dissabte, 22 de juliol de 2017

El Born reivindicat (1971-2001)

El mercat del Born (segle XVIII)


L'exposició El Born reivindicat (1971-2001) està oberta al públic fins al 26 de novembre de 2017, a l'Espai Sebastià Dalmau de l'antic mercat.

El mercat del Born ja es documenta a l’època medieval (segle XIII), al passeig homònim que fa, durant segles, de plaça major de Barcelona. Al llarg dels anys va anar desenvolupant l’activitat comercial a l’aire lliure, fins que l’any 1876 les parades dels venedors van allotjar-se dins un nou edifici metàl·lic, acabat de construir. Sobre el seu origen, vegeu l'article "L'origen dels mercats medievals a Barcelona".


El mercat del Born en construcció


Des d’aleshores fins al 1921 va ser un mercat al detall. A partir de la segona dècada del segle XX es va convertir en el principal punt de venda i distribució a l’engròs de fruites i verdures, fins que l’any 1971 tota l’activitat es va desplaçar al centre logístic de Mercabarna, a la Zona Franca.

Començava una nova etapa per al Born. Enmig de reivindicacions i incerteses, va esdevenir un espai de Barcelona que possibilitava uns usos totalment diferents als que havia tingut fins llavors. El llegat fotogràfic d’aquells temps ens permet fer un recorregut pels principals esdeveniments.




EL BORN REIVINDICAT

Escenari d’una llarga i intensa reivindicació veïnal, entre els anys 1971 i 2001 el Born es va convertir en un dels centres neuràlgics de Ciutat Vella, adient per a les activitats multitudinàries que necessitaven un recinte gran, cobert i tancat; concerts, mítings, exposicions, fires, obres de teatre i festes, van ser protagonistes a les velles estructures de l’antic mercat de fruites i verdures, mentre els ecos del franquisme encara ressonaven per places i carrers. Tota una amalgama d’actuacions que li van donar una personalitat desconeguda fins aquell moment, i van omplir de vida un espai i un barri que maldava per ressorgir entre les primeres llums de la transició democràtica. El Born va donar cabuda a la florent activitat social i artística d’aquells temps, tant emocionants com incerts.

EL BORN DEL TEATRE

L’antic mercat també va ser plataforma per a múltiples espectacles d’arts escèniques. Com en d’altres activitats, la varietat d’estils i temàtiques en va ser el principal leitmotiv, sempre amb un caràcter cívic i veïnal, en què van ser un bon exemple les festes de carnaval. En teatre, una de les obres més destacades va ser Don Juan Tenorio (1976), emmarcada en unes jornades de reivindicació social i professional de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle, que s’acabava de constituir. A més va coincidir, expressament, amb el primer aniversari de la mort de Franco. El repartiment va comptar amb una bona colla de “joves promeses” del teatre català com Juanjo Puigcorbé, Assumpta Serna o Sílvia Munt, entre d’altres, sota la direcció de Mario Gas: actors i actrius que després van esdevenir autèntiques estrelles, tant als escenaris com a la gran pantalla.

EL BORN, L’EDIFICI

Una de les primeres demandes veïnals va ser la lluita per conservar i restaurar l’edifici, que ja era considerat un element de primera categoria del patrimoni històric de la ciutat. Mentre a altres ciutats europees alguns d’aquests mercats van ser aterrats, col·lectius d’arquitectes i de defensa del patrimoni van insistir en la importància de preservar-lo. Es van presentar diferents projectes per a la rehabilitació del vell edifici, i gràcies a la pressió veïnal va ser restaurat íntegrament per primera vegada entre el 1977 i el 1982. L’estat decadent de la construcció va servir de decorat en el rodatge d’algunes escenes del film Alícia a l’Espanya de les meravelles, dirigida per Jordi Feliu (1978). En la pel·lícula, la “ruïna” del Born servia com a metàfora d’una Espanya plena de clarobscurs, que vivia un moment d’efervescència dels sentiments contestataris dins la fragilitat de la primera democràcia.

EL BORN DE LES EXPOSICIONS

La gran superfície coberta del vell mercat també va esdevenir un lloc ideal per a l’organització d’exposicions i mostres diverses. La primera prova va ser l’exposició “Roses i art floral”, l’any 1978. Tot seguit s’hi van celebrar altres muntatges com les ja mítiques exposicions “L’obra pública a Catalunya” (1982), consagrada a explicar les noves infraestructures endegades llavors; “Catalunya, la fàbrica d’Espanya”, dedicada a la revolució industrial (1985), i “Planeta esport” (1989), emmarcada en el context de la Barcelona preolímpica.


El Mercat del Born als anys 70 Pérez de Rozas


EL BORN “POLÍTIC”

Arribada la democràcia, el recinte de seguida va ser atractiu per als partits polítics protagonistes en les primeres eleccions, enmig de la transició. El Born interessava perquè era un dels pocs recintes de Ciutat Vella coberts i de grans dimensions. D’altra banda, els nous polítics eren ben conscients de la força veïnal del barri i de l’Associació de Veïns del Casc Antic, que va capitalitzar algunes de les accions reivindicatives més sonades dels anys 70 barcelonins. A la dècada següent, la majoria de formacions i líders polítics van celebrar al Born alguns dels seus mítings més multitudinaris. Tal com es veu en les imatges, hi van desfilar les primeres espases del Partit Comunista, el PSC, l’antiga Convergència i Unió, Alianza Popular (futur PP), etc.

EL BORN DELS CONCERTS

Una de les activitats que va mostrar més el caràcter reivindicatiu del barri va ser, sense cap mena de dubte, la celebració de concerts. La monumentalitat de l’edifici va permetre albergar una gran quantitat d’actuacions, amb una varietat considerable d’estils, des de les festes majors del barri fins a concerts de rock, jazz o balls populars. Els concerts organitzats en actes polítics van tenir un paper especialment significatiu. En prop de 40 anys, la nòmina d’artistes i grups consolidats és llarga i prestigiosa: des de Montserrat Caballé o Dyango fins a Nina Simone, passant per cantautors com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Pau Riba i el rock-and-roll llatí de La Salseta del Poble Sec.


Atraccions infantils al Born durant una festa organitzada per CDC
Autor: Pere Virgili (1990)


EL BORN DE LES FIRES

L’especial ubicació del Born i l’àmplia capacitat el van convertir en un punt clau en l’organització de fires sectorials de format mitjà, diferents de les que ja llavors es celebraven a Fira de Barcelona. Unes de les més destacades van ser la Fira del Llibre i el Saló Internacional del Còmic. Sobresurt, d’una manera especial, la coneguda Fira del Disc del Col·leccionista, fundada l’any 1985 pel recentment desaparegut Joan Tardà, autèntic melòman, locutor radiofònic i promotor de concerts. Aquesta fira es va celebrar al mercat set vegades consecutivament, entre el 1987 i el 1993. En el record de molts barcelonins hi ha les subhastes d’objectes de grans estrelles, tan preuats pels amants de la música. Altres fires destacables van ser el Saló de Moda, la fira Autoretro, la fira Rural Tur o la Mostra de Teixits.

EL BORN DELS VEÏNS

A finals dels anys 90 comença a qüestionar-se quin havia de ser l’ús definitiu del Born. Algunes propostes van prendre força, com la idea d’ubicar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’inici de les obres d’adequació va comportar l’aparició de les restes arqueològiques de l’antic barri del Born, del segle XVII i XVIII, fossilitzat sota la planta del mercat. Els mitjans se’n van fer ressò i va sorgir un debat ben viu, amb opinions diverses des del món de la cultura, l’arquitectura i la política, entre d’altres. Finalment les excavacions van revelar el caràcter excepcional del lloc com a recinte arqueològic, i l’estudi i la difusió de les excavacions van ser la base sobre la qual el Born s’ha consolidat, avui, com un dels centres culturals de referència a Barcelona.

EL BORN, UNA NOVA ETAPA

A finals dels anys 90 comença a qüestionar-se quin havia de ser l’ús definitiu del Born. Algunes propostes van prendre força, com la idea d’ubicar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona. L’inici de les obres d’adequació va comportar l’aparició de les restes arqueològiques de l’antic barri del Born, del segle XVII i XVIII, fossilitzat sota la planta del mercat. Els mitjans se’n van fer ressò i va sorgir un debat ben viu, amb opinions diverses des del món de la cultura, l’arquitectura i la política, entre d’altres. Finalment les excavacions van revelar el caràcter excepcional del lloc com a recinte arqueològic, i l’estudi i la difusió de les excavacions van ser la base sobre la qual el Born s’ha consolidat, avui, com un dels centres culturals de referència a Barcelona.

8 comentaris:

  1. En Bembibre (El Bierzo), hay un gran bar, muy acogedor, regentado por un natural de la región que residió largos años en Barcelona. El bar se llama El Born. Tienen los magníficos y poco conocidos vinos de la tierra, y por supuesto los vinos catalanes. La cocina y las viandas para picar, también de la tierra y catalanas. Allí se reúnen además los seguidores culés para ver en televisión los partidos del Barça. Un lugar que recomiendo vivamente. Para mí ha sido una grande y gratísima sorpresa descubrirlo.
    Abrazos.
    JL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estas cosas me emocionan, José Luis. Ya ves qué tontería. De hecho, cosas como esta deberían ser normales y, en cambio, son una excepción. Ese buen hombre se trajo un pedacito de Barcelona a su tierra para compartirlo. Compartir debería ser lo normal. Yo me emociono ante un plato de cocido, unas fabes, un asado, un pulpo, un pil-pil o unos pescaítos, y me llevo al paladar el aroma de la tierra, de la lluvia, del aire a través de sus vinos. Por eso me jode tanta estupidez y mala leche; porque ese posaico de emociones me llegan al alma. Tú me entiendes, José Luis. No dejaré de hacerle una visita si voy por El Bierzo.

      Elimina
  2. Lenta pero inexorablemente, los mercados se nos pierden en Barcelona, como se nos pierde la costumbre del "fresco", de la cocina cotidiana y del kilo de patatas.
    Son los sinos de los tiempos.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de resistir, Miquel! Jo vaig al mercat un parell de cops a la setmana. Als supermercats estan venent fruita i verdura que ve d'Àsia i Amèrica mentre aquí els pagesos pleguen.

      Elimina
  3. Al de Sant Antoni al començament tenía 744 llocs.
    El pensament era de 150/ 60 en el nou mercat.
    Actualment, aquesta setmana, he parlat amb el president i ha dit que de la carpa als nous llocs solsament volen anar hi 54 comerciants.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt mala notícia, Miquel. Però amb els preus que demanen per instal·lar una parada, no m'estranya.

      Elimina
  4. GRAÇIES PER REGALARNOS AQUESTA BONICA PASEJADA,PER EL BORN DE TOTS.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res, Oliva. Vés a veure l'exposició del Born, que t'agradarà.

      Elimina