dilluns, 21 de novembre de 2016

300 anys de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals

Església i  parròquia de Sant Martí de Provençals, seu original de l'ajuntament de l'antic municipi
Autor: Francesc Alsina i Vila, 1920-1930. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya


El Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals ha organitzat l'exposició '300 anys d'un ajuntament', que es pot veure al Centre Cívic de Sant Martí del carrer de la Selva de Mar, 215. La mostra no ens explica només la història de l'entitat municipal, sinó que fa un repàs als elements que componien el nucli de Sant Martí Vell (a més de l'església i la parròquia hi havia cementiri, hostal, presó, masies...), el territori i les activitats que s'hi desenvolupant, magníficament il·lustrat amb fotografies, documents i plànols.




El Decret de Nova Planta, conseqüència de la Guerra de Successió, va aportar el model municipal tal com avui el coneixem. Abans, les parròquies eren la base de l’organització territorial, però a partir d'aquell moment els alcaldes ho van ser per designació reial. Corria l’any 1716 i d’això fa 300 anys.

Aquesta exposició vol mostrar les activitats que desenvolupava l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals, tasques que, com explica l’historiador Carreras Candi, “fins que no es produeix la desamortització dels béns de l’Església, aquesta seguia mantenint la propietat dels drets que gestionava el municipi”. Aquest procés va ser diferent en cada cas.

L’Ajuntament de Sant Martí de Provençals regulava els escorxadors, els hostals o els herbatges o sistemes de pastures. S’ocupava de mantenir els camins utilitzables, cobrava els impostos, s’ocupava de reclutar gent per al servei militar. La Justícia s’exercia en el mateix edifici on també hi havia la presó. També garantia els bons costums i obligava a respectar normes de seguretat, entre altres coses.

Quan Sant Martí de Provençals, l'ager provintialis medieval (terme utilitzat pels romans per anomenar les terres fora muralles) que li dóna nom, va ser annexionat a Barcelona l’any 1897 el seu terme municipal era el més gran de tots els municipis del Pla i també era el que tenia la població més dispersa entre diversos nuclis, molts d’ells amb la suficient entitat com per constituir-se en barris amb vida pròpia al marge del municipi. Avui, el vell municipi està fragmentat en diversos barris, però la història que ens explica aquesta exposició és la de tots els martinencs.

Si voleu conèixer quins eren aquests nuclis de població que el conformaven, en el següent vincle hi trobareu una breu descripció. Potser sou martinencs i no ho sabeu.


dijous, 17 de novembre de 2016

Barcelona i el ferrocarril (1848-1935)



El proper dilluns 21 de novembre, a les 19h, Pere Pascual, de la Universitat de Barcelona, presentarà a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) de la plaça del Rei, "Barcelona i el ferrocarril a Catalunya (1848-1935). Una història de la seva explotació".


Més enllà del ferrocarril entès com a mitjà de transport de viatgers i mercaderies i peça cabdal en el desenvolupament econòmic de Barcelona, el tren forma part de l'imaginari dels barcelonins i ha esdevingut des del primer moment un element lúdic tant pel que fa a les joguines que el reprodueixen en miniatura com els trens que van circular pels parcs de la ciutat. Us deixo l'enllaç a la història d'aquests trens:


dissabte, 5 de novembre de 2016

El Quixot arriba a Barcelona



Barcelona és l'única ciutat real que apareix en el Quixot de Cervantes. Amb el seu escuder, Sancho Panza, arriba a Barcelona una nit de Sant Joan pel Portal de Mar, passegen pels carrers i carrerons del Born i s'allotgen en el palau d'Antonio Moreno, un ric cavaller barceloní.

Per celebrar els 400 anys d'aquesta visita literària, el proper dilluns 7 de novembre, a les 19h, a la Casa de l'Ardiaca (carrer de Santa Llúcia, 1), Francisco Rico, catedràtic emèrit de Literatures Hispàniques i especialista en el Quixot, ens parlarà de la relació entre l'obra de Cervantes i la ciutat de Barcelona.

A Bereshit vam publicar un apunt en què don Quixot és convidat a sopar al palau d'Antonio Moreno per burlar-se del cavaller amb un cap parlant. Podeu llegir-lo a "El Quijote, el cap parlant i les carasses de Barcelona", on, a més,parlem d'autòmats i carasses escampats pels carrers de la ciutat, a la Catedral i a la basílica dels Sants Just i Pastor.

Vençut pel cavaller de la Blanca Luna a la platja de la Barceloneta, torna al seu poble, però abans dedica el conegut elogi a la ciutat: «archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades...».

Us deixem, també, la ruta literària per Barcelona del Quixot i Miguel de Cervantes, que va preparar Biblioteques de Barcelona.



dijous, 3 de novembre de 2016

Presentació del directori Clifford de fotògrafs del XIX



Amb motiu de la celebració del 177è aniversari de la primera fotografia feta a Barcelona, Fotoconnexió i el Museu Marítim de Barcelona present el directori Clifford, el proper dijous 10 de novembre de 2016, a les 19 h, en el Museu Marítim de Barcelona, avinguda de les Drassanes, s/n.

Clifford és un directori de persones que van exercir l’ofici o la professió de fotògraf en els territoris de l’Estat espanyol entre els anys 1839 i 1900, que es pot consultar lliurement en línia al web de Fotoconnexió. L’objectiu d’aquest portal és posar a l’abast i fer conèixer les dades bàsiques de tots aquests fotògrafs: el nom complet, el lloc i les dates de naixement i mort del fotògraf, els noms comercials i/o pseudònims que van utilitzar, les ciutats on van obrir galeria, taller, estudi o botiga, o simplement hi van exercir l’activitat fotogràfica, i el període que van estar actius com a fotògrafs.

El nombre de fotògrafs inclosos al directori Clifford de Fotoconnexió no té cap límit, i en aquests moments disposa d’uns 4.300 registres.

Hi intervindran:

Roger Marcet, director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona

Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d'Arxius de la Generalitat de Catalunya

Maria de los Santos García Felguera, professora d’història de l’art i la fotografia de la UPF i expresidenta de Fotoconnexió

Ricard Marco, fotògraf, historiador de la fotografia i president de Fotoconnexió

Jep Martí, arxiver, historiador de la fotografia i coordinador del directori Clifford de Fotoconnexió