dijous, 6 d’abril de 2017

La Barcelona desestimada



El proper dijous 6 d'abril es presenta a l'auditori del Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar, plaça de Pau Vila, 3), a les 19h, el llibre de Carme Grandas La Barcelona desestimada: l'urbanisme de 1821 a 2014 (Àmbit Editorial, 2017). La presentació, que serà càrrec de l'autora, comptarà també amb la presència del doctor Jaume Sobrequés i de l'arquitecte Miquel M. Badal.

La Barcelona desestimada: l'urbanisme de 1821 a 2014 ens presenta un estudi sobre els plans urbanístics i projectes arquitectònics dissenyats per a la ciutat de Barcelona, durant el període que emmarca el títol de l'obra, però que mai es van arribar portar a terme. Un treball important pel que fa a la recerca i la documentació, que ens permet intuir una altra Barcelona que, malgrat la seva inexistència, estava en el pensament de les persones, els polítics i els professionals en les mans dels quals estava la imatge que es volia donar de la ciutat; una estètica i una ètica que permeten aprofundir més en el caràcter d'una ciutat que des de l'enderroc de les muralles, el Pla Cerdà i l'Exposició Universal de 1888 va fer un pas endavant en la seva projecció com a gran urbs, tant des del punt de vista nacional com internacional.


Carme Grandas

Carme Grandas i Sagarra és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i treballa a l’Ajuntament de Barcelona. Del 1980 al 1982 va treballar al Museu Picasso de Barcelona, on va coordinar l’exposició antològica «Pablo Picasso 1881-1973», i des del 1983 treballa al Sector d’Urbanisme, en el Servei de Patrimoni Monumental coordinant el Catàleg del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de Barcelona (1987). Amb motiu de la reconstrucció del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe, va dirigir la creació i la posada en funcionament del centre de documentació sobre Mies van der Rohe, la seva obra i el pavelló de Barcelona. Del 1989 fins al 1991 va treballar a Sevilla per a l’organització de l’Exposició Universal de 1992 coordinant l’art en els espais públics del recinte expositiu i les exposicions d’art. El 1992 treballa per al Museu d’Art Modern de Nova York en l’exposició «Latin American artists of the xxth century» (Museu d’Art Modern, Nova York, 1994). Al seu retorn a Barcelona s’incorpora al Sector d’Urbanisme participant en la revisió del Catàleg del patrimoni i, des de l’any 2000, coordina el Catàleg d’art en l’espai públic, publicat en línia el 2004 (Premi ACCA de la Crítica d’Art a les iniciatives i Premi Ignasi de Lecea 2007). Dins la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà, dirigeix el Museu Virtual d’Art Públic de Barcelona.

L’any 1981 va rebre una beca de recerca d’arts plàstiques atorgada pel Ministeri de Cultura, per a la investigació «1929, Barcelona-Sevilla y sus exposiciones», i entre 1989 i 1992, una beca de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia del Ministeri d’Educació i Ciència per a desenvolupar la tesi doctoral. Forma part del grup de recerca «Los indianos catalanes y su repercusión en la arquitectura, el urbanismo y otras artes» i del Grup de Recerca Consolidat Art, Ciutat, Societat. Dirigeix els projectes de final de màster La Fundació Espai Poble Nou, una experiencia incomprendida i La ciudad sumergida. El metro como espacio público, Barcelona y Nueva York, i codirigeix la tesi doctoral Monumentos públicos en espacios urbanos de Lima 1919-1930.

És membre del Comité Español de Historia del Arte, del Centre d’Estudis Llatinoamericans, de la xarxa internacional PAUDO (‘Public Art and Urban Design Observatory’), de l’Associação Portuguesa de Historiadores da Arte, de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de l’Association Internationale des Critiques d’Art, i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans. És membre del comitè científic de la revista Waterfronts of Art des del 2004 fins al 2012.

L’any 1988 va publicar el llibre L’Exposició Internacional de Barcelona, ciutat i arquitectura (Los Libros de la Frontera), tema que posteriorment tracta en diverses conferències i en els articles «La urbanización de la plaza de España de Barcelona» (D’Art, Barcelona, 1987); «The 1929 Barcelona Exposition. Consolidation or urban metamorphosis?» (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya, 2006); «Arquitectura para una exposición», publicat per la revista Artigrama i Exposición Universal del Agua (Saragossa, 2008), «L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (Portal del Coneixement de la Cultura Catalana), i «L’Exposició de Barcelona de 1929» del llibre El patrimoni monumental de Catalunya (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2013).

El 2009 va dirigir l’edició d’Art públic de Barcelona (Barcelona, Àmbit i Ajuntament de Barcelona; Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al millor llibre col·lectiu), tema que també analitza, entre d’altres, a Arte público y política (Las Palmas, Anroart, 2006), Arte público en la reconversión de los vacíos urbanos. Barcelona (Lisboa, ISCTE, 2007), Arte público, espacio público y memoria. Barcelona (Caracas, IARTES, 2008), Arte público, ciudad y memoria (Saragossa, Universidad de Zaragoza, 2009), Artistas y tecnología en el arte público de Barcelona (València, Universitat Politècnica de València, 2010) i El arte público como referente de identidad y memoria. Algunas reflexiones sobre la perdurabilidad del arte público (Osca, AACA Digital, 2010).

Ha editat el llibre Presencia de los indianos en Barcelona (Barcelona, Àmbit, 2012), tema de la seva tesi doctoral que tracta també a Els indians i la construcció de la ciutat (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2012) i a El llegat dels indians, filantropia i mecenatge (Barcelona, Base, 2013).

L’arquitectura contemporània és un dels temes d’interès analitzats en les aportacions La plaça Catalunya de París de Ricard Bofill i El Parlament d’Escòcia de l’estudi EMBT, a Edimburg (Barcelona, Edicions 62, 2007; Premi ACCA de la Crítica d’Art al millor llibre col·lectiu), així com a Dos pavellons entre una dictadura. El Pavelló de la República a l’Exposició de París. 1937 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012). L’any 1992 va coordinar l’exposició «La rehabilitació de l’Eixample en marxa» i també en va coordinar el catàleg (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1992).


Font: Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear

2 comentaris:

  1. Presencia de los indianos en Barcelona"
    Creo que este libro es muy bueno.
    Lo tuve entre mís manos en la biblio del Carmel, y lo pude consultar.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, l'autora és una bona amiga i una gran experta en el tema.

      Elimina