divendres, 17 de març de 2017

Reina Amàlia: memòria d'una presó oblidada

La presó de Reina Amàlia i el patí de Corders, on es feien les execucions públiques


L'exposició "Amàlia: memòria d'una presó oblidada", produïda pel col·lectiu d’acció periodística SomAtents, vol rescatar la història de la presó de dones de Reina Amàlia (1839-1936), una sinistra instal·lació penitenciària que ha passat a la història com una de les més tètriques i inhumanes que ha tingut la ciutat.

Estava emplaçada entre la Ronda de Sant Pau i el carrer de la Reina Amàlia, a l'espai on avui s'obre la plaça de Josep Maria Folch i Torres i l'Institut Milà i Fontanals. Les restes han estat trobades en el subsòl de la plaça durant les obres que s'hi estan duent a terme (Meritxell M. Pauné, La Vanguardia). La presó es va instal.lar aprofitant l'edifici de l'antic convent de Sant Vicent de Paül, que s'havia construït el 1833. Només dos anys després, la desamortització i l'anticlericalisme popular fan fer fora els monjos i l'edifici va ser incendiat. Sobre les restes malmeses del convent, s'hi va condicionar la presó, coneguda popularment com Presó d'Amàlia, nom que prové del carrer del mateix nom dedicat a Maria Josefa Amàlia de Saxònia que fou la tercera esposa del rei d'Espanya Ferran VII. Una de les característiques de la presó era que acollia indistintament homes, dones, infants i ancians. Només a partir que es va obrir la presó Model al carrer d'Entença (1904) va quedar reservada exclusivament a dones i comença a ser coneguda també com la Presó Vella o la Galera, perquè allí s’hi obligava a fer treballs forçats en tèxtil i filatures. El 1936 la Generalitat republicana va enderrocar l’edifici i va traslladar la presó a les Corts, prop del recinte de la Maternitat. En aquells 32 anys no només hi entraven dones considerades delinqüents comunes, sinó que hi van tancar dones que manifestaven noves formes de viure la feminitat: sindicalistes, anarquistes, obreristes; dones que no vivien sota les convencions socials, familiars o religioses.




L'exposició s'inaugura el dia 17 de març, a les 18h, restarà oberta en el Casal de Barri Floch i Torres del carrer de la Reina Amàlia, 31, fins el 31 de març de 2017. El relat de la presó s'ha recuperat a través de testimonis directes i supervivents, així com d’un treball documental i fotogràfic que també inclou el resultat d’una sèrie d’activitats de visibilització i diàleg amb el veïnat del Raval, com són les sessions de Viquipèdia al Casal Josep Trueta i els tallers pedagògics i de perimetratge realitzats amb el curs de 2n d’ESO de l’Institut Milà i Fontanals

5 comentaris:

  1. anarquistes...
    Es una pena que Pepita no esté viva...menudo bicho, hubieras disfrutado con sus recuerdos y con la historia de su vida.
    Y hay una conexión postrera con las piscinas de Sat Antoni, , que eran un lugar para la limpieza corporal en un principio....pero todo tiene conexión.

    Un besote

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima! Aquesta connexió amb la piscina de Sant Antoni ja me l'explicaràs un dia, Miquel.

      Elimina
    2. Hola,
      la Pepita que cites va estar a la presó de Reina Amàlia? Mil gràcies!

      Elimina
  2. La gent de l'edat dels meus pares de l'indret sempre en deia 'la presó de les dones', encara, quan jo era joveneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho havia sentit dir algun cop, Júlia. Va deixar prou empremta, tot i que em sembla que el nom de plaça de Josep M. Folch i Torres és de la dictadura.

      Elimina