951) i que va provocar que Frank Sinatra, aleshores marit de la Gardner, sortís volant cap a la Costa Brava per saber quin era l'abast de la trencadissa. D'aquella festa mediterrània, l'actriu només se'n va endur els morros de Sinatra i una orella del toro que Cabré li va brindar a la que anomenaven "l'animal més bell del món", orella que va ser dissecada a la botiga de Lluís Soler, el taxidermista de la plaça Reial.

Inspirada en la cançó "Fuentes de Montjuïc", Carme Barberà (Barcelona, 1933) il·lustrava una història romàntica en el número 22 del tebeo Claro de Luna, publicat el 3 de desembre de 1959. La publicació servia també per fer promoció del cantant Juan Carlos Monterrey, un dels intèrprets que, com Ramon Calduch, van populartitzar aquesta peça que José Guardiola va cantar en el primer Festival de la Canción del Mediterráneo, celebrat aquell mateix any 1959.

La lletra de la cançó fa referència a la Font Màgica de Montjuïc, projectada per Carles Buïgas per a l'Exposició Universal de 1929 i esmentada en plural perquè és l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que abastava tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, i que incloïa cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, que van ser substituïdes per sortidors il·luminats molt menys vistosos.

Però la història de les fonts de Montjuïc va molt més enllà d'aquest sortidor monumental. Si voleu conèixer la història d'aquestes fonts, dels berenadors, les fontades, les revetlles i els balls del que Ferran Aisa anomena "la muntanya del poble", aneu a l'enllaç:





Montaña de los palacios
bordada de maravilla,
en el jardín de tus fuentes
Barcelona se ilumina.

Pasión que empieza en tu parque
ya nunca más se termina.
¡Qué idilio bajo el nocturno
sentir tu vida en mi vida!

Montjuich...
agua de luz en colores.

Montjuich...
aire de la luz entre flores.
Pérgola de mi recuerdo
en tu mirada y la mía
se despertó el sentimiento
y nació nuestra alegría.

Montjuich...
agua de luz en colores.

¡Hay que maravilla
las fuentes de Montjuich!

Podeu accedir a la historieta completa a Aquellos inolvidables tebeos...