divendres, 17 de novembre de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



L'Ajuntament de Barcelona, la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, l'Arxiu Històric del Poblenou i la llibreria Etcètera es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre Barcelona, ciutat de vestigis. La presentació serà a càrrec de Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou, amb qui dialogarem al voltant de temes relacionats amb el Poblenou i publicats en aquest llibre, però, sobretot, del barri d'Icària, derruït durant les obres olímpiques de Barcelona 92, del Bogatell, de l'Hospital d'Infecciosos, del Somorrostro, del Cementiri...

És per aquesta raó que m'agradaria poder comptar amb la presència d'antics veïns de l'avinguda d'Icària i dels carrers que conformaven el barri per poder sentir les vostres veus i que ens expliqueu les vostres vivències com a veïns i els vostres sentiments derivats de la pèrdua del barri. M'agradaria sentir les veus d'aquells nens que tenien el carrer com a espai de joc i aventura, en un lloc allunyat del centre de la ciutat, però ple d'aquella màgia que els nens i les nenes saben crear per bastir el seu món.

L'acte tindrà lloc a l'Auditori de la Biblioteca del Poblenou-Manuel Arranz, carrer del Joncar, 35, de Barcelona, el dia 24 de novembre, a les 19 h.

Hi esteu tots convidats!


Pont sobre l'avinguda d'Icària, l'any 1986
Foto: Martí Llorens

dimecres, 15 de novembre de 2017

Barcelona orientalista



El proper dimecres 22 de novembre, a les 19 h, presentarem el llibre Barcelona orientalista (Albertí Editor, 2017), d'Oriol Pascual, a la llibreria Jaimes del carrer de València, 318.

Aquest llibre, prologat per Carme Grandas i Sagarra, doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, ens permet descobrir una part de la història de Barcelona per mitjà d'alguns edificis, personatges i esdeveniments relacionats amb la fascinació per l'orientalisme viscut entre el final del segle XIX i principi del XX. A través de 10 edificis encara existents: Paranimf de la Universitat de Barcelona, Casa Pere Llibre, Edifici Alhambra, Casa Vicens, Casa Bruno Cuadros, Pavelló de la Torre Castanyer, Casa de les Altures, plaça de braus de les Arenes, Casa Marsans i Casa Tosquella, Oriol Pascual ens explica la fascinació que cultures com la xinesa, àrab i japonesa van despertar a Europa i especialment a Barcelona. L'exotisme dels països d'Orient va despertar l'interès d'artistes i aventurers, però sobretot de les classes benestants sorgides en un context colonialista i en un moment en què el turisme començava a permetre a la burgesia fer realitat escenaris de les mil i una nits.

A més de la contextualització de cadascun d'aquests 10 edificis singulars, que ens permet situar-nos a peu de carrer i observar la societat barcelonina de l'època, Oriol Pascual ens ensenya a distingir elements arquitectònics que massa sovint es confonen amb el modernisme, quan, en realitat, estem davant d'una etapa prèvia que trenca amb l'historicisme que imperava aleshores.

Oriol Pascual (Barcelona, 1961), llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i en Sociologia per la Universitat Autònoma i amb titulacions de postgrau en gestió cultural i cooperació cultural internacional. Com a funcionari municipal, adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona, ha treballat entre el 2003 i el 2008 al Servei de Festes, amb la programació d'activitats de la Mercè, el Carnaval, les festes de Santa Eulàlia, la Festa de la Música i la cavalcada de Reis. Entre el 2009 i el 2016, ha estat responsable de la gestió dels centres patrimonials del Museu d'Història de Barcelona.Actualment, és el cap del Departament de Programes del Museu Etnològic de Barcelona, on exerceix de director d'activitats, exposicions i comunicació.



dimarts, 10 d’octubre de 2017

Fotografies antigues del barri de Sant Pere

Plaça i església de Sant Pere de les Puel·les, l'any 1909, amb senyals de l'incendi de la Setmana Tràgica
Arxiu Nacional de Catalunya


Del 2 al 29 d'octubre de 2017 podeu veure l'exposició Sant Pere, testimoni del temps, en un recull de fotografies històriques del barri de Sant Pere, al Casal de Barri Pou de la Figuera del carrer de Sant Pere més Baix, 70.

El dia 10 d'octubre, es projectarà Sant Pere, barri artesà, un documental d'Artur Akhmetov, que narra l'evolució del barri de Sant Pere a través de la figura dels artesans. La tasca reportera d'Akhmetov l'ha portat a diferents llocs de la ciutat. Quan va conèixer el barri de Sant Pere en va quedar captivat. El va sorprendre la concentració d'artesans que hi havia i també el poc coneixement que els barcelonins tenen del barri, clau en el desenvolupament artesanal i industrial de la ciutat gràcies al Rec Comtal i a la indústria tèxtil que va créixer al voltant d'aquesta important infraestructura hidràulica, que podeu conèixer a través del llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història.


dissabte, 30 de setembre de 2017

La Barcelona del NO-DO (1943-1981)



A causa de l'actuació policial contra les persones que volien votar n el referèndum, ha estat ajornada la conferència que el proper dilluns 2 d'octubre, havia de fer l'historiador Xavier Cazeneuve: La Barcelona del NO-DO (1943-1981), a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona.

La xerrada ens havia de mostrar la mirada que el règim franquista va oferir de la ciutat durant la postguerra i el tardofranquisme, a través dels documentals que es projectaven a les sales de cinema, amb el lema "El mundo entero al alcance de todos los españoles".

El NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales) era un noticiari setmanal d'exhibició obligatòria i amb caràcter exclusiu, que es projectava a tots els cinemes de l'Estat abans de la pel·lícula (o les pel·lícules, en el cas dels cinemes de barri).

Després d'una etapa prèvia durant la Guerra civil en la qual va dur el títol de Noticieros, la primera projecció amb el nom de No-Do es va efectuar el 4 de gener de 1943 i es va mantenir com a obligatori fins al gener de 1976. A partir d'aquesta data, es va exhibir de manera voluntària fins a 1981.




El NO-DO era de caràcter exclusiu: no es podien projectar altres noticiaris perquè d'aquesta manera es controlava que hi hagués una única realitat. Com deia la resolució de creació publicada en el BOE el 22 de desembre de 1942, "con el fin de mantener, con impulso propio y directriz adecuada, la información cinematográfica nacional".

La Dictadura va tenir molta cura de mantenir aquesta mirada única amagant qualsevol altra realitat, a vegades no mostrant-la, a vegades directament negant-la com ho feia amb la prostitució, la pobresa o el barraquisme, sense oblidar, és clar altres realitats culturals, o reduint-les a un caràcter folklòric. Ben aviat, l'octubre de 1939, es filmava Barcelona, ritmo de un día, dirigida per Antonio Román, a qui alguns recordaran per ser el director de Los últimos de Filipinas (1945). Mireu el documental a l'enllaç i hi veureu una Barcelona que no mostra el més mínim senyal d'haver acabat de patir una guerra i d'haver estat bombardejada.


L'arxiu històric del NO-DO, que custodia la Filmoteca Nacional de España, és tot digitalitzat i és consultable en línia a la web de la Filmoteca. 6.573 documents i 1.719 hores de contingut, que apleguen els noticiaris i els suplements "Revista Imágenes", "Imágenes del Deporte", "Documentales B/N" i "Documentales Color".



divendres, 8 de setembre de 2017

Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV



Durant els darrers anys, els historiadors s’han interessat per la qüestió de la crisi baixmedieval a l'occident europeu i han revisat la explicació tradicional que habitualment havia associat els últims segles de l’Edat Mitjana a un moment de decadència. En el cas de la península Ibèrica també s’ha posat de manifest l’especificitat regional d’aquest territori i, tant a Castella com a la Corona d’Aragó, s’han relativitzat força les dificultats econòmiques documentades durant el període esmentat considerades més aviat com a episodis conjunturals dins d’una “crisi creativa”.

Tanmateix, a la corona aragonesa encara persisteix el dubte del cas català amb Barcelona al capdavant. Malgrat els esforços per matisar la imatge apocalíptica del període, el pes historiogràfic de Jaume Vicens Vives i de Pierre Vilar ha dificultat considerablement la revisió del relat de la crisi de la Ciutat Comtal durant el segle XV, construït fa més de setanta anys. Davant d’aquest fet i dels indicis contradictoris que s'han anat documentant hi ha hagut diversos autors que, fent palesa la riquesa dels nostres arxius, han reclamat la necessitat d’aprofundir en l’estudi de la dinàmica social i econòmica tant de Barcelona com de Catalunya a la fi de l’Edat Mitjana.

Fent-nos ressò d’aquest clam, aprofitem les recerques dutes a terme en diferents àmbits per plantejar el present col·loqui, amb l'objectiu d’analitzar de forma crítica alguns indicadors significatius que ens permetin mostrar l’evolució de la conjuntura a la capital del Principat en el decurs dels dos darrers segles de l’època medieval. Prioritzarem, sobretot, l’anàlisi de les finances municipals –un dels aspectes més negligits per la interpretació tradicional–, i alhora situarem les dades que se’n puguin derivar en un context més ampli, integrant-hi altres indicadors de caràcter fonamentalment econòmic i comparant el que va succeir a Barcelona amb el que va passar a la resta de Catalunya i a la Corona d’Aragó coetàniament. Tot plegat, sense perdre de vista el marc historiogràfic, amb el propòsit d’oferir nous elements de reflexió i enriquir la visió que s’ha ofert fins avui de la crisi d’una de les principals ciutats de la Mediterrània al tombant de l'època moderna.


Seminari Barcelona en crisi? La ciutat al segle XV

Museu d'Història de Barcelona (MUHBA)
Sala de Martí l’Humà
Plaça del Rei, s/n
Telèfon 93 256 21 00
museuhistoria@bcn.cat

Entrada gratuïta. Es recomana reserva prèvia



dilluns, 14 d’agost de 2017

Activitats al Rec Comtal i la Casa de les Aigües de Montcada




Activitats al Rec Comtal i la Casa de les Aigües, promogudes pel Museu Municipal de Montcada, per als mesos de setembre, octubre, novembre i desembre. Taller, rutes i visites per celebrar les Jornades Europees de Patrimoni, Dia Mundial dels Ocells, 48h BCN Open House, II Setmana del Turisme Industrial de Catalunya i Setmana de la Ciència.


Informació

Museu Municipal de Montcada i Reixac
Telèfon: 935 651 122
museumunicipal@montcada.org

dimarts, 25 de juliol de 2017

Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992

La platja de la Mar Bella sota el pas a nivell del carrer de la Jonquera,
l'any 1974, abans de les obres de la Vila Olímpica
Arxiu Històric del Poblenou


Per celebrar els 25 anys de la celebració del Jocs Olímpics de Barcelona, inaugurats el 25 de juliol de 1992, us adjunto el vídeo Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992, filmat en VHS i animat amb timelapse, i que podeu veure al final de l'apunt. Les imatges ens mostren les transformacions urbanístiques fetes a Barcelona a les àrees on es van celebrar els jocs i en el nusos de comunicacions: jugueu a reconèixer-los. Són sis anys d'obres resumits en poc més de vuit minuts.


Vista aèria de la muntanya de Montjuïc, a la dècada de 1970


Acompanyo la filmació amb dues imatges preolímpiques de la Mar Bella, al Poblenou, i de la muntanya de Montjuïc, amb l'estadi envoltat dels barris de barraques de Can Valero, Can Valero Petit i Les Banderes, el castell al fons i el cementiri a la dreta. Són només dos exemples dels molts que podríem triar. Les fotografies no són idíl·liques, però segurament despertaran en algunes persones sentiments que obviaran l'estat de deixadesa, abandonament i brutícia d'aquests dos marges de la ciutat però, tanmateix, habitats per persones. Si voleu un altre exemple, potser més sagnant perquè va implicar la desaparició d'un barri sencer de Barcelona, podeu veure "L'últim viatge a Icària (1987)".




Transformació d'una ciutat olímpica: Barcelona 1986-1992
Direcció: Emili Vendrell
Realització: Mariona Omedes i Clara Films
Producció: Josep Clanche, Clara Films i Oframe Store

dissabte, 22 de juliol de 2017

El Born reivindicat (1971-2001)

El mercat del Born (segle XVIII)


L'exposició El Born reivindicat (1971-2001) està oberta al públic fins al 26 de novembre de 2017, a l'Espai Sebastià Dalmau de l'antic mercat.

El mercat del Born ja es documenta a l’època medieval (segle XIII), al passeig homònim que fa, durant segles, de plaça major de Barcelona. Al llarg dels anys va anar desenvolupant l’activitat comercial a l’aire lliure, fins que l’any 1876 les parades dels venedors van allotjar-se dins un nou edifici metàl·lic, acabat de construir. Sobre el seu origen, vegeu l'article "L'origen dels mercats medievals a Barcelona".


El mercat del Born en construcció


Des d’aleshores fins al 1921 va ser un mercat al detall. A partir de la segona dècada del segle XX es va convertir en el principal punt de venda i distribució a l’engròs de fruites i verdures, fins que l’any 1971 tota l’activitat es va desplaçar al centre logístic de Mercabarna, a la Zona Franca.

Començava una nova etapa per al Born. Enmig de reivindicacions i incerteses, va esdevenir un espai de Barcelona que possibilitava uns usos totalment diferents als que havia tingut fins llavors. El llegat fotogràfic d’aquells temps ens permet fer un recorregut pels principals esdeveniments.




EL BORN REIVINDICAT

Escenari d’una llarga i intensa reivindicació veïnal, entre els anys 1971 i 2001 el Born es va convertir en un dels centres neuràlgics de Ciutat Vella, adient per a les activitats multitudinàries que necessitaven un recinte gran, cobert i tancat; concerts, mítings, exposicions, fires, obres de teatre i festes, van ser protagonistes a les velles estructures de l’antic mercat de fruites i verdures, mentre els ecos del franquisme encara ressonaven per places i carrers. Tota una amalgama d’actuacions que li van donar una personalitat desconeguda fins aquell moment, i van omplir de vida un espai i un barri que maldava per ressorgir entre les primeres llums de la transició democràtica. El Born va donar cabuda a la florent activitat social i artística d’aquells temps, tant emocionants com incerts.

EL BORN DEL TEATRE

L’antic mercat també va ser plataforma per a múltiples espectacles d’arts escèniques. Com en d’altres activitats, la varietat d’estils i temàtiques en va ser el principal leitmotiv, sempre amb un caràcter cívic i veïnal, en què van ser un bon exemple les festes de carnaval. En teatre, una de les obres més destacades va ser Don Juan Tenorio (1976), emmarcada en unes jornades de reivindicació social i professional de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle, que s’acabava de constituir. A més va coincidir, expressament, amb el primer aniversari de la mort de Franco. El repartiment va comptar amb una bona colla de “joves promeses” del teatre català com Juanjo Puigcorbé, Assumpta Serna o Sílvia Munt, entre d’altres, sota la direcció de Mario Gas: actors i actrius que després van esdevenir autèntiques estrelles, tant als escenaris com a la gran pantalla.

EL BORN, L’EDIFICI

Una de les primeres demandes veïnals va ser la lluita per conservar i restaurar l’edifici, que ja era considerat un element de primera categoria del patrimoni històric de la ciutat. Mentre a altres ciutats europees alguns d’aquests mercats van ser aterrats, col·lectius d’arquitectes i de defensa del patrimoni van insistir en la importància de preservar-lo. Es van presentar diferents projectes per a la rehabilitació del vell edifici, i gràcies a la pressió veïnal va ser restaurat íntegrament per primera vegada entre el 1977 i el 1982. L’estat decadent de la construcció va servir de decorat en el rodatge d’algunes escenes del film Alícia a l’Espanya de les meravelles, dirigida per Jordi Feliu (1978). En la pel·lícula, la “ruïna” del Born servia com a metàfora d’una Espanya plena de clarobscurs, que vivia un moment d’efervescència dels sentiments contestataris dins la fragilitat de la primera democràcia.

EL BORN DE LES EXPOSICIONS

La gran superfície coberta del vell mercat també va esdevenir un lloc ideal per a l’organització d’exposicions i mostres diverses. La primera prova va ser l’exposició “Roses i art floral”, l’any 1978. Tot seguit s’hi van celebrar altres muntatges com les ja mítiques exposicions “L’obra pública a Catalunya” (1982), consagrada a explicar les noves infraestructures endegades llavors; “Catalunya, la fàbrica d’Espanya”, dedicada a la revolució industrial (1985), i “Planeta esport” (1989), emmarcada en el context de la Barcelona preolímpica.


El Mercat del Born als anys 70 Pérez de Rozas


EL BORN “POLÍTIC”

Arribada la democràcia, el recinte de seguida va ser atractiu per als partits polítics protagonistes en les primeres eleccions, enmig de la transició. El Born interessava perquè era un dels pocs recintes de Ciutat Vella coberts i de grans dimensions. D’altra banda, els nous polítics eren ben conscients de la força veïnal del barri i de l’Associació de Veïns del Casc Antic, que va capitalitzar algunes de les accions reivindicatives més sonades dels anys 70 barcelonins. A la dècada següent, la majoria de formacions i líders polítics van celebrar al Born alguns dels seus mítings més multitudinaris. Tal com es veu en les imatges, hi van desfilar les primeres espases del Partit Comunista, el PSC, l’antiga Convergència i Unió, Alianza Popular (futur PP), etc.

EL BORN DELS CONCERTS

Una de les activitats que va mostrar més el caràcter reivindicatiu del barri va ser, sense cap mena de dubte, la celebració de concerts. La monumentalitat de l’edifici va permetre albergar una gran quantitat d’actuacions, amb una varietat considerable d’estils, des de les festes majors del barri fins a concerts de rock, jazz o balls populars. Els concerts organitzats en actes polítics van tenir un paper especialment significatiu. En prop de 40 anys, la nòmina d’artistes i grups consolidats és llarga i prestigiosa: des de Montserrat Caballé o Dyango fins a Nina Simone, passant per cantautors com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Pau Riba i el rock-and-roll llatí de La Salseta del Poble Sec.


Atraccions infantils al Born durant una festa organitzada per CDC
Autor: Pere Virgili (1990)


EL BORN DE LES FIRES

L’especial ubicació del Born i l’àmplia capacitat el van convertir en un punt clau en l’organització de fires sectorials de format mitjà, diferents de les que ja llavors es celebraven a Fira de Barcelona. Unes de les més destacades van ser la Fira del Llibre i el Saló Internacional del Còmic. Sobresurt, d’una manera especial, la coneguda Fira del Disc del Col·leccionista, fundada l’any 1985 pel recentment desaparegut Joan Tardà, autèntic melòman, locutor radiofònic i promotor de concerts. Aquesta fira es va celebrar al mercat set vegades consecutivament, entre el 1987 i el 1993. En el record de molts barcelonins hi ha les subhastes d’objectes de grans estrelles, tan preuats pels amants de la música. Altres fires destacables van ser el Saló de Moda, la fira Autoretro, la fira Rural Tur o la Mostra de Teixits.

EL BORN DELS VEÏNS

A finals dels anys 90 comença a qüestionar-se quin havia de ser l’ús definitiu del Born. Algunes propostes van prendre força, com la idea d’ubicar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’inici de les obres d’adequació va comportar l’aparició de les restes arqueològiques de l’antic barri del Born, del segle XVII i XVIII, fossilitzat sota la planta del mercat. Els mitjans se’n van fer ressò i va sorgir un debat ben viu, amb opinions diverses des del món de la cultura, l’arquitectura i la política, entre d’altres. Finalment les excavacions van revelar el caràcter excepcional del lloc com a recinte arqueològic, i l’estudi i la difusió de les excavacions van ser la base sobre la qual el Born s’ha consolidat, avui, com un dels centres culturals de referència a Barcelona.

EL BORN, UNA NOVA ETAPA

A finals dels anys 90 comença a qüestionar-se quin havia de ser l’ús definitiu del Born. Algunes propostes van prendre força, com la idea d’ubicar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’inici de les obres d’adequació va comportar l’aparició de les restes arqueològiques de l’antic barri del Born, del segle XVII i XVIII, fossilitzat sota la planta del mercat. Els mitjans se’n van fer ressò i va sorgir un debat ben viu, amb opinions diverses des del món de la cultura, l’arquitectura i la política, entre d’altres. Finalment les excavacions van revelar el caràcter excepcional del lloc com a recinte arqueològic, i l’estudi i la difusió de les excavacions van ser la base sobre la qual el Born s’ha consolidat, avui, com un dels centres culturals de referència a Barcelona.

dijous, 13 de juliol de 2017

II Simposi Internacional d'Arqueologia de Barcelona El Born CCM. El Rec Comtal: l'aigua dibuixa la ciutat



Ens complau fer-vos saber que els propers 15, 16 i 17 de març de 2018, El Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que tindrà per objecte l’estudi del Rec Comtal de Barcelona.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

En una segona circular, que es publicarà la segona quinzena del proper mes de setembre, s’hi concretaran alguns dels noms dels ponents i els títols de les seves contribucions.


dijous, 1 de juny de 2017

Trobada de centres d'estudis d'història local



El dissabte 17 de juny, el Born Centre de Cultura i Memòria acull la jornada “Reptes i oportunitats de la recerca local a Barcelona”, organitzada per l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona.

La trobada tindrà lloc a la sala Moragues, entre les 9 i les 18 h, i donarà a conèixer la situació actual dels estudis sobre memòria històrica dels barris de la capital catalana. Les sessions seran una oportunitat per posar en comú les experiències dels centres de recerca i els investigadors sobre la història dels barris de Barcelona i els recursos municipals en matèria d’arxius al servei de la ciutat. La trobada està adreçada, en particular, als membres de centres d’estudis i investigadors i, en general, a totes aquelles persones interessades en la recerca sobre història de Barcelona.

L’organització d’aquesta jornada s’emmarca en la col·laboració que l’Arxiu Municipal de Barcelona ha mantingut al llarg dels anys, especialment a través de la xarxa d’Arxius Municipals de Districte, amb els centres d’estudis del territori.

L’activitat és gratuïta. Per formalitzar la inscripció cal adreçar-se, abans del 14 de juny, al correu electrònic arxcap@bcn.cat, tot aportant nom i cognoms, adreça electrònica, telèfon de contacte i, si escau, l’entitat vinculada a la qual es pertany.

Més informació en aquest enllaç.

divendres, 12 de maig de 2017

Opuscles d'Història del Raval



El barri del Raval, amb el nucli hereu de l'antic antic Barri Xino, ha estat convertit, històricament i de manera injusta, en instrument i objecte de criminalització i especulació urbanística amb la consegüent afectació dels seus veïns, que es veuen avocats a abandonar casa seva.

Davant d'aquesta situació, els Opuscles d'Història del Barri del Raval volen ser una eina per recuperar la memòria històrica i col·lectiva del barri. La presentació, que es farà el divendres 19 de mai, a les 20:30h, a la Llibreria Caníbal del carrer de Nàpols, 314, serà a càrrec de la historiadora Elsa Plaza i Miquel Vallès, dos dels impulsors d'aquesta col·lecció i autors d'alguns dels títols.

dissabte, 6 de maig de 2017

La muralla romana de Barcino: noves perspectives



Dilluns 8 de maig, a les 19h, conferència "La muralla romana de Barcino: noves perspectives", d'Alessandro Ravotto, dins del cicle Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni del Museu d'Història de Barcelona. Sala Martí l'Humà, plaça del Rei.

dimarts, 2 de maig de 2017

Reobertura de la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella



Dissabte 6 de maig de 2017, a les 11h, es reobriran les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella, esdeveniment al qual seguirà un programa d'activitats i seminaris que es desenvoluparan al llarg de tot l'any.

La Casa de l'Aigua de Trinitat Vella de la companyia pública Aigües de Montcada va ser projectada per l’arquitecte Pere Falqués l’any 1915, després que una epidèmia de tifus s’estengués per la ciutat a través, precisament, de l’aigua contaminada. L’edifici, d’estètica modernista, es va construir a l’actual Parc de les Aigües de la Trinitat Vella i va entrar en funcionament l’any 1919. Des de la Trinitat Vella es bombejava cap el dipòsit de Trinitat Nova, on es clorava i era canalitzada fins a Ciutat Vella i la Barceloneta.

Actualment, la Casa de l'Aigua és un conjunt patrimonial on les activitats museístiques con viuen amb programes de caràcter social. El MUHBA, en col·laboració amb el Districte de Sant Andreu i els centres d'estudis locals, posa en marxa a partir del proper dissabte 6 de maig el conjunt d'activitats que es descriu en el programa que encapçala aquest apunt.




El llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història és gairebé exhaurit però encara el podeu trobar a la llibreria de la Sala Ciutat, del carrer Ciutat, 2, de Barcelona, al costat de l'Ajuntament.

divendres, 28 d’abril de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



Barcelona, ciutat de vestigis
Passejades per les petjades de la història

Dilluns 8 de maig de 2017, a les 19h, farem la presentació de Barcelona, ciutat de vestigis, editat per l'Ajuntament de Barcelona. L'acte tindrà lloc a l'Espai Antoni Miró Peris (plaça Carme Monturiol, 10). Organitzat pel Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, amb la col·laboració de la llibreria Pebre Negre, anirà a càrrec de l'autor, Enric H. March, i de Pere Cowley, que ha col·laborat en el capítol dedicat al Camí d'Horta. Hi esteu tots convidats!


Barcelona, ciutat de vestigis ens mostra la memòria de la ciutat de Barcelona a través de la veu de les seves pedres, carrers, monuments, places, és a dir, tot allò que dóna forma i vida a la ciutat. Aquestes petjades per la història ens conviden a tornar a la prehistòria i a reconstruir l'aqüeducte romà, el camí d'Horta, el rec Comtal, Sant Antoni, les muralles i les rondes, visitarem el Paral·lel, Icària i la ciutat més científica. Un viatge en què se'ns conduirà "des de Montjuïc fins al cel", passant per llocs tan inversemblants com Anvers o Istanbul.

Malgrat no ser una guia en el sentit estricte de la paraula, Barcelona, ciutat de vestigis ens permet recórrer la ciutat seguint diversos elements que, aparentment aïllats, acaben dibuixant un camí físic que podem recórrer amb la curiositat del viatger, però que també permeten confegir un relat que ens dóna la possibilitat de reconstruir la història a través de la lectura.

La ciutat és una entitat en transformació contínua, en la qual passat i present lluiten permanentment per l’espai. La ciutat moderna se superposa a l’antiga, i aquesta, en un procés de monumentalització, sobreviu en forma d’esglésies, palaus, places i carrers. Els monuments i el paisatge urbà ens expliquen una part d’aquesta història, però difícilment la podem copsar sempre en conjunt. Ni tan sols Ciutat Vella forma un conjunt homogeni, perquè l’obertura de nous carrers modifica l’entramat històric, noves construccions substitueixen les velles i allà on abans hi va haver un cementiri avui hi ha una plaça.

En aquest llibre els monuments ens parlaran, més enllà de la seva història, del motiu que els situa en un indret determinat, i acompanyats de vestigis que no sempre resulten evidents podrem entendre el perquè del traçat d’alguns carrers, si és veritat que les pedres parlen o què s’amaga al subsòl.


dilluns, 17 d’abril de 2017

Els barris de barraques a Montjuïc, Sants i les Corts



El dia 20 d’abril, a les 19 h, s’inaugura a la sala polivalent Anselm Cartañà de la seu del Districte Sants-Montjuïc de Barcelona (carrer de la Creu Coberta, 104) l'exposició "Els barris de barraques de Montjuïc, Sants i les Corts".

Aquesta exposició, que té un caràcter itinerant, s’emmarca dins el programa que la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona ha anat desenvolupant des de 2011 amb tot un seguit d’accions, fonamentalment la col·locació de plaques commemoratives en homenatge als seus veïns, als punts on havien estat ubicats el nuclis de barraques més importants. Juntament amb la Comissió han treballat en el disseny i la producció el Centre d'Estudis de Montjuïc i l'Arxiu del Districte Sants-Montjuïc, amb la col·laboració del Grup de Treball de Memòria Històrica de Districte Sants-Montjuïc.

L’exposició que ara es presenta, a més, enllaça amb la commemoració del 50 aniversari  de la creació de polígons d’habitatges o unitats veïnals d’absorció (UVA) de Sant Cosme i Sant Damià del Prat, el de Camps Blancs a Sant Boi i Pomar a Badalona, on varen anar a residir molts dels veïns que havien viscut a Montjuïc, Sants i les Corts.

Per a la preparació de la mostra i de les activitats que es faran en el seu decurs hem comptat amb la col·laboració desinteressada d’arxius i veïns. S’han programat taules rodones i passejades pels diferents indrets de Montjuïc, que permetin reconstruir l’escenografia i la vida a aquest barris informals. Un dels objectius principals és mostrar com els seus habitants, integrats dins la vida laboral de la ciutat, sense cap ajut de les administracions, es van saber organitzar, amb la col·laboració de voluntaris, per aconseguir una millora social i cultural, creant centres culturals-recreatius, agrupaments d'escoltisme, equips esportius, dels quals varen gaudir, principalment, els aleshores nois, noies i joves que avui constitueix la generació de la gent gran. Finalment, mostrem documentalment com l'accés als nous habitatges no va ser cap regal de l'administració, com es pensa en alguns ambients, si no que, a més,  els veïns van haver de mobilitzar-se i lluitar per tal de millorar les seves condicions de vida.

 J. Oriol Granados, comissari de l'exposició



divendres, 14 d’abril de 2017

Intervenir a la muralla romana



Dijous 20 d'abril de 2017, a les 19h, es presenta a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei) Intervenir la muralla romana, a càrrec de l'arqueòleg, historiador i editor del llibre Eduard Riu-Barrera. Aquesta publicació forma part, amb el número 12, de la col·lecció "Documents" del MUHBA.

Per a més informació sobre la muralla romana, us deixo l'apunt La muralla oculta de Barcino (cliqueu l'enllaç), del blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons.

dimecres, 12 d’abril de 2017

Memòria històrica a la Trinitat Nova



Fins el mes de juny, podeu veure l'exposició fotogràfica "Trinitat Nova i la seva gent" al mercat de la Trinitat Nova (carrer de Las Chafarinas, s/n), organitzada per l'entitat Memòria històrica Trinitat Nova, la Xarxa Òmnia i Mercats de Barcelona.

I el proper dimecres 19 d'abril de 2017 esteu tots convidats a la presentació del llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història i a la taula rodona "La memòria del Rec és el seu futur", que farem a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (carrer Garbí, 2), a les 19h.



dijous, 6 d’abril de 2017

La Barcelona desestimada



El proper dijous 6 d'abril es presenta a l'auditori del Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3), a les 19h, el llibre de Carme Grandas La Barcelona desestimada: l'urbanisme de 1821 a 2014 (Àmbit Editorial, 2017). La presentació, que serà càrrec de l'autora, comptarà també amb la presència del doctor Jaume Sobrequés i de l'arquitecte Miquel M. Badal.

La Barcelona desestimada: l'urbanisme de 1821 a 2014 ens presenta un estudi sobre els plans urbanístics i projectes arquitectònics dissenyats per a la ciutat de Barcelona, durant el període que emmarca el títol de l'obra, però que mai es van arribar portar a terme. Un treball important pel que fa a la recerca i la documentació, que ens permet intuir una altra Barcelona que, malgrat la seva inexistència, estava en el pensament de les persones, els polítics i els professionals en les mans dels quals estava la imatge que es volia donar de la ciutat; una estètica i una ètica que permeten aprofundir més en el caràcter d'una ciutat que des de l'enderroc de les muralles, el Pla Cerdà i l'Exposició Universal de 1888 va fer un pas endavant en la seva projecció com a gran urbs, tant des del punt de vista nacional com internacional.


Carme Grandas

Carme Grandas i Sagarra és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i treballa a l’Ajuntament de Barcelona. Del 1980 al 1982 va treballar al Museu Picasso de Barcelona, on va coordinar l’exposició antològica «Pablo Picasso 1881-1973», i des del 1983 treballa al Sector d’Urbanisme, en el Servei de Patrimoni Monumental coordinant el Catàleg del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de Barcelona (1987). Amb motiu de la reconstrucció del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe, va dirigir la creació i la posada en funcionament del centre de documentació sobre Mies van der Rohe, la seva obra i el pavelló de Barcelona. Del 1989 fins al 1991 va treballar a Sevilla per a l’organització de l’Exposició Universal de 1992 coordinant l’art en els espais públics del recinte expositiu i les exposicions d’art. El 1992 treballa per al Museu d’Art Modern de Nova York en l’exposició «Latin American artists of the xxth century» (Museu d’Art Modern, Nova York, 1994). Al seu retorn a Barcelona s’incorpora al Sector d’Urbanisme participant en la revisió del Catàleg del patrimoni i, des de l’any 2000, coordina el Catàleg d’art en l’espai públic, publicat en línia el 2004 (Premi ACCA de la Crítica d’Art a les iniciatives i Premi Ignasi de Lecea 2007). Dins la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà, dirigeix el Museu Virtual d’Art Públic de Barcelona.

L’any 1981 va rebre una beca de recerca d’arts plàstiques atorgada pel Ministeri de Cultura, per a la investigació «1929, Barcelona-Sevilla y sus exposiciones», i entre 1989 i 1992, una beca de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia del Ministeri d’Educació i Ciència per a desenvolupar la tesi doctoral. Forma part del grup de recerca «Los indianos catalanes y su repercusión en la arquitectura, el urbanismo y otras artes» i del Grup de Recerca Consolidat Art, Ciutat, Societat. Dirigeix els projectes de final de màster La Fundació Espai Poble Nou, una experiencia incomprendida i La ciudad sumergida. El metro como espacio público, Barcelona y Nueva York, i codirigeix la tesi doctoral Monumentos públicos en espacios urbanos de Lima 1919-1930.

És membre del Comité Español de Historia del Arte, del Centre d’Estudis Llatinoamericans, de la xarxa internacional PAUDO (‘Public Art and Urban Design Observatory’), de l’Associação Portuguesa de Historiadores da Arte, de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de l’Association Internationale des Critiques d’Art, i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans. És membre del comitè científic de la revista Waterfronts of Art des del 2004 fins al 2012.

L’any 1988 va publicar el llibre L’Exposició Internacional de Barcelona, ciutat i arquitectura (Los Libros de la Frontera), tema que posteriorment tracta en diverses conferències i en els articles «La urbanización de la plaza de España de Barcelona» (D’Art, Barcelona, 1987); «The 1929 Barcelona Exposition. Consolidation or urban metamorphosis?» (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya, 2006); «Arquitectura para una exposición», publicat per la revista Artigrama i Exposición Universal del Agua (Saragossa, 2008), «L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (Portal del Coneixement de la Cultura Catalana), i «L’Exposició de Barcelona de 1929» del llibre El patrimoni monumental de Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013).

El 2009 va dirigir l’edició d’Art públic de Barcelona (Barcelona, Àmbit i Ajuntament de Barcelona; Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al millor llibre col·lectiu), tema que també analitza, entre d’altres, a Arte público y política (Las Palmas, Anroart, 2006), Arte público en la reconversión de los vacíos urbanos. Barcelona (Lisboa, ISCTE, 2007), Arte público, espacio público y memoria. Barcelona (Caracas, IARTES, 2008), Arte público, ciudad y memoria (Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2009), Artistas y tecnología en el arte público de Barcelona (València, Universitat Politècnica de València, 2010) i El arte público como referente de identidad y memoria. Algunas reflexiones sobre la perdurabilidad del arte público (Osca, AACA Digital, 2010).

Ha editat el llibre Presencia de los indianos en Barcelona (Barcelona, Àmbit, 2012), tema de la seva tesi doctoral que tracta també a Els indians i la construcció de la ciutat (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2012) i a El llegat dels indians, filantropia i mecenatge (Barcelona, Base, 2013).

L’arquitectura contemporània és un dels temes d’interès analitzats en les aportacions La plaça Catalunya de París de Ricard Bofill i El Parlament d’Escòcia de l’estudi EMBT, a Edimburg (Barcelona, Edicions 62, 2007; Premi ACCA de la Crítica d’Art al millor llibre col·lectiu), així com a Dos pavellons entre una dictadura. El Pavelló de la República a l’Exposició de París. 1937 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012). L’any 1992 va coordinar l’exposició «La rehabilitació de l’Eixample en marxa» i també en va coordinar el catàleg (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1992).


Font: Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear

dijous, 30 de març de 2017

Les cares de Barcelona: BCN Bloggers!




Des del Museu Etnològic de Barcelona us fem arribar aquesta convocatòria per assistir a l’activitat BCNBloggers!, al voltant de l’exposició Les cares de Barcelona.

Sota aquest títol, Adrià Pujol i Cruells, antropòleg i escriptor, ha comissariat aquesta nova exposició al Museu Etnològic de Barcelona, una instantània sobre les realitats múltiples inherents a tota metròpoli. Barcelona és un procés dinàmic que mai no s'atura i a l’exposició ho assenyalem amb uns àmbits que donen una sensació fidel sobre la complexitat de l'urbs. Aquesta evolució s'exposa a la manera d'un mosaic, on cada peça és diferent però totes juntes ofereixen una imatge recognoscible. Com no podia ser d'una altra manera, cada persona es fa una ciutat a mida i cada ciutat esdevé un subjecte.

"Mai la història de Barcelona no ha estat tant un patrimoni dels barcelonins com ho és avui", explica Enric H. March. "Fora dels àmbits estrictament acadèmics, els blogs s’han convertit en creadors de continguts i les xarxes socials han democratitzat l’accés a la informació. L’interès cada cop més gran per la història de la ciutat ha desbordat el caràcter historicista habitual per portar-nos cap a un relat emocional i personal. Ho veient, per exemple, en l’augment de les rutes històriques, que permeten llegir la ciutat a peu de carrer, interpretant-la allunyant-nos del discurs oficial i presentant una Barcelona en la qual els seus habitants es converteixen en protagonistes de la història. La recerca d’una ciutat perduda –física o simbòlica– que neix a partir dels grans canvis urbanístics, que van de l’enderroc de les muralles medievals fins a la transformació olímpica, i la necessitat de reconstruir un imaginari personal són darrere d’aquest diàleg establert en el món virtual entre divulgadors i usuaris, i del qual les institucions ja no poden prescindir."

Davant de l'augment de persones que expressen aquestes inquietuds per la història de Barcelona a través de blogs i plataformes a les xarxes socials i amb rutes històriques per la ciutat, BCNBloggers! proposa una jornada, el proper diumenge 9 d’abril, de 10h a 14h, al Museu Etnològic de Barcelona, per parlar sobre aquestes experiències i les noves maneres de fer cròniques sobre Barcelona, i volem convidar a participar en aquesta trobada a totes aquelles persones que actualment escriuen o gestionen un blog de qualsevol temàtica que giri vers la nostra ciutat, Barcelona.

La jornada s'estructurarà en quatre activitat:

Una taula rodona amb tres historiadors i escriptors: Dani Cortijo, Xavier Theros i Enric H. March, que basen els seus treballs en la història de Barcelona, i que tenen una sòlida presència a les xarxes social i a la blogoesfera

Una visita guiada a l’exposició Les cares de Barcelona

Un petit tastet musical amb pica-pica

La participació, qui ho desitgi, en la gravació d’un vídeo presentant breument el vostre blog, i responent a la pregunta: “com veus actualment la ciutat de Barcelona?” Aquests vídeos passarien a formar part del fons del museu.

Amb aquesta activitat volem fer del museu un punt de trobada per a tots vosaltres, volem que tingueu l’oportunitat de poder-vos conèixer i intercanviar informacions i passions.

Tots aquells que vulgueu participar-hi gaudireu d’entrada gratuïta per a una persona més un acompanyant i una visita guiada a la nova exposició temporal del museu, Les cares de Barcelon. Si us plau, truqueu i confirmeu la vostra assistència al telèfon 93 424 68 07 per gaudir de l’accés i la resta d’activitats preparades per a tota la jornada.

Agrairíem que ens diguéssiu si voleu ser entrevistats, ja que haureu de signar els fulls de cessió dels drets d’imatge.

Museu Etnològic de Barcelona, diumenge 9 d’abril de 2017, de 10 a 14h, passeig de Santa Madrona 16 (Montjuïc)


dilluns, 27 de març de 2017

El Born: memòries d'un mercat



Quan l'any 1971 el Mercat del Born va deixar de ser el mercat majorista de la ciutat de Barcelona per ser traslladat a Mercabarna, a la Zona Franca, desapareixen vuit segles d'activitat comercial al barri de la Ribera. Amb el mercat aniran morint els comerços tradicionals i el teixit comercial bastit primer al voltant mercat d'origen medieval (vegeu l'article L'origen dels mercats medievals de Barcelona) que s'estenia al llarg del passeig del Born, i posteriorment arran de la construcció del mercat l'any 1876, que, malgrat tot, no va evitar la venda als carrers de l'entorn: encara recordem, per exemple, la venda de melons a l'antic passeig de la Indústria, després Martínez Anido i avui Picasso.

Amb els majoristes i minoristes –sobreviuen alguns comerços testimonials, van anar desapareixen les tavernes i els restaurants que aplegaven al voltant de les seves taules treballadors i professionals de tota mena que gaudien d'esmorzars i dinars amb productes frescos de mercat: renovats, però amb una carta que encara conserva bacallà, cap i pota i alguns guisats, sobreviuen un parell de cases de menjars. La resta, però, s'ha adaptat a nous costums no sempre ben acceptats pels barcelonins amb memòria–, que tenen els turistes i els veïns desplaçats com a clients habituals.

L'exposició "El Born: memòries d'un mercat", que es pot veure en el Born CCM fins el 26 de novembre de 2017, ens vol fer recuperar el record d'aquell mercat viu i vital i donar-lo a conèixer a aquells que no l'han conegut i que pensen que el turista és una espècie autòctona de l'ecosistema barceloní. A través de fotografies, xerrades i activitats diverses viatjarem al vell mercat.



divendres, 17 de març de 2017

Reina Amàlia: memòria d'una presó oblidada

La presó de Reina Amàlia i el patí de Corders, on es feien les execucions públiques


L'exposició "Amàlia: memòria d'una presó oblidada", produïda pel col·lectiu d’acció periodística SomAtents, vol rescatar la història de la presó de dones de Reina Amàlia (1839-1936), una sinistra instal·lació penitenciària que ha passat a la història com una de les més tètriques i inhumanes que ha tingut la ciutat.

Estava emplaçada entre la Ronda de Sant Pau i el carrer de la Reina Amàlia, a l'espai on avui s'obre la plaça de Josep Maria Folch i Torres i l'Institut Milà i Fontanals. Les restes han estat trobades en el subsòl de la plaça durant les obres que s'hi estan duent a terme (Meritxell M. Pauné, La Vanguardia). La presó es va instal.lar aprofitant l'edifici de l'antic convent de Sant Vicent de Paül, que s'havia construït el 1833. Només dos anys després, la desamortització i l'anticlericalisme popular fan fer fora els monjos i l'edifici va ser incendiat. Sobre les restes malmeses del convent, s'hi va condicionar la presó, coneguda popularment com Presó d'Amàlia, nom que prové del carrer del mateix nom dedicat a Maria Josefa Amàlia de Saxònia que fou la tercera esposa del rei d'Espanya Ferran VII. Una de les característiques de la presó era que acollia indistintament homes, dones, infants i ancians. Només a partir que es va obrir la presó Model al carrer d'Entença (1904) va quedar reservada exclusivament a dones i comença a ser coneguda també com la Presó Vella o la Galera, perquè allí s’hi obligava a fer treballs forçats en tèxtil i filatures. El 1936 la Generalitat republicana va enderrocar l’edifici i va traslladar la presó a les Corts, prop del recinte de la Maternitat. En aquells 32 anys no només hi entraven dones considerades delinqüents comunes, sinó que hi van tancar dones que manifestaven noves formes de viure la feminitat: sindicalistes, anarquistes, obreristes; dones que no vivien sota les convencions socials, familiars o religioses.




L'exposició s'inaugura el dia 17 de març, a les 18h, restarà oberta en el Casal de Barri Floch i Torres del carrer de la Reina Amàlia, 31, fins el 31 de març de 2017. El relat de la presó s'ha recuperat a través de testimonis directes i supervivents, així com d’un treball documental i fotogràfic que també inclou el resultat d’una sèrie d’activitats de visibilització i diàleg amb el veïnat del Raval, com són les sessions de Viquipèdia al Casal Josep Trueta i els tallers pedagògics i de perimetratge realitzats amb el curs de 2n d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals

dilluns, 13 de març de 2017

La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino




La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra, 2017), de Paco Villar (Barcelona, 1961), és la història del local més famós de la Barcelona dels anys vint i trenta. Ubicada al bell mig del Barri Xino primigeni, el que va desaparèixer amb l'enderroc de la caserna de les Drassanes i la fi de la Guerra Civil.

Avantguarda, cosmopolitisme i disbauxa. La Criolla, aquella «cova del vici», segons l'anomena Lluís Permanyer, va ser molt més que una gran festa. En ella es congregaven des dels millors transvestits de la ciutat (s'hi va arribar a celebrar un concurs memorable de Miss Barri Xino) fins la burgesia i la  intel·lectualitat catalanes i europees, passant per no pocs alts càrrecs militars, policies, polítics... Tots en igualtat de condicions, compartint pecats, misèries i alguns moments d'eufòria absoluta. Travessar la porta de La Criolla és travessar la porta daurada del Barri Xino.

Paco Villar, autor d'Historia y leyenda del Bario Chino (La Campana, 1996) i Barcelona ciutat de cafès (La Campana, 2009, i Viena, 2013) torna a aquell lloc que coneix millor que ningú: «La idea de tornar al Barri Xino em perseguia des de feia temps. Encara queden moltes coses per explicar i l'àlbum de signatures de La Criolla n'era la gran oportunitat». Aquest àlbum que esmenta és inèdit, el gran tresor dels propietaris de La Criolla. Tothom que passava pel local hi deixava la seva empremta: dibuixos, signatures, dedicatòries, petites cròniques de la nit... En definitiva, el retrat perfecte de La Criolla vista pels afortunats que hi van poder posar els peus.

dimarts, 7 de març de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



Dijous 16 de març, a les 19h, farem la presentació del meu nou llibre, Barcelona, ciutat de vestigis, editat per l'Ajuntament de Barcelona. L'acte tindrà lloc a la Sala Ciutat de l'Ajuntament (carrer de la Ciutat, 2) i anirà a càrrec de l'antropòleg, escriptor i periodista Xavier Theros.

Hi esteu tots convidats!


Barcelona, ciutat de vestigis
Passejades per les petjades de la història

La memòria de la ciutat de Barcelona se'ns revela en aquest llibre a través de la veu de les seves pedres, carrers, monuments, places, és a dir, tot allò que dóna forma i vida a la ciutat. Aquestes petjades per la història ens conviden a tornar a la prehistòria i a reconstruir l'aqüeducte romà, el camí d'Horta, el rec Comtal, Sant Antoni, les muralles i les rondes, visitarem el Paral·lel, Icària i la ciutat més científica. Benvinguts a aquest viatge en què se'ns conduirà "des de Montjuïc fins al cel".




Podeu trobar el llibre a les llibreries de La Central MUHBA, Raval i Mallorca, 237), a la Sala Ciutat i a la llibreria de la Diputació (Diagonal, 393).

diumenge, 26 de febrer de 2017

(entorn) (glòries): exposició i rutes



La plaça de les Glòries acull l’exposició (entorn) (glòries), dedicada a la memòria històrica d’aquest emblemàtic i complex espai, i amb la qual es pot fer un viatge en el temps mentre continuen les obres que, després d'anys d'abandonament i solucions precàries, acabaran convertint aquesta plaça en un parc, que recuperarà un tram de 400 metres del Rec Comtal, i en un conjunt d'equipaments que faran companyia als ja existents: el Museu del Disseny, la Farinera del Clot o la Biblioteca del Clot - Josep Benet

En diversos punts de la plaça de les Glòries s’hi han instal·lat 7 cubs metàl·lics de gran format repartits per la plaça, que permeten mostrar fotografies, documents i testimonis sobre la història viscuda pel veïnat d’aquesta zona. Aquests volums configuren un itinerari amb el qual es pot recórrer la història de l’espai.

Per tal de donar-ne la màxima rellevància i difusió, així com generar nous nexes d’unió i trobada a partir de la recuperació de la memòria històrica, està previst realitzar diverses visites guiades que permetin a veïnes i veïns explicar en primera persona el significat d’allò que s’hi exposa. Aquestes visites seran els dies 4 i 8 de març i el 2 d’abril.

Els materials han estat recopilats i triats per les entitats dels barris que conflueixen a la plaça: el Clot-Camp de l’Arpa, Fort Pienc i el Poblenou. Cada cub aplega un motiu temàtic que concorda amb l'emplaçament triat: la plaça, Encants Vells, pas a nivell, avinguda Meridiana, la Farinera del Clot, entitats veïnals, barraques i Hispano Olivetti.

Aquesta tasca de recuperació i creació de referències socials, culturals, històriques i econòmiques ha estat coordinada per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Les diverses imatges i continguts redefineixen i actualitzen espais emblemàtics que avui ja no existeixen i els relaciona amb el paisatge urbà actual.

En la definició de l’exposició ha estat fonamental la participació activa de les entitats que treballen en la recerca de la memòria local, com són el Taller d’Història del Clot-el Camp de l’Arpa, l’Arxiu Històric Fort Pienc i l’Arxiu Històric del Poblenou.

D'altra banda, als diversos equipaments de l’àrea, com ara el DHUB, la Farinera del Clot o la Biblioteca del Clot - Josep Benet, es distribueix el Diari  (entorn) (glòries), que conté la informació desplegada als cubs. La proposta ha estat conduïda pel programa de dinamització de Glòries, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

dissabte, 18 de febrer de 2017

100 anys de l'Arxiu Històric de Barcelona



L’Arxiu Històric de la Ciutat Barcelona és una institució fundada el 1917 amb la intenció de custodiar, tractar i difondre la documentació generada o rebuda per l’Administració de la ciutat des de la creació del règim municipal barceloní a mitjan segle XIII fins avui. Més de 142.000 llibres i prop de 15.000 publicacions, a més de 9.000 testimonis orals. El programa d’actes del centenari combina activitats de caràcter divulgatiu, acadèmic i lúdic amb la intenció d’arribar a tothom, a través d'exposicions, xerrades, visites, tallers i el XV Congrés d’Història de Barcelona.