divendres, 28 d’abril de 2017

Barcelona, ciutat de vestigis



Barcelona, ciutat de vestigis
Passejades per les petjades de la història

Dilluns 8 de maig de 2017, a les 19h, farem la presentació de Barcelona, ciutat de vestigis, editat per l'Ajuntament de Barcelona. L'acte tindrà lloc a l'Espai Antoni Miró Peris (plaça Carme Monturiol, 10). Organitzat pel Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, amb la col·laboració de la llibreria Pebre Negre, anirà a càrrec de l'autor, Enric H. March, i de Pere Cowley, que ha col·laborat en el capítol dedicat al Camí d'Horta. Hi esteu tots convidats!


Barcelona, ciutat de vestigis ens mostra la memòria de la ciutat de Barcelona a través de la veu de les seves pedres, carrers, monuments, places, és a dir, tot allò que dóna forma i vida a la ciutat. Aquestes petjades per la història ens conviden a tornar a la prehistòria i a reconstruir l'aqüeducte romà, el camí d'Horta, el rec Comtal, Sant Antoni, les muralles i les rondes, visitarem el Paral·lel, Icària i la ciutat més científica. Un viatge en què se'ns conduirà "des de Montjuïc fins al cel", passant per llocs tan inversemblants com Anvers o Istanbul.

Malgrat no ser una guia en el sentit estricte de la paraula, Barcelona, ciutat de vestigis ens permet recórrer la ciutat seguint diversos elements que, aparentment aïllats, acaben dibuixant un camí físic que podem recórrer amb la curiositat del viatger, però que també permeten confegir un relat que ens dóna la possibilitat de reconstruir la història a través de la lectura.

La ciutat és una entitat en transformació contínua, en la qual passat i present lluiten permanentment per l’espai. La ciutat moderna se superposa a l’antiga, i aquesta, en un procés de monumentalització, sobreviu en forma d’esglésies, palaus, places i carrers. Els monuments i el paisatge urbà ens expliquen una part d’aquesta història, però difícilment la podem copsar sempre en conjunt. Ni tan sols Ciutat Vella forma un conjunt homogeni, perquè l’obertura de nous carrers modifica l’entramat històric, noves construccions substitueixen les velles i allà on abans hi va haver un cementiri avui hi ha una plaça.

En aquest llibre els monuments ens parlaran, més enllà de la seva història, del motiu que els situa en un indret determinat, i acompanyats de vestigis que no sempre resulten evidents podrem entendre el perquè del traçat d’alguns carrers, si és veritat que les pedres parlen o què s’amaga al subsòl.


dilluns, 17 d’abril de 2017

Els barris de barraques a Montjuïc, Sants i les Corts



El dia 20 d’abril, a les 19 h, s’inaugura a la sala polivalent Anselm Cartañà de la seu del Districte Sants-Montjuïc de Barcelona (carrer de la Creu Coberta, 104) l'exposició "Els barris de barraques de Montjuïc, Sants i les Corts".

Aquesta exposició, que té un caràcter itinerant, s’emmarca dins el programa que la Comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona ha anat desenvolupant des de 2011 amb tot un seguit d’accions, fonamentalment la col·locació de plaques commemoratives en homenatge als seus veïns, als punts on havien estat ubicats el nuclis de barraques més importants. Juntament amb la Comissió han treballat en el disseny i la producció el Centre d'Estudis de Montjuïc i l'Arxiu del Districte Sants-Montjuïc, amb la col·laboració del Grup de Treball de Memòria Històrica de Districte Sants-Montjuïc.

L’exposició que ara es presenta, a més, enllaça amb la commemoració del 50 aniversari  de la creació de polígons d’habitatges o unitats veïnals d’absorció (UVA) de Sant Cosme i Sant Damià del Prat, el de Camps Blancs a Sant Boi i Pomar a Badalona, on varen anar a residir molts dels veïns que havien viscut a Montjuïc, Sants i les Corts.

Per a la preparació de la mostra i de les activitats que es faran en el seu decurs hem comptat amb la col·laboració desinteressada d’arxius i veïns. S’han programat taules rodones i passejades pels diferents indrets de Montjuïc, que permetin reconstruir l’escenografia i la vida a aquest barris informals. Un dels objectius principals és mostrar com els seus habitants, integrats dins la vida laboral de la ciutat, sense cap ajut de les administracions, es van saber organitzar, amb la col·laboració de voluntaris, per aconseguir una millora social i cultural, creant centres culturals-recreatius, agrupaments d'escoltisme, equips esportius, dels quals varen gaudir, principalment, els aleshores nois, noies i joves que avui constitueix la generació de la gent gran. Finalment, mostrem documentalment com l'accés als nous habitatges no va ser cap regal de l'administració, com es pensa en alguns ambients, si no que, a més,  els veïns van haver de mobilitzar-se i lluitar per tal de millorar les seves condicions de vida.

 J. Oriol Granados, comissari de l'exposició



divendres, 14 d’abril de 2017

Intervenir a la muralla romana



Dijous 20 d'abril de 2017, a les 19h, es presenta a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei) Intervenir la muralla romana, a càrrec de l'arqueòleg, historiador i editor del llibre Eduard Riu-Barrera. Aquesta publicació forma part, amb el número 12, de la col·lecció "Documents" del MUHBA.

Per a més informació sobre la muralla romana, us deixo l'apunt La muralla oculta de Barcino (cliqueu l'enllaç), del blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons.

dimecres, 12 d’abril de 2017

Memòria històrica a la Trinitat Nova



Fins el mes de juny, podeu veure l'exposició fotogràfica "Trinitat Nova i la seva gent" al mercat de la Trinitat Nova (carrer de Las Chafarinas, s/n), organitzada per l'entitat Memòria històrica Trinitat Nova, la Xarxa Òmnia i Mercats de Barcelona.

I el proper dimecres 19 d'abril de 2017 esteu tots convidats a la presentació del llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història i a la taula rodona "La memòria del Rec és el seu futur", que farem a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (carrer Garbí, 2), a les 19h.



dijous, 6 d’abril de 2017

La Barcelona desestimada



El proper dijous 6 d'abril es presenta a l'auditori del Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3), a les 19h, el llibre de Carme Grandas La Barcelona desestimada: l'urbanisme de 1821 a 2014 (Àmbit Editorial, 2017). La presentació, que serà càrrec de l'autora, comptarà també amb la presència del doctor Jaume Sobrequés i de l'arquitecte Miquel M. Badal.

La Barcelona desestimada: l'urbanisme de 1821 a 2014 ens presenta un estudi sobre els plans urbanístics i projectes arquitectònics dissenyats per a la ciutat de Barcelona, durant el període que emmarca el títol de l'obra, però que mai es van arribar portar a terme. Un treball important pel que fa a la recerca i la documentació, que ens permet intuir una altra Barcelona que, malgrat la seva inexistència, estava en el pensament de les persones, els polítics i els professionals en les mans dels quals estava la imatge que es volia donar de la ciutat; una estètica i una ètica que permeten aprofundir més en el caràcter d'una ciutat que des de l'enderroc de les muralles, el Pla Cerdà i l'Exposició Universal de 1888 va fer un pas endavant en la seva projecció com a gran urbs, tant des del punt de vista nacional com internacional.


Carme Grandas

Carme Grandas i Sagarra és doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona i treballa a l’Ajuntament de Barcelona. Del 1980 al 1982 va treballar al Museu Picasso de Barcelona, on va coordinar l’exposició antològica «Pablo Picasso 1881-1973», i des del 1983 treballa al Sector d’Urbanisme, en el Servei de Patrimoni Monumental coordinant el Catàleg del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de Barcelona (1987). Amb motiu de la reconstrucció del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe, va dirigir la creació i la posada en funcionament del centre de documentació sobre Mies van der Rohe, la seva obra i el pavelló de Barcelona. Del 1989 fins al 1991 va treballar a Sevilla per a l’organització de l’Exposició Universal de 1992 coordinant l’art en els espais públics del recinte expositiu i les exposicions d’art. El 1992 treballa per al Museu d’Art Modern de Nova York en l’exposició «Latin American artists of the xxth century» (Museu d’Art Modern, Nova York, 1994). Al seu retorn a Barcelona s’incorpora al Sector d’Urbanisme participant en la revisió del Catàleg del patrimoni i, des de l’any 2000, coordina el Catàleg d’art en l’espai públic, publicat en línia el 2004 (Premi ACCA de la Crítica d’Art a les iniciatives i Premi Ignasi de Lecea 2007). Dins la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà, dirigeix el Museu Virtual d’Art Públic de Barcelona.

L’any 1981 va rebre una beca de recerca d’arts plàstiques atorgada pel Ministeri de Cultura, per a la investigació «1929, Barcelona-Sevilla y sus exposiciones», i entre 1989 i 1992, una beca de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia del Ministeri d’Educació i Ciència per a desenvolupar la tesi doctoral. Forma part del grup de recerca «Los indianos catalanes y su repercusión en la arquitectura, el urbanismo y otras artes» i del Grup de Recerca Consolidat Art, Ciutat, Societat. Dirigeix els projectes de final de màster La Fundació Espai Poble Nou, una experiencia incomprendida i La ciudad sumergida. El metro como espacio público, Barcelona y Nueva York, i codirigeix la tesi doctoral Monumentos públicos en espacios urbanos de Lima 1919-1930.

És membre del Comité Español de Historia del Arte, del Centre d’Estudis Llatinoamericans, de la xarxa internacional PAUDO (‘Public Art and Urban Design Observatory’), de l’Associação Portuguesa de Historiadores da Arte, de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de l’Association Internationale des Critiques d’Art, i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans. És membre del comitè científic de la revista Waterfronts of Art des del 2004 fins al 2012.

L’any 1988 va publicar el llibre L’Exposició Internacional de Barcelona, ciutat i arquitectura (Los Libros de la Frontera), tema que posteriorment tracta en diverses conferències i en els articles «La urbanización de la plaza de España de Barcelona» (D’Art, Barcelona, 1987); «The 1929 Barcelona Exposition. Consolidation or urban metamorphosis?» (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya, 2006); «Arquitectura para una exposición», publicat per la revista Artigrama i Exposición Universal del Agua (Saragossa, 2008), «L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (Portal del Coneixement de la Cultura Catalana), i «L’Exposició de Barcelona de 1929» del llibre El patrimoni monumental de Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013).

El 2009 va dirigir l’edició d’Art públic de Barcelona (Barcelona, Àmbit i Ajuntament de Barcelona; Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al millor llibre col·lectiu), tema que també analitza, entre d’altres, a Arte público y política (Las Palmas, Anroart, 2006), Arte público en la reconversión de los vacíos urbanos. Barcelona (Lisboa, ISCTE, 2007), Arte público, espacio público y memoria. Barcelona (Caracas, IARTES, 2008), Arte público, ciudad y memoria (Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2009), Artistas y tecnología en el arte público de Barcelona (València, Universitat Politècnica de València, 2010) i El arte público como referente de identidad y memoria. Algunas reflexiones sobre la perdurabilidad del arte público (Osca, AACA Digital, 2010).

Ha editat el llibre Presencia de los indianos en Barcelona (Barcelona, Àmbit, 2012), tema de la seva tesi doctoral que tracta també a Els indians i la construcció de la ciutat (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2012) i a El llegat dels indians, filantropia i mecenatge (Barcelona, Base, 2013).

L’arquitectura contemporània és un dels temes d’interès analitzats en les aportacions La plaça Catalunya de París de Ricard Bofill i El Parlament d’Escòcia de l’estudi EMBT, a Edimburg (Barcelona, Edicions 62, 2007; Premi ACCA de la Crítica d’Art al millor llibre col·lectiu), així com a Dos pavellons entre una dictadura. El Pavelló de la República a l’Exposició de París. 1937 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012). L’any 1992 va coordinar l’exposició «La rehabilitació de l’Eixample en marxa» i també en va coordinar el catàleg (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1992).


Font: Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear