dilluns, 13 de març de 2017

La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino




La Criolla, la puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra, 2017), de Paco Villar (Barcelona, 1961), és la història del local més famós de la Barcelona dels anys vint i trenta. Ubicada al bell mig del Barri Xino primigeni, el que va desaparèixer amb l'enderroc de la caserna de les Drassanes i la fi de la Guerra Civil.

Avantguarda, cosmopolitisme i disbauxa. La Criolla, aquella «cova del vici», segons l'anomena Lluís Permanyer, va ser molt més que una gran festa. En ella es congregaven des dels millors transvestits de la ciutat (s'hi va arribar a celebrar un concurs memorable de Miss Barri Xino) fins la burgesia i la  intel·lectualitat catalanes i europees, passant per no pocs alts càrrecs militars, policies, polítics... Tots en igualtat de condicions, compartint pecats, misèries i alguns moments d'eufòria absoluta. Travessar la porta de La Criolla és travessar la porta daurada del Barri Xino.

Paco Villar, autor d'Historia y leyenda del Bario Chino (La Campana, 1996) i Barcelona ciutat de cafès (La Campana, 2009, i Viena, 2013) torna a aquell lloc que coneix millor que ningú: «La idea de tornar al Barri Xino em perseguia des de feia temps. Encara queden moltes coses per explicar i l'àlbum de signatures de La Criolla n'era la gran oportunitat». Aquest àlbum que esmenta és inèdit, el gran tresor dels propietaris de La Criolla. Tothom que passava pel local hi deixava la seva empremta: dibuixos, signatures, dedicatòries, petites cròniques de la nit... En definitiva, el retrat perfecte de La Criolla vista pels afortunats que hi van poder posar els peus.

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. És d'aquestes coses que a vegades passen a Barcelona, Glòria. Va ser un lloc de fama internacional però ha estat esborrat de la memòria dels barcelonins.

      Elimina
  2. Una gran obra, gairebé me l'he acabada de llegir. Explica la vida diürna i sobretot nocturna del carrer Cid, el pinyol del Barri Xino, a partir de l'evolució del seu local més emblemàtic, sense descuidar altres noms com La Mina o Cal Sagristà. Per traçar la biografia d'aquest canallesc dancing recorre fonamentalment a un dels llibres de signatures, fonts d'arxius i hemeroteques i sobretot de testimonis literaris, tant del país com de l'estranger, la majoria francesos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Enric. El treball de recerca periodístic que ha fet el Paco és encomiable. No li quedava més remei si volia eixamplar el coneixement que se'n té de La Criolla. I la troballa del llibre de signatures és la cirereta del pastís.

      Elimina